14/10/2026 | 07:00
Deu mesos tancat. Més de 13.000 porcs senglars abatuts. Uns 400 amb el virus de la pesta porcina africana (PPA). Una vintena de ciutats afectades. Poques (o difuses) previsions de futur. Collserola és el gran parc públic i gratuït per a més de 3,5 milions de persones que viuen en una de les àrees metropolitanes més denses, grises i contaminades d’Europa. Necessitem el verd entre tant de ciment, CO₂ i estrès. Per salut, per fer-hi esport, per relacions socials, per la Vida, en majúscules. El problema, com ja ens va passar amb la covid-19, és el conflicte entre el que diuen els experts (tancar-ho tot i eliminar el virus) i el que necessita la gent. El problema, com ja va passar amb la covid-19, és el conflicte entre el que dona diners i el que no es considera rendible: la natura, la salut o el gaudi no donen diners; la indústria porcina, sí. El que no es considera lucratiu no importa. Es pot tancar. Mesos després, però, la pregunta al Govern de la Generalitat és pertinent: quan preveuen obrir el parc de Collserola?
Collserola és, per a molts milers de persones, l’únic pulmó verd on respirar. És gratuït, és popular, és lliure. Collserola és un bé comú i, per sort, no s’hi pot fer negoci, no s’hi poden construir més pisos, ni es pot vendre als fons voltor ni s’hi pot construir un aeroport. Collserola és nostre, i alhora no és de ningú. Nens de cau i esplai fent excursions el cap de setmana. Homes amb la crisi dels 40 anant amunt i avall amb bicicletes cares. Avis cultivant un hortet per treure’n quatre enciams i unes bledes. Dones caminant que queden cada dijous a la carretera de les Aigües. Grupets de peruanocatalans jugant a vòlei i fent pícnic els diumenges en una esplanada. Famílies que celebren l’aniversari de la iaia en una de les masies i restaurants: xatonada, carn i carxofes a la brasa. Als anys seixanta, el meu pare es banyava amb els amics al pantà de Vallvidrera. Jo hi pujo per córrer mentre escolto els pòdcasts de moda. I espero que la meva filla continuï anant-hi d’aquí a 20 anys. Collserola és una de les poques coses que es poden gaudir de forma gratuïta a la Barcelona dels preus impagables.
Per això, precisament, no els interessa. Tenen preocupacions molt més importants!
Tothom és conscient que moltes comarques catalanes depenen molt del sector porcí. Però… tant mana la indústria porcina a Catalunya? El sector porcí, malgrat les excepcions de petits productors ecològics com Llavora, està dominat per unes quantes grans macrogranges de porcs que ofereixen llocs de treball precaris i destinen la producció de porc sobretot a l’exportació. Segons les dades més recents del Departament d’Agricultura, al territori català hi ha 5.305 granges, que allotgen prop de vuit milions de porcs vius i que alimenten un model d’engreix que va assolir els 22,4 milions d’animals sacrificats el darrer any.
Tancar Collserola és una mesura proporcional? En favor d’uns interessos econòmics, s’estan lesionant drets de la gent?
No som il·lusos. Sabem que hi ha molts diners en joc, i la pesta porcina africana és un perill. Podem entendre que el virus pot posar en perill llocs de treball i empreses. Tanmateix, hi ha moltes maneres per frenar-lo. Tancar Collserola és una mesura proporcional? En favor d’uns interessos econòmics, s’estan lesionant drets de la gent? Hi ha un cabreig, un malestar larvat, contra els governs per decisions com aquesta que no s’entenen. Collserola és només un símptoma més d’una indignació ciutadana molt més gran.
Quants porcs senglars han matat?
La Generalitat va decidir al desembre passat tancar gairebé tot el Parc Natural de Collserola i, fa poc, després de moltes preguntes i queixes, va dir que, com a mínim, continuarà tancat fins a final d’any. Imagineu que es tanca l’aeroport del Prat o que es tanca el port de Barcelona per un virus. Què passaria? El problema és que, per al capitalisme, un bosc públic, popular i gratuït no és res, no és un actiu amb el qual fer negoci, i, per tant, no hi ha cap pressió per reobrir-lo. Tampoc la Generalitat no ha explicat bé a la ciutadania què s’hi està fent, ni perquè es triga tant a reobrir. Ni tan sols ha sabut aclarir ni d’on va venir el virus de la pesta porcina africana, ni quins riscos reals té o tenia per a una indústria porcina que queda molt lluny de Collserola.
El problema és que, per al capitalisme, un bosc públic, popular i gratuït no és un actiu amb el qual fer negoci
Del poc que sabem és que des del 28 de novembre, quan es va detectar el primer positiu a Catalunya, s’han analitzat un total de 13.115 senglars, dels quals 409 han estat casos positius, només un 3,1%. També sabem, després d’unes primeres setmanes amb poquíssima informació, que actualment hi ha, segons la Generalitat, un miler de persones treballant en el dispositiu de captura dels porcs senglars, entre policia, agents rurals, unitats de drons, caçadors i voluntaris, i que hi han instal·lat 34 trampes i 93 pig brigs (trampes col·lectives).
Quina importància té Collserola per a la salut i la vida social?
Estudis epidemiològics i de salut urbana impulsats per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) demostren que l’accés a la natura redueix de manera dràstica l’estrès i la mortalitat prematura i millora la salut mental. Aquesta evidència s’estructura a través de la coneguda regla 3-30-300, un estàndard internacional de salut pública que estableix que qualsevol ciutadà hauria de poder veure almenys tres arbres des de casa seva, viure en un barri amb un 30% de coberta vegetal i tenir un parc o una zona verda a menys de 300 metres. A Barcelona, només un petit percentatge de la població pot complir aquests llindars.
A tothom ens afecta el tancament de Collserola. Però, com sempre, el verd també té biaix de classe. Si analitzem els 50 municipis més densos de Catalunya, veiem com l’Hospitalet de Llobregat (amb 22,39 habitants per km²) i Santa Coloma de Gramenet (amb 17,17) encapçalen el rànquing de densitat i alhora se situen a la cua en zones verdes per habitant, amb un 4,35% i un 5,41% de zona verda per habitant. En canvi, a pocs quilòmetres, en municipis de renda mitjana molt més alta, s’hi respira millor: Sant Just Desvern, amb un 39% de zones verdes per habitant, i Sant Cugat del Vallès, amb un 31%, lideren el rànquing.
Quines propostes hi ha sobre la taula per reobrir Collserola?
Molts dels ajuntaments afectats –Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat o Esplugues de Llobregat, entre d’altres– han votat i/o aprovat mocions en l’últim mes per demanar la reobertura, encara que sigui parcial. Les propostes, que han tingut en molts casos el suport d’ERC, dels Comuns, de la CUP i, en algun cas, dels mateixos PSC locals, proposen “redefinir les àrees on cal mantenir viva la màxima restricció” i “habilitar zones separades que permetin recuperar parcialment l’accés de les persones a Collserola”. També s’ha proposat “concentrar les mesures més severes d’aïllament allà on es detecti una alta concentració de senglars” o crear “corredors segurs” per on es pugui transitar a través d’itineraris delimitats o “sistemes de neteja del calçat” a les sortides del parc. De fet, ERC ha arribat a portar aquestes propostes al Parlament de Catalunya.
Països europeus, sobretot els més afectats com Alemanya i Polònia, porten anys lluitant per erradicar la pesta porcina
La portaveu de l’Associació de Veïns de Vallvidrera, Montserrat Herrando, va mostrar les seves queixes en una entrevista a Betevé i va proposar obrir l’aixeta en espais on hi ha habitatges a prop i, per tant, ja hi ha moviment de persones. “Podrien acotar les zones tancades només on no està gens urbanitzat”, deia. De fet, la CUP de Sant Cugat posava l’accent en la contradicció que, mentre s’hi prohibeix el passeig o fer esport, sí que es permet l’accés per fer-hi activitats econòmiques o, fins i tot, s’hi va permetre el rodatge d’una pel·lícula. O també hi ha hagut queixes perquè, segons diuen, els vehicles dels agents forestals no es netegen en sortir del parc i entrar-hi.
Països europeus, sobretot els més afectats com Alemanya i Polònia, porten anys lluitant per erradicar la pesta porcina africana, i han provat moltes estratègies més enllà del simple tancament de zones naturals. Una d’aquestes és aïllar les granges amb mesures de bioseguretat, i no simplement tancar els boscos. El land de Saxònia ha arribat a col·locar més de 800 quilòmetres de tanques per aïllar-se de la PPA. Però el més important que s’hauria d’explicar aquí és que la batalla contra la pesta no és una qüestió de mesos, sinó d’anys. A Polònia porten 12 anys des que en van descobrir el primer cas; a Alemanya, des del 2021, i a Itàlia, des del 2022.
Fins quan durarà el tancament de Collserola? Pot haver-hi un equilibri entre contenir el virus i el dret de la gent a la natura? Podem pensar junts si hi ha altres solucions.
