21/11/2025 | 06:00
Cada cop més ciutats es replantegen com volen créixer i per a qui. Després de dècades pensant l’espai públic en funció del cotxe, moltes administracions locals comencen a posar la vida quotidiana al centre: carrers més segurs, espais verds, habitatge assequible i mobilitat sostenible. A Girona, aquest canvi de mirada s’ha traduït en una aposta clara pel sector sud: la transformació de la carretera de Barcelona en una avinguda urbana vol cosir barris i obrir la porta a un model de ciutat més just, proper i pensat per a les persones.
Durant anys, aquesta carretera, que és l’eix que uneix el Mas Gri amb la plaça del Marquès de Camps, a tocar del centre, ha funcionat com una de les principals portes d’entrada i de sortida per a milers de persones que es desplacen diàriament a la ciutat. Un corredor que, fins fa poc, presentava un aspecte de deixadesa i de degradació a causa d’una desena de naus abandonades durant més de 15 anys, ubicades a l’últim tram de la via.
Ara, però, el govern municipal vol canviar aquesta imatge i convertir aquest accés “en una entrada pròpia del segle XXI”, com detalla l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, en declaracions a CRÍTIC. Per aconseguir-ho, treballen en un conjunt d’actuacions que defineix com a “estratègiques” per reconfigurar la façana sud de la ciutat, dotar la zona dels equipaments necessaris i potenciar-hi la mobilitat sostenible amb transport públic i amb bicicleta.
L’Ajuntament vol reconfigurar la façana sud de la ciutat amb nous equipaments i potenciar-hi la mobilitat sostenible amb transport públic i bicicleta
No és la primera vegada que es planteja aquest canvi. Governs anteriors, com els de Joaquim Nadal i Anna Pagans o, més tard, el de Marta Madrenas, ja van posar-hi el focus. Però la crisi del 2008 i la desaparició de la carretera nacional 2 com a gran via de pas van deixar en suspens aquests projectes. Ara, diu l’alcalde, “es donen les condicions per fer aquesta transformació pendent”. L’obertura de la nova Clínica Girona, l’abril del 2022, va ser el primer impuls per reactivar el projecte.
Enderroc de les naus abandonades
La degradació de la carretera de Barcelona es concentrava especialment en un tram on a banda i banda de la carretera hi havia diverses naus abandonades des de feia més de 15 anys. Les façanes estaven cobertes de grafits, s’hi acumulava brossa i fins i tot hi malvivien persones en condicions insalubres.
S’han enderrocat algunes naus esperant atreure inversors que hi impulsin projectes
Aquest octubre ha començat la transformació física de l’espai, amb l’enderroc d’algunes d’aquestes edificacions per part de l’Ajuntament. Els immobles, propietat d’un fons d’inversió en concurs de creditors, presentaven greus deficiències estructurals, fet que ha permès al consistori actuar de manera subsidiària per enderrocar-los. Amb aquesta intervenció, l’Ajuntament confia atreure inversors que hi impulsin projectes. “El fet de tirar les naus ha ajudat a visualitzar el futur”, afirma l’alcalde, convençut que la nova situació pot activar l’interès per la zona.
Una nova centralitat
La voluntat final és que aquesta transformació permeti consolidar “una nova centralitat urbana, en coherència amb un model de ciutat cada cop més policèntrica”, tal com apunta l’alcalde. La zona sud, assegura el govern municipal, ja ha crescut en els darrers anys, però ara ho farà amb “qualitat urbana, serveis, habitatge i activitat social”.
El govern municipal reconeix que la transformació no serà immediata, però assegura que està treballant per “deixar totes les peces preparades”. “Estem fent la feina perquè el que es pugui fer en aquest mandat quedi fet, i el que no, que quedi ben dibuixat per al següent”, assegura l’alcalde. Apunta que aquesta zona de la ciutat s’havia abordat fins ara amb actuacions parcials, però mai sense una “mirada integral”. “És una transformació estratègica. Ara hi apostem perquè és el gran canvi que Girona ha de viure més enllà del centre històric”, apunta Salellas.
L’Ajuntament ha inscrit un solar a la reserva de la Generalitat perquè s’hi construeixin 79 habitatges assequibles
En aquest context, al mateix carrer Barcelona i davant d’El Corte Inglés, l’Ajuntament ha inscrit un solar a la reserva de la Generalitat perquè, en un termini màxim de cinc anys, s’hi construeixin 79 habitatges assequibles. Paral·lelament, s’espera que aquesta transformació atregui inversió privada i es construeixin habitatges nous que, per normativa, hauran d’incloure una quota de protecció oficial.
Equipaments que transformaran la zona
El projecte impulsat per l’equip de govern preveu la construcció de diferents equipaments municipals, entre els quals, un nou centre educatiu, un pavelló i un centre de salut, que canviaran la fisonomia del barri i ampliaran els serveis disponibles per al veïnat.
El projecte estrella del pla és el nou Institut Ermessenda, que s’ubicarà a l’antiga fàbrica Simon. La previsió és que el projecte pugui sortir a licitació el 2026, un cop finalitzats els tràmits urbanístics i formalitzada la cessió dels terrenys a la Generalitat, que encara està pendent. El centre impartirà estudis d’ESO i de batxillerat i tindrà una capacitat per a 690 alumnes. Ara com ara, l’institut es reparteix entre un edifici de propietat del bisbat pel qual es paga un lloguer i un conjunt de barracons a la zona de Palau.
El projecte estrella del pla és el nou Institut Ermessenda, que s’ubicarà a l’antiga fàbrica Simon
Paral·lelament, l’Ajuntament treballa per situar-hi també un nou centre d’atenció primària, amb la ubicació encara per concretar, així com una escola bressol municipal per donar resposta a la creixent demanda de places per a infants de 0 a 3 anys. El projecte inclou, a més, la cobertura de la pista del CEIP Cassià Costal per transformar-lo en un espai polivalent; la construcció del pavelló de Palau 3, que entrarà en fase de redacció pròximament, i un parc infantil inclusiu a Torre Rafaela, que es preveu aprovar abans de final d’any i executar durant el 2026.
A més, les obres per convertir el Xalet Soler, de propietat de l’Ajuntament, en la nova Casa de la Tecnologia estan en marxa, tot i que fa gairebé un any que estan parades per una sèrie d’inconvenients.
Mobilitat del futur: més bicicletes i transport públic, menys cotxes
En l’àmbit de la mobilitat, “el projecte vol trencar definitivament amb la lògica d’una carretera pensada per als cotxes”, assegura l’alcalde. L’objectiu és prioritzar el transport públic i la mobilitat sostenible, amb la implantació d’un carril bus d’alta prioritat, similar al que ja funciona entre Girona i Salt.
Paral·lelament, han començat les obres al sector del Mas Gri per construir-hi un aparcament dissuasiu. Aquesta infraestructura permetrà estacionar els vehicles a l’entrada de la ciutat i accedir al centre amb autobusos, i així s’hi reduirà el trànsit rodat i s’hi fomentarà un accés més sostenible. El projecte també preveu impulsar l’ús de la bicicleta completant la xarxa de carrils bici i garantint-ne la continuïtat al llarg de tota la carretera Barcelona.
Han començat les obres al sector del Mas Gri per construir un aparcament dissuasiu i completar la xarxa de carrils bici
A més, la via incorporarà un nou espai per a vianants, situat a la plaça d’Espanya, davant l’estació de tren, on antigament hi havia l’estació d’autobusos. S’hi construirà un parc. El projecte, que ja està licitat, compta amb el finançament d’Adif, propietària dels terrenys, i és previst que comencin les obres durant el primer trimestre del 2026. I just al darrere de l’estació, al Parc Central, s’hi vol instal·lar una pèrgola fotovoltaica, que, d’una banda, permeti guanyar un espai d’ombra i, de l’altra, generi energia verda.
Veïns del Pla de Palau – Sant Pau alerten que la pacificació pot agreujar la manca d’aparcament
Veïns del sector del Pla de Palau – Sant Pau alerten que el projecte de pacificació i reforma urbana previst pot agreujar encara més la manca d’aparcament que el barri arrossega des de fa anys. Calculen que algunes de les actuacions, com la construcció de Palau 3 o la desaparició del pàrquing d’El Corte Inglés per construir-hi habitatge, faran perdre entre 300 i 350 places gratuïtes, que no es veuran compensades amb el nou aparcament del Mas Gri. “Si no tenim zona verda, encara costarà més aparcar”, lamenta Adrià Garcia, el president de l’Associació de Veïns. Tot i que valoren la millora prevista del carril bici i la reducció de vehicles que accedeixin a la ciutat, reclamen que la transformació urbana no vagi en detriment de la qualitat de vida dels residents i reclamen planificar amb previsió.
L’Associació de Veïns també denuncia que el centre cívic actual és massa petit i que la convivència amb la biblioteca limita la seva activitat i reclama també connexions d’autobús més eficients amb el CAP.
Aquest canvi forma part d’un projecte global de ciutat que, segons subratlla l’alcalde, pivota sobre “quatre grans operacions urbanes als quatre punts cardinals de la ciutat”: el Pla de barris, al nord; la futura transformació vinculada al Campus Sanitari i l’Hospital Trueta, a l’oest; el Pla integral de Girona Est, i, al sud, la conversió de la carretera de Barcelona en una avinguda urbana.
