17/06/2026 | 11:00
El cas de Roger Español, que l’1 d’octubre de 2017 va patir la mutilació d’un ull per l’impacte d’una bala de goma, arribarà a judici aquesta tardor. El procés contra quatre agents de la Policia Nacional responsables d’aquesta actuació és l’únic que serà jutjat, malgrat que l’1-O van ser ateses 1.066 persones a conseqüència de la brutalitat policial.
“La resta han estat arxivats”, explica Anaïs Franquesa, advocada i directora d’Irídia. “Alguns, fruit de la inactivitat judicial que ni tan sols els va arribar a investigar. D’altres, per una interpretació de la Llei d’amnistia contrària als estàndards del Tribunal Europeu de Drets Humans, que prohibeixen amnistiar els tractes inhumans o degradants”.
El cas de Roger Español és l’únic que serà jutjat tot i que l’1-O van ser ateses 1.066 persones per la brutalitat policial
Els quatre policies acusats són l’agent que va disparar el tret que va causar la mutilació de Roger Español i els seus tres comandaments. Se’ls acusa d’un delicte de lesions amb pèrdua d’òrgan principal i d’un delicte de tortura. Per contra, el Ministeri Fiscal considera que la seva intervenció no constitueix un delicte per l’eximent de “compliment d’un deure”.
La instrucció del cas acredita indiciàriament que l’agent va disparar tres vegades, i que el tret que va provocar que Español perdés un ull “es va efectuar a una distància de 14,12 metres, totalment contrària al reglament”. Segons Irídia, en el judici s’haurà de discernir si aquesta actuació representa un delicte de tortura, de lesions amb pèrdua d’òrgan principal, de lesions a títol imprudent, o si no hi ha responsabilitat penal.
Entitats de drets humans i personalitats de la cultura reclamen justícia i garanties de no repetició
Els fets es jutjaran nou anys després que succeïssin, concretament els dies 16, 17 i 30 de setembre i 1 d’octubre de 2026. Més d’un centenar d’entitats de drets humans, així com una quarantena de personalitats del món de la cultura i la comunicació, han impulsat una campanya de suport a Roger Español. Les entitats denuncien la violència policial de l’1-O i la manca de depuració de responsabilitats i reivindiquen la necessitat de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició. Aquesta iniciativa està impulsada per Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans, Stop Bales de Goma, Alerta Solidària, Novact, Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana i el CIIVO.
En una roda de premsa, que ha tingut lloc aquest matí al Col·legi de Periodistes de Catalunya, els col·lectius també presenten un manifest on especifiquen que la violència policial durant la celebració del referèndum va respondre a “un patró estandarditzat i sistemàtic” que té l’objectiu “de reprimir drets fonamentals”. Així mateix, reclamen que els responsables d’aquella actuació i de la mutilació d’Español “siguin condemnats”.
Irídia considera que el cas és important per establir els límits de les actuacions policials en una democràcia
“Aquí rau la importància del cas”, exposa Franquesa. “Ens hi va que es faci justícia per a en Roger, però també que s’estableixin els límits de les actuacions policials en una societat democràtica”, rebla. I hi afegeix: “Ens hi va reconèixer totes aquelles persones que van ser agredides per exercir drets fonamentals. Ens hi va deixar clar que votar o manifestar-se no pot costar un ull de la cara”.
Fonts d’Irídia destaquen la vinculació del cas amb la Llei d’amnistia, que es va aprovar al Congrés dels Diputats fa dos anys. Es tracta, no només de l’únic judici sobre els fets de l’1-O, sinó que també serà l’únic de la història que ve motivat per la mutilació causada per una bala de goma “en què la discussió no és qui va disparar, sinó si això és delicte, i si el tir va ser intencionat”. Si el jutge resol que el tret va ser “imprudent”, és probable que consideri que queda emparat per la Llei d’amnistia. Per contra, si dona validesa a les acusacions, el cas podria acabar en la condemna dels quatre policies implicats.
