• Laura Aznar / @LauraAzLlu
  • dimarts, 17 maig 2016

L’Observatori contra l’Homofòbia ha rebut sis denúncies de casos greus de 'bullying' homofòbic i transfòbic dins els centres escolars en els darrers dos anys. El cas del suïcidi de l'Alan a Barcelona fa cinc mesos va encendre totes les alarmes entre pares, mares i entitats socials. La queixa dels col·lectius LGTBI és que la Generalitat de Catalunya no ha tingut prou voluntat política per desplegar completament la llei contra l'homofòbia i aplicar els protocols per prevenir unes agressions verbals i físiques en augment els últims anys.

L'Observatori contra l'Homofòbia denuncia que la conselleria d'Ensenyament no està desplegant al 100% la llei contra l'homofòbia, sobretot en la prevenció a les escoles

L’Observatori contra l’Homofòbia ha rebut, segons ha pogut saber CRÍTIC en primícia, les denúncies de sis menors que han patit ‘bullying’ dins les aules els anys 2015 i 2016. Es tracta d’aproximadament un 5% d’un total de 115 casos que han arribat a l’entitat en aquests dos anys. El president de l’Observatori, Eugeni Rodríguez, qualifica la situació de fracàs: “Quan l’Administració no compleix el que aprova, tenim un problema polític”, assenyala. “Hi ha un tap a la conselleria d’Ensenyament perquè la llei no és una prioritat, no la volen i no l’apliquen”, lamenta.

Fa un any i mig, el col·lectiu LGTBI català celebrava l’aprovació al Parlament de la Llei 11/2014, una normativa pionera fruit del treball i la lluita de les diferents entitats, per garantir els drets de lesbianes, gais, transgèneres, bisexuals i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Però, amb el pas del temps, l’eufòria inicial ha anat donant lloc a la trista constatació que, segons algunes entitats com l’Observatori contra l’Homofòbia, aquesta iniciativa tan reivindicada no s’ha desplegat en tots els sentits. Les entitats en defensa dels drets dels homosexuals, bisexuals, transgèneres i intersexuals denuncien una falta de voluntat política a l’hora d’implementar-la. Malgrat que recull articles molt concrets sobre les obligacions de la Generalitat en matèria de prevenció al món escolar, la Llei contra la LGTBI-fòbia no ha servit per posar fi a la violència i al ‘bullying’ contra l’alumnat amb una orientació o una identitat sexual no heteronormatives.

Assetjament LGTBI-fòbic a l’escola

bullyng-lgbtAl mes de març, l’Observatori va registrar una carta dirigida a la nova consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, on demanava, per enèsima vegada, una reunió amb ella i exigia la seva intervenció en els casos de ‘bullying’, agressions verbals i amenaces que s’han detectat als centres escolars catalans. Les conseqüències d’aquests actes, sovint menystinguts i en poques ocasions denunciats, amenacen la integritat dels afectats en un moment sensible de la seva adolescència i joventut. El cas de l’Alan, menor transsexual que es va treure la vida la vigília del Nadal passat després d’haver patit assetjament a l’escola, va acabar d’encendre totes les alarmes. Hi ha dades que corroboren aquest perill. Un 14% d’estudiants ha pensat a suïcidar-se per assetjament homofòbic, segons un estudi realitzat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament.

La petició de reunió de l’Observatori amb el Departament d’Ensenyament coincidia amb l’arribada de les dues darreres denúncies per assetjament escolar per qüestions relacionades amb la sexualitat. Aquestes dues denúncies mostren que el ‘bullying’ sovint va més enllà de les agressions entre companys de classe i, de fet, afecta tota la comunitat educativa.

Precisament totes dues estaven registrades en un mateix institut d’un municipi de Barcelona. La primera prové d’una noia lesbiana, de la qual no volem revelar la identitat per a la seva protecció, que, després de ser assetjada durant anys pels seus companys de classe, va traslladar el seu malestar a l’equip directiu de l’escola. Els seus familiars opinen que ningú no va mostrar cap empatia ni van donar cap resposta a l’estudiant. Finalment la noia va haver de canviar d’institut. Tot i que el Departament d’Ensenyament assegura que aquesta solució és “l’últim recurs” i que només es dóna quan els menors ho demanen, les associacions precisen que, en realitat, el canvi de centre és l’única sortida que se’ls ofereix. “Un pegat”, diuen, més pensat per apagar focs que per resoldre el conflicte de soca-rel.

La segona queixa, la va interposar la mare d’un noi transsexual que, exercint un dret recollit a l’article 23 de la llei, signava els treballs i els exàmens amb el seu nom sentit. La mare es va posar en contacte amb l’entitat perquè, segons relata, el psicopedagog de l’institut li va recriminar que signés amb nom de noi —que no és l’oficial del DNI— i li va demanar que es deixés de ‘tonteries’. “Ningú no havia sabut detectar que som davant d’un cas d’identitat sexual, i això no pot passar, principalment perquè la normativa inclou un seguit de mecanismes per tal que aquests menors rebin ajut, suport i assessorament”, denuncia Eugeni Rodríguez.

El col·lectiu LGTBI recorda que la nova llei catalana obliga els professors a intervenir quan detecten (o, més encara, quan els mateixos afectats els el fan arribar) un cas d’assetjament escolar. Tanmateix, el 2015, l’Observatori va rebre una altra queixa similar a la primera que tampoc no va tenir resposta per part de l’equip directiu i que ha acabat en mans de la Fiscalia.

Una altra denúncia explica el cas d’un alumne al qual els seus companys exclouen de les activitats de lleure pel fet de tenir dos pares homosexuals. “Les escoles han de saber que, a vegades, l’homofòbia es dóna de manera indirecta”, puntualitza Rodríguez, i així ho corrobora la presidenta de l’associació Famílies LGTB, Katy Pallàs. “Els nostres fills reben insults pel fet de no tenir pare o no tenir mare i, si aquesta realitat no es visibilitza, se saben diferents i també ells han de sortir de l’armari”, explica.

Les dues denúncies que completen la llista són contra les actuacions de dos professors d’institut. En una d’aquestes denúncies, la mare d’un alumne explica que el maltractament va arribar al punt que el mestre d’educació física increpava el seu fill dient-li que corria com “una nenaza”. I l’altra denúncia és contra una professora que suposadament va esbroncar un nen que va fer servir l’expressió “sóc gai” per referir-se a si mateix, com si fos una cosa negativa o reprovable.

Aquests sis casos documentats, amb noms i cognoms i centre escolar, són els que han arribat a l’Observatori provinents del món escolar. Això no vol dir que siguin tots els que s’han produït en els darrers dos cursos en escoles i instituts. Se sospita que la majoria de casos, encara, no arriben ni a ser denunciats. Tanmateix, a criteri de les entitats que defensen la diversitat sexual, serveixen per evidenciar que la Generalitat no ha sabut, o no ha volgut prou, implementar l’eina legal que hauria de servir per evitar-los.

Quins són els incompliments de la Generalitat?

Acte de traspàs de carteres de la conselleria d'Ensenyament entre Meritxell Ruiz i Irene Rigau / CCMA

Acte de traspàs de carteres de la conselleria d’Ensenyament entre Meritxell Ruiz i Irene Rigau / CCMA

“La llei s’aprova el 2014 i després ve tota la fase final de la legislatura. De fet, la qüestió es desencalla a principis del 2016…; per tant, sí que és cert que en termes objectius ha passat molt temps, però també han passat coses que ajuden a explicar per què potser no s’ha anat tan ràpidament com caldria en el seu desplegament”. La justificació del director general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa, Jordi Miró, emmarca la feina feta fins ara dins d’un context polític i electoral agitat. Tot i que assumeix els retards, el Departament d’Ensenyament sosté que fa anys que els centres escolars treballen “el respecte a la diversitat”, perquè forma part de la funció docent “i del nostre model d’escola”.

De fet, amb l’aprovació de la llei, les administracions públiques es comprometien a formar i sensibilitzar els professionals que actuen en àmbits sensibles com és l’educació, per tal de promoure la igualtat efectiva de les persones LGTBI. Un compromís que hauria caigut, segons denuncia el president de l’Observatori contra l’Homofòbia, en sac foradat. “Hi ha una manca absoluta de coneixement de la llei, i això porta que no sempre s’actuï de forma proactiva en els casos de ‘bullying’”, opina Rodríguez. Per fer aquesta formació del professorat, caldria dotar els centres de recursos i de personal, perquè n’hi ha molts que tenen iniciativa, però sovint són les associacions les que s’ocupen d’aquesta tasca formativa que pertocaria a les administracions.

Des de la Direcció General d’Igualtat assumeixen que la formació del professorat és una assignatura pendent, però neguen que durant aquest període la Generalitat no hagi fet res respecte a això. La directora general d’Igualtat del Govern actual, Mireia Mata, considera necessari “posar l’accelerador” en aquest aspecte, però recorda que durant el 2015 ja es van fer cursos en aquells ajuntaments que van tenir especial interès a demanar-ho. “Hem d’arribar a nivells més alts de compromís”, afirma, “que com a mínim cada direcció de centre tingui molt clar que, quan es detecta un d’aquests temes, s’hi ha d’intervenir, que sàpiguen on exportar aquesta situació”. Les entitats i col·lectius socials demanen que aquest punt ja sigui una realitat aquest mateix curs escolar.

Educar en diversitat sexual, homosexualitat i transsexualitat

bullying_homofobicoPerò l’objectiu primer de la llei no és que les escoles disposin de recursos per afrontar els casos de ‘bullying’, sinó desenvolupar tota una sèrie de mecanismes previs per tal de prevenir-los. ‘Bullying’ LGTBI-fòbic zero. La formació dels professionals és una eina indiscutible per aconseguir-ho, però no és l’única. Justament amb aquesta finalitat, el text legal obliga les administracions a potenciar la coeducació dins les aules. Mercè Otero, activista feminista i una de les redactores de la llei catalana, explica que això no és altra cosa que tenir en compte la igualtat i la diferència alhora, “com si fossin les dues cares d’un full de paper”. És molt fàcil, segons ella, escriure en un cartell que una escola es regirà per aquests principis, però a dia d’avui aquest model no s’aplica perquè, en la pràctica quotidiana, allò urgent és menja allò que és important. “El compliment dels plans d’estudi, els rànquings, l’informe PISA, les proves de la selectivitat… Tot el que no sigui això queda arraconat, és secundari”, comenta Otero.

Impulsar plans coeducatius voldria dir dotar els centres de materials didàctics on els nens i nenes des de les primeres etapes d’escolarització integressin la diversitat sexual i la dels cossos, les famílies i les identitats. Passaria per fer programes transversals “on això es posi en valor”, segons proposa Kathy Pallàs, presidenta de l’associació Famílies LGTB, perquè a dia d’avui “tota la documentació que genera una escola és estrictament heteronormativa”.

Per contra, el Departament d’Ensenyament assegura que aquests continguts ja queden recollits en el plantejament de l’actual sistema educatiu. Més encara, la subdirectora General de Suport i Atenció a la Comunitat Educativa, Gené Gordó, recorda que han posat a la disposició dels centres un aplicatiu de convivència que els permet detectar “les necessitats que tinguin en la qüestió de la coeducació”. “El que no falten són recursos”, sentencia. Sigui com vulgui, els col·lectius en defensa dels drets d’homosexuals i de transsexuals consideren insuficient la temptativa realitzada fins ara per la Generalitat de treballar la diversitat sexual dins les aules en escoles i instituts.

I, si no es visibilitzen les relacions de qualsevol tipus, la qüestió ‘trans’ és encara més una altra volta de full. L’Associació de Famílies de Menors Transsexuals, Chrysallis, sosté que l’Administració marca un 20% dels continguts que es treballen a les escoles i que això és una oportunitat “perquè els infants aprenguin que el sexe no són els genitals i per trencar amb el binarisme home-dona”.

Aquest seria un primer pas per facilitar el trànsit d’aquests menors, com també ho seria que tots els centres els tractessin amb el nom i el sexe amb el qual s’identifiquen. De fet, hi estan obligats per llei. Si bé Ensenyament assegura que no n’hi ha cap que faci el contrari i que als informes que es lliuren hi consta sempre el nom sentit, el secretari de Chrysallis Catalunya, Jaume Ulldemolins, explica que alguns col·legis s’hi neguen perquè no han rebut cap ordre que indiqui que ho hagin de fer. “Ho fan els que ja tenen una sensibilitat respecte a això i sentit comú, però no pas per directriu del Departament”.

Protocols per als menors ‘trans’

Per resoldre aquesta i altres qüestions, Chrysallis va crear un protocol concret sobre com abordar els casos de menors ‘trans’ dins les aules. El van fer arribar a la Generalitat perquè recollís les seves propostes; però, segons diuen a preguntes de CRÍTIC, no n’han rebut el ‘feedback’ esperat. “Ens van facilitar un llistat de definicions sobre els conceptes transsexual i transgènere”, concreta Ulldemolins, “però de protocol, res, i la majoria de centres no en tenen ni idea”.

En aquest sentit, la llei diu que s’han d’elaborar unes pautes d’actuació per evitar la violència envers els menors que surten de l’heteronorma. Ensenyament recorda que ja existeix un protocol d’odi i de discriminació “que inclou qualsevol tipus d’assetjament”, i que “no se’n poden fer 250, perquè al final les escoles no els llegirien”. Però això és precisament el que critiquen les entitats.

Diuen que el primer error és considerar les denúncies que l’Observatori té sobre la taula com a ‘bullying’ pròpiament, i no com a ‘bullying’ homofòbic, transfòbic o bifòbic. Per tant, exigeixen que, de forma immediata, tots els centres de Catalunya tinguin un manual específic per saber com reaccionar quan es donin aquestes situacions. En definitiva, exigeixen que la llei s’implementi en totes les seves vessants.

Compromís de la conselleria d’Ensenyament

Cartell contra el bullying escolar

Cartell contra el ‘bullying’ escolar

La Generalitat s’hi mostra compromesa i assegura que en aquest període ha avançat molt en el compliment dels seus deures i en el desplegament de mecanismes per conscienciar i prevenir la violència que pateixen aquests menors. “Sempre tens la sensació que, per molt que facis, no n’acabes fent prou i per això hi estem molt a sobre”, explica el director general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa, Jordi Miró; “volem fer més, però té un punt d’injust dir que no s’ha fet res”.

La bona predisposició institucional s’ha començat a materialitzar justament aquest mes de maig. En una trobada conjunta, l’Observatori ha arrencat quatre compromisos a Ensenyament que inclouen, en primer lloc, la participació de les entitats en la redacció d’un protocol general sobre l’assetjament escolar contra col·lectiu LGTBI. D’altra banda, hi haurà una persona de referència al Departament que coordini els casos de violència dins les aules i la Generalitat difondrà un anunci sobre el ‘bullying’. A l’últim, es faran 10 sessions informatives als territoris per prevenir i detectar aquestes situacions. A l’inici del proper curs escolar s’avaluarà el compliment de tots els acords.

El ‘bullying’ o assetjament escolar, sobretot en el cas de qüestions de diversitat sexual, té efectes nocius també a llarg termini. Un estudi científic de l’Institut de Psiquiatria del Kings College, de Londres, assegura que els efectes de la intimidació poden ser tan greus com l’abús sexual o físic. L’estudi descobreix que, a llarg termini, els nens que van ser intimidats són més propensos a patir de depressió, ansietat, pensaments suïcides i a una mala salut física quan tenen 50 anys comparats amb els que no n’havien estat víctimes.

Ja ha passat un any i mig des que es va aprovar la llei i el temps dirà si els esforços del Govern són o no suficients. Per ara, les entitats diuen que els queda el regust amarg de tenir a les seves mans una eina molt potent, que podria haver estat pionera, i que ha quedat en no res.

Inicia sessió per poder descarregar el reportatge en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.

Deixa el teu comentari