Convergència

Intel·lectuals del sobiranisme liberal: de la Fundació Acta al Procés independentista

  • Antoni Trobat
  • diumenge, 17 setembre 2017

En temps de polèmiques fàcils, moment de soroll i manca d'heterodòxia per part de totes les parts, CRÍTIC radiografia com han construït el seu discurs els intel·lectuals de l'espai polític liberal i independentista. Les diferències amb la dreta espanyola són notòries. Aquest viatge per la història dels intel·lectuals del sobiranisme liberal comença amb Jordi Pujol, la figura que aplega les classes mitjanes catalanes en un mateix projecte, i finalitzarà en els temps del Procés.

Més informació

Carles Campuzano: “Artur Mas hauria d’aspirar a ser un referent moral i no tornar a la política activa”

  • Text: Mar Romero / Fotos: Ivan Giménez
  • dimarts, 20 juny 2017

Carles Campuzano (Barcelona, 1964) ha esdevingut la cara visible del PDeCAT al Congrés dels Diputats des que Francesc Homs va ser inhabilitat. Tot i així, aquest vilanoví no és nou a la política: fa 21 anys que és diputat. Llicenciat en dret, va ser secretari i president de la Joventut Nacionalista de Catalunya, i ha format part del Comitè Executiu Nacional de CDC. Socialdemòcrata i Convergent des de la joventut, espera que els altres diputats trobin en ell algú amb “ganes d’entendre les posicions dels altres”. Ens trobem a la seu del PDeCAT a Barcelona, on torna cada setmana. “Intento dormir el màxim de nits a Vilanova i la Geltrú”; però, quan no ho fa, assegura que no dorm al Palace.

Més informació

Miquel Roca, l’ombra del poder: del carlisme a l’Ibex 35

  • Text: Joan Safont / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dilluns, 3 abril 2017

“En aquest país, la justícia és igual per a tothom”, va afirmar l'advocat de la infanta Cristina de Borbó, Miquel Roca i Junyent, després de l'absolució de la germana del rei en el 'cas Nóos'. L'exdirigent de CiU i nét de carlistes podia estar satisfet: havia acomplert el seu darrer servei a l’Estat. Retirat de la política des de fa dècades, però sempre ben situat en càrrecs institucionals i empresarials, des d’on no s’ha estat mai de dir-hi la seva com un autèntic oracle, Roca ha esdevingut una de les encarnacions més singulars del que s’entén com a poder a Catalunya.

Més informació

Joan Llinares: “Convergència es va equivocar no admetent el finançament irregular al principi del ‘cas Palau’”

  • Text: Roger Palà / Fotos: Jordi Borràs
  • dimecres, 29 març 2017

Joan Llinares (Alzira, 1953) va ser nomenat director del Palau de la Música sis dies després de l'esclat del 'cas Millet'. Durant l’any i mig següent, aquest expert gestor cultural, que havia estat administrador de l'IVAM i del MNAC, va intentar destapar l’autèntica dimensió no solament de l’espoli de la institució, sinó del presumpte finançament irregular de CDC a través de l'ens. No va ser fàcil: les pressions polítiques van motivar –en part– la seva renúncia al desembre del 2010. Ara dirigeix l’Oficina de Transparència de l’Ajuntament de Barcelona. Ahir va declarar com a testimoni en el judici del Palau. Llinares no té dubtes: el presumpte finançament irregular de CDC s'acabarà acreditant.

Més informació

Vuit documents que mostren el presumpte finançament irregular de Convergència pel ‘cas Palau’

  • Laura Aznar / Roger Palà. Foto: Carlos Moreno
  • dimecres, 8 març 2017

El judici del 'cas Palau' ha entrat en una nova dimensió després de la declaració de Fèlix Millet en què implica Convergència en el cobrament de comissions de Ferrovial a canvi d’obra pública. Però, més enllà de la nova confessió del principal acusat, hi ha nombrosos documents que apunten en aquesta direcció. CRÍTIC ha tingut accés a una recopilació del material més comprometedor sobre la causa, elaborada en el marc de la comissió parlamentària que va investigar els fets. Aquests són els vuit indicis documentals més rellevants que apunten al possible finançament irregular de Convergència.

Més informació

Vicenç Villatoro: “Per a mi, la nació és més important que l’Estat”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Jordi Borràs
  • dimecres, 24 agost 2016

Vaig entrevistar fa 10 anys Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957) i, quan em rep al seu despatx del CCCB —on fa de director—, el noto relativament poc canviat. Parla amb cautela i amb bones formes. És un dels caps més ben moblats de la intel·lectualitat propera al sobiranisme de centredreta. Ha escrit de tot. Els dietaris, per a mi, són brillants. També algunes novel·les —'La claror del juliol' hauria de ser lectura estiuenca obligada un cop en la vida. Periodista i exdiputat de CiU. Va dirigir l''Avui' i la Corporació Catalana de Mitjans. Fa la pinta d'estar escindit entre el gestor i el creador. Té un volum del filòleg i historiador Jordi Amat sobre la taula: 'La Primavera de Munic' (2016). No parlem de Palestina i el món jueu —quasi millor— ni de llibres —això em fastigueja.

Més informació