Un informe denuncia que les retallades de la Generalitat vulneren el dret a l’alimentació dels infants

  • Sergi Picazo
  • dimecres, 15 octubre 2014

Entre el 2011 i el 2012, 7.000 llars catalanes van perdre l'accés a la renda mínima d'inserció

Foto: Rafael Miró

Foto: Rafael Miró

L’Informe sobre el Dret a l’Alimentació a Catalunya, que es presentarà a finals d’any, denuncia novament que les retallades de la Generalitat estan afectant greument l’alimentació dels infants. Les conclusions de l’estudi, a les quals CRÍTIC ha tingut accés en primícia, asseguren que la reducció de beques de menjador de la Generalitat i dels beneficiaris de la renda mínima d’inserció (RMI) ha provocat un augment dels casos de malnutrició entre els infants, sobretot als barris més afectats per la crisi econòmica.

L’Observatori DESC, Entrepobles i Educació per l’Acció Crítica-GIDHS avançaran dijous 16, Dia Mundial del Dret a l’Alimentació, alguns dels resultats d’aquest treball. Les ONG denuncien que l’increment de la pobresa infantil a Catalunya –que arriba al 26% de la població infantil, segons l’Informe de pobresa infantil del Síndic Greuges– és una de les majors dificultats per accedir a una alimentació adequada per als infants de famílies vulnerables. Tanmateix, creuen que la Generalitat no n’està fent prou. Primer perquè, segons dades de l’informe, el pressupost per a beques de menjador a les escoles s’hauria reduït en 2 milions d’euros. Actualment, segons la conselleria d’Ensenyament, el cost d’aquests ajuts és de 40,8 milions d’euros. Segon, perquè calculen que entre el 2011 i el 2012, unes 7.000 llars catalanes van perdre la prestació de l’RMI després de la reforma del conseller Joan Mena. I, tercer, perquè les modificacions en la Llei de la Dependència han fet que “el treball de cures, entre les quals l’alimentació, recaigui a l’espai privat, i molt especialment en les dones”.

El Govern diu que les ajudes s’han incrementat

La Generalitat, però, assegura que sí s’han incrementat les ajudes en general en la lluita contra la pobresa infantil. En els darrers pressupostos de 2014, el Govern va anunciar un increment de la partida destinada a la renda mínima d’inserció, que, juntament amb la d’ajuts als afectats de desnonaments, la destinada a lluitar contra la pobresa infantil i la de les beques de menjador, són les úniques que es beneficien d’un augment. En total, seria un increment de 91 milions d’euros, el més significatiu dels comptes. La consellera Irene Rigau, al febrer passat, va calcular que la Generalitat augmentaria en 7.4000 les beques de menjador per al curs escolar actual. Les diferències de criteri sobre la malnutrició, que el Govern català nega i les ONG insisteixen any rere any a assenyalar, són degudes al fet que no hi ha estudis estadístics fiables sobre l’alimentació infantil.

L’Unicef ha denunciat que pot haver-hi mala alimentació dels infants –no pas desnutrició– a Catalunya i a la resta de l’Estat. A més, les responsables de l’Unicef a Catalunya estan convençudes que hi ha hagut un empitjorament de la situació per l’impacte de la crisi i la falta de mitjans econòmics. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, en un polèmic informe, va arribar a alertar a l’agost de 2013 que 50.000 nens catalans patien privacions alimentàries de carn i peix. El conseller de Salut, Boi Ruiz, ho va negar basant-se en dades de l’Institut Català de la Salut segons les quals només hi ha uns 660 infants “amb problemes greus de pobresa que podrien caure en risc de malnutrició”.

La compactació d’horaris a les escoles genera exclusió

Els autors han fet entrevistes a més d’una vintena d’entitats que gestionen ajuts alimentaris dels districtes barcelonins de Ciutat Vella i de Nou Barris. L’estudi, citant fonts municipals, assegura que els centres escolars d’aquests districtes han compactat horaris –els alumnes ja no van a la tarda– i això “ha acabat suposant una exclusió directa de les beques de menjador dels estudiants que podrien accedir-hi”. Tanmateix, algunes administracions locals, com l’Ajuntament de Barcelona, han augmentat la partida per a beques de menjador en 3,1 milions d’euros en el curs 2013/2014. “Aquesta mesura és clarament insuficient”, diuen des de l’Observatori DESC i Entrepobles. Tanmateix, les ONG reconeixen que falten dades sobre la situació real de l’alimentació a Catalunya. L’informe conclou que “la falta d’informació i coordinació entre els diferents actors institucionals d’atenció a les persones els impedeix fer un diagnòstic real de les necessitats alimentàries i de la situació de vulnerabilitat de la població”. Davant d’aquest problema social, l’Observatori DESC, Entrepobles i Educació per l’Acció Crítica-GIDHS proposen a la Generalitat i als ajuntaments prendre mesures urgents com “la compra pública d’aliments per dinamitzar la producció i el mercat local”, que, a més, segons ells, generaria llocs de feina i alimentació saludable i de qualitat, o també aposten per garantir una renda bàsica d’accés universal per evitar problemes greus d’accés a uns mínims econòmics.

2 comentaris
  • perico239 17 d'octubre de 2014 - 11:33

    que em digui el autor del article, com s’ho faria ell amb el pressupost de la GC

  • josep fabregas pontones 22 d'octubre de 2014 - 12:57

    Quines escoles publiques i quants infants representen, %, els que han compactat els horaris a Nou Barris?

Deixa el teu comentari