24/07/2025 | 06:00
L’accés a un habitatge digne i assequible és un dels principals reptes actuals, també a la ciutat de Girona, on el lloguer mitjà s’enfila fins als 827 euros, segons les últimes dades publicades per la Generalitat. Davant l’augment dels preus i la manca d’oferta, l’Ajuntament ha impulsat l’estratègia “Missió Habitatge”, que engloba diverses línies d’actuació per revertir aquesta situació.
“L’encariment de l’habitatge s’ha convertit en l’obstacle principal per millorar la qualitat de vida de la gent”, apunta l’alcalde, Lluc Salellas, en declaracions a CRÍTIC. “Per això, aquesta estratègia busca fer de les polítiques en habitatge un cavall de batalla”. L’objectiu és quadruplicar l’oferta de pisos assequibles a la ciutat, perquè “els gironins i gironines visquin millor”, assegura Salellas.
Actualment, dels 50.000 habitatges que hi ha a la ciutat, només 1.165 són d’ús social: 255, de propietat de l’Ajuntament; 400, de la Generalitat, i 510, del Patronat de la Santa Creu, vinculat al Bisbat. Una xifra lluny dels 5.000 que hauria de tenir d’aquí a 20 anys, segons el Pla territorial sectorial de l’habitatge de la Generalitat de Catalunya. El govern municipal, liderat per Guanyem amb Junts i Esquerra, es fixa com a fita augmentar el parc públic en uns 800 pisos assequibles fins a l’any 2029.
“És una feina transversal de tots els grups de drets socials per atendre i acompanyar les persones en la recerca d’un habitatge”, explica Sergi Font, regidor d’Habitatge de l’Ajuntament. Adverteix que el repte xoca amb un mur estructural: la manca de recursos. “Fa massa anys que l’Estat no dota de pressupost els plans d’habitatge”, lamenta. Una càrrega que, diu, recau gairebé exclusivament en els ajuntaments, tot i les seves capacitats limitades. En aquest sentit, assenyala que, en matèria urbanística, “la col·laboració entre administracions, com amb la Generalitat, és clau”.
Per respondre a la crisi de l’habitatge, el consistori ha optat per desenvolupar diverses estratègies per crear nous habitatges accessibles a la ciutat.
1. Fer créixer l’habitatge protegit en terrenys municipals
El febrer d’aquest any, l’Ajuntament de Girona va col·locar la primera pedra d’un bloc d’habitatge protegit destinat específicament per a joves de 18 a 24 anys al barri de Can Gibert del Pla. És la primera obra en construcció amb aquesta finalitat en els darrers 15 anys a la ciutat. En total, seran 50 pisos, que construeix i gestionarà l’empresa Visoren SL, que en té el dret de superfície per a un període de 75 anys. Un cop vençut aquest termini, l’immoble revertirà a l’Ajuntament.
L’Ajuntament de Girona ha començat a construir el bloc d’habitatge protegit destinat a joves al barri de Can Gisbert del Pla
La previsió és que les obres acabin el juny del 2026. Dels habitatges, 45 són de 2 habitacions i 5 comptaran amb 3 dormitoris; per tant, podran donar allotjament a un total de 105 joves. El bloc també tindrà un local comercial i amb una persona encarregada de la seva gestió diària.
En la mateixa línia, al barri de Domeny, s’estan construint 48 habitatges en dos solars municipals. En aquest cas, l’encarregada de la promoció, construcció i gestió és l’entitat sense ànim de lucre Fundació Privada Salas per l’Accessibilitat. A la planta baixa, també s’incorporaran locals comercials i s’habilitaran aparcaments soterranis per als residents. A més, alguns dels habitatges seran adaptats per a persones amb mobilitat reduïda.
Tant els habitatges de Can Gibert del Pla com els de Domeny seran de lloguer permanent i mantindran el seu caràcter social de forma indefinida, ara per ara, amb uns preus orientatius al voltant dels 600 euros al mes. L’adjudicació, un cop acabin les obres, es farà entre les persones inscrites a la llista de sol·licitants d’habitatge protegit (HPO) de l’Ajuntament de Girona.
2. Aprofitar la reserva de solars de la Generalitat
De manera similar al primer punt, l’Ajuntament ha identificat 14 terrenys municipals susceptibles de ser destinats a ús residencial, i els ha inscrit a la reserva pública de solars de la Generalitat. Dels 14 terrenys presentats, 7 són per a actuacions que mobilitzarà directament l’Ajuntament en dret de superfície per a cessió d’ús, mentre que, per als 7 restants, serà la Generalitat qui es compromet a buscar un promotor perquè hi construeixi els habitatges. La licitació d’aquests ha de sortir abans de l’octubre.
En total, aquestes parcel·les podrien acollir fins a 435 habitatges que seran de protecció oficial. Estan ubicades en barris de nova construcció com Domeny, però també en altres punts de la ciutat, com el Barri Vell, el Pla de Palau – Sant Pau o Santa Eugènia.
3. Comprar pisos directament per ampliar el parc públic
L’Ajuntament també ha optat per la compra directa mitjançant els drets de tanteig i retracte per incrementar el nombre d’habitatges públics disponibles, a partir de fons propis o de subvencions. En els últims dos anys, ha adquirit d’aquesta manera 20 pisos als barris de Santa Eugènia i Sant Narcís, que eren buits o pertanyien a grans tenidors.
Els últims dos anys, el consistori ha adquirit 20 pisos al barris de Santa Eugènia i Sant Narcís
Aquests pisos, que només han requerit reformes menors, es destinaran a persones en situació d’exclusió social i residencial, prèviament valorades pels Serveis Socials del consistori.
4. Fer pressió a l’Estat i la SAREB perquè cedeixin habitatge i terrenys
Un altre front de treball és la pressió institucional a la SAREB, la coneguda per “banc dolent”, de propietat de l’Estat, perquè posi a disposició del municipi els habitatges que té buits a Girona, que, segons el consistori, serien prop de 250. Aquests immobles es concentren en punts com el final del carrer del Carme o en alguns blocs ubicats a la frontera entre Santa Eugènia i Salt. En aquesta línia, el govern municipal ha mantingut diverses reunions amb representants de la SAREB, i l’alcalde també els ha fet arribar una carta formal, que de moment no ha obtingut resposta.
A més dels habitatges, l’Ajuntament també reclama la cessió de solars per tal de construir-hi i fer valdre aquests espais amb finalitats socials. És el cas, per exemple, d’una parcel·la davant d’on es construirà el nou Campus de la Salut, amb capacitat per a 58 habitatges, o de diversos terrenys al barri del Pont Major i Domeny.
5. Donar força al lloguer social amb la borsa de mediació
Una altra línia estratègica per mobilitzar habitatges és la borsa de mediació de lloguer social, una eina pensada per facilitar que propietaris privats posin els seus pisos a disposició de famílies amb dificultats per accedir a un habitatge, durant un mínim de cinc anys.
L’Ajuntament ofereix diversos incentius als propietaris, com ajudes econòmiques per a la rehabilitació dels habitatges, acompanyament gratuït en la redacció i la signatura del contracte, i bonificacions fiscals. És a dir, l’Administració actua com a “intermediària”, vetllant pel bon funcionament dels lloguers i intervenint en cas d’incidències en el cobrament del lloguer. Els pisos es lloguen amb preus “moderats”, per sota del preu de mercat.
El govern municipal va aprovar la limitació de pisos turístics al 4% del total d’habitatges de Girona
A banda d’aquestes polítiques, n’hi ha d’altres en funcionament. Una de les primeres mesures destacades que l’equip de govern va aprovar quan va entrar al consistori va ser la limitació dels pisos turístics al 4% del total d’habitatges de la ciutat. Aquesta mesura ha permès bloquejar noves llicències en zones com el Barri Vell i el Mercadal, i així contribueix a preservar el parc residencial per als veïns.
D’altra banda, en barris en procés de regeneració urbanística, com el Pont Major o Domeny, l’Ajuntament es reserva solars per destinar-los a la construcció d’habitatge d’ús social i també està treballant per promoure habitatges cooperatius en terrenys municipals.
