Un 71% d’habitatges de renda alta té aire condicionat enfront un 39% de llars amb ingressos baixos

Són dies de temperatures extremes a Catalunya. No tothom viu en les mateixes condicions les onades de calor. Hi ha llars amb aire condicionat i d’altres que no en tenen. Hi ha municipis densificats i edificis que es van construir quan les onades de calor no existien en l’imaginari social. Hi ha qui pot accedir a zones verdes o a refugis climàtics i qui no pot fer-ho. Hi ha qui suporta nits tropicals i qui es fon en dies tòrrids. Hi ha qui per perfil d’edat i situació social esdevé més vulnerable a la calor. Hi ha una dada que diu molt: un 71,1% d’habitatges de renda alta té aire condicionat enfront un 38,8% de llars amb ingressos baixos. I una reflexió: “Vivim en ciutats dissenyades per a un clima que ja no existeix”. Ho diu Rubén Martínez, coautor de l’informe que avui ha presentat l’IDRA (Institut de Recerca Urbana de Barcelona).

En una setmana de juliol, Catalunya ha registrat gairebé 100 morts atribuïbles a la calor. “La mortalitat i el patiment per calor són el resultat d’unes desigualtats que el clima amplifica, però no origina. Qui es pot protegir de la calor i qui no depèn de la renda, de l’estat de l’habitatge i del territori on es viu. La resposta privada, sobretot l’aire condicionat, arriba primer allà on les rendes ho permeten”. És la conclusió de fons de Qui es pot protegir de les onades de calor i qui no?, l’estudi amb dades inèdites elaborat per l’IDRA. Rubén Martínez i Eva Vilaseca han fet la investigació, una diagnosi a partir de dades reals dels 311 municipis i els 5,9 milions d’habitants de la província de Barcelona.

Qui pot refrescar la casa?

L’estudi, que analitza els factors que expliquen les diferències en la capacitat d’afrontar les onades de calor, destaca la importància de la renda. Els ingressos que entren a les llars determinen, en última instància, l’accés a elements de refrigeració com l’aire condicionat. L’estudi s’ha centrat en la província de Barcelona, i una de les dades inèdites que ofereix mostra la relació directa entre els ingressos i la capacitat de refrigeració. Segons l’informe, el percentatge d’habitatges amb sistema de refrigeració passa del 38,9% entre les llars de menys de 1.000 euros el mes al 71,2% entre les de 3.000 o més.

Rubén Martínez: “Amb les dades que tenim, sabem que aquest agost morirà gent degut a la calor”

Així doncs, la precarietat es manifesta en la possibilitat de posar, o no, un aparell d’aire condicionat a casa. El mapa de les llars amb refrigeració i sense se superposa força al nivell d’ingressos que entren en cada habitatge. Garantir l’accés a la refrigeració allà on avui no hi arriba ha de ser, segons l’estudi, la primera de les mesures. “La urgència és poder refrigerar en un curt termini perquè, amb les dades i pel perfil de vulnerabilitat, sabem que aquest agost morirà gent degut a la calor”, explica Martínez. “Això és el primer que s’ha de fer i de la manera més ràpida possible”.

Refrigerar-se és un luxe?

L’IDRA menciona un estudi recent de Nature Health, que atribueix a la desigualtat de renda unes 180.000 morts per temperatura a Europa. En aquest sentit, Martínez explica que “els barris i municipis de renda més baixa són els que tenen menys accés a refugis climàtics; per tant, la mesura és anar a l’espai privat i públic on hi ha perfils vulnerables i refrigerar tan ràpid com sigui possible”. “Si no es posa això en marxa des d’aquest estiu, veurem que cada vegada serà pitjor”, alerta el coautor de l’informe.

Moren més persones grans que joves i més dones que homes. La sobremortalitat femenina és sistemàtica

Sobre la contradicció de disposar, o no, d’aire condicionat, Martínez llança una reflexió: “Lamentablement, és un luxe, però no ho hauria de ser, i la gent que tenim una visió progressista no hauríem de posar la visió climàtica per sobre de la social perquè precisament l’aire condicionat és cada vegada menys un problema”. Hi afegeix que “l’aire condicionat pot ser una bona tecnologia si, a més a més, la font d’energia és renovable, però l’accés ha de ser també igualitari”.

Qui mor en una onada de calor?

L’estudi apunta que qui mor en una onada de calor ho fa per raons socials abans que meteorològiques. L’IDRA ha analitzat l’exposició, la vulnerabilitat i la capacitat de resposta per poder cartografiar la capacitat d’afrontar la calor. Pel que fa a l’exposició, hi ha una diferència d’un mes sencer en el nombre d’hores en què la temperatura dins d’un habitatge supera els 25,8 °C sense refrigeració. A l’àrea metropolitana de Barcelona, les seccions més vulnerables n’acumulen de mitjana 2.066 hores l’any (l’equivalent de 86 dies); les menys vulnerables, 1.437 hores (60 dies).

“No és casual que els barris més pobres siguin també els més calorosos”, diu l’estudi

Pel que fa a la vulnerabilitat, la recerca ha identificat com a factors darrere de la mortalitat la renda, l’edat, l’aïllament, el gènere i l’origen. Són més vulnerables la gent gran que viu sola, les dones de més de 65 anys, la població estrangera procedent de països empobrits i els qui viuen en llars amb un informe de serveis socials. En l’última dècada, s’han comptabilitzat unes 546.000 morts per calor a tot el món, un 23% més que als anys noranta. L’estudi apunta que el perfil de risc de qui mor en una onada de calor és el d’una dona gran, que viu sola, en un habitatge antic i mal aïllat, de renda baixa i sense refrigeració. Per tant, moren més persones grans que joves i més dones que homes. “La sobremortalitat femenina és sistemàtica”, diu l’informe.

La situació “alarmant” de l’Hospitalet de Llobregat

En tercer lloc, la possibilitat de protegir-se depèn de poder accedir a solucions. Ho són la rehabilitació de l’envolupant dels edificis, els equips de refrigeració, els refugis climàtics o la capacitat de generar energia pròpia. La raó és que l’estat de l’habitatge i el territori on es viu són factors rellevants. L’estat del parc condiciona alhora com s’escalfa un habitatge i quant costa refredar-lo. “No és casual que els barris més pobres siguin també els més calorosos”, apunta l’informe.

L’Hospitalet compta amb dues piscines municipals descobertes per a més de 292.000 habitants

Rubén Martínez explica a CRÍTIC que una de les coses més “alarmants” és la situació de l’Hospitalet de Llobregat. “És realment increïble que un dels municipis més densos, amb un índex de vulnerabilitat alta i amb una exposició climàtica molt alta a causa de la mateixa configuració de la ciutat, sigui on hi ha menys verd urbà de tot Catalunya”. L’Hospitalet disposa només de 4,2 metres quadrats de verd per habitant. Cal afegir-hi que tampoc no gaudeix d’una gran xarxa de refugis climàtics. Martínez explica que “refugis climàtics en un perímetre d’accés a 10 minuts són gairebé inexistents en barris vulnerables com Pubilla Cases, les Planes o la Florida”. Així mateix, la ciutat compta amb només dues piscines municipals descobertes per a una població superior als 292.000 habitants. “Sobta i alarma com no s’està tenint en compte que això és un problema públic i de salut pública”, alerta Martínez.

Hi ha, però, un matís rellevant: Hi ha barris de renda baixa amb una vulnerabilitat més baixa de l’esperada perquè el verd urbà hi fa d’amortidor. Un exemple són algunes zones del Baix Llobregat. “Una bona infraestructura verda pot rebaixar l’exposició allà on les condicions socials i urbanes la dispararien: sobre el territori es pot intervenir“, apunta l’estudi. No és el que passa en els municipis de l’Eix Besòs amb més població vulnerable: Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs o Badalona. Tenen pocs refugis verds; per tant, no hi ha confort “ni dins ni fora de casa”.

Quin tipus de calor fa?

A la província de Barcelona hi conviuen dues calors: A la franja litoral i prelitoral de Barcelona el que més creix són les nits tropicals, ja que la proximitat del mar manté altes les temperatures mínimes i impedeix que la nit refresqui. A l’interior, en comarques com el Bages, l’Anoia o Osona, el que s’intensifica són els dies de calor i els dies tòrrids. Aquest llindar de calor de dia i de nit és la mesura que ha basat el mapa d’àrees prioritàries que ha definit l’IDRA en el seu estudi, que té el suport de la Diputació de Barcelona.

El mapa d’àrees prioritàries serveix per orientar la inversió i diu on cal actuar

L’estudi defineix un mapa d’àrees prioritàries que concentra perfils de risc i compleix tres condicions: una renda baixa, un parc deficient i una exposició a la calor per sobre de la mitjana. Aquest mapa d’àrees prioritàries serveix per orientar la inversió i diu on cal actuar. Són 39 municipis on la vulnerabilitat social i l’exposició a la calor més altes coincideixen. Hi ha ciutats i pobles d’interior, com Manresa, Cardona o Artés, que hi entren sobretot per l’estat del parc. I àrees de l’àrea metropolitana i de la costa com l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Cornellà de Llobregat o Sant Boi de Llobregat, que hi entren sobretot per l’antiguitat d’un parc dens i envellit.

10 mesures per començar a actuar ja

L’informe proposa recomanacions de polítiques públiques a través de 10 mesures distribuïdes en el temps, atenent la urgència de protegir ara qui està en situació de risc. I, amb el temps, una transformació estructural que planifiqui una transició energètica justa. Les mesures més urgents són: un programa públic d’accés a la refrigeració, que inclogui la subvenció integra d’inversió i ajuts per assumir el cost de l’energia necessària per al funcionament dels equips de refrigeració; garantir l’accés universal a l’energia; plans municipals de contingència i seguiment, i assegurar una xarxa pública de refugis, de piscines i d’altres espais de benestar climàtic.

En un segon bloc d’accions, a desplegar en els anys vinents, l’estudi proposa democratitzar l’accés a les energies renovables, una planificació dels usos de la refrigeració i adaptar tots els centres educatius al nou clima. I en una tercera fase, a llarg termini, la transformació estructural passaria per un gran programa de rehabilitació d’habitatges, actualitzar els criteris constructius i elaborar programes de renaturalització urbana.

Aquestes 10 mesures requereixen un marc normatiu que reconegui el dret a la protecció davant la calor. L’IDRA apunta a una llei estatal de protecció davant la calor extrema, un fons climàtic provincial finançat principalment a través de la fiscalitat sobre els sectors més contaminants, una governança multinivell entre l’Estat, la Generalitat, la Diputació i els municipis, i un sistema públic d’indicadors de calor i de desigualtat climàtica.