Migrar amb el cos i amb el col·lectiu

Si la migració fos una dansa, podria ser aquesta que presenta l’artista Idio Chichava al Mercat de les Flors els dies 1, 2 i 3 de maig. Migrar és, per a aquest artista originari de Moçambic i format a França, “més que un impuls natural humà”, perquè és, entre moltes altres coses, una estadística i un control fronterer. En aquesta visió sobre el procés migratori, Chichava situa la persona migrant com un nòmada, un descobridor o fins i tot, un vagabund, però no des d’un sentit negatiu, sinó des del moviment cap a un destí no fix. De fet, així titula l’espectacle: Vagabundus transporta el concepte de la migració al cos a través d’una peça amb 13 ballarins. 

Vagabundus parteix del ritual de dansa del poble makonde, que es practica a Moçambic i en països veïns com Tanzània i que compta amb la dansa mapiko, un ritual de pas a l’adultesa, en la Llista del patrimoni cultural immaterial de la UNESCO per a la seva salvaguarda. Chichava explica, de fet, que després de 14 anys establert a França, en tornar a Moçambic va començar a treballar en l’àmbit de l’educació de la dansa per a comunitats locals i d’intercanvi creatiu. El projecte Converge+, que dirigeix, es dedica precisament a ser un lloc de col·laboració, trobada i experimentació artística que sosté projectes artístics amb una mirada crítica i oberta sobre la dansa.

El cos com a tradició i com a col·lectiu

En aquesta recerca i inspiració de la cultura moçambiquesa, per a Chichava és important no caure en l’estilització folklòrica ni en adoptar els models europeus de la dansa i la cultura de manera acrítica. En una entrevista a la Calouste Gulbenkian Foundation, el ballarí afirmava que “les danses tradicionals han estat sempre la meva església i la meva escola”. 

“La tradició i la dansa de Moçambic contenen un potencial repertori capaç de dialogar amb escenes internacionals”, afirma Chichava a CRÍTIC

En una trobada que va tenir amb diversos coreògrafs internacionals a Maputo, la capital del país, Chichava va reafirmar que, a diferència del que poden fer creure els estigmes sobre la dansa tradicional, la tradició i la dansa de Moçambic “contenen un potencial repertori contemporani capaç de dialogar amb escenes internacionals sense perdre els seus orígens i la seva autenticitat”. 

El coreògraf i ballarí comenta a CRÍTIC que ell treballa des del diàleg entre el patrimoni i la reinvenció, ja que hi ha un patrimoni après que és la base des de la qual parla i que, a la vegada, també ha hagut de qüestionar. “La reinvenció ve del diàleg entre el que porto i el que trobo. És com cuinar: hi ha ingredients essencials, però és a través de l’experimentació que emergeixen nous sabors”, hi afegeix. En aquesta línia, diu, mantenir el patrimoni viu és permetre canviar-lo perquè pugui ser transformat a partir d’altres mons, ritmes o maneres de pensar. 

L’espectacle que presenta al Mercat de les Flors, de fet, s’inspira i mostra cançons antigues i actuals del país d’origen del coreògraf, unint així la dansa amb el cant en què es podria concebre com un “cos global”. Aquest cos global o col·lectiu, diu el coreògraf, “es converteix en un espai d’escolta, de negociació constant: els cossos respiren junts, resisteixen junts i es transformen junts”. El cos global de Vagabundus és format per 13 ballarins que connecten amb una màxima que diu que “quan ens unim, podem excedir el nostre potencial”. 

Chichava: “La migració mai és un acte individual; sempre és col·lectiu. Fins i tot quan un cos es mou, molts en queden afectats”

L’escenari com a espai sensible

Aquesta concepció de la dansa i del cos col·lectiu no és la primera vegada que aterra al Mercat de les Flors, sinó que es connecta amb una genealogia d’artistes que ja han portat aquesta perspectiva als escenaris catalans. Recentment, Roser López Espinosa, creadora de Faula, afirmava en una entrevista a CRÍTIC: “Els cossos col·lectius a vegades semblen impossibles; sembla que no es puguin moure perquè són molt complexos, però tenen un poder molt gran perquè és una multiplicació del potencial de cadascú. El grup ho sosté i té cura que això sigui possible”. Aquest cos global agafa un rol destacat en processos com el migratori, en què la identitat es mou geogràficament, però també pren nous matisos perquè es troba amb diverses comunitats. 

A l’espectacle de Vagabundus es mostra la vida, com la migració i les seves múltiples cares, com una constant d’estar en col·lectiu, en grup. “La migració mai és un acte individual; sempre és col·lectiu. Fins i tot quan un cos es mou, molts en queden afectats. En l’espai que crea el cos col·lectiu, aprenem a acceptar la presència de l’altre no com una amenaça, sinó com una possibilitat de creixement”, explica Chichava. 

Per a Chichava, aquest potencial del col·lectiu té molta importància, així com la té el cos mateix, que ell concep com un “arxiu viu, capaç d’emmagatzemar memòria i produir coneixement”. En aquest sentit, per tant, el cos es converteix en un element que apropa el públic a l’espectacle i al sentit de l’obra, tal com desenvolupa el ballarí: “Sovint es passa per alt la possibilitat de crear un espai sensible, sense barreres, i a Vagabundus obrim aquest espai, convidem l’audiència a apropar-se, a entrar i a compartir. L’escenari ja no està separat; la distància es dissol”. 

Aquesta concepció de l’espai es reforça amb la manca d’escenografia, una decisió que el creador de l’espectacle va prendre per tal que no hi hagués res que s’interposés entre el cos i l’experiència. En paraules de Chichava, aquesta decisió ve del fet que “el cos ja és suficient, parla abans que les paraules i recorda que no tot es pot explicar”. És, per tant, una invitació a sentir, no observar, a reconèixer-te en l’altre a través del propi cos, com ho fa cada ballarí, que també compta amb la seva trajectòria de vida pròpia. A Vagabundus no és important la uniformitat, sinó les experiències que es posen en comú. 

Aquesta peça de Chichava tindrà tres funcions al Mercat de les Flors, els dies 1, 2 i 3 de maig, i les entrades es poden adquirir al web de l’equipament. Anteriorment, l’espectacle ja ha portat el seu cos global i l’experiència de dansa i cant al Teatro Central de Sevilla i al Condeduque de Madrid.