Identitat negra en la diàspora: la fugaç fotografia de Khadija Saye

Hi ha moltes maneres de viure l’espiritualitat. Una de possible és posar-hi el cos i fer-ho a través de l’art. Aquesta va ser l’opció escollida per Khadija Saye, una artista gambianobritànica que és la protagonista de l’exposició “Khadija Saye. Seguint un estel fugaç”, que s’ha inaugurat al Reial Monestir de Pedralbes i que es podrà veure fins al 31 de maig. En la seva obra, Saye explora com és la identitat d’una filla de la diàspora que va créixer al barri multicultural de Hammersmith de Londres, la ciutat que la va veure morir amb només 24 anys. 

La trajectòria de Saye ha estat curta; però, anys després de morir, la seva obra encara volta pel món. Dues obres són a la National Portrait Gallery i a la Tate Modern de Londres i quatre s’exhibeixen temporalment a la mostra del monestir. Aquestes obres són ferrotips, una tècnica fotogràfica que utilitza una placa de metall, i són les úniques que es van salvar de l’incendi on Saye va morir, juntament amb la seva mare, l’any 2017. L’incendi es va produir a la Torre Grenfell de Londres i hi van morir una setantena de persones, i va ser en aquella tragèdia quan es va destrossar el llegat que l’artista guardava a casa seva. La coincidència va ser que algunes peces de la sèrie “Dwelling: in this space we breathe” eren, en aquell moment, al Pavelló de la Diàspora de la Biennal de Venècia, i per això es van salvar. 

Seguir la trajectòria fugaç de l’artista

De totes maneres, a l’exposició del Reial Monestir de Pedralbes, no només s’hi exhibeixen aquests originals que es van mostrar a la Biennal de Venècia, sinó que aquestes peces s’acompanyen de tota la sèrie serigrafiada. A més, es pot resseguir la seva breu trajectòria a través d’altres sèries de Saye, com el treball de final de carrera en fotografia a la University for the Creative Arts “Crowned” (“Coronades), la sèrie “Home.Coming” de quan la creadora va visitar la seva família a Gàmbia, i “Eid”, on explorava la relació de la comunitat gambiana musulmana. 

A part d’aquests treballs, la mostra recull obres que Saye va difondre a les xarxes socials, una dimensió que la comissària de l’exposició, Elena Martínez-Jacquet, va voler incloure perquè era on “explicava en primera persona” i perquè es tractava d’una aproximació més humana a la seva figura i obra. Els treballs trobats a les xarxes socials que es poden veure a Pedralbes, de fet, ajuden a completar la perspectiva de la gambianobritànica sobre qüestions identitàries: a “Madame JoJo’s” fotografia en format de retrat la comunitat trans i travesti d’un club del Soho; a “People” explora la mirada femenina negra, i a “Living” recull la vida dels gambians als salons londinencs. La consulta de les xarxes socials es va complementar amb documentació i, sobretot, amb entrevistes a persones que la van conèixer. 

Tot aquest conjunt de treballs són exemples de la mirada creativa de Saye sobre la identitat multicultural que la configurava com a filla de la diàspora. La mateixa creadora va afirmar en un dels documents consultats per l’exposició: “Utilitzant-me a mi mateixa com a subjecte, vaig sentir la necessitat d’explorar físicament com el trauma s’encarna en l’experiència negra”. 

Entendre una identitat múltiple

Martínez-Jacquet explica que, per fer la mostra, han anat amb molt de compte de no replicar la “mirada colonial i occidental” que classifica i intenta explicar la seva obra des de perspectives que no li corresponen. Per això, les premisses a l’hora de plantejar la mostra han estat recuperar la veu de l’artista sempre que sigui possible i de la forma més neutra o pertinent possible, donar importància al contacte visual amb l’obra abans de donar-ne explicacions i suggerir pistes d’interpretació “sense plantejar-les com a veritats, sinó com a pistes de lectura”, diu la comissària.

El que es pot veure en l’obra de la gambianobritànica és una exploració i voluntat d’entendre la diversitat dels seus orígens i la seva identitat negra dins del context londinenc. A la sèrie “Dwelling”, de fet, apareix amb objectes religiosos i s’endinsa en la qüestió de l’espiritualitat, ja que ella era de mare cristiana, pare musulmà i amb influència animista, i aquesta multiplicitat la convida a jugar amb la fotografia. “Ella explora la seva dimensió de ser filla de la diàspora i de pertinença a una comunitat gambiana al Regne Unit, parla d’una cultura on hi ha una cohabitació de molts nivells d’espiritualitat que no són compartiments estancs”, hi afegeix Martínez-Jacquet.

La comissària de l’exposició explica que, fent fotografia, Saye va quedar immersa en un procés “extraordinàriament polític i d’art viscut”

D’altra banda, en altres peces com les de la sèrie “Crowned”, la seva primera participació en una mostra col·lectiva, presenta l’orgull cultural dels pentinats afrocaribenys femenins a partir de diversos cabells de dones fotografiades d’esquena. Per acompanyar aquesta sèrie, l’exposició exhibeix també objectes relacionats amb aquesta matèria, com extensions de cabells o productes capil·lars per a cabells afro. 

Al llarg de tota la mostra, alguns objectes reforcen les peces principals i contribueixen a entendre qui era Saye i la seva exploració identitària: per exemple, hi ha el disc Lemonade (Entertainment / Columbia Records, 2016), de Beyoncé, o el llibre de la drag queen estatunidenca RuPaul Workin’ It!: RuPaul’s Guide to Life, Liberty, and the Pursuit of Style (Harper Studio, 2010), dues referents de la cultura pop que van marcar Saye. Altres creadores per qui es va interessar van ser l’afroamericana Lorna Simpson o la britànica Barbara Walker. 

Tot i estar interessada en molts artistes, però, la comissària apunta que Saye no va mostrar una intenció d’intel·lectualitzar la seva obra, sinó més aviat al contrari: “Tenia una consciència de pertànyer a un col·lectiu i de voler parlar-ne, però ho va fer des d’una experiència extraordinàriament vivencial; no hi ha excés de discurs”. És a dir, explorant els seus orígens, va emprar la fotografia i, fent fotografia, va acabar immersa en un procés “extraordinàriament polític i d’art viscut”, considera Martínez-Jacquet. 

Una constel·lació de dones que aborden l’espiritualitat

L’exhibició de la figura i l’obra de Saye al Reial Monestir de Pedralbes no és la primera que s’endinsa en l’obra d’una creadora que explora l’espiritualitat: són moltes i molt diverses les mirades que ofereix aquesta temàtica i que ha acollit l’equipament. Anteriorment, s’hi han exposat fotografies de la monja clarissa del Monestir de Pedralbes sor Isaura Marcos, les tesis de la humanista i religiosa dominica Juliana Morell, l’obra de la monja budista Ōtagaki Rengetsu o de l’artista de tradició jueva Charlotte Salomon, que tenia només 26 anys quan va ser deportada i exterminada a Auschwitz. En el cas de Saye, a diferència de la resta, a excepció de sor Isaura Marcos, es tracta d’una artista contemporània de la qual queden rastres a través de testimonis i fins i tot a les xarxes socials. 

Per complementar l’exposició, el Reial Monestir de Pedralbes també ha organitzat algunes visites comentades i altres activitats al voltant de l’exposició que farà públiques al seu web pròximament.