03/02/2025 | 06:00
Probablement heu vist pintades en parets del vostre barri, institut o poble firmades com a “OJS” o “MS”, i no sabeu de qui es tracta. Una nova organització política està en boca de tothom a Catalunya: el Moviment Socialista (MS), situat a l’extrema esquerra comunista, ja compta amb dos espais a Catalunya —el Sindicat d’Habitatge Socialista i l’Organització Juvenil Socialista— i amb presència en el moviment estudiantil i en altres lluites socials. Amb un llenguatge marxista clàssic, una estructura allunyada de l’assemblearisme i una aposta cuidada per la comunicació i l’estètica, el nou Moviment Socialista ha aconseguit atraure centenars de joves a Catalunya en poc temps. La seva aparició, però, ha despertat recels entre els entorns d’alguns moviments socials i partits com la CUP —té una part del seu origen en una escissió d’Arran— i els Comuns. Analitzem-ho punt per punt.
1. D’on surt el Moviment Socialista?
El Moviment Socialista va néixer al País Basc, arran de l’escissió d’un sector de l’esquerra abertzale descontent amb la moderació dels discursos de Bildu. Un grup d’aquests exmilitants independentistes van crear el 2019 la Gazte Koordinadora Sozialista (GKS), en català la Coordinadora Juvenil Socialista. El 2022 van fer el salt a Catalunya, on l’escissió d’Arran —l’organització juvenil de l’esquerra independentista— va tenir com a resultat la creació d’Horitzó Socialista, un mitjà de difusió de les idees del nou moviment.
“La influència basca és determinant. Una gent posa sobre la taula diferents conceptes, com la necessitat d’independència política [de la classe treballadora, que] connecta amb debats que s’estaven donant a Arran”, explica Clàudia Ruscalleda, una de les portaveus de l’MS a Catalunya. Malgrat aquest origen, ella destaca l’actual diversitat de la militància de l’MS: “El moviment és format per gent que té altres experiències polítiques, de moviments socials universitaris, feministes, habitatge…”.
2. La importància de l’habitatge
La lluita per l’habitatge és avui la gran prioritat política de l’MS, que va crear al maig de 2024 el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC), nodrit en part d’antics militants dels sindicats d’habitatge de diversos barris. L’aposta per l’habitatge respon a dos factors, segons una font propera a l’MS: “Un gran gruix de la militància ve de moviments per l’habitatge i entenem que és una expressió directa de la lluita de classes, que ens permet apel·lar a capes molt àmplies de la classe treballadora”. Els membres de l’MS Radix i Elías Abellan van denunciar en un article a Horitzó Socialista del 2023 la “descomposició i desorientació” del moviment pel dret a l’habitatge a Catalunya, provocats, segons el seu parer, per la manca d’una “estratègia revolucionària”, un retret que l’MS estén a altres moviments socials, com el feminisme.
La lluita per l’habitatge és avui la gran prioritat política del Moviment Socialista
Tot i això, des del Sindicat de Llogateres, Aldo Reverte va respondre en els termes següents: “No comparteixo la necessitat de “clarificació ideològica”, segons la qual per “socialista” només es pot entendre en un sentit estret qui s’adhereix a les tesis que s’exposen des d’un corrent polític concret”. A més, va reclamar que “aixecar certes consignes polítiques no es confongui amb una tàctica d’assetjament a altres expressions del moviment”.
3. Relació amb altres moviments socials
“Nosaltres pretenem convèncer. Hi ha una voluntat de diferenciar-se i d’explicar les coses des d’aquesta posició nítidament comunista. Això ens pot distanciar en alguns moments d’altres experiències, però al mateix temps hi ha una voluntat de treballar conjuntament”, argumenta Ruscalleda, que posa l’exemple de la manifestació convocada pel Sindicat de Llogateres el 23 de novembre de 2024, en la qual el Sindicat d’Habitatge de l’MS va acabar participant.
Tanmateix, una exmilitant del Moviment Socialista, del Sindicat d’Habitatge del Raval i de l’Antiga Massana (espai ocupat al centre de Barcelona que es va desallotjar la setmana passada, on gent del Moviment Socialista ha tingut una presència important), Béatrix Lujua, té avui una visió més crítica amb les relacions entre l’MS i alguns moviments socials. “Es van buidar els espais de decisió formal com la gestora i tot el poder es va concentrar en la comissió paral·lela. Al Sindicat d’Habitatge del Raval va passar el mateix: [van] buidar el Sindicat de gent per omplir l’MS”.
Judith González, portaveu de l’Organització Juvenil Socialista (OJS), rebutja les acusacions d’apropiar-se d’espais activistes: “La gent que s’adhereix a l’MS ho fa de forma conscient; acusar-nos de cooptar espais és infantilitzador per a la gent que s’hi adhereix perquè hi estan convençuts”. No obstant això, una altra font que prefereix no identificar-se i és propera a l’MS reconeix un recent “canvi estratègic en la col·laboració amb els moviments”, amb una voluntat més conciliadora. En el mateix sentit, González afirma que “hem de fer un debat no només dintre de l’MS, no ens podem reduir a nosaltres mateixos”, però no precisa amb quins actors polítics estan disposats a dialogar.
4. Per què són tan joves?
L’MS té a Catalunya “uns centenars llargs” de militants, segons Judith González, la majoria dels quals són joves o molt joves. “Partim d’una ruptura generacional, trencar amb el cicle polític anterior, del 15-M i del Procés”, explica. En aquesta línia, Jordi Mir, expert en moviments socials i professor de Ciència Política a les universitats Pompeu Fabra i Autònoma de Barcelona, coincideix en la dimensió de canvi generacional del moviment: “Té a veure amb com l’esquerra suposadament més crítica amb les institucions ha arribat a les institucions i des d’allà no ha pogut fer tot el que hauria volgut”.
La majoria dels militants de l’MS són molt joves, i trenquen amb el cicle polític del 15-M i del Procés
La priorització de la joventut respon a dos factors, segons explica Ruscalleda: “La composició del moviment i perquè analitzem que hi ha un potencial en la joventut d’abraçar les propostes del moviment. La gent que no pot aspirar a un futur amb unes determinades condicions, amb una feina digna, és més fàcil que tingui la vocació de canviar el sistema d’arrel”.
5. Posició envers els partits polítics i sobre l’independentisme
“Tots els partits són còmplices o responsables de la situació que viu la classe treballadora. Aquells partits que volen fer veure que representen la classe treballadora acaben esdevenint una pota necessària del mateix manteniment [del sistema], en tant que juguen amb les esperances que dintre de l’Estat capitalista hi ha possibilitats de concessions o d’una vida millor”. Així resumeix Ruscalleda la posició de l’MS respecte als partits existents. La relació sembla particularment difícil amb la CUP, a causa de la ruptura interna a Arran, explicada en aquest article de CRÍTIC de fa dos anys, i el canvi de postura sobre l’independentisme com a objectiu polític ja no prioritari per part de l’MS. El moviment també va organitzar protestes contra Barcelona en Comú durant la campanya electoral municipal del 2023, per reclamar la concessió de l’Antiga Massana als col·lectius socials.
6. El retorn del marxisme clàssic
Després d’un cicle polític en què les esquerres van adaptar el seu discurs a la disputa electoral, els textos de l’MS suposen un retorn al llenguatge del comunisme clàssic, ple de referències als cicles revolucionaris, les forces productives o les necessitats objectives del proletariat. “En les tesis marxistes trobem l’explicació vàlida per entendre la realitat en què ens trobem”, defensa Ruscalleda; “no acompanyem el marc del populisme del cicle anterior”. Una altra font descriu el contrast següent amb Arran: “Allà dèiem: hem de modular el discurs, no posem gaire llenguatge comunista o explícitament marxista, que la gent jove s’espantarà. Això marca la diferència, no tenir por d’utilitzar certs termes”.
Tanmateix, per a Jordi Mir, aquesta aposta també podria arribar a ser contraproduent. “Hi ha llenguatges que no resulten còmodes. Si ho compares, el Sindicat de Llogateres ha treballat un llenguatge que resulta assumible per a qualsevol persona, és igual què voti; demana suport per canviar una realitat que es considera injusta. És més inclusiu”.
7. Feminisme i antiracisme
Una de les acusacions que més lamenten els militants de l’MS és la de ser “antifeministes”. Es tracta d’una crítica heretada de l’organització basca GKS, a la qual Sortu va acusar de sentir-se “incòmoda” amb “el feminisme, l’ecologisme i la qüestió LGTBI+”. El document Nueva estrategia socialista, publicat per l’anomenat Consell Socialista d’Euskal Herria i assumit com a propi per l’MS català, afirma que “davant el feminisme, el nacionalisme, etc., hem de desenvolupar un punt de vista socialista de cada forma d’opressió […]. Això, sense excloure una confrontació clara i oberta amb el programa feminista, nacionalista, etc.”.
Ruscalleda aclareix què vol dir això per a l’MS català, que manté una unitat ideològica i d’acció amb la resta de les seccions territorials del moviment a l’Estat espanyol: “Entenem que la classe treballadora és diversa i que existeixen altres tipus d’opressions racials, masclistes… Per tant, s’ha de treballar amb aquestes diferents opressions”. Malgrat l’explícit compromís antiracista de l’MS, hi ha algunes crítiques. Lujua, exmilitant del Sindicat d’Habitatge del Raval, denuncia el predomini de certs perfils allà: “Si mires l’acte de presentació del Sindicat a Ciutat Vella, són gent de 20-25 anys, blancs, de classe mitjana, perfil català universitari”.
8. Comunicació i estètica
La comunicació és des de l’inici una prioritat del moviment, que va crear el mitjà Horitzó Socialista abans que qualsevol organització a Catalunya. La web inclou notícies, columnes d’opinió i una televisió amb programes d’entrevistes. Com va passar durant el cicle polític del 15-M, es percep una voluntat clara d’autonomia comunicativa i de presència al carrer, com testimonien les pintades roses amb missatges revolucionaris presents cada vegada en més barris i pobles.
Descarten la participació electoral, però deixen oberta una porta al canvi d’estratègia en el futur
L’MS combina el llenguatge marxista amb una estètica molt recognoscible, que inclou vídeos com aquest, amb activistes de semblant seriós en formació gairebé militar, i d’altres amb un estil èpic. “Intentem trobar seriositat, força, formalitat, perquè el que ens plantegem és seriós. Hi ha la voluntat d’expressar estèticament aquesta fermesa ideològica”, argumenta Ruscalleda.
9. Com s’estructura el moviment?
“Centralisme democràtic”: amb aquestes dues paraules contesten totes les persones de l’MS consultades sobre l’estructura interna del moviment. Tot i això, Ruscalleda ho desenvolupa breument: “És un model organitzatiu que permet una centralització de les capacitats i dels coneixements. El fet que les responsabilitats siguin explícites permet un control democràtic per part del conjunt de la militància d’aquestes responsabilitats i, per tant, el desplegament de l’autocrítica”.
Qui pren les decisions? Hi ha càrrecs interns? Qui els tria? Malgrat les preguntes i entrevistes amb portaveus de l’MS, CRÍTIC no ha pogut esbrinar com s’estructura l’organització ni quines persones formen part de la seva direcció. Amb sentit crític, el professor Jordi Mir opina que una possible manca de democràcia interna podria esdevenir en el futur un límit al creixement de l’organització: “La gent jove prefereix formes d’organització horitzontals”, considera ell.
10. El futur
Les posicions de l’MS parlen de la creació del Partit Comunista, però Ruscalleda aclareix que entenen el partit com “la classe treballadora organitzada”. Per ara descarten la participació electoral, però deixen oberta una porta al canvi d’estratègia en el futur: “No renunciem, en algun moment, a utilitzar un partit institucional com a altaveu”. En paraules de González, els objectius actuals de l’MS són “hegemonitzar el comunisme, difondre’n les idees, convertir la ruptura generacional en ruptura política”, arribant a sectors més amplis de la classe treballadora més enllà de la joventut. A més del País Basc i de Catalunya, el moviment té nuclis importants a Madrid, a Galícia i a les illes Balears.
