Cinc idees clau de l’acte Rufián-Montero si t’interessa la unitat de les esquerres: “Prefereixo omplir TikToks que biblioteques”

Fa just 90 anys, el Front d’Esquerres de Catalunya, una coalició de partits progressistes i comunistes liderada per l’Esquerra Republicana de Lluís Companys, va guanyar les decisives eleccions del febrer de 1936. S’enfrontaven al Front Català d’Ordre, i van aconseguir 41 escons sobre 54 que hi havia en joc. Curiosament o no, el debat sobre la unitat de les esquerres torna a sorgir als mitjans de comunicació amb més força que mai. El portaveu d’ERC al Congrés Gabriel Rufián i l’eurodiputada de Podem Irene Montero van reclamar ahir en un acte a la Universitat Pompeu Fabra un nou projecte de front d’esquerres —molt indefinit encara— per frenar l’extrema dreta en les properes eleccions espanyoles. “Hem de fer l’impossible i l’impensable, allò que havíem somiat i no ens havíem atrevit a fer”, va afirmar l’historiador Xavier Domènech en la presentació del debat.

Per què cal fer alguna cosa nova en les properes eleccions?

Rufián: “El que ve no és allò de sempre: el que ve és un enorme patiment. Ja ens han dit que volen governar com Milei i com Trump. Si aquesta gent entra, els tindrem allà per lustres. Hem d’intentar frenar-los. I ens queda només una bala. Però, per guanyar, hem de representar la gent que avui se sent òrfena de representació. I hi ha molta gent progressista que no vol votar el PSOE. Hem de regalar aquesta gent a l’abstenció? O al PSOE? Jo vull un govern del PSOE sotmès a Bildu, a ERC, a Adelante Andalucía, a Compromís, a les esquerres sobiranistes. Per què no es pot repetir ara la possibilitat que les esquerres, més enllà de les fílies i les fòbies, i de les putades que ens hem fet entre nosaltres, puguem parlar o puguem ajuntar-nos? Si anem per separat, ens mataran”.

Montero: “Jo crec que alguna cosa hem de fer. Quan dic que vull fer equip amb en Gabriel, soc conscient que alguna cosa s’ha de fer. Però cal dir que en els últims anys ja hem fet coses, i les esquerres ja ens hem presentat juntes a les eleccions abans, i hem fet lluites junts al carrer, i hem aturat desnonaments, i hem votat lleis feministes que abans no existien. Quan es va aprovar la llei del solo sí es sí, jo no em vaig sentir mai sola, gràcies al meu partit, Podem, però també gràcies a les feministes o gràcies a la gent d’ERC o de Bildu”.

Rufián: “Jo soc d’ERC i ‘indepe’, però de què em serveix guanyar uns diputats més? Si governen el PP i Vox, ens arrasaran”

Què pinta un ‘indepe’ aquí?

Rufián: “Jo soc d’Esquerra Republicana de Catalunya. Em sento molt orgullós de representar ERC. Jo vull que Oriol Junqueras sigui president del meu país i lluitaré perquè algun dia Catalunya sigui independent. Però això no és incompatible amb intentar una cosa nova en aquest moment històric. A mi de què em serveix tenir 1.000 retuits? De què em serveix que a ERC li vagi bé en les eleccions i guanyem uns quants diputats? No em serveix de res perquè ens arrasaran.

ERC històricament ha estat cridada durant tota la seva història a frenar el feixisme. Som independentistes, però també som inequívocament antifeixistes. Forma part de la nostra memòria frenar el feixisme. Algú pot pensar què pinta un indepe aquí? Bé, jo el que veig és que el PP i Vox tenen una expectativa a les enquestes de 200 diputats, i que diuen coses com que il·legalitzaran ERC. A mi em sembla negligent fer veure que tot això no està passant. I dir això no em fa ni menys català ni menys independentista”.

Com es pot guanyar la dreta i l’extrema dreta?

Montero: “No hi ha una ciència electoral que freni la dreta. La condició fonamental per frenar la dreta passa per no renunciar al nostre dret a somiar un altre món possible. I recuperar l’orgull de ser d’esquerres i feministes. El que ens cal recuperar a l’esquerra són els nostres principis, els nostres valors, les nostres creences. I aquest camí no és només electoral, però també és electoral. La proposta de fer equip ha de ser útil per tal que les nostres forces polítiques puguin mobilitzar la gent i que hi hagi una esquerra forta no només per frenar la dreta, sinó per resoldre els problemes de la gent, per abaixar el lloguer, per limitar el preu dels aliments i per fer que el transport públic sigui gratuït. Crec que això pot tenir molts vots; però, si no tingués molts vots, també valdria la pena intentar-ho”.

Rufián: “Com més entrem a explicar el com ho faríem, més fàcil els ho posarem als aparells dels partits per dir-nos que no. Jo no tinc cap fórmula màgica, però arriba un moment en què els partits han de parlar i han de confluir electoralment. No pot ser que hi hagi dues o tres dretes, i hi hagi catorze esquerres. Ha d’haver-hi confluències. Sense deixar de ser qui som cadascun de nosaltres. Però ha d’haver-hi ciència. I jo demano al meu partit que lideri alguna cosa així, i, si m’hi va el càrrec, me voy pa mi casa”.

Montero: “Quan ha deixat l’esquerra de parlar de seguretat? A mi em dona més seguretat el feminisme que un escut antimíssils”

L’esquerra ha de parlar més de seguretat i d’immigració?

Rufián: “Hi ha tres coses que les esquerres haurien de canviar: la primera, no faltar al respecte al votant de Vox o d’Aliança Catalana; no els hem d’insultar; el problema no són els feixistes, el problema són els neutrals. No hi ha tants feixistes, hi ha molts neutrals; la segona, cal guanyar dret, per omplir la nevera a la gent, perquè la gent tingui temps després de currar, i la tercera, cal entrar en temes incòmodes per a l’esquerra, hem de parlar d’ordre, de seguretat, d’immigració, de convivència. Ja sé que amb això no estarem del tot d’acord amb la Irene”.

Montero: “Quan ha deixat l’esquerra de parlar de seguretat? A mi em dona més seguretat el feminisme que un escut antimíssils. Seguretat és defensar els serveis públics. Seguretat és que, quan tens un dolor, sàpigues que pots anar a un metge perquè et curi i que pots agafar una baixa per no anar a treballar. Seguretat és que, si t’acomiaden de la feina i estàs a l’atur, el teu fill o filla podrà estar a la millor escola pública i amb els millors professors. No parem de parlar de seguretat: de poder pagar el lloguer, de limitar el preu dels aliments per poder menjar, d’ajudar les víctimes de violència masclista… Hi ha molta gent que creu que el problema de seguretat als barris no és Airbnb, ni BlackRock, sinó la dona que va amb vel pel carrer, i mentrestant grans empreses tenen beneficis milionaris parlant d’inseguretat”.

Ha de fer més autocrítica l’esquerra?

Rufián: “Jo estic fart de tenir la raó. Ens falta molta autocrítica. Hem decebut en molts casos; l’habitatge n’és un exemple clar. La pregunta que ens hem de fer com a partits d’esquerres és per què el currela de Mercadona acaba votant el mateix partit que Juan Roig, un dels homes més rics d’Espanya. Qui s’equivoca? El currela o Juan Roig? Per què algú superputejat, precari i que no arriba a final de mes vota el que vota.

Hem d’entrar en els seus marcs. No podem canviar els marcs amb els mitjans que tenim ara. I hem de poder dir que l’esquerra ha decebut molta gent. Podem culpar de tot el PSOE? Que sí, que en tenen la culpa. Però… què hem fet nosaltres? A la gent li hem de dir: m’és igual el que pensis, no repartim carnets d’esquerres; però, si comparteixes justícia social, democràcia i llibertat, ets dels meus, i dir-ho sense tantes manies, ni lèxic que no s’entén, ni frases de tasses motivadores. Prefereixo omplir TikToks que biblioteques. Perquè el meu fill mira el TikTok”.