19/10/2026 | 07:00
Què passa amb els diners que tenim al banc? On van a parar els nostres estalvis? Quines empreses i activitats contribueixen a finançar? I què hi ha darrere de les assegurances que contractem? Sovint pensem en els bancs i en les asseguradores simplement com a empreses que custodien els nostres diners o ens protegeixen davant determinats riscos. Però les seves decisions tenen conseqüències: decidir a qui es presta diners, quines inversions es fan o quines activitats s’asseguren també contribueix a determinar quin model econòmic i social es fa possible.
A CRÍTIC fa temps que intentem incorporar aquesta mirada quan parlem d’economia. Explicar els diners no només a partir de les grans xifres, els tipus d’interès o els beneficis empresarials, sinó preguntar-nos també què financen, qui beneficien i quines conseqüències tenen les decisions que es prenen en el sistema financer. Per això, des d’avui, 19 d’octubre, fins divendres, 23, ens hem aliat amb FETS – Finançament Ètic i Solidari i Arç Cooperativa per dedicar aquesta setmana a parlar prioritàriament de finances i assegurances ètiques i de les alternatives al model convencional.
La proposta parteix d’una idea senzilla: les finances no són neutrals. Els diners que dipositem en una entitat poden acabar finançant des de projectes d’habitatge cooperatiu o d’energies renovables fins a empreses vinculades a la indústria armamentística. De la mateixa manera, el sector assegurador no només cobreix riscos, sinó que també decideix quines activitats vol protegir i de quina manera converteix determinades pors o necessitats socials en productes comercials. La setmana vol, precisament, acostar aquest debat a la vida quotidiana i explicar quines diferències hi ha entre les finances convencionals i les finances ètiques.
Els teus diners poden finançar una guerra?
Avui us presentem un capítol especial d’El pòdcast de CRÍTIC, presentat per Laura Aznar, que posa el focus en una de les conseqüències més invisibles de les decisions financeres: la relació entre la banca i la indústria armamentística. Fa dues dècades que la campanya Banca Armada investiga aquestes connexions. Segons el darrer rànquing elaborat pel Centre Delàs, les entitats financeres van destinar gairebé 280.000 milions de dòlars a empreses armamentístiques entre el 2022 i el 2024. El programa es pregunta què passa amb els nostres estalvis quan els dipositem en un banc, quines activitats poden acabar finançant i quines alternatives existeixen. Hi participen Max Carbonell, tècnic de la campanya Banca Armada; Maritza Buitrago, membre de la junta de FETS i sòcia de Coop57, i la periodista especialitzada en informació internacional Olga Rodríguez.
Quan la por es converteix en negoci
Durant la setmana també investigarem el negoci de les assegurances antiokupació. En els darrers anys, diferents companyies han començat a comercialitzar pòlisses específiques davant el risc que algú ocupi un habitatge. Però què cobreixen realment? Quines situacions protegeixen i quines exclusions tenen? I fins a quin punt ofereixen serveis diferents dels que ja incorporen altres assegurances de la llar, de defensa jurídica o d’impagament? El reportatge analitzarà també com el sector assegurador pot aprofitar determinats climes d’alarma social per crear nous productes i com es construeix una cadena que va de la por a la percepció de risc i, finalment, a la venda de protecció.
Què fan possible les finances ètiques?
Però la setmana no vol quedar-se només en la denúncia. També volem explicar què passa quan els diners es posen al servei de projectes amb una finalitat social, ambiental o comunitària. Per això també us explicarem la infraestructura financera que sovint queda amagada darrere de moltes iniciatives de l’economia social i solidària. Qui presta els diners perquè es pugui construir un habitatge cooperatiu? Qui avala una comunitat energètica? Qui assegura una colla de cultura popular? Com es pot comprar un edifici i treure’l del mercat especulatiu per convertir-lo en patrimoni cooperatiu? A través de diferents casos, explicarem com les finances i les assegurances ètiques han facilitat iniciatives d’habitatge cooperatiu, projectes energètics, cultura popular o la compra comunitària d’immobles. Són projectes que de vegades poden tenir dificultats per accedir al finançament convencional perquè no busquen maximitzar beneficis o perquè tenen models de propietat i governança diferents.
Al llarg de tota la setmana, volem fer una pregunta que sovint queda fora del debat econòmic: què fan els nostres diners mentre nosaltres no els estem fent servir? I, sobretot, fins a quin punt podem decidir que serveixin per sostenir un model econòmic diferent.
