03/08/2026 | 07:00
Les dificultats per accedir a un habitatge assequible, la precarietat laboral, l’increment del cost de la vida i la insuficiència dels sistemes de protecció social estan fent créixer les situacions de vulnerabilitat econòmica. Una de les conseqüències més visibles és que, de retruc, també està augmentant el sensellarisme. Aquesta realitat ja no afecta només les grans ciutats com Barcelona, que pel fet de ser la capital concentra recursos i oportunitats, sinó també municipis mitjans com Girona.
L’últim recompte nocturn, fet el mes de maig d’aquest any per l’Ajuntament, el Consorci La Sopa i el Consorci de Benestar Social Gironès i Salt, confirma una tendència que el mateix consistori qualifica de “preocupant”. Si fa 10 anys es van localitzar 60 persones dormint al carrer i el 2024 la xifra era de 111, aquest 2026 ja se n’han comptabilitzat 201, gairebé el doble en només 2 anys.
Segons l’informe Sensellarisme Girona. Cens i recompte del maig del 2026, que presenta els resultats del cens, la gran majoria de les persones detectades dormint al carrer són homes, mentre que les dones representen un 6% del total. L’edat mitjana és de 39 anys, i 4 de cada 10 persones entrevistades asseguren que han patit agressions mentre viuen al carrer.
Un 24% de les persones que no tenen llar tenen alguna font d’ingressos, però és insuficient per accedir a un habitatge
El document també apunta un canvi de perfil: al carrer ja no només hi ha persones sense guanys econòmics, sinó que un 24% de les enquestades afirma que té alguna font d’ingressos, tot i que en la majoria dels casos són molt precaris i insuficients per accedir a un habitatge.
Manca de recursos i necessitat de coordinar actuacions
La regidora d’Igualtat i Justícia Social, Amy Sabaly, assegura que el consistori gironí s’ha convertit en un municipi “referent” en l’atenció de les persones sense llar i que molts municipis s’han posat en contacte amb la regidoria que encapçala per demanar-los consell. Aquesta aposta per abordar la problemàtica, però, també és una pressió afegida per al municipi. “Si altres capitals de comarca no tenen la mateixa determinació, el que passa és que la gent acaba venint cap aquí”, afirma. En aquest sentit, Sabaly considera positiu que la ciutat “sigui pionera”, però reclama més recursos per fer front a la situació.
Per a ella, però, el problema no només és econòmic. Considera que la Generalitat hauria de liderar una planificació conjunta que permetés distribuir els recursos i coordinar actuacions entre municipis. “Fa tres anys que diem que això s’hauria de liderar des de la Generalitat, també per ajudar a posar ordre en tots els municipis”, afirma. I hi afegeix: “El que no té gaire sentit és que els ajuntaments ens anem menjant les patates bonament perquè també podem i perquè ens ho creiem”.
La Sopa, un equipament referent però saturat
L’augment del sensellarisme a la ciutat ha afectat La Sopa, l’únic equipament especialitzat per a persones sense llar de les comarques de Girona, ubicat al Barri Vell. El centre, adscrit a l’Ajuntament de Girona, està constituït pel Consell Comarcal del Gironès, la Generalitat, el Bisbat, Càritas i la Creu Roja, entre altres entitats socials, a més dels consistoris de Girona i de Salt. La Diputació també hi col·labora econòmicament.
És l’únic recurs d’aquest tipus de tota la demarcació de Girona, i l’Ajuntament demana que hi hagi més implicació de la resta dels ajuntaments i de la Generalitat a fer-se càrrec de les inversions necessàries per atendre el sensellarisme. A Girona, un 63,5% de la inversió en sensellarisme va a càrrec de l’Ajuntament i bona part d’aquest pressupost va destinat a La Sopa. En els últims 10 anys, l’aportació del consistori a La Sopa s’ha incrementat en un 54%, mentre que l’aportació de la Generalitat s’ha mantingut igual.
La Sopa, l’únic equipament especialitzat per a persones sense llar de les comarques de Girona, va atendre 1.144 persones l’any passat
Aquest equipament va atendre 1.144 persones durant el 2025. Els usuaris hi accedeixen tant al servei d’allotjament nocturn com als recursos destinats a cobrir necessitats bàsiques, com els àpats, les dutxes o la bugaderia.
Malgrat això, els treballadors de l’equipament fa anys que denuncien que el centre està “col·lapsat”. La memòria del 2025 recull que “no s’ha pogut atendre completament” el nombre elevat de sol·licituds, sobretot aquelles que impliquen processos d’acollida “més complexos i de llarg termini”. A aquesta situació s’hi afegeix la pressió que suposa mantenir un servei obert les 24 hores del dia durant tot l’any, un fet que, segons els treballadors, genera “situacions de sobrecàrrega” en els equips professionals.
A banda de La Sopa, l’Ajuntament disposa de pisos d’inclusió social i té el programa “La primera llar“, basat en la metodologia Housing First, destinat a persones amb una trajectòria llarga de vida al carrer que han esgotat els recursos habituals de la xarxa de serveis socials. A més, durant els episodis de temperatures extremes també s’activen dispositius específics. En el marc del Pla Fred s’habiliten prop de 130 places a l’antiga UNED, mentre que durant el Pla Calor aquest mateix espai es converteix en un refugi climàtic.
Un nou equipament a les comarques de Girona
La saturació de La Sopa ha reobert el debat sobre la necessitat de crear un nou equipament per a persones sense llar a les comarques gironines, una demanda que fa anys que les entitats socials i el mateix Ajuntament reclamen.
Segons Sabaly, la resposta no passa necessàriament per concentrar els recursos a Girona. “Si es fan més equipaments, seria molt més raonable que també n’hi hagués a la costa i a l’Alt Empordà”, defensa. Fins i tot considera que un únic centre més podria quedar curt amb l’increment sostingut de les necessitats: “Nosaltres estem disposats a acollir un nou equipament com podria ser el Centre de Baixa Exigència; però, si tot queda concentrat a Girona, hi ha una desresponsabilització per part dels altres municipis. Cal que altres municipis grans facin un pas endavant en aquest compromís contra el sensellarisme i acullin també equipaments“, assegura.
Aquesta qüestió també obre el debat sobre qui ha d’assumir el cost dels recursos actualment existents. L’Ajuntament de Girona, per exemple, reserva places del Pla Fred per a persones derivades de Salt i, segons la regidora, ho fa “amb gust”. Tot i això, reclama que la resta dels municipis també assumeixin part de l’esforç.
Un fenomen cada vegada més ampli
La tècnica de sensellarisme de l’Ajuntament de Girona, Raquel Rico, recorda que el perfil de les persones sense llar ha canviat en els últims anys. “El perfil de la persona sense sostre ja no és només el migrant, el marginat o la persona amb problemes d’addiccions”, detalla, sinó que assegura que cada vegada són més freqüents els casos de persones amb feina que, malgrat disposar d’ingressos, no poden accedir a un habitatge.
“El sensellarisme té causes estructurals i supera de lluny la capacitat dels municipis per fer-hi front”, diu la regidora Amy Sabaly
En aquest sentit, també explica que el sensellarisme no només es limita a les persones que dormen a la via pública. També inclou persones que viuen en naus industrials, edificis abandonats, habitatges sense condicions o en situacions residencials extremament precàries. De fet, a Girona tenen detectades algunes naus ocupades, com també zones on les persones sense llar instal·len tendes de campanya per dormir-hi i fins i tot hi ha persones que dormen en cotxes.
Rico també destaca el sensellarisme femení. Assegura que, tot i que representen una minoria, sovint arriben al carrer després d’haver patit llargues trajectòries de violència i d’exclusió. Per aquest motiu, tant la tècnica com la regidora asseguren que “és molt necessari” crear un espai exclusivament per a dones, que els permetria oferir una atenció més segura i adaptada a les necessitats del col·lectiu. De moment, tenen una habitació específica, però comparteixen edifici amb homes.
La regidora conclou que “el problema del sensellarisme té causes estructurals relacionades amb les desigualtats socials i l’accés a l’habitatge. Supera, de lluny, la capacitat dels municipis per fer-hi front. Però a Girona hem posat tot el que està al nostre abast per no desatendre aquesta realitat, amb un pressupost que gairebé arriba als dos milions anuals”, subratlla.
