Perfecto Alonso: “El motor que fa funcionar una cooperativa és la confiança”

_MG_4867Perfecto Alonso i Tejera, advocat i soci de la cooperativa de serveis professionals Se7C, és president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya des del 2010. En aquesta entrevista, parlem amb ell dels reptes que té el moviment cooperativista català, dels canvis que la crisi hi ha introduït, i, sobretot, dels valors de l’economia social, que al nostre país té arrels profundes en la història i alhora un present força esperançador.

Com ha afectat la crisi econòmica a les cooperatives? Se n’han creat més o se n’han tancat?

La crisi ha servit per trencar el tòpic que les cooperatives naixien o progressaven en èpoques de crisi. És cert que abans hi havia una legislació que afavoria que els treballadors es poguessin quedar amb els actius de les empreses per continuar-ne l’activitat. Però des del 2000, la Llei Concursal ja no dóna preferència als treballadors, han d’anar al mercat i comprar la unitat productiva de l’empresa en crisi, com qualsevol altre agent. Si tenim en compte que la majoria de les empreses en procés concursal hi arriben quan han esgotat totes les possibilitats i, per tant, molt sovint els treballadors porten diversos mesos sense cobrar, és molt difícil que puguin assegurar la continuïtat de les empreses. La crisi actual ha trencat una línia de generació de cooperatives que en anteriors crisis havia servit per salvar empreses. I d’altra banda, la crisi de valors, del sistema, de definició de projecte generacional, ha motivat que molta gent hagi creat una cooperativa des de la voluntat expressa de fer-ho, no tant des de la possibilitat de la capitalització, sinó del desig que la seva idea, la seva manera de pensar i d’actuar en el món laboral sigui coherent. I troben el model ideal en la cooperativa. Ara les cooperatives no surten de la necessitat, sinó del desig de la pròpia formulació. I com a resultat d’això, moltes cooperatives venen del camp de l’aportació del coneixement -enginyers, arquitectes, advocats…-, de l’àmbit professional i de la universitat. Això també és un canvi de model, perquè hi havia la percepció equivocada que les cooperatives eren per experiències de pobres i les societats mercantils, per experiències de rics. Això ja no es veu així.

Buscant respostes a les seves necessitats, la gent descobreix el model cooperatiu

Potser perquè els qui acaben una carrera, com enginyeria, arquitectura o periodisme, troben que no tenen accés a les empreses existents i decideixen crear-ne una, perquè si no, es queden a les llistes de l’atur…

D’acord, però podrien crear una SL o una SA, i en canvi, decideixen crear una cooperativa. Per què? Doncs per unes determinades raons, culturals, generacionals, ideològiques… perquè la gent veu que el sistema no dóna respostes a les seves necessitats, i buscant aquestes respostes, descobreixen el model cooperatiu.

Segons les xifres fetes públiques per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, durant el 2013 es van crear un 3,5 % de cooperatives més que l’any anterior…

Però el creixement de llocs de treball ha estat molt superior. Ara mateix, a la Federació tenim unes 500 cooperatives associades, de les 3.500 que hi ha a Catalunya. I és que no som una federació basada en donar serveis, sinó que tenim un perfil molt de lobby, de representativitat, d’estructura, de projecció… Potser per això hi ha gent que no veu la necessitat de federar-se. Però les representem a totes a l’hora de discutir les modificacions registrals, la nova llei, les subvencions, els òrgans de representativitat…

_MG_4898Justament ara el Parlament està debatent una nova Llei de Cooperatives de Catalunya. Es pot aprovar abans que s’acabi la legislatura actual?

La llei està en ple tràmit parlamentari, nosaltres ja vam presentar les nostres al·legacions, com també van fer les altres federacions de cooperatives. Algunes d’aquestes propostes van ser recollides pels partits polítics, d’altres no. Sembla que, amb una mica de sort, sí que es podria aprovar abans que s’acabi la legislatura. Nosaltres ja portem sis anys demanant un canvi de llei. Ho vam demanar a tots els partits polítics en les dues últimes eleccions catalanes. Potser nosaltres l’hauríem fet d’una altra manera, però en tot cas hi hem presentat esmenes i s’han aprovat gairebé totes

Per què se’n fa una de nova? És obsoleta la llei vigent del 2001?

És una llei que va aparèixer en una època de molta bonança i tenia una regulació bastant meticulosa en tots els aspectes. Creiem que el moviment cooperatiu ha fet un procés important de maduració en aquests catorze anys i ara tenim una capacitat d’autoregular-nos molt més gran que el que estableix la llei. Per tant, una de les coses que demanem a la nova llei és flexibilitat per poder-nos governar d’acord amb els nostres principis, amb la nostra cultura, amb la nostra manera de ser. I quan dic nostra no vull dir la del moviment cooperatiu en general, sinó la de cada grup de persones que constitueix una cooperativa. Perquè si és un grup de professionals té uns valors i una manera de ser; si és un grup d’agricultors, són uns altres. Cadascú vol un marc en el qual pugui sentir-se a gust, un marc que la llei actual no dóna, és massa rígida.

L’horitzó final és crear la Federació de Cooperatives de Catalunya, a seques, sense adjectius

I justament les diferents federacions de cooperatives (a part de la vostra, les que agrupen les d’habitatge, les d’ensenyament i les de consum i serveis) també heu iniciat un procés que vol acabar en una fusió. Per què?

Estem en un procés de debat per integrar-nos en un únic moviment. I ho fem perquè ara hi ha una confederació, però és una entitat merament representativa, políticament la força està en les entitats que la composen. Si aconseguim la fusió, la representativitat passaria a l’assemblea de la federació fusionada. Ja portem gairebé un any de debat i estem encara al principi, tot i que s’ha fet un recorregut important. És un procés que s’ha de portar des de la confiança i amb certs graus de generositat. Hem de marcar un ritme que tothom pugui anar seguint i això no és fàcil. L’horitzó final és crear la Federació de Cooperatives de Catalunya, a seques, sense adjectius. El que ens uneix és el nom, l’adjectiu ens singularitza, per tant, només hi ha un discurs, cooperatives agrícoles al marge, ja que aquestes tenen unes característiques especials.

Fins a quin punt el moviment cooperatiu actual beu de la tradició cooperativa obrera de Catalunya, que neix a mitjans del segle XIX?

Ui, ui… hi va haver una guerra civil, eh! I una guerra civil és una taula rasa total: el moviment cooperatiu va passar d’estar al carrer a estar a la presó. I això ens va fer molt de mal. La guerra civil és un abans i un després, i al mig un solar buit. Sí que hi pot haver una continuïtat ideològica, política, però el món d’avui és un altre. D’altra banda, les cooperatives d’habitatges van ser utilitzades pel franquisme per tornar favors i van estar molt controlades, igual que el sindicat vertical. Les cooperatives agràries van poder desenvolupar-se gràcies a les caixes rurals i als bancs de l’Església, que va fer una aposta molt important. Evidentment les arrels són les mutualitats obreres del segle XIX i principis del XX, però van quedar estroncades per la guerra civil i la dictadura franquista, que va prohibir els sindicats i tot el que feia olor d’obrerisme. I una segona cosa que ens va fer mal va ser que el lideratge que hi havia al món cooperatiu en el moment de l’entrada a la democràcia va volar cap a d’altres camps. Tothom va agafar els líders del cooperativisme i se’ls va endur. I ens vam quedar orfes durant uns anys importants…

_MG_4859Però Catalunya continua sent la comunitat de l’estat que més cooperatives té, el 22,5% exactament…

Pel que fa al nombre d’empreses, sí, però no pas pel nombre de cooperativistes. És cert que Catalunya ha estat capdavantera en el cooperativisme de l’estat. El primer congrés d’àmbit espanyol, es va fer aquí, a les Drassanes de Barcelona, i van ser els líders del cooperativisme català els qui van desenvolupar totes les estructures representatives de l’estat. I tenim una tradició cultural de cooperativisme molt arrelada a la nostra manera de ser. Però el cooperativisme més potent, pel que fa a indústria, és el basc. I a Andalusia hi ha molts més socis cooperativistes que aquí. Per tant, no ens hem de mirar tant el melic…

La participació és el valor més singular del moviment cooperatiu i en exclusiva

Si et sembla, parlem dels valors del cooperativisme. Es diu que un dels valors clau és la participació. Aquesta participació no existeix a les empreses tradicionals?

Si haguéssim de dir només un valor, la participació és el valor més singular del moviment cooperatiu i en exclusiva. La participació democràtica, igualitària i transparent. Sí que és veritat que en una societat de capitals, el capital participa en la gestió de l’empresa, però les persones hi participen en funció del capital aportat, mentre que en una cooperativa una persona és igual a un vot. Aquesta participació és la fiscalització per part dels que reben les ordres per treballar a aquells que les donen. És l’únic model en que el treballador, l’assemblea de socis qüestiona la manera de treballar dels seus dirigents a través de la seva votació i de forma anual. En una cooperativa, el soci treballador decideix si els seus representants estan conduint l’empresa en una bona línia o se n’estan desmarcant. Si és que sí, els donen suport, i si és que no, tenen la potestat de canviar-los.

Això en una cooperativa de 10 socis sembla molt fàcil, però en una de 200 ja no ho deu ser tant?

Ho és. I en una de 3.000 també es pot fer, per què no?

Però és real la participació en una cooperativa gran?

Jo et repreguntaria: és real la participació en unes eleccions democràtiques en un país? Què és la participació, en aquest cas? Votar. En una cooperativa petita, la majoria de gent defineix participar com a controlar. En una de 3.000 socis, potser participar no és controlar, perquè realment és difícil controlar la gestió, hi pot haver diferents centres de treball o ser una cooperativa de camioners, que cadascú va amb el seu camió i treballa sol, per exemple. Hem de definir què vol dir participació, en quin àmbit l’exercim i hem de mesurar la participació en funció de l’àmbit en què la volem exercir. Jo crec que no hi ha res més injust que tractar el que és desigual per igual. La igualtat és molt injusta, si allò desigual no es té en compte. Què és participació, doncs? En una cooperativa de tres socis és una cosa, en una de 3.000, és una altra. Però tot és participar. Si busquem quin és el nexe comú, al final és poder aixecar la mà, votar i decidir. I la responsabilitat de coneixement o la fonamentació de la teva decisió, està en la implicació que tu vulguis mantenir. Nosaltres t’oferim la possibilitat que participis, tu decideixes com vols participar.

_MG_4845Altres valors que se solen associar al cooperativisme, com la solidaritat, la igualtat, la transparència, la responsabilitat, l’honestedat… tenen sentit en un món tan competitiu com el nostre?

Més que mai, més que mai.. No sé si estic ficat en un món molt petit i sempre parlo amb les mateixes persones, però la veritat és que cada vegada més gent, quan parla amb mi, parla de la necessitat d’incorporar valors en el comportament i les relacions entre la gent per poder buscar l’objectiu de la rendibilitat social a l’hora de treballar una empresa, que en definitiva és aconseguir el màxim de satisfacció en la teva vida personal i professional. La solidaritat, com la competència, és una manera de relacionar-se entre persones i entre empreses. Digues-me de quina manera et vols relacionar i et diré quina qualitat de vida tens. Si et relaciones en competència, t’estàs relacionant des de l’enveja, des del “fer mal”, des de l’egoisme… Si ho fas en solidaritat, estàs creixent com a persona conjuntament amb d’altres persones. La igualtat és també un principi cooperatiu bàsic: una persona, un vot. Cal explicar aquest principi? Jo crec que no, ens han capgirat tant la nostra manera de ser, la nostra cultura, que ara trobem positiu allò desigual, perquè el capital és desigual i l’important és ser “el més”, el més ric, el més poderós. Però aquest és un valor que jo considero caduc, ja no porta enlloc… I la transparència? Si em preguntessis, quin és el motor del funcionament d’una cooperativa? El d’una societat és fer diners. Qui té més diners, mana. Però en una cooperativa, per què n’hi ha uns que manen, si no tenim diners i tots som iguals? Doncs manen per una qüestió intangible però molt necessària, que és la confiança que la gent et deposita quan et nomena responsable. Mantenir aquesta confiança és molt complicat, perdre-la és més fàcil. Per mantenir aquesta confiança, calen dos potes bàsiques: la participació i la transparència. Si no hi ha transparència, no hi ha confiança, i si no hi ha confiança, no hi ha projecte cooperatiu. Per tant, estem parlant d’alguna cosa més que de valors, és la mecànica que et permet portar a terme un projecte col·lectiu igualitari i innovador.

Això ens porta a parlar de l’economia col·laborativa, que és una expressió que molt gent potser no entén…

Jo tampoc l’entenc. Molt sovint les paraules defineixen el món. He sentit dir “economia del bé comú”, “economia comunitària”, “economia global”, però tot és el mateix, al final és: economia feta per les persones per a les persones. Ara hi ha moltes empreses que s’autoqualifiquen de socials. Són societats de capital que han descobert que hi ha un nínxol de mercat important en l’àmbit social. Però de fet són llops amb pell de xai i fan veure que tenen incidència en aquest món, però no incorporen els valors intrínsecs del cooperativisme. Per tant, jo desconfio sempre del que no sigui la igualtat, la participació i la transparència dels projectes col·lectius…

El cooperativisme té la responsabilitat de liderar i tirar endavant el sector de l’economia social

El 83 % de les empreses que treballen per al benestar social de les persones són cooperatives. Per tant, en aquest món, sí que el cooperativisme hi té un paper bàsic…

Però una cosa és l’economia social, que està definida per llei. I l’economia del bé comú és una altra cosa. Jo estic a favor de l’economia social i crec que el cooperativisme té la responsabilitat de liderar i tirar endavant aquest sector, perquè al final és una cultura transformadora, que està ajudant a transformar l’entorn en què participem. Com serà el consumidor del futur? El consumidor del futur serà un consumidor de valors. Tot el que sigui donar-li projecció als valors de l’economia social en qualsevol tipus d’empresa, sigui quina sigui, però que pugui treballar en interès de transformar el món, benvinguda sigui.

_MG_4856Diuen que hi ha mil milions de persones a tot el món que participen d’alguna manera en el fet cooperatiu… Em sembla una xifra exagerada.

Quantes persones diries que participen en el món cooperatiu a Catalunya…? Un milió. Et sembla molt? Abacus, que és una cooperativa de consum, ja té prop de 650.000 socis. Aquestes persones, quan van a comprar amb el carnet de soci, estan participant del fet cooperatiu. Si a Catalunya ja n’hi ha un milió, per què et sembla estrany que arreu del món hi hagi mil milions de persones que participen del fet cooperatiu.? No estem dient que siguin socis de cooperatives, sinó que participen d’alguna manera… A mi, encara em sembla curta, la xifra.

T’imagines un món en què el cooperativisme sigui el sistema principal d’organització econòmica?

I tant, si no me’l pogués imaginar, el món tindria un problema. Jo només em puc imaginar que el món va cap a la solidaritat, cap a compartir, cap a créixer, cap a l’ajuda, cap al desenvolupament de les habilitats, les professionalitats i les experiències personals…

El capitalisme és el que és i no sé com pot acabar sent, però podem fer un món alternatiu al capitalista

Seria com una reforma interna suau del capitalisme, per entendre’ns, com fer un capitalisme més amable?

El capitalisme és el que és i no sé com pot acabar sent. Seria fer un món alternatiu al capitalista. Podrien conviure aquests dos sistemes?… Segurament que sí. Hi hauria un model basat en una economia especulativa i un altre model basat en una economia social.

Per acabar, aquest blog l’hem titulat “Cooperactius”, perquè els protagonistes seran les persones que hi ha al capdavant de les cooperatives catalanes. Estaries d’acord que els principals actius de les cooperatives són els seus impulsors?

No ho dubtis. L’Antonio Cancelo, el qui va ser director general del Grup Mondragon i va crear Eroski, una persona molt singular i entranyable, sempre em deia: “Els nostres productes són les persones; cuidem-les i ens faran un bon treball. El dia que cuidem els productes i descuidem les persones, ens haurem equivocat en la nostra raó de ser”. Hi estic totalment d’acord: les persones són l’actiu principal de les cooperatives. Les cooperatives sense persones no existeixen.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Elaborat conjuntament per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i CRÍTIC, aquest blog ens presenta experiències personals del món cooperatiu. Són entrevistes o reportatges breus amb persones que, amb el seu esforç, tiren endavant iniciatives empresarials molt diverses, però amb un denominador comú: l'aposta per un model econòmic més just i equitatiu. Són les qui anomenem les 'cooperactives'.

Cerca al blog