14/07/2022 | 06:00
La Mesa del Parlament ha suspès avui de les seves funcions a la seva presidenta, Laura Borràs, amb els vots del PSC, ERC i la CUP, tal i com preveu el reglament de la cambra en casos de presumpta corrupció. El TSJC ha obert aquesta setmana judici oral a la màxima dirigent de Junts per Catalunya, arran d’un suposat cas de fraccionament de contractes mentre era directora de la Institució de les Lletres Catalanes 2013 i 2015. Borràs està sent investigada per haver adjudicat de forma presumptament irregular un total de 18 contractes menors a Isaías Herrero, un col·laborador seu amb qui la unia una relació professional i personal prèvia. L’escrit d’acusació de la Fiscalia Anticorrupció li demana 6 anys de presó i 21 d’inhabilitació pels delictes de prevaricació i frau en document mercantil.
La suspensió de Borràs ha generat una tempesta política. De moment, la vicepresidenta del Parlament, Alba Vergès, ha assumit interinament la presidència de la cambra. Però rere el soroll mediàtic, s’ha parlat menys dels fets concrets que el jutge instructor, Jordi Seguí, ha considerat “indiciàriament acreditats” en la interlocutòria que va remetre a les parts el passat 27 de juny. En aquest document, de 33 pàgines, el magistrat de la Sala Civil i Penal del TSJC fa un resum d’una sèrie de fets que, a parer seu, poden constituir delictes. Aquí teniu les set claus del veritable cas de Borràs explicades per a dummies.
1) L’objecte de la investigació: 18 contractes diferents i 330.000 euros per fer quatre pàgines web
El nucli del cas de Borràs és determinar si la presidenta del Parlament, durant la seva etapa com a directora de la ILC, hauria adjudicat 18 contractes menors a Isaías Herrero eludint alguns preceptes de la normativa de contractació pública. Segons el jutge, vuit d’aquests contractes haurien servit per crear una web per a la ILC, dos per crear una web per a l’Any Vinyoli, dos més per crear una plataforma virtual anomenada Què llegeixes i dos més per desenvolupar una web corresponent a l’Any Literari Ramon Llull.
El col·laborador de Borràs hauria cobrat les feines facturant directament o a través de societats interposades
El volum total dels contractes, segons la interlocutòria, sumaria 330.442 euros, dels quals se’n van satisfer 309.176, ja que per un dels treballs no es va arribar a presentar factura. Herrero hauria cobrat les feines en alguns casos facturant directament a la ILC, i en d’altres a través de societats interposades amb les quals hauria acordat operar, amb el possible objectiu d’evitar (presumptament) les limitacions previstes per la Llei de contractació pública.
Durant el període en què van succeir els fets, la Llei deia que els contractes menors (que no requereixen un concurs públic obert) havien de tenir una quantia inferior als 18.000 euros. Però la legislació prohibeix que es pugui fraccionar un mateix projecte en diversos contractes i limita la contractació successiva de les mateixes persones o empreses mitjançant aquesta fórmula.
2) El receptor dels contractes: Isaías Herrero, un col·laborador de Borràs condemnat per tràfic de drogues
El jutge afirma que Herrero i Borràs tenien una relació professional i personal prèvia al nomenament de l’actual presidenta de Junts com a directora de la ILC. Tots dos havien coincidit a Hermeneia, un grup d’investigació en estudis literaris i tecnologies digitals que dirigia la mateixa Borràs en la seva etapa com a docent i investigadora. Herrero, de fet, també era professor d’un màster i d’un postgrau de la Universitat de Barcelona (UB) dirigits per Borràs. La relació era prou estreta perquè, tal com fa notar el jutge, les comunicacions entre tots dos es fessin sempre a través del correu particular de Borràs i no de la bústia oficial de la ILC.
Cal tenir en compte també un aspecte que no consta en la interlocutòria però sí en el sumari, i que va publicar La Vanguardia: el cas de Borràs deriva d’una investigació prèvia dels Mossos d’Esquadra sobre Isaías Herrero per tràfic de drogues i distribució de moneda falsa, una causa per la qual ja va ser condemnat a cinc anys de presó. Aquesta vinculació d’Herrero amb el narcotràfic va ser remarcada pel diputat d’ERC Gabriel Rufián en unes polèmiques declaracions a Catalunya Ràdio.
En el marc d’aquesta investigació, iniciada pels Mossos d’Esquadra, els agents van intervenir el telèfon d’Herrero al novembre del 2017, i, a més del cas de drogues, van detectar una comunicació en què aquest admetia la seva preocupació pels contractes que li havia adjudicat Borràs. La conversa interceptada va ser el punt de partida d’una nova investigació: “Jo tinc una de marrons… perquè jo amb la Borràs, amb la jefa, jo facturo amb la cooperativa, jo facturo uns trapis per allà. Jo he de fer un pressupost bo i, o sigui, he de fer dos pressupostos bons i quatre de no bons; el pitjor és si la Borràs deixa de ser directora”, diu la transcripció literal que consta en la interlocutòria del jutge. En aquelles dates, la Generalitat acabava de ser intervinguda via article 155 i Herrero mostrava la seva preocupació perquè això pogués implicar una revisió a fons de la contractació pública.
3) Deu empreses, cooperatives i autònoms per presentar pressupostos i justificar els contractes
A què es refereix Herrero quan parla de fer “dos pressupostos bons i quatre de no bons”? El Departament de Cultura de la Generalitat, segons explica el jutge en el seu escrit, afegia un plus de fiscalització a la contractació menor: “aconsellava la petició de tres pressupostos a diferents proveïdors amb la finalitat de propiciar l’adjudicació del servei al d’import inferior”. És a dir: si la Institució de les Lletres Catalanes volia fer un encàrrec menor directe per programar una web, havia de buscar tres proveïdors que li facilitessin tres pressupostos diferents, i decantar-se per l’opció més econòmica, sempre per sota dels 18.000 euros.
Aquest és un fet cabdal per entendre la suposada operativa del cas de Borràs. La interlocutòria apunta que, per tal de complir aquest precepte legal, Herrero, amb el coneixement de Borràs, hauria concertat amb un total de 10 empreses i autònoms la presentació de pressupostos que sabia d’entrada que no tirarien endavant (els “no bons”). Els pressupostos, però, servien per complir la regulació de la Generalitat a l’hora d’adjudicar contractes menors.
Les empreses que consten a la causa i que haurien presentat aquests pressupostos “no bons” són Elit3 14 SL (administrada per A. C. V., un altre membre investigador del grup Hermeneia), Hermeneia LAB SL, Xarxa Integral de Professionals i Usuàries SCCP, Freelance, APMGC&CE SL i SmartCooper. També les persones físiques Andreu P. M. (administrador d’APMGC&CE SL, que també va presentar pressupostos a títol propi), A. R. (que la interlocutòria identifica com a cunyat d’Isaías Herrero), M. A. O. (també amiga d’Isaías Herrero) i A. C. V. (administrador d’Elit3).
4) Empreses i professionals implicats diuen al jutge que ells no van presentar els pressupostos
Algunes d’aquestes empreses i persones físiques implicades, però, han negat durant la instrucció haver presentat aquests pressupostos a la ILC. Així, per exemple, el mateix cunyat d’Isaías Herrero, A. R., va afirmar en seu judicial que no havia elaborat cap dels set pressupostos a nom seu presentats a la Institució. De fet, fins i tot va afirmar que en una ocasió es va negar a facilitar el seu DNI a Herrero perquè elaborés un pressupost a nom seu.
En el mateix sentit, el text del jutge instructor recull el testimoni de M. A. O., a qui identifica com una amiga d’Herrero, que també nega haver presentat cap pressupost per a l’ILC. En el cas de l’empresa Elit3 14 SL, que oficialment hauria presentar vuit pressupostos, el seu responsable, A. C. V., ha negat davant del jutge haver-ho fet, ja fos a nom seu o de la societat. La representant de Smart Cooper també va negar l’autoria dels pressupostos a nom de la cooperativa que consten en el procediment administratiu per adjudicar els contractes. Si les empreses no van presentar els pressupostos al nom seu… Qui ho va fer?
5) Tots els pressupostos presentats per les diferents empreses eren als discos durs d’Isaías Herrero
La interlocutòria detalla més indicis que apunten que Herrero podria ser el responsable (presumptament) de l’elaboració de tots els pressupostos (amb o sense el coneixement de les empreses que els signaven). En el disc dur intervingut a Isaías Herrero en l’escorcoll del seu domicili practicat el 27 de novembre de 2018 per ordre de la magistrada del Jutjat d’Instrucció núm. 9 de Barcelona van ser trobats la totalitat dels pressupostos i factures presentats en els 18 expedients de contractació menor esmentats. En particular, la interlocutòria destaca que una carpeta denominada “pressupostos-LAURA” contenia tres arxius que es corresponien amb els pressupostos presentats per Hermeneia.
Segons la Guàrdia Civil, els diferents pressupostos van ser creats pel mateix equip informàtic amb el mateix ‘software’
La interlocutòria del jutge recull que de l’anàlisi del contingut dels discos durs duta a terme pel Grup de Delinqüència Econòmica i Tecnològica de la Guàrdia Civil se’n desprèn que diversos pressupostos corresponents a diverses empreses van ser creats pel mateix equip informàtic, en les mateixes dates i amb el mateix software, i que “l’usuari de l’equip ha participat d’alguna manera en l’elaboració dels pressupostos i les factures relatives als contractes menors esmentats amb independència de la persona física o jurídica el nom de la qual figura en aquells”.
6) Les converses per correu electrònic entre Herrero i Borràs, claus per acreditar el suposat fraccionament
Una de les claus de la interlocutòria són els correus electrònics intervinguts en el marc de la investigació, que incorporen les comunicacions entre Laura Borràs i Isaías Herrero. Borràs va dir en una entrevista de Mònica Terribas a El matí de Catalunya Ràdio que no “reconeixia” aquests correus: “Els troba la Guàrdia Civil; jo no els tinc, no els he vist publicats”. Tot i això, la defensa de Borràs no ha presentat cap denúncia per falsedat documental al llarg d’aquest procediment.
Els correus inclouen converses entre Herrero i Borràs sobre els encàrrecs a realitzar. El 25 de febrer, Herrero afirma que ell i Borràs havien convingut tres pressupostos per un total de 54.000 euros, i li exposa: “Entenc que són 3 pressupostos diferents i el primer dividit en 3 parts per tal de poder-lo cobrar segregat, oi?”. Tot seguit Laura Borràs respon: “T’expliques perfectament i diria que no deixen facturar al mateix proveïdor per a conceptes diferents. Cada proveïdor, almenys per aquest any, és clar, ha de facturar un concepte”. Isaías H. contesta dient: “Entesos, llavors ja puc començar a trucar a portes perquè em facin factures… ja que haig d’embolicar algú”.
Laura Borràs: “El pressupost ha de quedar com si fóssiu professionals independents”
En un altre correu del 27 de febrer, Herrero lamenta que haurà de “fer factures pertot arreu per cobrir tots els projectes i la veritat és que se’m fa estrany i complicat haver de fer aquest trapi… ja sé que és el que hi ha, però posa’t al meu lloc, haver d’embolicar vàries persones perquè em facin factures de 3 quilos!”. Borràs respon: “El pressupost ha de quedar com si fóssiu professionals independents (…). Si veuen que el que s’ha fet és fraccionar un encàrrec complet en diferents paquets, és quan llavors pensen que hi ha una infracció. La qüestió és fraccionar, doncs, cadascun dels conceptes perquè quedi clar que són com parts que cal anar ensamblant conjuntament”.
Els exemples citats pel jutge són múltiples: En el correu del 19 de juliol de 2014 Laura Borràs exposa a Isaías H. que “com que s’han de fer 3 pressupostos per cadascuna de les persones o empreses diferents, jo havia pensat que podríem fer que tu et presentes als quatre i tan sols en guanyes un, el més econòmic de la sèrie, la cooperativa ídem, APM gestió ídem i l’altra ídem. La resta es podria fer amb l’empresa de l’A. i potser amb la cooperativa de Madrid. Si tu fas els quatre vostres, jo faig els altres. Et sembla bé?”.
Herrero va acabar percebent la quantia econòmica dels contractes, en alguns casos amb pagaments en efectiu de tercers
Sigui com sigui, el jutge considera acreditat que Herrero va acabar percebent la quantia econòmica dels contractes adjudicats, fos directament o facturant a algunes de les empreses i cooperatives interposades que van rebre l’adjudicació directa i, posteriorment, van encarregar-li la feina contra factura. Les declaracions de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) d’Isaías Herrero dels exercicis 2013-2017 revelen que la major part dels seus ingressos “procedien dels treballs desenvolupats per a la ILC, cobrats a nom propi o de Freelance”. També la cooperativa Xarxa Integral i la societat APMGC&CE van acabar efectuant pagaments a Herrero, en alguns casos mitjançant imposicions en efectiu en un compte corrent.
7) Els funcionaris de la Institució de les Lletres Catalanes van advertir Borràs de possibles irregularitats
De la lectura de la interlocutòria també se’n desprèn que Laura Borràs va ser advertida ja l’any 2013 que la fórmula de contractació de la ILC amb Isaías Herrero podia suposar un fraccionament de contractes. Però això no va fer modificar l’operativa. El 2013, un informe de la interventora del Departament de Cultura recomanava evitar el fraccionament arran d’analitzar el procés d’adjudicació de cinc dels contractes que consten en la causa. També va detectar el mateix en l’informe del 2014 (però no en el dels anys 2015 i 2017).
“A. P., responsable de gestió de la Institució: “La Intervenció no veia amb bons ulls que un mateix proveïdor fos contractat any rere any”
No era només la Intervenció del Departament de Cultura qui va advertir Borràs, sinó els mateixos funcionaris de la ILC. La interlocutòria recull el testimoni d’A. P., responsable de gestió administrativa de la Institució, que afirma que “la Intervenció no veia amb bons ulls que un mateix proveïdor fos contractat any rere any” i que, en comprovar ella mateixa que els contractes amb Isaías H. relatius al portal podien estar relacionats, “va suggerir a la directora Laura Borràs en diverses ocasions de tramitar-los com un sol contracte negociat”. La directora, segons A. P., va refusar la proposta adduint que els contractes eren diferents.
El 2020, un informe de la Sindicatura de Comptes va afirmar que l’adjudicació de contractes menors del 2016 i del 2017 hauria vulnerat la Llei de contractació, i apuntava diversos casos (no només els vinculats a Isaías Herrero).
