10/01/2015 | 10:00
Per viure, necessitem l’aigua com l’aire que respirem. Els avanços tecnològics han permès dominar l’aigua. Podem contaminar-la, transportar-la en estat líquid fins a les potabilitzadores, satisfer la nostra set, sanejar-nos i retornar-la més o menys neta al medi natural. No obstant això, tot i les màgiques eines tecnològiques que tenim al nostre abast, què difícil se’ns fa respirar aire sa en un mínim estat de llibertat!
Des de l’ecologisme fa anys i panys que ens preocupa, i molt, l’oxigen condimentat que respirem i que tant de mal fa als humans com al medi natural. En un intent de posar llum a les ombres, Ecologistes en Acció, des de l’any 2005, elabora l’informe “Calidad del aire en el Estado español”. Tanmateix, la llum sobre l’aire que respirem, en una dinàmica creixentista molesta, i molt, no fos cas que provoqués alarma social o limités el creixement o, el que ve a ser el mateix, frenés la pujada del PIB que ens ha d’elevar a l’anhelat triomf i enriquiment. A ser amb tots els “ets i uts” un país pròsper, capdavanter i occidental.
Només a les grans ciutats?
Per a molts dels que no fumem, el dia a dia transcorre en un context de picor d’ulls, al·lèrgies, esternuts sense refredat i malalties respiratòries de tot tipus i grau, cardiovasculars, neurològiques i fins i tot el càncer. Han calgut nombrosos treballs de recerca i estudis de científics de gran prestigi per determinar i començar a normativitzar el que inicialment era més que evident: “La contaminació de l’aire pot ser molt perjudicial per a la salut de les persones i per al medi ambient. Cal prendre mesures urgents”. Tot i així, el bon camí social, ambiental i econòmic no és gens fàcil.
Tot es va complicar quan va caldre normativitzar des de la UE. Prestigiosos i guardonats científics afirmaren amb rotunditat que el focus del problema se centralitza en les grans ciutats a causa de les emissions del trànsit rodat, on hi podem sumar en menor proporció les de les calefaccions, del trànsit marítim i d’aeroports. Valga’m déu! Ara m’ha vingut al cap el Prat del Llobregat. Què hi podem fer, allà? Però no s’acaba aquí la font del disbarat: determinades indústries, centrals de producció energètica (tèrmiques i de cicle combinat), refineries i incineradores també són fonts de les verinoses emissions. Calla! A Tarragona no hi ha un port i ben a prop una gran refineria i la incineradora de Constantí? La pregunta es repeteix: A Tarragona, què hi podem fer?
Un de cada tres ciutadans de l’estat respirem aire contaminat segons la UE
Anem a veure si podem saber un xic més d’aquest problema mitjançant l’informe dels ecologistes. Les fonts de les dades analitzades són les diverses administracions responsables. Així que, inexorablement, són de fiar. Sembla que els contaminants més perillosos que respirem per a la nostre salut són el diòxid de nitrogen (NO2), el diòxid de sofre (SO2), l’ozó troposfèric (O3) i dos tipus de partícules en suspensió (PM10 i PM2,5).
Com que no sóc químic ni expert i la majoria de la gent tampoc, de moment em conformaré a fer cas a les dades de l’informe dels ecologistes i subratllar que 16,76 milions de persones -un de cada tres habitants- a l’Estat espanyol, respiren aire contaminat per sobre dels límits establerts per la Unió Europea. Si prenem de referència els valors recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el nombre de residents de l’Estat espanyol que respiren aire contaminat augmenta fins als 44,85 milions o a un 95,2 del total de la població. Els efectes de la contaminació de l’aire no és un tema menor, atès que és el motiu de 20.000 morts anuals a l’Estat espanyol, vint vegades més que els accidents de trànsit. Més males notícies. La superació dels llindars establerts per la UE i per l’OMS hem de començar a considerar-los com a estructurals pel fet que les pèssimes dades es repeteixen de forma sistemàtica cada any.
Les dades, ben amagades
La perplexitat i indignació augmenta quan coneixem que la Comissió Europea, l’any 2009, endegà un procés d’infracció contra el “Reino de España” per l’incompliment de la normativa europea pel que fa a la qualitat de l’aire i que el procés es troba molt proper al dictamen del Tribunal de Justícia Europeu. Així que haurem de fer-nos la idea que aviat tothom s’haurà de gratar les butxaques.
A aquesta lamentable situació, s’afegeixen els ja indignants tics d’una administració anacrònica i poc democràtica de passats que ja haurien de ser sota terra i llunyans. A la ciutadania se li esbiaixa, amaga i dificulta l’accés a la informació al greu problema de la contaminació atmosfèrica. En el divers grau d’elaboració en les webs estatals, autonòmiques o locals, no hi ha forma de trobar les dades més rellevants. Per poder fer una bona diagnosi de l’estat de la qüestió, els autors han hagut de demanar les dades als organismes oficials per no estar disponibles o no ser accessibles en les diverses webs. Per rematar-ho, els Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire, obligatoris per legislació, són inexistents o no tenen efectivitat per falta de voluntat política. I allà on es varen endegar, com va ser el cas de Catalunya, els canvis polítics han suposat una marxa enrere de l’urgent i inexorable camí iniciat.
I els costos econòmics de la contaminació de l’aire?
Tanco aquest primer article sobre contaminació atmosfèrica indicant alguna dada més que l’informe recull. Els efectes de la contaminació no només perjudiquen la salut, suposen un gran nombre de morts anuals i deterioren el medi natural de forma molt alarmant, sinó que també els seus costos econòmics derivats representen entre un 1,7 i un 4,7 del PIB espanyol. Tot i que els canvis necessaris dels sistemes de producció i del trànsit rodat impliquen important inversions (no alienes als anhelats nous llocs de treball), s’estima que els seus beneficis superarien entre l’1,4 i 4,5 els seus costos. Hi ha algú que ho pugui entendre? A què esperem?
