• Laura Aznar | @LauraAzLlu
  • dimecres, 12 setembre 2018

El nou curs començarà amb 1.015 barracons en 422 escoles, gairebé els mateixos que l’any anterior. Però el que en teoria hauria de ser una solució provisional s'ha convertit en un mal crònic. CRÍTIC ha tingut accés a dades inèdites que demostren l’enquistament del problema: la meitat dels centres amb barracons els tenen instal·lats des de fa més de 10 anys, i en escoles de barris com Llefià, a Badalona; a Santa Cristina d’Aro, o a Mollerussa, n'hi ha des d'abans de l'any 2000. Les empreses de Florentino Pérez segueixen figurant entre les més beneficiades per fabricar-los.

La meitat dels 422 centres públics amb mòduls prefabricats els tenen instal·lats des de fa més de 10 anys, i 93 escoles fan classe íntegrament en barracons

CRÍTIC ja va posar el focus en el problema de l’estancament dels barracons a l’inici del curs 2016/2017, quan hi havia un total de 1.010 mòduls distribuïts als centres públics del territori. Des del 2008, el nombre de mòduls ha passat dels 958 als 1.015 d’enguany. En la darrera dècada, el pic màxim es va assolir el curs 2009/2010, quan el Govern tripartit, encapçalat per José Montilla i amb Ernest Maragall com a conseller d’Ensenyament, va llogar o comprar 1.063 barracons.

Però la tendència de fer servir aules prefabricades en detriment de l’ampliació de línies o de la construcció de noves escoles i instituts és lluny de revertir-se. A Catalunya hi ha al voltant de 3.500 centres educatius públics, entre els que imparteixen educació infantil, primària i secundària. D’aquest total, segons les dades a les quals ha tingut accés CRÍTIC, hi ha 422 escoles i instituts que tenen barracons. En la majoria dels casos, els mòduls es troben inserits en col·legis ja construïts i, segons explica el director general de Centres Públics, Josep González-Cambray, “serveixen per donar suport a l’escolarització de grups addicionals”. Tot i així, hi ha 93 ‘centres’ a Catalunya que estan instal·lats íntegrament en barracons, és a dir, que encara no existeix un edifici físic on desenvolupar-hi l’activitat escolar, i els alumnes i els mestres fan les classes dins els mòduls. “La majoria d’aquests acabaran amb la construcció d’un centre”, exposa González-Cambray; “s’haurà de fer un edifici en pràcticament tots els casos”.

El barri de Llefià, en barracons des del 1988

Sigui com vulgui, la meitat dels 422 centres de Catalunya que tenen barracons els tenen instal·lats des de fa més de 10 anys. De fet, un total de 23 col·legis tenen aules prefabricades des de l’any 2000 o abans. El cas més extrem és el de l’escola Pere de Tera, al barri de Llefià de Badalona, on el primer mòdul es va instal·lar el 1988. Sobre aquests casos, el Departament d’Ensenyament explica que “potser hi ha hagut associades situacions de manca de solars o de disponibilitat econòmica” que expliquen l’estancament de la presència de barracons.

La xifra d’aules prefabricades va augmentar entre el 2005 i el 2010, coincidint amb un repunt en el nombre dels alumnes de tres anys que començaven la seva etapa escolar. S’ha mantingut en nivells similars durant els governs de CiU i de JxSí malgrat l’aturada de la natalitat, que es concreta en el fet que la població de tres anys a Catalunya ha experimentat un descens des del 2013. Malgrat la fi de la recessió i que els pressupostos d’ensenyament han seguit una lògica ascendent des del 2014 (encara que insuficient, segons bona part de la comunitat educativa), la política del lloguer i la compra de mòduls annexats a les escoles continua.

CRÍTIC ha obtingut aquesta informació a través d’una petició de dret d’accés a la informació pública al juliol passat, ja que les dades no estaven publicades al portal de Transparència. En la sol·licitud, aquest mitjà va demanar l’evolució del nombre de barracons en l’última dècada, el volum total de contractes adjudicats en aquest període i la data d’instal·lació del primer barracó de cada escola. En les dades inicialment facilitades pel Departament abans de l’agost es preveia que el nombre de mòduls del pròxim curs seria de 1.018, però finalment han estat 1.015. Des del Departament adverteixen que en els propers mesos la xifra pot “augmentar o disminuir lleugerament en funció de les necessitats”, tot i que generalment es manté estable durant el curs escolar.

Barracons verticals en una escola de Pineda

Girona, la demarcació amb més barracons

Per zones territorials, Girona és la demarcació amb major concentració de barracons annexats a les escoles públiques o que substitueixen centres que encara no han estat construïts. N’acumula 304 en total, malgrat que les comarques gironines no són les més poblades. El segon i tercer lloc del rànquing els ocupen la Catalunya Central i Tarragona, amb 151 i 150 mòduls respectivament.

L’escola pública de Vilablareix, al Gironès, segueix sent la que reuneix més barracons i començarà el curs amb 14 en total. Però hi ha altres centres amb un volum similar d’aules prefabricades. Els col·legis de Ponent i de l’Arrabassada, a Tarragona, en tenen 12, mentre que l’escola Carme Guasch i Darné, de Figueres, n’acumula 11. Els instituts de Caldes de Malavella, de Sils i de Vilafant, i l’escola Els Ganxets, a Reus, en tenen 10 cadascuna.

A l’altre extrem, el Consorci de Barcelona i els Serveis Territorials de les Terres de l’Ebre són els que gestionen un menor volum de mòduls: 19 i 7, respectivament. A la vegada, també són aquestes dues demarcacions les que tenen mòduls des de fa menys temps, mentre que Girona acumula el major nombre de barracons instal·lats fa més de 10 anys –214 en total–, seguida de Tarragona (122) i de la Catalunya Central (82).

Renovació de mòduls “cada 4 o 6 anys”

Això no implica que els primers barracons que es van instal·lar siguin els que encara tenen les diferents escoles. De fet, Josep González-Cambray assegura que els mòduls es renoven “cada 4 o 6 anys”, tot i que apunta que els actuals “han evolucionat molt i responen a unes bones condicions d’estabilitat, de confort i de seguretat. Podrien tenir una durada més llarga”.

Malgrat que amb els barracons la Generalitat ha trobat la manera d’anar salvant els mobles, la manca d’equipaments escolars no és un fenomen nou. Bona part de la comunitat educativa ha denunciat en diverses ocasions l’estancament dels mòduls i la creació de nous projectes sense edifici, que han estat sempre en barracons. Els darrers anys també han estat freqüents les protestes d’AMPA i d’AFA d’arreu del territori per reclamar la construcció de més escoles i instituts.

Segons argumentava la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) a CRÍTIC, una part del problema de la cronificació d’aquests mòduls és deguda a una mala previsió de la demanda de places. Des del Departament, però, asseguren que moltes vegades els mòduls no responen a una manca de planificació, ja que, segons diuen, “hi ha molts mòduls que no estan destinats a ser edificis nous i que desapareixeran quan baixin les necessitats d’escolarització que es poden produir en un moment puntual”.

El president d’ACS, Florentino Pérez; el conseller delegat d’Atlantia, Giovanni Castellucci, i el president de Hochtief, Marcelino Verdes, en la presentació de l’acord per a l’adquisició d’Abertis / ROGER PI DE CABANES – ACN

Les empreses de Florentino Pérez, entre les beneficiades

Segons les dades a les quals ha tingut accés CRÍTIC, en els darrers 10 anys la Generalitat ha gastat 34 milions d’euros en l’arrendament o la compra de barracons on encabir-hi els alumnes que s’havien quedat sense aula física a l’escola. Des del 2008 fins al 2018 s’han adjudicat un total de 10 contractes. 11,7 milions d’euros han anat a parar a dues societats del grup ACS de l’empresari i president del Reial Madrid, Florentino Pérez: Dragados SA i l’avui extinta societat anònima Soluciones de Edificación Integrales y Sostenibles (SEIS). La resta se’ls ha endut Algeco, una companyia que va convertir-se en líder mundial del sector després de fusionar-se amb la nord-americana Williams Scotsman.

Es dona el cas que l’any 2015 la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va sancionar amb 9,3 milions d’euros set empreses de fabricació de construccions modulars, entre les quals Dragados i Algeco. La CNMC va acreditar que aquestes empreses havien realitzat “pràctiques anticompetitives” consistents “en la fixació de preus i el repartiment de clients, així com l’adopció d’acords per al repartiment d’adjudicacions de licitacions convocades per operadors públics i privats”. La multa més elevada va ser per a l’empresa de Florentino, per un total de 8,56 milions d’euros. Aquesta mena de pràctiques les haurien realitzat a Catalunya, al País Valencià, a Múrcia, a Castella – la Manxa i a Andalusia, del 2008 al 2014.

“Tenim la voluntat de reduir el nombre de mòduls”, assegura Ensenyament

El nou curs escolar començarà amb 1.567.316 alumnes, 1.299 més que l’any anterior. En una roda de premsa convocada pel Departament d’Ensenyament la setmana passada, la Generalitat va informar que hi ha 30 escoles i instituts que encara no estan preparades per poder començar les classes. El conseller Josep Bargalló va atribuir el retard de les obres al desplegament de l’article 155 i a les pluges d’estiu, i va explicar que el Departament reallotjarà els alumnes d’aquests centres en altres instal·lacions. A més, alguns dels barracons que es troben en escoles que sí que tenen edifici arribaran més tard del dia 12, data d’inici del curs escolar.

El director general de Centres Públics assegura a CRÍTIC que en l’actualitat hi ha molts més mòduls dels que l’Administració desitjaria. “És evident, i el nostre objectiu és anar-los reduint”, afirma, i insisteix en la necessitat que les aules prefabricades siguin només una eina per donar resposta a una necessitat d’escolarització puntual i acotada en el temps. En aquest sentit, explica que la prioritat del Departament és actuar en els centres “on els barracons tenen una funció de provisionalitat”. “En aquests casos, els mòduls han de tendir a desaparèixer, perquè la necessitat d’escolarització puntual també desapareix”. Malgrat tot, assumeix que “s’haurien d’agilitzar els tràmits per tenir solars i finançament” per fer ampliacions d’aules i construir nous centres allà on els mòduls s’han enquistat.

Tot i això, aquest curs s’estrenen 10 centres educatius nous, però tancarà les portes una escola pública a la Pobla de Cérvoles i una de concertada, al barri de Sants de Barcelona. I és que l’evolució dels barracons a les escoles públiques ha anat en paral·lel al tancament de línies, particularment de P3. Segons dades de la FAPAC, en el període 2011-2017 s’ha tancat un total de 675 grups de P3, 551 dels quals han estat a la pública i només 124 a l’escola concertada. I el que és més greu, diuen, és que els tancaments no es corresponen amb les necessitats d’escolarització, ja que aquesta reducció de places està per sota del nombre de nous alumnes que han de començar l’escolarització.

Inicia sessió per poder descarregar el reportatge en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.
Un comentari
  • Subscriptor Lluís Hansen Fors 12 de setembre de 2018 - 14:24

    Hola. Gràcies per un article més d’investigació. Tanmateix, tinc les meves reserves sobre l’opinió que tenim en general dels barracons, que de seguida ens afanyem a condemnar pensant en la qualitat de la construcció però oblidant la rigidesa per adaptar-se a les necessitats de l’escola.
    He parlat sovint amb la Carme Güell, directora de l’escola Camins de Banyoles, construïda des del primer moment amb barracons, que amplien cada curs segons l’agument del nombre d’alumnes i de cursos nous. Ella està prou contenta amb el barracons, perquè permet modular l’espai interior segons el projecte educatius de l’escola, i per tant l’arquitectura no els condiciona gaire. Una construcció de totxo i ciment no permetria la flexibilitat que requereixen, ja que treballen per grups i projectes i no en aules úniques per a cada curs. Tenem aire condicionat, calefacció, lavabos, una marquesina a l’entrada, etc. Amplien aquestes instal·lacions a mesura que l’escola creix, ja que va començar fa uns començar amb una sola línia de P3 i ara crec recordar que ja són més de 12 grups de diversos cursos, si no recordo malament.
    Aquest exemple que conec d’aprop em fa que em mostri escèptic cada cop que sento polítics o altres cares visibles en mitjans de comunicació quan donen per fet que una escola de barracons és pitjor que totes les plagues bïbliques: “enquistament”, “mal crònic”,
    És així com trobo a faltar en l’article l’opinió contrastada dels seus usuaris. I encara diria més: si els recursos són limitats, què seria millor: un barracó o un professor de reforç?

Deixa el teu comentari