23/12/2024 | 06:00
Per pensar les ciutats del futur, és imprescindible que hi siguin les persones que les viuen i les gaudeixen cada dia. Construir un futur sostenible i inclusiu significa no deixar ningú enrere i aturar-se a analitzar cap a on es dirigeixen les urbs. Aquest és l’objectiu de les jornades “Repensem Girona”, que van organitzar l’Ajuntament de Girona, el Col·legi d’Arquitectes i la Universitat de Girona al mes de novembre passat, en què es va reflexionar sobre les transformacions que estan vivint la capital gironina i la seva àrea urbana amb la participació activa de la ciutadania i de professionals del sector.
Es tracta d’una primera aproximació per incloure la ciutadania en els processos de transformació urbana, a partir de ponències d’experts, passejades pels entorns de la ciutat on es vol intervenir i grups de treball que, sobre la base de totes aquestes anàlisis i aportacions, reflexionin sobre propostes concretes, amb la participació de professionals i tècnics municipals. Lluc Salellas, alcalde de Girona, afirmava en la presentació de les jornades que, per tal que la ciutat sigui més sostenible i inclusiva, és necessari “pensar l’espai públic des d’un prisma comunitari, entendre que ha de complir una funció social i que la ciutat ha d’estar pensada perquè la gent hi pugui desenvolupar el seu projecte de vida, siguin quines siguin les seves condicions i capacitats”. Salellas va insistir en la importància “de fer una ciutat connectada amb el seu entorn per aconseguir l’objectiu final: que la gent que l’habita visqui millor”.
Per aterrar aquesta nova agenda de transformació urbana, la ciutat de Girona ha comptat amb la intervenció de diversos experts en urbanisme regeneratiu i inclusiu per poder inspirar-se a partir d’exemples de ciutats catalanes, espanyoles i europees que han passat o estan passant actualment per aquest tipus de canvis urbans. Aquestes experiències comporten la concepció de noves perspectives sobre l’espai públic, com la de l’economista urbà Ramon Marrades, que l’entén com un catalitzador de la millora social. També inclouen la voluntat de caminar cap a ciutats menys grises i amb menys consum d’energia i de matèries primeres, com apunta Míriam García, arquitecta a Landlab. Per la seva banda, l’activista i consultora en mobilitat sostenible Melissa Bruntlett matisa que, per tenir aquests nous debats, s’ha de subvertir l’exclusió que s’ha fet històricament de molts grups, com les dones o les infàncies, en les converses sobre l’espai públic.
Nous espais per a la comunitat: sota les vies del tren
En el marc de les jornades de reflexió a Girona van sorgir propostes i mecanismes per apostar per una transformació urbana de la ciutat sense la necessitat de grans obres d’infraestructura vinculades a grans pressupostos. Això és el que resumeix el terme del placemaking, que, segons l’economista Marrades, que ha intervingut a la ciutat de València, “és la manera més sòlida de desenvolupar estratègies econòmiques a llarg termini” i posar el ciutadà al centre de les polítiques urbanes.
Aquest terme, que es podria traduir com a ‘creació de llocs’, compta amb l’impuls de la fundació Placemaking Europe, de la qual Marrades és director, i tracta d’incorporar usos i desitjos per convertir els espais físics en espais plens d’identitat. És un procés de disseny urbà al servei de la ciutadania que parteix de la base que no hi ha ningú que conegui millor un lloc que un veí o una veïna que hi viu i que, per tant, en fomenta la participació activa.
En la línia de reconvertir espais ja existents i fer-los útils per a la comunitat, Antonio Bezanilla, que va ser director d’Urbanisme de l’Ajuntament de Santander entre el 2019 i el 2023, quan es va impulsar el pla estratègic Santander Hàbitat Futur, va exposar la seva experiència en la creació de microespais o llocs infrautilitzats. Segons l’arquitecte, una mesura urbanística que pot comportar molts beneficis és la de fer “una actuació quirúrgica” en llocs que no tenen una caracterització singular ni cap atractiu. D’aquesta manera, amb un pressupost baix, es poden crear nous espais per a les persones, tal com van fer a Santander en espais entre blocs o en llocs de la ciutat amb pendent que quedaven inhàbils per transitar-hi.
Amb aquestes dues visions, en el marc de les jornades es va fer una passejada per analitzar l’entorn de l’estació i el grup de treball va posar el focus en l’espai infrautilitzat sota les vies en el tram proper al passeig d’Olot. Es van fer propostes que anaven en la direcció de dotar aquell espai d’identitat pròpia a partir d’elements artístics, aprofitar l’ombra del viaducte com a refugi climàtic, introduir usos útils per al veïnat com un punt de recollida de comerç virtual, potenciar la connectivitat entre les dues bandes del viaducte o vincular l’ús d’aquest espai a pols d’activitat de l’entorn com l’Escola de Música o el Centre Cívic de Sant Narcís.
Demetrio Scopelliti: “Les ciutats no s’han de crear per als cotxes perquè són la manera menys eficient de moure’s”
Transformar la ciutat és també canviar la mobilitat: els entorns escolars i el carrer de Barcelona
Amb la mirada fixada en intervencions que es puguin dur a terme de manera eficaç en benefici de la ciutadania, com els espais infrautilitzats que va comentar Bezanilla, Demetrio Scopelliti, director d’urbanisme i espai públic a Agenzia Mobilità Ambiente e Territorio de Milà, va presentar la pràctica de la “guerrilla d’urbanisme”, que s’ha aplicat a Milà en 54 punts diferents. Aquesta mesura fa referència a la pacificació dels espais públics de forma ràpida per evitar que les obres públiques s’allarguin tant en el temps que no avancin al ritme dels nous reptes que van apareixent, una pràctica que es podria donar també a la capital gironina.
A més, per a Scopelliti, un element imprescindible per a les ciutats sostenibles del futur és el de la mobilitat, que està estretament vinculada a l’urbanisme: “Les ciutats no s’han de crear per als cotxes perquè són la manera menys eficient de moure’s per la ciutat”, afirmava. A aquesta apreciació, l’activista i consultora Bruntlett hi afegia que cal desenvolupar ciutats més inclusives, un factor que passa per dissenyar urbs més amigables, tant amb les persones amb discapacitat com amb la infància i l’adolescència: “Les ciutats s’han centrat en la mobilitat dels cotxes, i ara tenim una generació que s’ha quedat al seient de darrere: la canalla no ha pogut sortir al carrer”, denunciava a les jornades celebrades a Girona.
L’aplicació dels casos i de les experiències de Milà i dels Països Baixos en les dinàmiques de Girona es va centrar en els entorns escolars i en l’estudi de la mobilitat sostenible al carrer de Barcelona. En primer terme es va fer una passejada pels voltants de l’Escola Àgora, i un dels grups de treball va reflexionar sobre aquest i la resta dels entorns escolars de la ciutat. Es va proposar promoure nous usos i millores d’aquestes zones per tal que altres col·lectius puguin gaudir-ne, apostant per dissenys que incloguin espais d’ombra i de natura, així com acompanyant aquests nous llocs d’estratègies de dinamització amb el veïnat. En l’àmbit de la mobilitat sostenible al carrer de Barcelona, la direcció que va considerar el grup de treball va ser tendir cap a les limitacions del cotxe privat i el foment del transport públic i de la bicicleta, la intervenció per trams segons les característiques i les necessitats, el tall de la continuïtat de l’eix viari per dissuadir-ne l’ús com a via per creuar la ciutat, i la millora de les connexions transversals.
Cristina Andreu: “L’urbanisme i la mobilitat tenen la capacitat de millorar la vida de la gent”
Regenerar els barris: el cas del Pont Major
Una darrera zona que s’ha estudiat en el marc de les jornades és la del Pont Major, que actualment forma part del programa Barris amb Futur, i que podria optar al futur Pla de barris de la Generalitat de Catalunya. Seguint l’exemple de la regeneració urbana del barri de Zaramaga de Vitòria-Gasteiz que va exposar Isabel Pineda, responsable de Rehabilitació i Regeneració Urbana de Ensanche 21, i del de Sant Ildefons de Cornellà, treballat per la cooperativa d’arquitectes Celobert i presentat pel soci Miquel Mayor, Girona vol impulsar una estratègia similar.
En aquesta zona el grup de treball va proposar aprofitar la conversió dels usos industrials de les antigues Destil·leries i de la fàbrica d’embotit per generar un nou pol d’activitat econòmica i d’habitatge al centre del barri, pacificar el trànsit al passeig de Sant Joan Bosco i al carrer del Pont Major per potenciar-lo com un eix veïnal i comercial, fomentar noves activitats econòmiques i productives vinculades als programes de formació professional de l’Institut Narcís Xifra i crear un programa de rehabilitació dels habitatges del Grup Pont Major.
Amb tota la informació recollida a les ponències i als grups de treball de les jornades “Repensem Girona”, l’Ajuntament de la ciutat ja ha començat a desenvolupar projectes i a aplicar-hi aquests coneixements, com en l’àmbit de les pacificacions escolars i la reforma de la plaça de Catalunya que s’estan treballant actualment. “L’urbanisme i la mobilitat tenen la capacitat de millorar la vida de la gent, i això s’aconsegueix a través de la transformació de les ciutats. Volem que aquest cultiu d’idees i de propostes sigui la gènesi de la transformació futura de la nostra ciutat”, va destacar la fins fa poc tinenta d’alcaldia Cristina Andreu Displàs en el tancament de les jornades.
La relatoria de totes les experteses es publicarà durant el primer trimestre de 2025 i servirà com a repositori. A més, i després del balanç positiu de les jornades, el consistori té la intenció de sistematitzar i reproduir aquests processos participatius per tal de fer-los aproximadament un cop l’any i aplicar-los també a petita escala, sigui en barris o bé en zones concretes de Girona, per treballar millores més delimitades a entorns determinats.
