Discurs íntegre de Jordi Évole al concert en favor dels refugiats del Sant Jordi

Jordi Évole, durant el concert pels refugiats al Sant Jordi / TELEVISIÓ DE CATALUNYA

Jordi Évole, durant el concert pels refugiats al Sant Jordi / TELEVISIÓ DE CATALUNYA

[Aquest és el discurs íntegre, que es va dividir en tres fragments, del periodista Jordi Évole durant el concert “Volem acollir” al Palau Sant Jordi]

És una passada veure avui el Sant Jordi ple de gom a gom per donar suport a una causa com aquesta. Quinze mil persones defensant l’acollida de persones refugiades i migrants. Això com a mínim ha de ser anticonstitucional. Avui sou 15.000, però el proper dissabte 18 de febrer a Barcelona hem de ser molts més. Omplim els carrers i demostrem als nostres governants que volem acollir. Que se n’assabentin d’una vegada. Si avui som tants aquí, és per l’impuls de la gent. Gent que, veient la tragèdia, ha reaccionat. Alguns han anat directament al mar, altres als camps de refugiats, altres han engegat campanyes als seus barris o a l’escola, altres heu vingut a aquest concert posant el vostre granet de sorra.

Aquest concert se’l van inventar dos voluntaris tornant d’un camp de refugiats a Grècia. Deien: us imagineu el Sant Jordi ple de gom a gom per l’acollida als refugiats? Un homenatge al voluntariat, a gent jove i gent gran, a dones i homes, que s’estan deixant la pell amb aquest tema. La ciutadania ha tornat a demostrar que va molt i molt endavant de les nostres autoritats. Per això crec, sincerament, que en un concert com aquest no hi hauria d’haver una llotja reservada per a autoritats. L’única autoritat la té la gent. Penseu, autoritats, que el que esteu aplaudint des de la llotja també neix de la vostra incapacitat política per resoldre aquest tema. Sabem que alguns de vosaltres lluiteu i lluiteu per aconseguir que això no sigui així. Però altres us refugieu i dieu que és un problema de competències. Jo crec que no és un problema només de competències, sinó un problema d’incompetències.

***

Cinc mil persones van morir al Mediterrani l’any passat. Seria com que moríssim totes les persones que cabem a la platea del Sant Jordi aquesta nit. Algunes víctimes són víctimes de la inacció dels estats i de l’acció maliciosa d’alguns estats. Aquest 2017, l’Agència Europea per a l’Asil té un pressupost de 69 milions d’euros, mentre que el pressupost de Frontex, la policia del mar, és de 281 milions. Quatre vegades més pressupost per vigilar les fronteres que per ajudar les persones? No cal fer-se moltes més preguntes.

***

El racisme no té fronteres ni banderes: el trobem tant en les ‘concertines’ de les tanques de Ceuta i Melilla com quan mirem de reüll un ‘manter’ a la Rambla de Barcelona. Racisme a aixecar murs a la frontera de Mèxic igual que ho és votar a favor de la reforma de la Llei d’estrangeria al Congrés dels Diputats. Racisme és disparar boles de goma a immigrants mig ofegats en una platja [platja del Tarajal, a Ceuta] igual que ho és que cinc policies apallissin un romanès en una comissaria i acabin indultats.

Ens agrada pensar que Catalunya és una terra integradora, i avui esteu donant un exemple. D’experiència no ens en falta. No fa moltes dècades van arribar milers d’andalusos, d’extremenys, de castellans, de gallecs, que venien a treballar i a donar als seus fills les oportunitats que ells no van tenir. Van ajudar al progrés de tots i no tinc clar que ells ho tinguessin gaire fàcil. Van acabar vivint en enormes blocs de pisos minúsculs construïts sense gaires miraments en solars sense urbanitzar als afores de les ciutats. Juntament amb molts catalans, van lluitar per cada plaça, per cada ambulatori, per cada escola pública que van aconseguir per al seu barri. Precisament són aquestes persones de barris obrers que potser no s’han pogut pagar l’entrada per entrar en aquest concert les que avui conviuen directament amb les persones vingudes d’altres llocs del món, viuen als mateixos blocs i als mateixos replans i als mateixos barris, i són sobretot aquestes classes populars les que lluiten contra un eslògan pervers i cruel: un eslògan brut i fastigós que diu ‘primer els de casa’.

La solidaritat tampoc té fronteres ni banderes. Hem vist americans manifestant-se als seus aeroports contra la política racista de Donald Trump, alemanys aplaudint en una estació de tren on arribaven refugiats, valencians preparant un vaixell per salvar persones al mar, o els que us heu apuntat per acollir refugiats a casa vostra. Aquesta lluita no la farem sols. Hem de superar les fronteres de les nacions per articular una unió de pobles que vulguin acollir.

La diversitat i el mestissatge són valors que sempre sumen. La barreja ens fa millors.

Jordi Évole és periodista i director del programa ‘Salvados’.
17 comentaris
  • Josep Bel Gallart 12 de febrer de 2017 - 11:16

    El 2015, llevando años ya de muertos en el Mediterráneo y de guerras, la Generalitat de CiU dedicaba muy muy pocos € a los refugiados y ahora, con la campaña ciudadana, no se atreven a traerlos desobedeciendo

    • vado 13 de febrer de 2017 - 4:01

      Tu també de campanya . Clar el primer és el primer . Haurem de fer dues manifestacions? o millor que uns es quedin a casa?.
      I el senyor Rajoy, el que no permet acollir els refugiats el més votat a Espanya. Si tinguéssim un estat propi ens estalviaríem el blocatge del govern espanyol a l’acollida de refugiats

      • vado 13 de febrer de 2017 - 4:03

        Que Bel, millor que es fotin els refugiats abans que una república catalana?

    • Pau Planas Puigbert 13 de febrer de 2017 - 9:40

      Josep: ens pots explicar amb més precisió QUÈ ha de desobeir la Generalitat. La desobediència s’exerceix davant un mandat d’obediència. En el cas dels refugiats: quin és el mandat d’obediència que ha de desobeïr la Generalitat? Quines accions ha de fer? Per acollir refugiats cal aconseguir la condició legal de refugiats, cosa que només pot aconseguir un Estat a través de tràmits amb les Nacions Unides. Com ho ha de fer la Generalitat (i els ajuntaments, com el de Barcelona)? Com s’aconsegueix que traspassin la frontera i pugin a l’avió que els ha de portar cap aquí?
      Estic segur que més enllà d’aquest escuet estirabot demagògic al més pur estil Ciudadanos, no seràs capaç d’argumentar res.

    • mario 14 de febrer de 2017 - 13:49

      te refieres a violar la ley, exponiendo a los inmigrantes a que luego sean deportados? te refieres a eso?

  • Maria L. Sciascia 12 de febrer de 2017 - 13:29

    Molt bé el discurs. Senzill.
    També hi havia llotja d’autoritats?
    Els que no s’han pogut pagar l’entrada, faltaven.S’els reclamarà perquè facin gruix a la manifestació.
    Igual que a les manifestacions antifranquistes.Despres ni s’en parlarà, d’ells: els parats, els precaris els assalariats, aquest oblidats de la vella i de la nova política.No hi son.Potser vindrà en Trump per donar-los força..

    • vado 13 de febrer de 2017 - 23:50

      Les “autoritats” que van anar-hi es van comprar les entrades pel seu compte. Va ser l’organització que les va posar juntes argumentant qüestions de seguretat. Hi ha qui es traga tot el que els hi tiren

  • Bastida 12 de febrer de 2017 - 21:11

    Està molt clar el tema de les incompetències institucionals: diem que tanquem un Centre d’Internament, però allà es queda ben obert. Diem que tenim apunt un munt de recursos per l’acollida però no som capaços d’executar-los. Diem que tenim unes lleis que ens protegeixen de la pobresa energètica i no sabem com fer-les efectives. Diem prou desnonaments però tot continua com abans. Aquestes són les incompetències que denuncia Jordi Évole. Per tant s’hauria d’obrir el focus i veure que l’única alternativa que ens queda és la desobediència. Desobediència per a totes les injustícies que estem vivint. Si no aprofitem aquest moment constituent per posar-les damunt la taula, tornarem a perdre una altra oportunitat, com fa quaranta anys.
    Només una cosa em pregunto: qui va muntar la llotja per autoritats perquè hi fossin Colau, Forcadell i altres representants institucionals? Es va fer expressament per encavat poder-los recriminar que hi siguin? Però probablement no era un retret als que hi eren, deuria ser un retret als organitzadors per haver caigut en l’habitual classisme.

  • vado 13 de febrer de 2017 - 3:46

    Em sembla absolutament demagog posar-se amb qui esta compromès i esforçant-se per disposar dels medis per acollir i per mobilitzar a la població: 1500 persones voluntàries pe fer de mentors dels refugiats, 745 pisos d’acollida i 450 centres residencials, més les feines de coordinació i finançament.
    I et gires contra els polítics (la generalitat i 45 municipis) que monten el dispositiu per acollir els refugiats (sense l’ajut de l’estat) i que no poden acabar la feina perquè qui pot treure els refugiats dels camps i otorgar-los l’estatus legal , els governants de l’estat espanyol no impedeixen.
    Però aquests, els que impedeixen l’arribada dels refugiats, el Evolé els encobreix, es posa amb els que hi són (que els han invitat) i que son els que hi estan treballant.
    Per què ho fas Evolé?,
    Per que intentes enfrontar-nos a la gent que volen treballar a favor dels refugiats?
    En benefici de que i de qui? Vols reforçar la teva imatge de nen terrible? Estàs en campanya? t’ho demanen els de la TV privada que et paga? . Potser T’has fet mentor? has posat algun recurs a disposició? Et promocionares durant la manifestació? I podem anar tots a manifestar-nos?
    I parles d’un barco que van organitzar a València per anar a buscar refugiats a Grecia. I que va pasar? que el vaixell no ha sortit mai perquè sense l’acció del govern espanyol, els refugiats no poden sortir dels camps on els tenen tancats. Però tu t’ho calles.
    http://www.vilaweb.cat/noticies/els-refugiats-el-partidisme-la-demagogia/

  • Guillem Galera i Léger 13 de febrer de 2017 - 7:40

    Benvolguts amics del Crític,
    He llegit el discurs d’en Jordi Évole pronunciat fa un parell de dies al Palau Sant Jordi. La primera idea que em ve al cap és d’incomprensió. No acabo d’entendre què hi fa aquest discurs al Crític tenint en compte que és d’una banalitat absoluta. Però vaja, al capdavall, jo només sóc un lector i no pas l’editor i no sempre comprenc, ni cal que ho faci, les intencions d’aquest.
    Confesso també que en el discurs no hi ha gaire res que em sorprengui (el que s’hi diu ja és sabut: recomano vivament el Dossier “Mar Crítica” o aquest article: http://www.elcritic.cat/blogs/sergipicazo/2016/10/16/cinc-coses-mes-que-cal-saber-despres-de-veure-el-documental-astral-de-salvados/), ni que m’escandalitzi. Interpel·lar autoritats sabent que tens una claca potencial de 15.000 persones no és gens original i no situa Évole a l’alçada de l’intel·lectual engagé.
    I, tanmateix, Évole, com a creador d’opinió que és (Opinió interessada? Opinió interessant?) potser podria aprofitar aquesta embranzida per a fomentar accions directes i decidides.
    Caldria treure rèdit de l’impacte mediàtic obtingut en la denúncia de la meselleria dels nostres representants polítics, des de l’Alcaldessa barcelonina (ella també, suposo, no?) al Conseller d’Exteriors (tota la feina feta per Romeva durant el conflicte sagnant dels Balcans i a l’Escola de Cultura de Pau, pura façana, és clar) descobrint-los com a incompetents i no sé quantes coses més.
    Es podria fer un “Astral-2”, pagar la hipoteca de saber que l’endemà de la projecció caldrà rabejar-s’hi practicant una sessió d’onanisme col·lectiu a RAC1 mentre en Sardà, en Basté i la Rahola comenten com en són d’impressionants les mirades profundes dels rescatats (empatia segons el manual del tertulià a sou), i, menyspreant la misèria congènita dels nostres governants nacionals, adoptar i posar en pràctica l’eslògan de la dissidència (d’esquerres, només faltaria) del nostre Parlament. Aquell celebrat “O desobeïm o desobeïm”.
    No hauria de ser tan difícil. Aprofitant tot l’equip tècnic necessari per a fer un segon documental segur que es trobarien combinacions enginyoses per poder portar a Barcelona alguns dels éssers humans que malviuen concentrats en camps grecs, serbis o turcs. Al cap i a la fi, si Joseba Sarrionandia es va evadir de Martutene el 1985 amagat dins d’un bafle, dins d’una furgoneta de “Salvados”, i amb l’aval universal dels senyors de Planeta, seria, tal vegada, una empresa realitzable.
    Ara, caldria ser conscients també que ens exposem a que ens succeeixi el mateix que a Cédric Herrou i acabem encausats. Inconvenients de la desobediència, em temo (http://www.liberation.fr/france/2017/01/04/cedric-herrou-le-proces-d-un-geste-d-humanite_1539167). I coneixent com les gasten les autoritats policials i judicials espanyoles, goso pronosticar que no passaríem unes hores agradables.
    I doncs, desobeïm?

    • Pau Planas Puigbert 13 de febrer de 2017 - 9:28

      Completament d’acord, Guillem Galera. Aquest article-discurs no aporta res de substancial (Alguns, d’allò “insubstancial”, en diuen “senzill”. Per mi la senzillesa és una altra cosa molt diferent a aquest discurs típic i tòpic).
      Genera desesperança llegir tanta demagògia, tant discurs deshonest, tant d’excés d’ideologització partidista per part d’alguns periodistes que s’obliden de l’ofici i semblen més aviat aspiants a dirigents polítics, la manca de la distància mínima que cal tenir per exercir de periodista, els egos desbordants, el recurs fàcil de donar a la claca la ració habitual de pinso demagògic que només aporta més carburant per les batalletes de bar, les incoherències d’erigir-se com a alternatiu des d’altaveus mediàtics sistèmics…

    • mario 14 de febrer de 2017 - 14:21

      Yo no pienso desobedecer en absoluto. Por cierto, no te arriesgas tu asi, no. Arriesgas al inmigrante que trareias exponiendolo a su expulsion posterior.

      Yo obedecere la legalidad Catalana cuando sea el momento. Con todas las consecuencias.

  • jregojo 13 de febrer de 2017 - 14:23

    Refugiats: la degradació moral de la societat espanyola i catalana:
    … Nadie se degrada de la noche a la mañana, es un proceso en el que se va avanzando paso a paso, sutilmente pero con firmeza hasta llegar al fondo del pozo de la degradación moral.
    Mi pregunta es, si tanta gente va a las manifestaciones en apoyo a las personas refugiadas, regala comida, mantas, … ¿Por qué se sigue votando mayoritariamente a los partidos que nos llevan a la sima más profunda de la degradación moral?
    La clave y la solución solo está en ti.
    No aceptes ese pequeño compromiso, esa claudicación banal y cotidiana que te lleva y hace corresponsable de la degradación moral en la que vivimos….
    http://regeye.blogspot.com.es/2017/02/refugiados-la-degradacion-moral-de-la.html

    • mario 14 de febrer de 2017 - 13:59

      sera porque tu estas mezclando a la gente que vota al PP en españa con Cataluña?

  • konigs 13 de febrer de 2017 - 15:28

    “Precisament són aquestes persones de barris obrers que potser no s’han pogut pagar l’entrada per entrar en aquest concert les que avui conviuen directament amb les persones vingudes d’altres llocs del món, viuen als mateixos blocs i als mateixos replans i als mateixos barris, i són sobretot aquestes classes populars les que lluiten contra un eslògan pervers i cruel: un eslògan brut i fastigós que diu ‘primer els de casa’.”
    No puc estar gens d’acord amb aquesta afirmació. Entre aquestes persones de barris obrers que cita en Jordi Évole, n’hi ha moltíssimes que rebutgen la immigració estrangera, sovint amb comentaris manifestament xenòfobs, molts d’ells reafirmats en personatges com García-Albiol.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Canal d'opinió dels col·laboradors de Crític. Un espai col·lectiu de reflexió i anàlisi sobre l'actualitat política, econòmica i social catalana.

Cerca al blog