Crític Cerca
Opinió
Roger Palà

Roger Palà

Periodista i editor de CRÍTIC

És Laura Borràs una víctima de la repressió?

La diputada de Junts per Catalunya hauria de respondre en seu judicial de les acusacions de malversació i prevaricació, més enllà que pugui existir 'lawfare' contra l'independentisme

25/06/2020 | 18:37

La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs. Foto: ACN

El Congrés dels Diputats ha aprovat avui a petició del Tribunal Suprem aixecar la immunitat parlamentària a la diputada de Junts per Catalunya Laura Borràs. Borràs està sent investigada per haver fraccionat de manera suposadament irregular diversos contractes per afavorir un col·laborador quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), entre els anys 2013 i 2018. La Fiscalia del Suprem l’acusa de presumptes delictes de prevaricació, malversació, frau i falsificació documental, i diu que la xifra de contractes fraccionats podria arribar als 260.000 euros. Amb la pèrdua de la immunitat, Borràs haurà de declarar ara davant del jutge. La diputada nega totes les acusacions i afirma que en realitat no se l’està perseguint per un cas de mala praxi, sinó pel fet de ser una “coneguda independentista”.

La causa sobre els contractes de Borràs la instruïa un jutjat ordinari de Barcelona; però, com que l’exdirectora de la ILC va ser escollida diputada al Congrés a l’abril del 2019, el cas va passar al Tribunal Suprem, que és l’òrgan competent per investigar els possibles delictes comesos per aforats en aquesta cambra. El cas té importància política perquè Borràs és un valor a l’alça a JxCat i el seu nom fins i tot ha sonat com a possible successora de Quim Torra. Si acaba jutjada i condemnada, pot ser inhabilitada, i això podria frustrar les seves aspiracions polítiques en un moment en què el món neoconvergent necessita nous lideratges forts.

El ‘cas Borràs‘ ha generat polèmica en el si de l’independentisme, perquè, mentre que ERC i la CUP s’han mostrat partidàries que la justícia investigui les presumptes irregularitats, des de Junts per Catalunya s’ha fet una defensa tancada de la seva cap de files. Finalment, els republicans i els cupaires han decidit no participar en la votació del suplicatori, que ha estat aprovat amb els vots del PSOE, del PP, de C’s o d’Unides Podem, entre d’altres. Només el PNB ha fet costat a JxCat votant-hi en contra.

L’origen del ‘cas Borràs’: què diuen els correus a Isaías Herrero?

Podem considerar, però, que Laura Borràs és una víctima de la repressió? De què se l’acusa realment i sobre quins fonaments? El ‘cas Borràs’ comença per una investigació dels Mossos d’Esquadra. Ho va revelar ‘El Periódico’: en el marc d’un cas de tràfic de drogues, la policia va detectar que un dels investigats, l’informàtic Isaías Herrero, deia que tenia una relació d’amistat amb Borràs i que havia rebut encàrrecs per part de la institució que dirigia l’avui diputada. Herrero va ser condemnat el 2019 per tràfic de drogues a cinc anys de presó, després d’admetre els fets per rebaixar la pena.

Així, al marge del tràfic d’estupefaents, els Mossos van començar a investigar els contractes que Herrero havia rebut de la ILC durant l’etapa de Borràs. El nus de la causa és si la cap de files de JxCat al Congrés hauria fraccionat una sèrie de contractes a Herrero per esquivar la necessitat de fer un concurs públic. En el període en què van succeir els fets, els contractes menors de 18.000 euros no requerien un concurs obert.

Com sospiten els investigadors que es podria haver produït alguna irregularitat? Doncs per una sèrie de correus electrònics entre Borràs i Herrero. En aquests correus, Borràs diu al futur adjudicatari coses com aquesta: “Havia pensat que tu et presentis als 4 i només en guanyis un […]. No pateixis, que els diners els tinc reservats […] és només que el tràmit és enrevessat de fer”. I el col·laborador respon: “Haver de fer factures per tot arreu per cobrir els projectes és una mica estrany i complicat […]. Haver d’embolicar persones perquè em facin factures de 3 quilos! […] Estaria bé una manera de fer-ho més elegant”. I Borràs diu: “El pressupost ha de quedar com si fóssiu professionals independents, però els totals no poden superar els 18.000 + IVA […]”. Amb posterioritat, també han aparegut als mitjans filtracions de converses telefòniques d’Herrero en què diu que amb Borràs “factura uns ‘trapis'” i on es mostra preocupat perquè l’aplicació de l’article 155 acabi revelant els seus “marrons”. En aquest fil de tuits del mes de febrer vaig recopilar alguns dels correus, publicats per ‘La Vanguardia’ o ‘El Confidencial’.

Tots aquests correus formen part d’una causa secreta i, tot i això, han aparegut als mitjans de comunicació. És lògic, doncs, que la defensa de Borràs estigui indignada amb la filtració. La mateixa Borràs ha arribat a afirmar que els correus no eren seus. Ho va dir, literalment, en una entrevista de Mònica Terribas a ‘El matí de Catalunya Ràdio’: “Els correus no són meus; no els reconec, perquè els troba la Guàrdia Civil, jo no els tinc”, va afirmar. I, quan Terribas li pregunta directament si els ha escrit ella mateixa, la diputada afirma: “Jo no els he vist, els he vist publicats, no els tinc“. Tot i aquestes afirmacions, de les quals es podria desprendre que els Mossos o la Guàrdia Civil haurien fabricat proves falses, la defensa de Borràs no ha presentat cap acció legal per falsedat documental contra la policia.

Borràs ha denunciat la intencionalitat política en tota la investigació, sobretot a partir del moment en què la Guàrdia Civil es fa càrrec d’indagar sobre les possibles irregularitats. També afirma que els Mossos, en les seves conclusions, no havien trobat indicis de delicte. La Fiscalia del Suprem, en canvi, ha elaborat un duríssim informe sobre la diputada on li atribueix quatre delictes diferents. En aquest informe es pot llegir una relació detallada de tots els correus i les converses que podrien incriminar-la.

La Sindicatura de Comptes i els altres contractes fraccionats de Borràs

No és només la jutge de Barcelona que va instruir inicialment la causa, els Mossos, la Guàrdia Civil o la Fiscalia del Suprem els qui consideren que hi podria haver indicis de presumptes irregularitats. També ho creu així la Sindicatura de Comptes, un organisme fiscalitzador que depèn del Parlament de Catalunya. En un informe, la Sindicatura ha analitzat la contractació durant diversos exercicis de la Institució de les Lletres Catalanes i hi ha detectat cinc possibles casos de fraccionament durant la gestió de Borràs. En concret, la Sindicatura afirma que “de l’anàlisi dels contractes menors del període 2016-2018 es desprèn que a cinc adjudicataris se’ls van adjudicar contractes menors successius” en els quals es va incomplir la Llei de contractes del sector públic.

Dos dels contractes fraccionats que detecta la Sindicatura es van formalitzar amb el director actual de la Institució de les Lletres Catalanes

Quins són aquests adjudicataris? Un d’ells és l’investigat que ha donat origen al cas, Isaías Herrero, de qui s’esmenten dos contractes del 2016 i del 2017. Però n’hi ha més: segons la Sindicatura, resulta remarcable l’adjudicació de dos contractes menors al director actual de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Ponsatí-Murlà. Segons la Sindicatura, una persona física que respon a les inicials O. P. M. va rebre el 2016 un contracte de 8.800 euros i el 2017 un de 10.000 euros, pel concepte “comissariat any Bertrana”. Oriol Ponsatí-Murlà va ser el comissari d’aquest any, dedicat a la figura i l’obra de l’escriptor Prudenci Bertrana i de la seva filla Aurora. Al novembre del 2018, Ponsatí-Murlà va ser nomenat assessor del Departament de Cultura en matèria de comunicació amb Borràs com a consellera, i al març de l’any següent, director de la Institució de les Lletres Catalanes.

Contractes on la Sindicatura de Comptes assenyala possible fraccionament. Font: SC

Un altre cas de suposat fraccionament de contractes detectat per la Sindicatura és a E. F. M., a qui se li van adjudicar tres contractes els anys 2016, 2017 i 2018 pel concepte “Moderació del Fòrum Ploma Què Llegeixes”, tots per valor de més de 17.000 euros. E. F. M. és la gestora cultural Esther Fernández Magalí, signant d’un manifest de suport a Borràs el 2019 i que del 2013 al 2019 va ser la coordinadora del projecte “Què llegeixes”, de la ILC, com consta al seu perfil de LinkedIn. Actualment, Fernández Magalí és la responsable de comunicació de la Institució de les Lletres Catalanes. La Sindicatura també detecta fraccionament en els contractes a l’empresa Taleia Cultura per la fira Litterarum, i a l’empresa de neteja LD Empresa de Limpieza y Desinfección.

El ‘cas Borràs’… és persecució política?

Si l’actuació de Borràs com a directora de la ILC va ser correcta o no, haurà de determinar-ho un jutge. Però per tots els indicis recopilats, existeixen dubtes raonables sobre si va actuar bé o no. És un cas molt greu? Si el comparem amb casos de corrupció com la trama Gürtel, Filesa o el ‘cas Palau’, segurament no. Les suposades irregularitats de Borràs van servir per finançar el partit o tenen a veure amb el 3%? No, en cap cas sembla haver-hi relació ni els investigadors ho han apuntat en les seves conclusions. S’hauria enriquit Borràs personalment? Tampoc, enlloc queda acreditat ni els investigadors ho diuen. Però, tot i això, hi ha dubtes sobre si la pràctica de Borràs va ser ètica o no, ja que podria haver afavorit un col·laborador seu amb qui podria haver tingut una relació d’amistat.

Els fets que s’investiguen en el marc del ‘cas Borràs’ no tenen a veure amb l’independentisme. No se l’està investigant ni per organitzar un referèndum, ni per obrir un col·legi electoral, ni per bloquejar una carretera un dia de vaga general, ni per penjar una pancarta de suport als presos com Quim Torra. Se la investiga per unes adjudicacions suposadament irregulars per afavorir un col·laborador. És legítim que alguns presos o represaliats polítics puguin considerar que comparar el ‘cas Borràs’ amb la seva situació estigui fora de lloc. Convertir el ‘cas Borràs’ en una causa política és quelcom de prou delicat per no fer-ho de manera unilateral sense tenir en compte el conjunt del moviment. I ni Borràs ni JxCat no ho han tingut en compte, la qual cosa ha generat un nou conflicte intern en el si de l’independentisme.

Borràs hauria de saber que els independentistes, en la gestió de la cosa pública, han de ser extremament escrupolosos. No solament perquè la societat cada vegada tolera menys actuacions que puguin ser considerades amiguisme o prevaricació. També perquè els independentistes tenen a sobre tots els focus de l’Estat. I això els obliga a gestionar la cosa pública de manera encara més pulcra. És injust que sigui així? Sí, sens dubte: els focus haurien d’estar posats sobre tothom igual i no solament sobre uns quants. Però el tauler de joc és el que és i els independentistes no l’han dissenyat.

És lògic que hi hagi qui pugui dir que l’actuació contra Borràs forma part d’algun tipus de ‘lawfare’ o guerra legal. Però és que, tot això, Borràs i JxCat ja ho haurien d’haver tingut present el 2016, 17 o 18, en el moment en què van ser escrits els correus electrònics que avui Borràs diu que no reconeix com a propis i es van adjudicar els contractes suposadament fraccionats. Trencar amb l’Estat espanyol és un repte prou complex per anar amb peus de plom amb qualsevol gestió, per molt irrellevant que sigui. Més encara si qui duu a terme aquesta gestió té aspiracions polítiques d’alt nivell.

Quan Borràs es va postular per anar a Madrid, ja sabia que, en cas que el cas avancés, molt probablement acabaria davant del Suprem. Però potser no va calibrar prou les conseqüències que això podia tenir per a ella i per al conjunt de l’independentisme. El cas no és judicialment greu. És possible que acabi amb una absolució o amb una pena lleu, i la carrera política de la líder de JxCat podrà continuar. Però, si els partidaris de Borràs s’entesten a acusar de col·laboracionisme els qui creuen que seria millor que respongués davant d’un jutge, l’únic que es generarà és divisió i rancor. Els independentistes haurien de ser els primers interessats que s’aclareixi qualsevol ombra de corrupció, i no justificar-ho tot amb l’argument de la guerra bruta.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Crisi o vida' (novembre 2020)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies