La IA entra al cooperativisme: contradiccions i preguntes obertes dins l’economia social i solidària 

Les eines d’intel·ligència artificial han entrat en la dinàmica de molts sectors professionals i llocs de treball, també en els espais cooperatius i de l’economia social i solidària (ESS). El debat sobre l’ús de la intel·ligència artificial s’ha convertit en una conversa constant sobre productivitat, precarització, dependència tecnològica, impacte ambiental i coherència política entre les entitats de l’ESS. Lluny d’un esquema simple entre partidaris i detractors, dins el cooperativisme conviuen mirades diverses que intenten respondre a unes mateixes preguntes: com es relaciona una economia alternativa amb una tecnologia desenvolupada principalment per grans corporacions capitalistes?; hi ha una manera comunitària i cooperativa de fer IA? 

Algunes cooperatives i entitats de l’ESS han reflexionat sobre els usos de la IA generativa, la branca de la intel·ligència artificial que, basant-se en milions d’informacions que té a l’abast, crea continguts com textos, imatges o àudios. Al primer Congrés de l’Economia Solidària de Catalunya, organitzat per la Xarxa de l’Economia Solidària de Catalunya (XES), es va presentar i aprovar una ponència redactada per L’Apòstrof, Bitlab i Colectic que exposava la seva posició al voltant d’aquesta qüestió i que s’establia com a document de referència en el marc de l’activitat de la XES.

En aquesta ponència, les cooperatives afirmaven que “la IA representa l’acceleració i el salt d’escala en l’automatització de processos, dos trets que amaguen l’afany hiperproductivista d’aquest model econòmic”. Per aquest i més motius, “l’economia solidària ha d’oposar-se al desplegament i desenvolupament acrític d’aquestes tecnologies, perquè atorguen més poder a qui ja en té i generen més despossessió entre qui treballa per poder viure”, van exposar. 

Adrià Rieradavall: “El consens de la nostra cooperativa és que, si s’utilitza la IA, sigui amb limitacions de protecció de dades i de no dependència”

Posicions diverses: influir-hi o rebutjar-la?

Adrià Rieradavall, soci de L’Apòstrof, explica que la cooperativa de comunicació on treballa ha fet un debat intern sobre la qüestió després de sentir que alguns llocs de feina de la cooperativa podien estar amenaçats per l’avenç de la IA generativa. “La nostra visió de consens és formar-nos, dedicar diners, ficar-nos en debats col·lectius del cooperativisme, generar aquest debat continu i, si s’utilitza, que sigui amb limitacions de protecció de dades i de no dependència”, comenta.

Altres entitats es mostren també proactives a l’hora de gestionar la IA en els seus llocs de feina. Joan Caballero, membre de Som Connexió i Som IT, aquesta darrera especialitzada en consultoria tecnològica i informàtica, explica que “és difícil imaginar-se que la IA, les tecnologies d’anàlisi de dades i d’automatització no donin forma al món tal com el coneixem” i que cal diferenciar entre els diversos tipus d’intel·ligència artificial que hi ha, ja que és una tecnologia integrada en molts processos de la societat i amb impactes molt diversos. 

Per això, Caballero considera que “difícilment la nostra actitud envers la IA pot ser purament reactiva”, sinó que cal intentar influir en la IA, explicar-ne les conseqüències i els impactes i no anar-hi en contra. Per a ell, “les tecnologies que comporten automatització de tasques i major eficiència poden representar una oportunitat per al món cooperatiu i per a l’economia solidària per anar un pèl més enllà i que puguem dedicar el temps a tasques de major impacte”, afirma. El rol de l’economia social i solidària en aquest cas, i com en altres parts de la realitat econòmica, és “posar-hi una capa de consciència, explicar què és i fer-la accessible”, hi afegeix.

Per la seva banda, Marga Padilla, cofundadora de la cooperativa tecnològica Dabne i autora del llibre Inteligencia artificial: jugar o romper la baraja (Traficantes de Sueños, 2025), considera que “la IA generativa és una tecnologia devastadora” i que actualment hi ha moltes sensibilitats i possibles maneres d’adoptar-la, sobretot per a tasques concretes. Padilla afirma que “la IA generativa canvia les regles del joc perquè s’ofereix gratuïtament o a un preu molt baix que no té en compte les externalitats: no estem pagant el que costa”. 

Algunes entitats de l’ESS reclamen el “dret a l’autenticitat”: a saber quins són l’origen i la procedència d’un contingut digital  

El preu de la IA

Els costos i els impactes de la intel·ligència artificial es traslladen a diversos àmbits, com en el treball: segons el manifest redactat per L’Apòstrof, Bitlab i Colectic, la IA tendeix a substituir professions creatives i intel·lectuals i pot contribuir a reduir la contractació sota la promesa d’una productivitat més gran. 

El membre de L’Apòstrof contextualitza aquest cost afegint-hi que, des de la seva cooperativa, “no hem pretès competir per productivitat ni per preus. Nosaltres tenim una àrea de text amb tres persones, però no podem competir a corregir-t’ho tan barat com sigui possible, perquè el mercat ofereix la meitat de preu que nosaltres. Per tant, oferim altres qualitats”, comenta. En aquest aspecte, Caballero opina que “la IA, com la informàtica en general, ha de ser una eina per a les cooperatives per poder amplificar el seu potencial transformador, no per disminuir els equips, com farien altres models econòmics”.

Per a l’ESS, propera als principis de l’ecologisme i de la transició ecosocial, també és alarmant el cost ambiental que genera: el desenvolupament de la IA requereix enormes centres de dades, grans quantitats d’energia i d’aigua, així com minerals extrets a través de cadenes globals de producció que sovint reprodueixen relacions desiguals entre territoris. Segons una estimació de l’Electric Power Research Institute, fer una pregunta a la IA generativa consumeix fins a 10 vegades més energia que una cerca en un buscador.

Entre altres costos que sovint no es consideren, hi ha el de la reproducció de biaixos socials i prejudicis. Com que els sistemes s’entrenen amb dades ja existents, sovint aquests prenen les discriminacions de gènere, de raça o de classe per generar més dades i informacions que no es desfan de la mirada classista, racista i masclista que domina els algoritmes. 

Cal tenir en compte, a més, que la IA no es pot desentrenar, tal com explica el document de L’Apòstrof, Bitlab i Colectic, ja que les dades que s’hi han introduït no es poden esborrar. L’allau de continguts generats per la IA generativa, a part de perpetuar aquests biaixos, fa augmentar les notícies falses i anul·la l’anomenat “dret a l’autenticitat”, és a dir, a saber quins són l’origen i la procedència d’un contingut digital al qual volem accedir.  

Davant de tots aquests costos, Padilla opina que els límits d’ús són “claríssims”: la línia vermella amb la IA generativa de grans corporacions és “no fer-la servir, sense pal·liatius”. L’Apòstrof, per la seva banda, està en una fase de prova i de prospecció, que ni nega l’ús de la IA generativa ni la utilitza sense criteri. Pel que fa a Som Connexió i Som IT, Caballero expressa que, més que parlar de línies vermelles, prefereix parlar de “consciència en els impactes”: si sabem que una IA té biaixos, no li hem de donar el poder de decisió; hem de ser conscients de les alternatives que hi ha per avaluar si és necessari o no l’ús d’aquesta. 

Marga Padilla: “Si tenim marge per mantenir salaris dignes o per a la democràcia interna, per què no n’hauríem de tenir per oposar-nos a la IA generativa?

És possible una IA comunitària?

Algunes veus com la de Padilla apunten cap al desenvolupament d’alternatives: “L’economia solidària té marge per oposar-se a aquest model i no perdre la presència. Si tenim marge per mantenir salaris dignes, per fer conciliació, per a la democràcia interna o per al comerç just, per què no hauríem de tenir marge per oposar-nos frontalment a la IA generativa?”, reivindica. La membre de Dabne explica que hi ha grans models de llenguatge públic que l’ESS podria apropiar-se per fer-ne una IA cooperativa o comunitària a través d’una aliança publicocomunal. Una proposta que s’ha debatut en l’esfera de l’economia solidària i del cooperativisme és utilitzar el Barcelona Supercomputing Center perquè es finança amb diners públics.

Caballero defensa que el valor diferencial de l’economia social i solidària no és tant la capacitat d’inversió com la capacitat d’enxarxar-se. “Difícilment podem entrar en la cursa dels grans models, perquè la quantitat de recursos que requereixen és molt elevada. Però sí que podem enxarxar-nos amb l’Administració, el món acadèmic i altres organitzacions per crear tecnologies útils que tinguin un impacte social positiu”, sosté. 

En aquesta línia, Caballero aposta per eines de codi obert, una gestió conscient de les dades i un ús limitat de la IA generativa, reservat només per a aquells casos en què aporti un valor real. La idea de fons és traslladar a l’àmbit tecnològic alguns dels principis que ja inspiren el cooperativisme: la propietat compartida, la governança democràtica, la transparència i la intercooperació. 

Algunes eines existents i que reivindica Som Connexió són el programari de gestió empresarial Odoo, el núvol de programari lliure Nextcloud, l’eina de videoconferència Meet.coop, gestionada per una coalició de cooperatives, la plataforma d’estríming federada PeerTube, la xarxa social Mastodon o Plausible, que permet per anàlisi de les visites i funcionalitat dels webs. 

Per a Rieradavall, una de les claus és evitar que la dependència tecnològica acabi condicionant les decisions polítiques i ètiques de les organitzacions. “No haver generat una dependència tal amb la IA que hàgim de defensar aquest model perquè ja no sabem treballar sense ell”, resumeix. El risc, apunta, és que una adopció acrítica de les eines generatives faci cada vegada més difícil renunciar-hi, fins i tot quan els seus costos socials, ambientals o geopolítics entren en contradicció amb els valors de l’economia solidària.

En un moment en què la intel·ligència artificial es presenta sovint com a inevitable, el debat dins l’economia social i solidària planteja una pregunta diferent: no només quina IA volem utilitzar, sinó quina relació volem tenir amb la IA. Cooperatives i entitats busquen una tercera via que els permeti aprofitar-ne les potencialitats sense renunciar a l’autonomia, la democràcia i la justícia social que defineixen la seva essència.