La IA no beu tanta aigua, i pot ser una bona eina per als moviments socials

Que la popularització dels serveis d’intel·ligència artificial (IA) ha suposat un increment de la quantitat de recursos que s’hi destinen és innegable. Que aquesta tecnologia fa un ús intensiu d’aquests recursos, també. Però el discurs sobre el consum d’aigua que necessita la IA s’ha deformat fins a tal punt que la versió instal·lada en l’imaginari col·lectiu és lluny de la realitat.

L’atractiu d’aquesta narrativa és fàcil d’entendre: convida a un escepticisme sa respecte a una tecnologia tan popular que qualsevol crítica queda immediatament en un segon terme, i conscienciar i fer aflorar opinions discordants, si bé és difícil, és un exercici necessari. Intuïtivament, a més, té sentit: els grans centres de dades generen molta calor i l’aigua està involucrada en alguns dels sistemes (no tots ni sempre) que s’usen per dissipar-la.

Però això no vol dir ni que tots els centres de dades usin aigua en algun dels seus sistemes de refrigeració, perquè n’hi ha que funcionen 100% sense aigua, ni que aquells que disposin d’aigua la facin servir sempre: molts l’usen només en ocasions puntuals, i empren altres mecanismes de refrigeració, que habitualment són la tria principal, per a les seves operacions normals. Per com funcionen tècnicament aquests mecanismes (no sempre actius, circuit tancat, etc.) i per les necessitats tècniques dels aparells que pretenen refredar, la quantitat d’aigua involucrada és molt menor que no pas el que es podria pensar.

Quin és l’impacte de carboni de la IA?

La iniciativa neerlandesa ForkRanger ho resumeix molt plàsticament en un vídeo curt en què parla de l’impacte mediambiental en general, que inclou l’aigua i altres elements: “La IA té un alt impacte de carboni? No és superbaix […] però no és prou alt per fer que la gent se senti culpable”. Sobre la despesa específicament en aigua, l’escriptor i investigador Andy Masley va fer una calculadora amb una nota metodològica molt precisa sobre d’on surten els números que permet comprovar l’impacte personal relatiu que el nostre ús de la IA comporta, a partir d’indicar-li quins models usem per quantes preguntes diàries i si volem comparar amb les dades de consum de la Unió Europea o dels Estats Units. Aquesta calculadora es pot fer servir en català: té una versió traduïda per Protecció de la Frontera Electrònica.

La IA es va emprar per detectar pistes d’aterratge clandestines i il·legals vinculades a la mineria a la selva amazònica

Moltíssima gent, malgrat això, sent aquesta culpabilitat, fins a tal punt que en un exercici de relacions públiques, gegants com Amazon fan bandera que el seu imperi Amazon Web Services usa aigua reciclada per als seus servidors. I el fet és que cap servidor no necessita que l’aigua que ocasionalment forma part dels sistemes de refredament sigui potable i, de fet, l’aigua no apta per a consum és en moltes ocasions més barata: en els casos en què s’usa aigua potable, sol ser perquè allà on s’ha instal·lat el centre de dades hi ha una única xarxa i no s’ha desplegat infraestructura d’aigua regenerada fins on seria útil que hi arribés.

No és, per tant, una qüestió essencial de la tecnologia en si, sinó una derivada i un problema logístic i econòmic de la IA realment existent, aquella que realment s’està desplegant i està guanyant la batalla per servir els interessos d’entitats que ja acumulen moltíssim capital i diners, per acumular-ne més.

Es pot utilitzar per al bé comú?

Però la IA com a tecnologia també pot servir processos emancipatoris, dissidents i de denúncia. Ja passa arreu del món i cada dia. Els sindicats estatunidencs United for Respect i l’australià United Workers Union van fer una eina per formar treballadors sobre com organitzar-se, sindicar-se i respondre els embats de la patronal. Els periodistes de The Intercept i de The New York Times i les organitzacions Earthrise Media, Earth Genome i Pulitzer Center Rainforest Investigations Network van emprar la tecnologia per detectar pistes d’aterratge clandestines i il·legals vinculades a la mineria a la selva amazònica, i van publicar, com a programari lliure, el codi de com ho van fer, perquè ho puguin reaprofitar moviments socials i activistes. El mitjà comunitari Te Hiku Media va crear una IA per transcriure maori, llengua considerada vulnerable per la UNESCO, per protegir-la, revitalitzar-la i normalitzar-ne l’ús, amb millor qualitat que eines de transcripció comercials i per a un idioma que no solen incloure. I la llista és llarga: des d’iniciatives de detecció i desactivació de mines fins a múltiples projectes mediambientals, són moltes les organitzacions que s’han proposat emprar l’eina des d’una perspectiva procliu al bé comú.

Això no significa que qualsevol ús de la intel·ligència artificial sigui un bon encaix en qualsevol moviment social

Això no significa que qualsevol ús de la intel·ligència artificial, sigui demostrablement útil o no, sigui automàticament un bon encaix en qualsevol moviment social i de qualsevol manera. Particularment els usos de la IA que tenen incidència en el vessant creatiu d’allò que s’acaba produint arrosseguen altres debats i altres preocupacions, no necessàriament vinculades a la preocupació pel clima o no només, i que cal debatre amb cura i amb esma. Les necessitats dels moviments socials que tenen a veure amb conversions de formats i amb processar molta informació de cop i, tot i això, extreure’n conclusions, aconseguir precisió en les afirmacions a fer i publicar i citar les fonts correctament són les candidates ideals a usar aquesta tecnologia d’una manera responsable, no indiscriminada i eficaç.

Un exemple és el web de transcripció d’àudio a text en català Fes-me l’acta!. El va crear Andreu Huguet, estudiant de Matemàtiques i graduat en Ciència de Dades per donar resposta a una necessitat concreta i quotidiana: la seva colla castellera (els Arreplegats de la Zona Universitària) havia de transcriure hores d’àudio d’una acta de reunió, i en lloc de fer-ho a mà, fer una eina IA que ajudés la seva colla i, de retruc, a tothom. Funciona en tres clics: penges un fitxer (o enganxes un enllaç de YouTube), tries l’idioma (entre els quals, el català) i prems un botó.

Quins usos pot tenir la IA?

Entre bambolines, la tecnologia fa la resta: per defecte processa la transcripció al processador del mateix ordinador de qui fa la petició per transcriure, sense enviar-ho a servidors externs d’OpenAI, Claude, Anthropic o cap altra gran empresa d’intel·ligència artificial. I retorna un text llest per revisar i fer servir.

El de la Fundación Maldita.es és un altre exemple. Aquesta organització processa moltíssimes sol·licituds de verificació d’informació, que és l’àrea a què es dediquen, al seu xatbot comunitari: les reben a través d’aplicacions de missatgeria gestionades per periodistes i usen l’ajuda de la IA per cercar respostes en la seva base de dades d’articles i d’experts, agrupar continguts i vincular noves afirmacions de verificacions de notícies anteriors per poder elaborar les respostes.

No podem compartimentar els canvis que la IA comportarà en un volum únic de “tecnologia” o de polítiques d’innovació

I a Nova York tenen un robot que ajuda les persones que han de llogar un pis a aconseguir que els propietaris facin les reparacions que els pertoquen per llei. És Roxanne the Repair Bot, un projecte d’IA fet per l’organització de drets dels llogaters Housing Court Answers, el jurista i professor de la Universitat de Nova York Sateesh Nori i l’empresa d’IA Josef. El que fa és identificar violacions de les normes, redacta cartes formals i ajuda amb la burocràcia judicial a partir d’informacions de casos concrets perquè les respostes s’ajustin a la necessitat.

Aquests exemples pràctics i tangibles són manifestacions d’una inquietud que també ha estat abordada des d’una òptica filosòfica i de concepte. La revista Jacobin, referència de prestigi per a moltes organitzacions, va publicar l’any passat un assaig titulat “Tracteu la IA com un servei públic”. Els seus autors, Matt Huber i Holly Buck, hi afirmaven: “Igual que va ser un error permetre posar el canvi climàtic al sac del ‘clima’ i que fos tractat com un interès particular o un tema científic, quan de fet impactarà la vida de tothom, no podem compartimentar els canvis que la IA comportarà en un volum únic de ‘tecnologia’ o de polítiques d’innovació”.

Dies abans, l’investigador Javier Toret havia publicat l’article “Intel·ligència artificial i intel·ligència col·lectiva. Riscos i oportunitats per a la transformació social” al web de la Fundació Sentit Comú, laboratori d’idees dels partits polítics Catalunya en Comú i Barcelona en Comú. En el text hi afirma que “roman […] un cert desinterès i manca d’imaginació tecnològica de l’esquerra i de l’activisme en general en el nou ambient tecnològic que suposa la proliferació i ús massiu de la intel·ligència artificial”, expressa que “la intel·ligència artificial ha obert noves oportunitats polítiques que els moviments, tecnòlegs, minories crítiques i partits d’esquerra no haurien de deixar passar” i explora les oportunitats que, a parer seu, obre per al Sud global, la sobirania tecnològica, els moviments socials, les minories crítiques i els partits d’esquerra.

La intel·ligència artificial planteja problemes seriosos, no hi ha dubte: alguns tenen solució tecnicopolítica més òptima que d’altres. Una xarxa menys centralitzada i més equilibrada entre models d’IA ultraespecífics que s’executin en local i relegar la centralització que ara impera per a quan realment estalvia recursos constituiria un panorama molt diferent quant a l’impacte climàtic i, també, a les conseqüències polítiques de l’ús d’aquesta eina. El que sí que seria un error: no aprofitar les oportunitats polítiques i resignar-se al desplegament de la IA hegemònic i actualment existent a partir de relats climàtics poc fidedignes i de tancaments en banda poc matisats.