Deu coses que hauries de saber sobre La Saó

L’octubre passat, a la Font dels Capellans, de Manresa, es presentava públicament La Saó com una nova “organització revolucionària” dels Països Catalans. En l’acte fundacional, els seus integrants explicaven que l’espai vol nodrir la lluita contra la “dominació” i les seves formes d’expressió: el capitalisme, el colonialisme, el patriarcat i l’espoli de la natura. El seu marc territorial són els Països Catalans i beuen de les influències del marxisme, de l’anarquisme, del moviment d’alliberament del Kurdistan i del moviment autònom.

Malgrat el seu curt temps de vida, La Saó ja té presència al Baix Montseny, a Barcelona, a Girona, a la Catalunya Central, a Ponent i als Pirineus. Teixir aliances amb diferents col·lectius del moviment popular i radicalitzar la societat perquè s’organitzi són dos dels objectius principals que plantegen els seus militants. Per això, el col·lectiu ha participat en diferents accions impulsades per Revoltes de la Terra o pel moviment per l’habitatge.

Però què és exactament La Saó? D’on surt? Amb quins altres moviments té relació? És independentista? Què proposa? Ho analitzem punt per punt.

Què és La Saó?

La Saó es defineix com una organització estratègica de militants als Països Catalans que defensa l’articulació col·lectiva com a via “imprescindible per a construir el procés revolucionari”. Així consta al seu web. L’objectiu, explica la portaveu del col·lectiu, Clàudia Lara, és “nodrir el moviment popular que ja existeix, en termes estratègics i d’horitzó cap a on avançar”.

De fet, el mateix nom de l’organització, saó, fa referència al grau d’humitat òptim de la terra perquè produeixi fruits i hi creixin les plantes. “Fent un símil, les aportacions que pretenem fer van en la línia de crear les condicions òptimes perquè germini una societat que ens porti cap a una vida lliure”, exemplifica Lara. Lliure, en el sentit que s’escapi de les lògiques del que qualifiquen de “sistema de dominació”. “Entenem que aquest sistema s’expressa a través de diferents elements, com l’estat, el capitalisme, el patriarcat, el colonialisme, la mentalitat dominant i el domini a la natura”.

Però de quina manera proposen assolir aquest objectiu? “Per mitjà de tres eixos estratègics”, respon la portaveu: “la radicalització de la societat, la confrontació amb el sistema i la construcció d’una alternativa”.

Per què sorgeix?

“Érem conscients que hi ha molts col·lectius fent aportacions al territori i amb qui volem teixir aliances, perquè els considerem companys i també l’avantguarda. Però vèiem que encara hi havia escletxes on podíem incidir a nivell ideològic, estratègic i per superar l’àmbit local”, concreta Lara.

En aquest sentit, expliquen militants de La Saó a CRÍTIC, l’organització vol omplir els buits, però no per la via de crear estructures pròpies, sinó de potenciar les que ja existeixen. “Som conscients que a Catalunya hi ha una tradició organitzativa molt forta, tant en l’àmbit de l’associacionisme cultural com a nivell polític, i això és una fortalesa que no volem desaprofitar”, explica la portaveu.

Per ara, i a grans trets, les prioritats polítiques de l’espai són el sindicalisme (especialment centrat en matèria d’habitatge), l’ecologisme i el feminisme. Per als militants de La Saó, l’organització no ha d’estar centrada en un únic front, sinó que la seva funció és incidir en diferents àmbits i lluites que es donin arreu dels Països Catalans.

Qui hi ha darrere de l’organització?

Malgrat la seva curta vida, a Catalunya, La Saó té “un centenar de militants” i es troba “en un moment de creixement”. El perfil de les persones que formen l’organització no és ni “superhomogeni”, ni “superjove”, explica un dels seus integrants, però les uneix la voluntat d’organitzar-se “més enllà de l’àmbit local”. De fet, les persones que van impulsar l’organització ja participaven en diferents lluites des del territori, principalment en el moviment per l’habitatge, el feminisme o l’ecologisme. “Això genera arrelament i permet fer un treball de base molt potent: no entenem la militància a la nostra organització sense tenir contacte amb les lluites locals o sectorials on estem inserides”, reblen.

“No entenem la militància a La Saó sense tenir contacte amb lluites locals”, explica un dels seus integrants

L’objectiu dels seus membres no passa pel fet que la societat en conjunt s’organitzi necessàriament en aquest espai, sinó que ho faci en les diferents expressions del moviment popular. La forma d’incidir des de La Saó és per la via de fer aportacions en altres col·lectius.

De Revoltes de la Terra a la COSHAC: amb quins moviments tenen relació?

“El que entenem per fer una acció és nodrir espais on creiem que la nostra força o la nostra mirada pot sumar, però no passa per fer accions amb la nostra firma”, explica la portaveu del col·lectiu. Això, a efectes pràctics, implica participar en altres espais. Però amb quins col·lectius manté o vol mantenir relacions La Saó?

Per ara, l’organització forma part de Revoltes de la Terra, un moviment per la transició ecosocial que a principi de maig va convocar una primera protesta contra la instal·lació d’una macroplanta de components per a bateries elèctriques a Mont-roig del Camp. Així mateix, La Saó participa en la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC), que es va presentar la setmana passada i que aglutina una trentena de col·lectius. Més enllà d’això, també vol establir vincles amb el moviment feminista, on milita una part de les seves integrants. “Hi ha diversos espais feministes que van més enllà dels grups locals, i estem analitzant què podem aportar a l’estructura nacional a través de les nostres militàncies o de la nostra mirada estratègica”, comenta Clàudia Lara.

Malgrat no tenir lligams amb partits polítics, expliquen que veuen de bon grat establir diàlegs amb altres “organitzacions estratègiques” que s’emmarquen en corrents socialistes. Exemple d’això serien les que formen l’esquerra independentista o el mateix Moviment Socialista.

L’internacionalisme és un altre dels eixos centrals per a La Saó, de manera que fora de Catalunya també ha teixit aliances amb l’Acadèmia de la Modernitat Democràtica, impulsada pel moviment kurd, i amb dues organitzacions dins l’Estat espanyol: Apoyo Mutuo, a Aragó, i Kimua, a Euskal Herria.

Del marxisme al moviment llibertari: quines són les seves influències?

Els militants de La Saó expliquen que l’organització beu de quatre marcs teòrics diferents: el marxisme, l’anarquisme, el confederalisme democràtic –la proposta política del moviment d’alliberament del Kurdistan– i el moviment autònom. “No ens volíem encasellar en un marc concret”, diuen. “Creiem que és interessant agafar totes aquestes aportacions, que recullen els corrents dels quals venim les que en formem part”.

La Saó beu del marxisme, de l’anarquisme, del confederalisme democràtic i del moviment autònom

Tanmateix, el Moviment d’Alliberament del Kurdistan ha estat la seva principal font d’inspiració i d’aprenentatge. Alguns dels militants de La Saó hi han tingut contacte a través de formacions i s’han fet seva la premissa principal del col·lectiu: “la necessitat d’organitzar-nos estratègicament per tal de materialitzar les nostres apostes en un full de ruta i una pràctica política”.

Quina és la seva proposta política?

El programa de l’organització s’estructura en cinc punts. El primer consisteix a construir una societat autoorganitzada “per sobre de l’Estat i les formes centralitzades de presa de decisions i de control social”. El segon se centra a articular “una planificació democràtica dels recursos que sostenen la vida”. Això implica, diuen, “acabar amb el capitalisme com a mode de producció i relació”.

En tercer lloc, proposen trencar amb el creixement com a motor econòmic i amb la “lògica de l’extractivisme i la dominació” envers la natura. Tot plegat donaria lloc al quart eix, que implica “construir relacions lliures de dominació i explotació” per la via d’abolir “l’apropiació de cossos, mentalitat i treball” que imposa el patriarcat o el colonialisme”. I també derivaria en el darrer punt: articular relacions socials “que es construeixin sobre la base de la llibertat i la solidaritat”.

És una organització independentista?

Malgrat agafar els Països Catalans com a marc territorial, La Saó entén que l’estat és un conjunt d’estructures i relacions socials en què la dominació s’institucionalitza. És per això que l’organització problematitza la mateixa existència de l’estat, motiu pel qual la seva proposta d’“alliberament de la societat” no passa per la creació d’un estat nació ni d’un estat socialista.

La proposta d’“alliberament de la societat” de La Saó no passa per la creació d’un estat nació ni d’un estat socialista

“Apostem per la nació democràtica dels Països Catalans”, concreta Lara. El concepte prové del Moviment de la Modernitat Democràtica i és una aportació que encunya al Moviment d’Alliberament del Kurdistan. La forma com l’interpreten des de La Saó implica, d’una banda, “l’arrelament al territori a nivell cultural i físic, abraçant els diferents orígens, cultures i formes de relació que coexisteixen als Països Catalans” i, de l’altra, “atorgant el poder al poble”. “Volem que, per mitjà de l’autoorganització, siguin les classes dominades les qui prenguin les decisions”, rebla la portaveu.

Ara bé, davant d’un eventual procés d’independència a Catalunya, com s’hi posicionaria La Saó? “Un procés de ruptura amb els estats nació espanyol i francès ens sembla desitjable, però no per construir un Estat català. No donaríem suport a això, perquè no creiem que el fet de superar l’estat nació per alliberar-nos impliqui haver de construir-ne un altre”, afirmen des de l’organització.   

Com s’estructura i on té presència?

Per mitjà del “centralisme democràtic”. Així contesten els militants de La Saó consultats sobre el funcionament intern de l’organització. “No hi ha una elit que controli tota l’estructura, sinó que tots els militants formen part de la presa de decisions i del rumb que ha de tenir l’espai”, concreten. Així i tot, expliciten que defugen l’assemblearisme: “La voluntat és ser eficients, de manera que s’han de delegar tasques i confiar que les companyes les despleguin”. La Saó vol estendre’s arreu dels Països Catalans, i per això l’organització està “mantenint converses” amb agents del País Valencià, de la Catalunya del Nord i de les Illes. Per ara, però, només té nuclis a Catalunya, particularment al Baix Montseny, a Barcelona, a Girona, a la Catalunya Central, a Ponent i als Pirineus. Aquest estiu, diuen, desenvoluparan una proposta d’expansió territorial per abastir més zones del país.  

Centralisme democràtic: ni una elit que controli l’estructura, ni assemblearisme

En paral·lel, algunes militants de l’organització han creat una estructura autònoma i no mixta de “dones i identitats dissidents“; un aparell amb capacitat de prendre decisions que afecten el conjunt de l’espai. “Creiem que és important com a eina de lluita específicament contra el patriarcat”, concreta Clàudia Lara. “D’alguna manera, això ens ha de permetre trobar espais d’unió i ha de ser un lloc d’empoderament que desemboqui en un lideratge fort dins la lluita en general”.

Segons la seva anàlisi, “el sistema de dominació” afecta totes les persones, però “s’acarnissa especialment contra certs cossos”. És per aquest motiu que La Saó planteja la possibilitat que es generin altres estructures autònomes en el seu si, “com una de persones migrants i racialitzades, o una de joventut”.

Unió de la vida i la lluita

Tenint en compte que molts dels seus militants estan inserits en altres col·lectius del moviment popular, quin nivell d’implicació requereix formar part de La Saó? Com hi participen? “Estem mirant diverses formes a través de les quals se’n pugui formar part i hi havia la idea que existissin diversos nivells de compromís”, explica la portaveu. La voluntat, diu, és fer possible “militàncies viables” i “caminar cap a la integració de la vida i la lluita”.

“La nostra aposta és per transversalitzar la lluita en la nostra vida; és a dir, no parcel·lar els espais polítics de militància, d’una banda, i el que fem dins l’àmbit personal, de l’altra”, resumeix Lara. Això vol dir “integrar la visió revolucionària en el nostre dia a dia“, continua, amb la idea de trencar amb la reproducció del sistema de dominació sota el qual hem estat educats”. “Creiem que cal un canvi en la forma com entenem la militància, que segurament està molt cooptada pel neoliberalisme i pel patriarcat, i per això és important tenir eines de revisió, de crítica i d’autocrítica”, conclou.

Pròxims passos

La lectura del moment polític que fan els integrants de La Saó passa per l’assumpció que, actualment, “no es dona la correlació de forces necessària perquè es produeixi un procés revolucionari”. És per això que, en el curt termini, “ens cal analitzar on hem de posar esforços per contribuir a generar les condicions que ens permetin fer un salt d’escala”, diuen.

Això implica “superar els errors i recuperar els encerts que ha aconseguit històricament el moviment popular”. “No entenem la revolució com un moment de canvi que arribarà, i ja tot serà diferent: una de les coses que ens caracteritzen és anar fent assajos del que nosaltres imaginem que és la vida lliure”, rebla Clàudia Lara. “La nostra pràctica és part de la revolució que s’ha d’esdevenir”.