Qui controla les macrogranges de porcs a Catalunya? 

El brot de pesta porcina a Collserola torna a posar en qüestió la fragilitat del sector agroalimentari català, marcat per la concentració empresarial i una producció intensiva que s’ha expandit durant les darreres dècades. Mentre la Generalitat desplega centenars d’efectius per impedir que el virus arribi a alguna granja, les dades mostren fins a quin punt el model de ramaderia industrial català depèn d’un volum de producció difícilment sostenible i enfocat a l’exportació. Però qui controla les macrogranges de porcs a Catalunya i qui lidera el sector?

Una indústria gegant que creix sobre el fil de la fragilitat

Catalunya és, des de fa anys, el centre neuràlgic de la indústria porcina de l’Estat. Segons les dades més recents del Departament d’Agricultura recollides per El Periódico, al territori català hi ha 5.305 granges, que allotgen prop de vuit milions de porcs vius i que alimenten un model d’engreix que va assolir els 22,4 milions d’animals sacrificats el darrer any. És a dir: Catalunya té gairebé tants porcs com habitants i sacrifica més del doble dels animals que engreixa. Aquesta xifra equival pràcticament a la meitat de tots els porcs sacrificats a Espanya i suposa un increment del 47% respecte de fa dues dècades. 

De les 5.300 granges dedicades al sector porcí, n’hi ha 815 d’una gran capacitat

De les 5.300 granges dedicades al sector porcí, n’hi ha 815 d’una gran capacitat: són les anomenades macrogranges, unes instal·lacions de ramaderia intensiva que tenen almenys 2.000 porcs de més de 30 quilos o 750 porques reproductores. Totes les granges que superen aquestes xifres estan obligades a comunicar les seves emissions al Registre estatal d’emissions i fonts contaminants. Tal com va publicar CRÍTIC, el mapa de les macrogranges de Catalunya s’estén gairebé en paral·lel a l’Eix Transversal: de les comarques del pla de Lleida a l’Empordà, amb un impacte especial a la Catalunya Central. 

El sector dona feina a més de 25.000 treballadors i és eminentment exportador: quatre de cada cinc porcs engreixats a Catalunya es venen fora del país, movent un negoci que supera els 3.000 milions d’euros anuals. Aquesta hiperproductivitat, però, se sosté sobre marges molt estrets i una forta dependència exterior. El benefici aproximat per porc és de 35 euros, la qual cosa obliga les empreses a operar amb volums molt grans. 

Casa Tarradellas: 23 macrogranges de gestió directa

El model d’integració empresarial —en què les grans companyies gestionen pinsos, veterinaris i la comercialització mentre els ramaders petits i mitjans aporten les instal·lacions— fa que el poder real del sector no es mesuri només pel nombre total de granges que són de titularitat de cada empresa. Tot i això, les dades disponibles permeten identificar els grups que concentren de forma directa un nombre més elevat d’instal·lacions d’una gran capacitat.

El grup Casa Tarradellas, a través de la societat Granges Terragrisa, continua essent l’actor predominant en nombre de macrogranges de propietat directa. Mitjançant la societat Granges Terragrisa, controla 23 instal·lacions distribuïdes principalment entre Osona, el Solsonès i la Noguera. Aquestes granges acumulen algunes de les emissions de metà més elevades detectades al país, tal com va documentar CRÍTIC en una investigació publicada el 2024 sobre el mapa de les macrogranges de Catalunya. 

Vall Companys, un gegant amb 1.400 granges associades arreu de l’Estat

Alcarràs, al Segrià, lidera la classificació, amb 29 macrogranges actives. També és el primer municipi en emissions de metà (1.330 tones) i d’amoníac (315 tones), segons dades de 2023. Dins del municipi, la instal·lació més contaminant és d’una empresa anomenada Agrolérida, SL, que forma part d’una altra empresa amb seu social al barri de Salamanca, de Madrid: Cava Roure, SL. La major part estan associades al grup Vall Companys, un gegant agroalimentari valorat en uns 2.200 milions d’euros i amb 1.400 granges porcines associades en el global de l’Estat espanyol.

Els pobles següents amb índexs més alts d’emissions contaminants per macrogranges són Artesa de Segre, Oliola i Arbeca. De fet, dels 20 municipis amb més contaminació per macrogranges, 19 són de la demarcació de Lleida: un total de 537 macrogranges se situen a la província. Per contra, 181 són a Barcelona; 104, a Girona, i 74, a Tarragona.

Les societats amb més macrogranges de gestió directa

Les societats següents amb més macrogranges en gestió directa són la lleidatana Premier Pigs (8 instal·lacions), la gironina Selección Batallé (7), i, amb sis cadascuna, Catalana de Pinsos i Ganados Gili, aquesta última amb una implantació especialment notable al Segrià, una de les zones amb més concentració d’explotacions intensives. També destaca Agropecuària de Guissona, amb quatre macrogranges. 

Agropecuària de Guissona (BonÀrea) és un dels actors hegemònics del sector

Ara bé, el nombre d’instal·lacions pròpies no reflecteix necessàriament el pes real de cada empresa: en el model d’integració ramadera, moltes granges de dimensió mitjana o petita treballen pràcticament en règim de dependència de les grans corporacions, que aporten el pinso, determinen els ritmes d’engreix i controlen la comercialització.

Aquest és especialment el cas d’Agropecuària de Guissona, que opera sota la marca BonÀrea i és un dels actors hegemònics del sector. El seu poder no deriva només de les macrogranges que té en propietat, sinó d’una cadena verticalitzada que cobreix totes les fases del procés productiu: des de la fabricació de pinsos fins als escorxadors i la distribució comercial. Aquest control integral permet al grup influir de manera decisiva en el funcionament del conjunt del sector porcí català.

Una concentració empresarial que preocupa els experts

Aquestes dades sobre macrogranges s’insereixen en un panorama d’altíssima concentració econòmica. Segons dades recollides per diversos informes recents, cinc grans grups —Vall Companys, BonÀrea, Casa Tarradellas, Costa Brava Foods i Grup Cañigueral— controlen una part substancial de la producció, l’engreix, el sacrifici i la distribució. Vall Companys, per exemple, va facturar més de 4.100 milions d’euros en el darrer exercici, superant en volum de negoci companyies de sectors tan diversos com Vueling o Mango.

L’Institut de Recerca Urbana (IDRA) alerta que el model actual és “altament dependent i fràgil”

En aquest context, l’Institut de Recerca Urbana (IDRA) alerta que el model actual és “altament dependent i fràgil”, i que la pesta porcina ha evidenciat els riscos d’una ramaderia “industrialitzada i intensificada” que acumula la majoria de les seves finques sota règim d’integració. L’entitat reclama una moratòria a l’expansió de macrogranges i de macroescorxadors, així com un pla de reducció progressiva de la cabanya porcina i un impuls a models més diversificats i ecològics.