• Text: Roger Palà / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dilluns, 21 novembre 2016

El Govern català haurà de gastar durant el 2016 un total de 119 milions d’euros en lloguers de seus, d'oficines i d'equipaments. CRÍTIC ha pogut saber, a partir d'exercir el dret d'accés a la informació pública regulat per la Llei de transparència, qui són els receptors privats de tots els arrendaments de la Generalitat. A la llista hi trobem asseguradores com Zurich i Axa, immobiliàries com Ferrovial, ACS, OHL, Sacyr o Comsa-Emte, i bancs com La Caixa o el Deutsche Bank. La política dels governs d’Artur Mas de vendre patrimoni públic ha tingut una cara B: la Generalitat haurà de pagar durant dècades lloguers elevats per les seus que abans havia tingut en propietat. Un negoci rodó (per al sector privat).

Zurich, Axa, Ferrovial, ACS o La Caixa destaquen entre els grans arrendataris del Govern català

L’Executiu d’Artur Mas, amb el conseller Andreu Mas-Colell al capdavant de l’àrea econòmica, va impulsar entre els anys 2011 i 2015 una agressiva política per fer caixa a força de desprendre’s de patrimoni. Eren els temps més durs de la crisi i les finances de la Generalitat estaven escanyades com mai. En aquell context, Economia va presentar l’estratègia de desprendre’s d’actius immobiliaris com l’única viable per quadrar els números. Segons les dades de la Generalitat a les quals ha tingut accés CRÍTIC, en aquest període el Govern es va desprendre de 48 immobles, pels quals va ingressar 549 milions d’euros. La majoria eren seus d’oficines i de departaments a la ciutat de Barcelona.

Va ser el que es coneix popularment per “vendre la casa i anar de lloguer”, perquè la Generalitat va seguir ocupant la majoria d’oficines venudes subscrivint un contracte d’arrendament amb el nou propietari. CRÍTIC ha tingut accés a la llista de lloguers que paga cada any la Generalitat a propietaris privats amb data de setembre de 2016. Es tracta de 301 arrendaments, que el Govern fa efectius a 247 empreses o propietaris particulars, i que aquest 2016 suposaran una despesa de 119 milions d’euros (sense incloure-hi l’IVA). Hi consten tant els lloguers derivats de la venda de patrimoni dels darrers anys, així com d’altres contractes que daten de fa dècades: seus de conselleries, oficines, magatzems, delegacions territorials, centres formatius… La llista també inclou les nombroses adjudicacions en concepte de drets de superfície a les grans promotores d’obra pública per a la construcció de comissaries i de presons, que suposen el pagament d’un lloguer al llarg dels anys fins que la Generalitat esdevé titular de l’immoble.

El cartell ‘en venda’ de la conselleria d’Economia va ser l’any 2013 el símbol més dur d’un país trinxat per la crisi i per les retallades. El despatx de l’aleshores conseller Andreu Mas-Colell, encarregat de plantar cara a la crisi, era una de les moltes ofertes immobiliàries de la Generalitat. L’anunci del Govern, escrit en català, en castellà i en anglès, reclamava els atractius de l’edifici com si fos una immobiliària: “8.000 metres quadrats. 32 places d’aparcament. Situat a la rambla de Catalunya, al costat del passeig de Gràcia, on s’ubiquen la majoria de firmes de luxe internacionals”. Preu, després de descompte: 29 milions d’euros. Finalment, l’immoble es va vendre a Finaf SpA, societat immobiliària propietat de la companyia farmacèutica italiana Angelini. Ara, segons les dades a les quals ha tingut accés CRÍTIC, el Govern en paga un lloguer mensual d’1,14 milions d’euros.

Taula_Lloguers_Gene.xlsx

 

El rànquing de societats arrendadores, l’encapçala la companyia d’assegurances suïssa Zurich, que al juliol de 2014 va comprar al Govern català 13 immobles, per valor de 201 milions d’euros. En aquest suculent lot hi figuraven les seus del departament de Benestar i d’Interior, la conselleria del Departament de Cultura al Palau March de la Rambla o la seu del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Via Laietana. Aquest 2016, el total de lloguers que la Generalitat pagarà a Zurich s’elevarà gairebé als 13 milions d’euros. En la majoria de casos, els contractes s’allarguen fins al 2034, cosa que suposarà que l’empresa acabi rendibilitzant amb escreix la inversió.

Tot i que el rànquing l’encapçala Zurich, cal tenir en compte que un grup empresarial pot percebre lloguers a través d’una o més societats. És el cas d’Axa Real State, la divisió immobiliària de l’asseguradora Axa, que l’any 2013 va adquirir 14 immobles mitjançant tres societats diferents: Riglos Business, Olaen Business i Zumaran Inversiones. En total, la companyia va pagar 172 milions d’euros. Entre les finques adquirides destaquen l’oficina del Departament de Territori al carrer Aragó, la conselleria d’Agricultura, la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) o la seu de l’Institut Català de les Dones. Aquest 2016, la Generalitat desemborsarà un total de 16,2 milions en concepte de lloguer d’aquestes seus. Destaca la del Departament d’Ensenyament, per la qual la Generalitat paga anualment 4 milions d’euros.

Economia defensa la venda de patrimoni

A preguntes de CRÍTIC, un portaveu del Departament d’Economia explica que “l’obtenció d’ingressos extraordinaris mitjançant l’alienació d’actius immobiliaris va ser un element essencial en el Pla del reequilibri econòmic i financer de la Generalitat per als anys 2011 i 2012”. Des d’Economia es destaca que els processos de venda es van dur a terme “mitjançant el que marca la legislació patrimonial”.

Iolanda Fresnillo, investigadora en matèria de finances i deute de la cooperativa Ekona, explica que “des d’un punt de vista estratègic aquesta política va ser un error”. “A curt termini potser va solucionar una manca de recursos puntual, però és evident que acabarà incrementant la despesa final de la Generalitat”. Fresnillo creu que el Govern hauria d’haver apostat per altres vies d’ingressos. En aquest sentit, esmenta l’informe sobre el deute públic a Catalunya ‘Independents de qui?’, elaborat per la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, que estimava que entre el 2009 i el 2011 s’havien deixat d’ingressar més de 1.600 milions d’euros arran de la supressió de l’impost sobre el patrimoni. “És una quantitat que supera de llarg els ingressos derivats de la venda d’actius immobiliaris públics”, afirma. Aquest impost va ser suprimit pel Govern tripartit l’any 2009 i recuperat per CiU el 2012.

La modernista Casa Pons, seu d'Economia, és ara propietat de la farmacèutica italiana Angelini. Foto: Canaan

La modernista Casa Pons, seu d’Economia, és ara propietat de la farmacèutica italiana Angelini. Foto: Canaan

La seu de Territori, en mans del Deutsche Bank

Un altre dels lloguers més significatius és el que la Generalitat paga a la societat RREEF Spezial Invest, la divisió d’inversions immobiliàries del Deutsche Bank, actual propietari de la seu de la conselleria de Territori a l’avinguda Josep Tarradellas. L’any 2012, el Govern de Mas va vendre la seu de la conselleria al grup immobiliari Bancalé, propietat de l’empresari aragonès Juan Fabre, per 52 milions d’euros. Segons va publicar el diari ‘Expansión’, Bancalé va vendre l’immoble a la filial del Deutsche Bank per més de 70 milions d’euros durant l’any 2015. Aquest 2016, la Generalitat abonarà 3,9 milions d’euros en concepte de lloguer per aquesta seu, amb un contracte signat fins al 2032.

Hi ha molts altres arrendadors rellevants. Mercury Capital, societat de la família Ayuso, té en propietat la seu de la secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat, per la qual la Generalitat desemborsarà aquest 2016 1,2 milions d’euros. Entre la llista d’arrendadors també hi ha immobiliàries locals. La societat Albareda Velarde, propietat de Finques Forcadell, és propietària de l’edifici Princesa, on s’ubica el Departament d’Afers i Relacions Internacionals. La Generalitat té compromès un lloguer d’1,09 milions d’euros en un contracte que s’allarga fins al 2022. La seu de la secretaria catalana de la Joventut està en mans del grup Núñez i Navarro, que percep 983.000 euros anuals pel seu lloguer.

Les oficines de Caixbank, a Barcelona / JORDI BORRÀS

Les oficines de CaixaBank, a Barcelona / JORDI BORRÀS

Els lloguers de la Generalitat amb La Caixa

També La Caixa figura en la nòmina d’arrendataris del Govern, a través de diverses fórmules. La societat immobiliària Holret SA, participada íntegrament per CaixaBank, és la titular de la seu de la sala del contenciós administratiu del TSJC a la Via Laietana des del 1998. El Govern pagarà aquest 2016 un lloguer de 928.000 euros per aquest immoble, en el marc d’un contracte de lloguer que es renova periòdicament per tàcita reconducció. Aquesta figura legal preveu que, quan s’extingeix el contracte, si cap de les dues parts no diu el contrari, se’n formalitza automàticament un de nou d’una durada determinada (normalment, un any).

Un altre arrendament de la Generalitat on La Caixa hi té un paper destacat és el de la seu de la Direcció General de Medi Natural al carrer Doctor Roux. Aquesta seu va ser venuda l’any 2012 al Fons de Pensions de l’Àmbit de la Generalitat de Catalunya, és a dir, el fons de pensions dels empleats públics de l’Administració catalana. Aquest fons de pensions, el gestiona des de l’any 2005 La Caixa, que en va guanyar l’adjudicació per concurs públic. En el marc de les seves inversions, el fons va adquirir l’immoble l’any 2012 per 14,5 milions. Actualment, la Generalitat paga un lloguer d’1,1 milions anuals, que s’allargarà fins al 2027.

La Caixa també és propietària directament de la seu de l’Institut Català de Qualificacions Professionals (ICQP), la Fundació Universitat Oberta i la Fundació Artur Martorell – Rosa Sensat, ubicada a les Drassanes de Barcelona, per la qual la Generalitat ha compromès un lloguer de 98.000 euros fins al 2027. I també d’una escola: les instal·lacions de l’escola Octavio Paz, al carrer Mallorca, són propietat de l’entitat bancària, i la Generalitat en paga un lloguer de 85.356 euros.

Vista aèria de la presó de Puig de les Basses de Figueres, un dret de superfície adjudicat a Ferrovial. Foto: Gencat.cat

Vista aèria de la presó de Puig de les Basses, de Figueres, un dret de superfície adjudicat a Ferrovial. Foto: Gencat.cat

Drets de superfície: el ‘deute ocult’ de la Generalitat

Al capdamunt del rànquing dels lloguers més elevats de la Generalitat, però, destaquen els de les presons de Figueres, Mas d’Enric, Quatre Camins, Lledoners i de la comissaria central dels Mossos d’Esquadra a Sabadell. En aquest cas, el lloguer és un dret de superfície que permetrà que la Generalitat acabi quedant-se l’immoble en propietat al cap dels anys. El mecanisme és el següent: la Generalitat planeja l’equipament i n’adjudica mitjançant un concurs públic la construcció a una empresa que s’encarrega d’aixecar-lo i mantenir-lo a canvi d’un lloguer durant un període de temps determinat que s’allarga més enllà de la finalització de l’obra. Un cop finalitzada la concessió, que normalment sol durar més de 20 anys, l’Administració es queda l’immoble en propietat. Aquest sistema va començar a emprar-se intensament durant el Govern tripartit i l’Executiu de CiU l’ha seguit utilitzant.

Tots aquests lloguers en concepte de drets de superfície es paguen a grans empreses constructores i immobiliàries. El més elevat és el que s’abona des del 2011 a la societat Concesionaria de Prisiones Figueras SAU, propietat de Ferrovial, pel centre penitenciari de Puig de les Basses, de la capital de l’Alt Empordà: 10,4 milions d’euros aquest 2016. La presó va ser inaugurada al juny de 2014 i el contracte s’allarga fins al juny de l’any 2040. El lloguer del centre penitenciari de Mas d’Enric s’abona a una societat propietat de Comsa; el de Can Brians-2, a una filial d’ACS; el de Lledoners, també a una empresa participada per Ferrovial, i el de Quatre Camins a una societat de Copisa.

Amb aquest sistema també s’ha construït la comissaria central dels Mossos d’Esquadra de Sabadell, pel qual s’abona un lloguer a Remodelación Ribera Norte de 9,4 milions aquest 2016. En realitat, aquesta és una societat propietat d’ACS. El mateix ha passat amb una trentena de comissaries dels Mossos en ciutats com Cerdanyola, Ripollet, Montcada i Reixac, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa, Sant Cugat, el Prat o Sabadell. ACS, Dragados, Sacyr, Corsán, OHL o Acciona n’han estat les constructores adjudicatàries.

Un portaveu del Departament d’Economia afirma que “totes les mercantils esmentades van participar en les corresponents licitacions públiques i tant les licitacions com les adjudicacions es publiquen al DOGC”. Segons Economia, l’avantatge del dret de superfície consisteix que “l’obra es finança amb l’import de l’arrendament i, al final del període, la Generalitat de Catalunya esdevé propietària de la construcció, juntament amb el solar”.

Des d’Ekona, Iolanda Fresnillo afirma que el mecanisme “pot ser una eina correcta si és més eficient, barat i competitiu a llarg termini que no pas recórrer al crèdit de la banca”. Però hi ha experiències concretes que demostren que aquesta mena de sistemes “de vegades acaben sortint més cars”. “Quan s’atorguen drets de superfície a una empresa privada, és en certa manera una privatització, encara que la Generalitat acabi sent titular final de l’equipament”, afirma Fresnillo.

Els drets de superfície, segons Fresnillo, no deixen de ser una forma de “deute a l’ombra”. L’any 2015, segons va publicar el diari ‘El País’, la Generalitat calculava que, a més de les obligacions contretes amb la banca i amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), els compromisos de pagament en diferit per dur a terme infraestructures sumaven més de 30.000 milions d’euros, incloent-hi els drets de superfície i altres mecanismes com els peatges ‘a l’ombra’, que s’allargaven fins a la meitat del segle. Des del 2011, Economia havia aconseguit reduir aquesta suma en 6.705 milions.

Inicia sessió per poder descarregar el reportatge en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.
6 comentaris
  • Subscriptor Fabian Nevado 22 de novembre de 2016 - 11:51

    Molt interessant l´article, però falta un quadre qui agrupe a les empreses

    que son del mateix grup, com es el cas de ACS, Axa, Ferrovial,etc. Així veuríem millor

    qui son els grups empresarials que més cobren de la Generalitat.

  • Subscriptor Hemidactylus 22 de novembre de 2016 - 11:54

    Exprópiese

  • Subscriptor Joaquin Adillon Jaen 22 de novembre de 2016 - 12:06

    Bon article.Com mareja la publicitat “intermitent”molesta molt quant estas llegint l’article, no et deixa concentrar en la lectura.Tot i que puc entendre la seva aportació.

    Salut!

    Quim

  • jep 23 de novembre de 2016 - 17:31

    El govern d’en Mas no va fer altra cosa que recuperar una pràctica habitual a l’época d’en Pujol que el tripartit havia esmenat parcialment. Convido Crític a continuar investigant el tema perquè hi ha més marro del que sembla, en edificis menys rellevants. Efectivament, era una pràctica habitual el llogar locals a persones afins a Convergència que, a posteriori, feien generosos donatius al partit. Si no em falla la memòria, a Figueres hi ha un cas, de quan era alcalde en Santi Vila, que ha acabat sent investigat per anticorrupció.

  • Subscriptor Josep M. Pijuan Utges 24 de novembre de 2016 - 13:31

    una mostra més de la miserable gestió de CIU i del seu conseller d’economia, “vendre la casa per anar a lloguer”, lloguer que en 20 anys recuperaran la inversió en el cost del edificis comprats i això es va fer amb la complicitat dels mitjans de comunicació que ara s’escandalitzen però que en aquell moment es van callat com a muts. Molts ciutadans varem denunciar-ho però no varem trobar cap ressò.

  • Fanalet de Fernando 29 de novembre de 2016 - 20:52

    Quan no es tenen els recursos que es generen i s’han d’atendre necessitat per les que no ten diners, cal obtenir liquiditat, tot i fer un mal negoci. Espero que es reverteixin algunes polítiques quan tot això canviï.

Deixa el teu comentari