Què és i què proposa Nexe Nacional?

El novembre de 2024 es feia públic el manifest fundacional de Nexe Nacional, “una agrupació de nacionalistes d’esquerres” que aspira “a dibuixar un horitzó de possibilitats per a l’independentisme català”. Aquest projecte, que es presenta com un espai d’anàlisi i difusió d’idees, ha guanyat incidència sobretot a les xarxes socials i a les plataformes digitals. Els seus impulsors, molts dels quals són militants de l’independentisme d’esquerres, consideren que els Països Catalans viuen un període d’“emergència nacional” i d’“amenaça existencial” producte de la substitució lingüística promoguda pels estats espanyol i francès, la dilució de la identitat catalana i l’erosió dels vincles intracomunitaris que la defineixen. El seu objectiu, tal com consta al manifest, és contribuir “a un nou procés d’acumulació de forces” des d’una tradició “republicana d’esquerres, feminista i nacionalment autocentrada”.

Recentment, alguns dels textos i vídeos de Nexe han aixecat polseguera, sobretot per la seva visió al voltant de la migració o per la seva aposta pel nacionalisme d’esquerres. Tanmateix, què és ben bé Nexe Nacional? Què proposa? Quina relació té amb espais polítics com l’esquerra independentista o amb nous moviments com Impuls Nacional?

 Per què va néixer Nexe Nacional?

Els impulsors de Nexe Nacional expliquen que el seu naixement respon a un conjunt d’insatisfaccions amb la política del país. Segons Tomàs Sindermann, coordinador de l’espai, després de “la derrota del procés”, l’independentisme d’esquerres ha quedat dividit entre els que “volen revifar la guspira del 2017” i els que s’han centrat en formes d’acció política “importants, però més còmodes, perquè emergeixen d’un esquema moral clar, com és l’antifeixisme o la solidaritat internacional”. Per a Sindermann, això representa “el reconeixement tàcit que no se sap com tirar el país endavant”.  

Per a Nexe Nacional, el “dèficit d’autocentrament” ha estat la tònica que han seguit els partits independentistes

Des de Nexe Nacional consideren que la despriorització de la qüestió nacional i lingüística, que s’emmarquen en un “dèficit d’autocentrament”, ha estat la tònica que han seguit els partits independentistes. “No estem pensant la política en funció dels nostres propis interessos”, rebla Sindermann. “Tenim un seguit de problemes que han quedat desatesos, però el principal és la llengua com a eix vertebrador del país, l’element que més defineix la nostra nació i el nucli de la nostra identitat”. En aquest escenari, Sindermann sosté que cal un replantejament ideològic de fons dins l’independentisme d’esquerres, “obrir debats i proposar noves idees per tornar a enfortir-lo”.

Evolucionarà cap a un partit o una organització política?

Nexe Nacional es defineix com un espai de difusió ideològica que ha agafat la forma de revista digital i que també té la funció de ser un laboratori d’idees, però no hi ha la vocació de transcendir aquest àmbit, de moment. “L’objectiu de Nexe Nacional és Nexe Nacional”, afirma el coordinador, que hi afegeix que el seu ideari “va conformant i definint el que hem etiquetat com a nacionalisme d’esquerres”.

“Si d’aquest fonament s’acaba construint una nova esquerra o una nova organització, això acabarà passant en funció de com s’articulin els diferents espais, però la incidència en l’àmbit institucional i electoral no em sembla el prioritari”, rebla Sindermann. Per als impulsors de Nexe, la batalla fonamental és la de les idees, perquè “si no les canviem, tampoc serveix de tant tenir representants”.

Què pensen del fenomen migratori?

“Des del rebuig frontal a plantejaments xenòfobs i en pro d’una catalanitat inclusiva i integradora, cal entomar el debat sobre el repte que suposa el ràpid i important canvi en la composició demogràfica de la societat catalana”. Això és el que consta al manifest fundacional de Nexe Nacional. Tanmateix, els darrers mesos s’han originat un seguit de crítiques al voltant d’alguns dels textos del web sobre la qüestió migratòria. Una de les més recents es recull en un article publicat a Tanyada, un projecte editorial vinculat a Endavant (organització estratègica de l’Esquerra independentista), signat per Jordi Castellví i Oriol Velasco. 

A grans trets, els signants critiquen el fet que diferents articulistes que han escrit sobre el fenomen a Nexe no qüestionin les causes i les condicions de fons que fan que la gent es vegi empesa a marxar de casa seva –entre les quals, el neocolonialisme, l’extractivisme o l’imperialisme–, sinó que “l’únic que es problematitzi sigui que vinguin a casa nostra”. També qualifica de “propostes fantasmagòriques” les tesis defensades en alguns articles, perquè insinuen “que el dret a migrar i el dret a l’autodeterminació dels pobles són excloents” o perquè posen en dubte la regularització extraordinària de persones migrants d’enguany. “Els autors són prou intel·ligents per no entrar en detalls i deixar-ho en un comentari vague”, apunta l’anàlisi de Tanyada. I hi afegeix: “Ens fa la sensació que s’està fent sonar la melodia del discurs antiimmigració propi del camp reaccionari”.

Així mateix, la publicació apunta que en els textos s’imputa a la immigració “un reguitzell de problemes econòmics, socials i nacionals que aquesta no causa i que alimenten el pànic social” al voltant de la qüestió. Sobretot, per l’assenyalament dels immigrants com a “ciutadans deficitaris per als pressupostos públics” o per l’“acumulació i insistència” a vincular-hi conceptes com “mort nacional”, “fractura ètnica” i “dilució nacional”.

Però què opinen des de Nexe Nacional d’aquestes crítiques? En primer lloc, Tomàs Sindermann subratlla que no neguen les causes que provoquen el fenomen migratori, i afirma que no és excloent que l’esquerra nacionalista es nodreixi d’un “programa internacionalista” amb el fet que tingui una proposta pròpia per al país. 

Pel que fa a la integració de la població nouvinguda a Catalunya, rebutgen frontalment l’argument de l’extrema dreta, segons el qual “s’han d’eliminar les ajudes i l’empadronament per evitar que vinguin”. “Hi ha una maquinària gegant d’explotació de la immigració en condicions de precarietat al camp i a la indústria turística, i el que s’hauria de garantir a totes les feines, a banda de l’aprenentatge del català, són condicions dignes que permetin aquestes persones arrelar-se i desenvolupar projectes de vida que, actualment, no són possibles de la forma subalterna i precària com s’acaben integrant en l’economia”. És per això que el coordinador advoca per la necessitat urgent d’un canvi de model productiu. 

Nexe proposa una política econòmica i migratòria que contribueixi a reduir el creixement al ritme que permeti integrar la immigració que arriba

I és cert que Nexe Nacional considera el dret a migrar i el dret a l’autodeterminació com a qüestions excloents? “Com que volem sobirania per al nostre poble, tenim dret a decidir, també, en quin ritme volem créixer en temes migratoris, respectant sempre les responsabilitats internacionals”, planteja Sindermann. “No és que hi hagi una contradicció entre el creixement migratori i la sobirania, sinó que la sobirania s’ha de poder exercir també sobre el creixement migratori”, concreta. Ara bé, també hi afegeix que des de Nexe aposten pel fet que la integració estigui lligada a l’aprenentatge de la llengua, en tant que “som una comunitat minoritzada lingüísticament, i, si hi entra molta gent que no parla català, això hi contribueix encara més”. 

D’aquesta manera, la seva proposta es concreta a vetllar per una política econòmica i migratòria que contribueixi a reduir el creixement migratori al ritme que permeti integrar la immigració que arriba. O, dit d’una altra manera: “Més integració, evidentment, però per això és necessari reduir el creixement migratori i garantir els drets dels qui ja són aquí”. 

Sobre l’assenyalament d’algunes personalitats i sectors d’esquerres, que acusen Nexe Nacional de tenir postulats “racistes” o que atien el pànic social sobre el fenomen migratori, Sindermann es mostra taxatiu: “Aquestes acusacions rebaixen la maduresa del debat i l’empobreixen. A més, reflecteixen la falta de cultura que hi ha respecte a l’hàbit del poder, perquè aquest debat el tenen tots els estats”, sentencia. I hi afegeix: “Són crítiques que no permeten que es trobin solucions i que només li són funcionals a l’Estat i als seus objectius”.  

Quina relació té amb l’esquerra independentista? 

Bona part del nucli editorial de Nexe Nacional forma o ha format part de l’esquerra independentista, però això no implica necessàriament que en comparteixin tots els postulats. De fet, segons Tomàs Sindermann, l’objectiu de Nexe “no és influir només l’esquerra independentista; volem influir l’esquerra, però també la gent clarament nacionalista”. O, en altres paraules. “Volem nacionalitzar l’esquerra, però també esquerranitzar el nacionalisme“.

“Volem nacionalitzar l’esquerra, però també esquerranitzar el nacionalisme”

En aquest sentit, recorda que molts dels membres de la revista provenen de la tradició de l’independentisme combatiu i que, en diversos àmbits, Nexe Nacional “és l’expressió més directa del que havia estat l’esquerra independentista fa trenta o quaranta anys”. Per exemplificar-ho, explica que algunes crítiques que han rebut les han rebatut fent servir els textos històrics d’aquest espai polític. 

És el mateix Nexe Nacional i Impuls Nacional?

L’any passat es va presentar públicament Impuls Nacional, un moviment polític que es defineix com a nacionalista d’esquerres i que el formen principalment militants provinents de l’esquerra independentista. En el seu manifest destaquen “la urgència” d’organitzar els treballadors catalans “per fer front a unes elits parasitàries, una globalització liberal i un estat que té com a objectiu últim l’anihilació [dels catalans]”. Per a aquest fi, exposen que la seva voluntat és propagar “un ideari d’esquerres autocentrat”, per mitjà de la creació de contingut, l’acció directa i els espais de trobada, i d’aquesta manera construir una organització que representi aquest espai polític. Però quina relació hi ha entre Impuls Nacional i Nexe Nacional?

Tomàs Sindermann explica que es tracta de dos espais absolutament autònoms, sense cap vincle orgànic, tot i que comparteixen gent i sensibilitats polítiques. El coordinador de Nexe Nacional valora positivament que Impuls Nacional s’hagi inspirat en l’ideari de la revista, i ho interpreta com “una mostra que les idees que sembra Nexe tenen fruits”. Tanmateix, subratlla que “són coses separades” i que cada organització té la seva pròpia agenda, calendari i codis comunicatius, malgrat que el substrat ideològic sigui comú.

Per què aposten pel “nacionalisme d’esquerres”?

En un article titulat “La regeneració nacionalista de l’esquerra catalana” i signat per la portaveu d’Impuls Nacional, Clara Farràs; l’historiador Oriol Méndez, i el coordinador de Nexe Nacional, Tomàs Sindermann, els tres autors expliquen per què des d’aquest espai defensen el que autoanomenen “nacionalisme d’esquerres”. El text concreta que una de les divergències fonamentals entre aquest corrent ideològic i la resta del catalanisme d’esquerres rau en com s’aborda la noció de catalanitat i el “mite de l’unsolpoblisme”. “La idea que la població de Catalunya som “un sol poble”, que “és català tothom qui viu i treballa a Catalunya” transcendeix l’esquerra i ha sigut compartida durant dècades per gairebé tot el catalanisme. L’“i se’n sent” sempre queda convenientment oblidat”, plantegen.

Segons l’article, aquest “consens” no és útil actualment per diverses raons, com el fet que “la demografia i l’equilibri lingüístic” han canviat, o que aquest “mite” hauria “banalitzat” l’adscripció a la nació catalana. Hi afegeixen, però, que “evidenciar les parets de la catalanitat” no exclou que existeixi una porta a l’abast de tothom: la llengua. “No es tracta de negar una Catalunya mestissa, sinó de deixar de normalitzar la Catalunya castellanitzada”.

Per a Nexe Nacional, el nacionalisme d’esquerres rebutja “la desnacionalització de l’independentisme i la renúncia de la llengua”

Però, al marge d’aquestes consideracions, què planteja aquest nacionalisme d’esquerres? Per què Nexe Nacional hi ha apostat? Tomàs Sindermann explica que el terme “nacionalisme” genera suspicàcies, especialment entre les generacions que l’associen a l’autonomisme i al pujolisme. Tanmateix, el coordinador de la revista precisa que Nexe fa servir el concepte en uns altres termes: “És un rebuig a la desnacionalització de l’independentisme i a les renúncies que s’han produït, sobretot en l’àmbit lingüístic, traient centralitat a la llengua com a factor d’integració i pertinença a la nostra nació”. “S’ha pensat que abandonant el català automàticament s’aproparia més gent a l’independentisme i que això no tindria cap cost”, exposa. Per això, diu, el gran repte que té avui el catalanisme és “assimilar lingüísticament el conjunt de la població nouvinguda”. 

Per a Nexe Nacional, el que manca a l’esquerra i a l’independentisme és una definició de les posicions i de les lluites “en funció dels nostres interessos i de la realitat social i nacional pròpia”. Però què és el que dota d’una orientació d’esquerres el nacionalisme que planteja aquest espai? Segons Sindermann, Nexe rebutja aquell nacionalisme que proposa polítiques “excloents amb la gent que no entenen com a part de la nostra nació” i, per contra, defensa que l’objectiu ha de ser generar condicions perquè la gent que arriba pugui “arrelar-se i tenir oportunitats”. “Tenim la convicció que volem una societat que cap en totes les lluites estratègiques que té l’esquerra: hem de poder sumar gent de classe treballadora en el bloc que ens ha de permetre resistir contra l’estat, perquè en compartim els interessos”, afirma. I hi afegeix: “I això des de la dreta no es pot fer”.

En un article publicat a CRÍTIC i signat per Adam Majó, el filòleg, periodista i escriptor citava Nexe Nacional com l’expressió d’un nou corrent obertament nacionalista aparegut en el postprocés i que és proper a l’independentisme d’esquerres. Titlla aquesta proposta “d’intel·lectualment honesta i valenta” però “condemnada al fracàs”. I matisa: “No cauen en la xenofòbia explícita i mantenen un discurs respectuós i materialista, però insisteixen a assenyalar la demografia (la immigració) com a “amenaça existencial” de la nació catalana”, planteja. Segons el seu criteri, aquesta mena d’expressions farien “inviable la independència”, entre altres coses, perquè “la minoria en la qual ens hauríem convertit tindria, com totes les minories nacionals, dret a una certa protecció legal, però no a la territorialitat ni a l’autodeterminació”.

Adam Majó proposa que l’independentisme opti “per un nacionalisme de molt baixa intensitat”, per evitar la “rigidesa identitària”

Per aquest motiu, demana que l’independentisme opti “per un nacionalisme de molt baixa intensitat”, i eviti així la “rigidesa identitària, reconèixer el país tal com és i obrir de bat a bat el nosaltres”.

Aquesta opinió ha estat contestada per Núria Alcaraz, membre de l’equip editorial de Nexe Nacional, en un article titulat “Ens estem passant de nacionalistes?“. La tesi principal del text és la següent: “Davant l’auge de la reacció masclista o de l’extrema dreta, la resposta no ha de ser moderar els moviments que les combaten. En el cas català, una intensitat nacional ben orientada no és necessàriament excloent: pot ser, precisament, una eina d’integració, emancipació i transformació social“.