Rodrigo Rato, una biografia no autoritzada

  • Sergi Picazo
  • divendres, 17 abril 2015

El seu pare va ser un conegut empresari franquista i ja va anar a la presó per evasió fiscal. Ell, després d'enfonsar Bankia, està sent investigat per blanqueig de diners

Rodrigo Rato, quan era director de l'FMI / ARXIU

Rodrigo Rato, quan era director de l’FMI / ARXIU

L’exvicepresident del Govern, expresident del Fons Monetari Internacional (FMI) i expresident de Bankia, Rodrigo Rato, està sent investigat per blanqueig de capitals, delictes de frau i alçament de béns. Símbol de la caiguda en desgràcia del que fins ara era catalogat com l’home que va obrar “el miracle econòmic espanyol”.  Ahir, però, va ser detingut unes quantes hores durant l’escorcoll de casa seva al barri de Salamanca de Madrid. Tot això es va començar a investigar arran d’acollir-se el 2012 a l’amnistia fiscal ideada pel seu antic deixeble al Ministeri d’Economia de l’època aznarista, Cristóbal Montoro. Aquesta és la biografia no autoritzada de Rodrigo Rato.

Família franquista

El seu pare, Ramón Rato, jurista i escriptor, va ser, segons una biografia elaborada pel Cidob, “un ferm partidari del règim dictatorial de Francisco Franco”. El 1947 va posar en marxa la Cadena Rato, un dels més importants grups privats de la ràdio espanyola sota la dictadura. El seu avi, del Partit Conservador, va arribar a ser diputat, ministre i alcalde de Madrid a finals del segle XIX.

El seu pare ja va evadir a Suïssa

Els diners que Rodrigo Rato va regularitzar arran de l’amnistia fiscal de 2012 procedien, suposadament, d’una herència familiar. Tot i això, el pare de Rato també va tenir problemes amb la justícia, ja que el 1966 va ser detingut per evadir diners a Suïssa i la justícia franquista el va condemnar a tres anys de presó. El Banco de Siero, propietat de la família i que hauria servit de tapadora per a les transferències il·legals, va ser intervingut pel Banc d’Espanya. També va estar a la presó el seu germà, que va arribar a dirigir més de 50 empreses familiars.

Breu carrera empresarial

Rato, que va acabar els estudis a Berkeley l’any 1974, va tornar a Espanya l’any de la mort del dictador. Aleshores va començar una primera etapa com a directiu d’empreses vinculades a la família. La seva primera feina va ser com a conseller delegat d’Aguas de Fuensanta, una empresa asturiana. Un dels seus primers grans negocis va arribar quan a principis dels anys noranta el seu pare va vendre la majoria d’emissores de la Cadena Rato on Rodrigo ja tenia un important paquet d’accions a l’ONCE per uns 5.000 milions de pessetes d’aquella època. Així va néixer Onda Cero.

Es fa d’Alianza Popular el 1977

Va ser diputat d’Alianza Popular (AP) i del Partit Popular al Congrés entre el 1982 i el 2012. Va ingressar al partit a través de Manuel Fraga, amic del seu pare, i va iniciar de seguida la seva trajectòria política. Amb només 30 anys va aconseguir entrar a l’executiva d’AP. Va guanyar el seu primer escó de diputat el 82 presentant-se a la província de Cadis tot i que no hi tenia cap relació. Segons la biografia del Cidob, “la seva proximitat a Aznar, aleshores president de la Junta de Castella i Lleó, va garantir a Rato la trajectòria ascendent en el partit”.

Privatitzacions entre amics

Ministre d’Economia entre el 1996 i el 2004. L’anomenaven el gestor del “miracle espanyol” pel creixement econòmic i per la reducció de l’atur durant el seu mandat. Tanmateix, va ser l’impulsor de la major onada de privatitzacions d’empreses públiques espanyoles de la història. Algunes d’aquestes empreses, tot i el seu suposat liberalisme, van caure en mans d’amics o gent molt propera al PP com César Alierta o Alfonso Cortina. Va vendre’s les joies de la corona Endesa, Tabacalera (ara dins Altadis), Repsol, Telefónica, Argentaria o Gas Natural. En total, es van privatitzar unes 50 empreses, que van deixar uns ingressos de 30.000 milions d’euros. Aznar va aconseguir després feina a Endesa i Rato va ser fitxat per Telefónica quan ja estava imputat pel ‘cas Bankia’.

La seva política econòmica, marcada per l’ortodòxia liberal i pels superàvits fiscals, va aplicar un dur pla de reforma estructural, desregulació normativa la Llei del sòl és obra del seu Govern, la flexibilització del mercat laboral i l’empetitiment del pes de l’Estat en l’economia. A més, com a ministre, es va permetre el luxe d’atacar el frau fiscal.

Rato, el 1996: “Aquellos que hacemos el esfuerzo de contribuir como marcan las leyes al sostenimiento de los gastos del Estado nos vemos seriamente perjudicados por el crecimiento del fraude”

Barreja de política i de negocis

A principis dels 2000, el PSOE va llançar una dura campanya contra Rato per vulnerar la Llei d’incompatibilitats d’alts càrrecs pel fet de posseir més del 10% del capital de Muinmo, una societat limitada que rebia contractes de l’Estat. Al llarg del 2001 i del 2002, la premsa  va divulgar informacions sobre concessions pel Ministeri d’Economia de subvencions a empreses vinculades en major o menor grau als Rato. A l’últim, Muinmo i altres empreses participades dels Rato van rebre també substanciosos crèdits de l’entitat semipública Argentaria.

Cap de l’FMI sense preveure la crisi

El 28 de juny de 2007 va deixar “per motius personals” la direcció del Fons Monetari Internacional després de només tres anys de mandat. Aquell estiu va esclatar amb virulència la crisi de les hipoteques ‘subprime’ que anava donant senyals des del 2006. Ningú a l’FMI no va veure venir res del que estava per venir. Un informe elaborat per l’auditor de l’organisme financer va fer el 2011 una duríssima crítica a l’actuació de l’FMI entre el 2004 i el 2007: “Deficiències organitzatives, batalles internes, falta de comunicació, biaixos analítics, pressions polítiques, autocensura, i falta de supervisió i control per part de la direcció”, és a dir, de Rato.

Rato, a l'esquerra de la fotografia, amb l'actual rei Felip al centre al costat del comte de Godó / CASA REIAL

Rato, a l’esquerra de la fotografia, amb l’actual rei Felip al centre al costat del comte de Godó / CASA REIAL

El ‘lobby’ Pont Aeri

Rodrigo Rato formava part del selecte club d’empresaris de Madrid i Barcelona que organitza sopars de luxe amb polítics de primera fila. Els empresaris, entre els quals hi ha els màxims directius de CaixaBank, Bankia, Repsol, Abertis, Banc Sabadell, Agbar, Endesa, Planeta, Iberia, ACS i Mutua Madrileña, conviden a sopar cada tres mesos polítics com Rajoy, Mas, Rubalcaba o la majoria de ministres. En una ocasió, el convidat va ser l’actual rei Felip a casa del comte Javier Godó editor de ‘La Vanguardia’ a la ciutat de Barcelona. Rato no s’ho va perdre.

Bankia, un forat de 20.000 milions d’euros

Rato va arribar a Bankia com el gran salvador al gener de 2010. El seu sou ja ho deixava clar: 10,1 milions d’euros l’any. Dos anys més tard dimitia després de patir el major rescat bancari de la història d’Espanya. A més, està acusat d’arribar a maquillar els comptes de l’entitat en la seva sortida a la borsa i, per tant, d’una possible estafa als accionistes.

Abans, entre el 2008 i el 2009, també va ser assessor del Banc Santander.

Targetes ‘black’ per a alcohol i festes

Rato també està imputat per l’ús de les conegudes per targetes ‘black’. Va arribar a gastar 40.000 euros en suposades despeses de representació. Segons detalla amb tot luxe de detalls un article d’Eldiario.es, el càrrec més voluminós és de 3.547 euros, el 27 de març de 2011 amb el concepte “Venda begudes alcohòliques”. La següent despesa de major import són gairebé 2.500 euros en una botiga “Bazar” l’11 de desembre de 2010, dies després de la creació de Bankia. O una despesa de 2.276 euros sota l’epígraf “Club, Salas, Fiesta, Pub, Discoteca”. Però Rato no escatimava quan trobava un caixer de Bankia: treia diners de 1.000 euros en 1.000 euros. El pitjor del cas és que l’últim cop que va treure 1.000 euros va ser el 5 de maig de 2012, dos dies abans de dimitir com a president de Bankia.

Caixa B del PP

Luis Bárcenas va lliurar un full manuscrit de la seva comptabilitat en què reflecteix pagaments a líders del PP, com Rato, Arenas, Álvarez-Cascos o Jaime Mayor Oreja, quan eren ministres a finals dels anys noranta. En el cas de l’exdirector de Caja Madrid, els pagaments haurien estat suposadament de 7,56 i 4,5 milions de pessetes. A més, aquesta setmana s’ha filtrat que l’empresari Javier de la Rosa, en una conversa gravada amb ‘El Pequeño Nicolás’, denuncia que hi havia una trama de finançament del PP en els temps d’Aznar i de Rato. “Del Partido Popular se llevaban el dinero Aznar y Rato de aquí, de la sucursal del Seguribank, y me hicieron hacer vídeos de esos… porque no se lo creían. Iban a las ocho y media de la mañana Rato, su hermano, Aznar a coger maletas con efectivo”, assegura la conversa reproduïda al diari ‘El Mundo’.

Ajudeta de La Caixa i de Telefónica en el pitjor moment

La carrera empresarial de Rato no es va acabar malgrat la desfeta de Bankia. Al gener de 2013, Telefónica va fitxar Rato pels seus consells assessors de l’Amèrica Llatina i d’Europa, i al març de 2014 va entrar com a conseller de Servihabitat, controlada en un 49% per CaixaBank. Tot i això, va acabar dimitint de les dues companyies després dels escàndols judicials si bé amb la promesa de ser nomenat assessor internacional de la divisió de crèdit del fons Texas Pacific Group (TPG).

Deixa el teu comentari