14/10/2026 | 20:15 · actualitzat a les 21:55
Avui hem conegut les enquestes preelectorals del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). Què ens diuen les noves dades?
El CEO ens dibuixa un escenari relativament estable en el qual el PSC tornaria a imposar-se amb molta claredat a Catalunya i, per darrere, Esquerra Republicana pujaria com a segona força, mentre que els Comuns es desinflarien bastant i la resta dels partits es quedaria més o menys igual. Aquest baròmetre del CEO no varia gaire la seva projecció respecte al que es va publicar al juliol, però s’ha de matisar que el treball de camp es va fer majoritàriament abans de la convocatòria d’eleccions i dels decrets antidesnonaments. Per tant, la gent encara no tenia la lògica electoral al cap.
El Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) hi coincideix?
En el cas del CIS, és bastant diferent, perquè és un baròmetre sorprenent que situa el PSOE com a vencedor clar i, fins i tot, apunta que el bloc de l’esquerra estatal, que forma amb Sumar i amb Podem, superaria el bloc del PP i de Vox. Ara bé, és un resultat que contrasta amb pràcticament tota la resta de les enquestes que s’han publicat en l’àmbit estatal per a les eleccions del 29 de novembre. A més, hi ha un canvi increïble en el CIS respecte al baròmetre anterior: aquesta esquerra estatal, la suma del PSOE, de Sumar i de Podem, remuntaria sis punts en un sol mes respecte al baròmetre del setembre. No hi ha cap altra enquesta que predigui un canvi de rumb tan gran.
Què farà Vox a Catalunya i a l’Estat? A CRÍTIC vam publicar que hi ha zones a Catalunya on Vox és fort, com, per exemple, a Vila-seca (un 19%), a Salou (un 17%) i en una bona part dels municipis de la perifèria industrial tarragonina, o també en ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona com Badia del Vallès (un 14%), al Vallès Occidental, o a Sant Vicenç dels Horts (un 13,8%) o a Sant Andreu de la Barca (un 13,5%), al Baix Llobregat.
El que diuen les enquestes, bàsicament, és que, si el vot d’extrema dreta pot guanyar, no és perquè el PP creixi, sinó perquè Vox creix i, sobretot, perquè els partits de l’esquerra del PSOE baixen. En el cas de Vox, el creixement que es preveu és bastant notable en l’àmbit estatal. De fet, fins i tot en el cas del baròmetre del CIS, s’acostaria al resultat del PP, es queda escassament a cinc punts del Partit Popular i té una tendència a l’alça. Això sí que coincideix en el conjunt de les enquestes que anem veient últimament. Pel que fa a Catalunya, en les últimes eleccions estatals, Vox va aconseguir escassament dos diputats i ara les enquestes apunten que podria pugnar per ser la tercera força, amb cinc, sis o fins i tot set diputats. I alguna estimació, fins i tot, apuntava que podria pugnar pel segon lloc. Per tant, passarà a ser una força important també pel suport que tindrà a Catalunya.
“L’electorat de Junts està molt més dividit respecte al Govern espanyol del que la seva direcció expressa i vota”
Han canviat l’escenari les mobilitzacions per l’habitatge, el desnonament de Maricarmen i els decrets d’habitatge?
A escala estatal, excepte el CIS, la resta de les enquestes apunten que el vot del PP i de Vox continua amb la mateixa força i les mateixes previsions: és a dir, una majoria absoluta, molt folgada, com la que tenia abans d’aquests esdeveniments que dius. Sí que és veritat que l’habitatge s’ha llegit com un problema principal per una enorme part de la població: un 30% de la població, tant en el CIS com en el CEO. Per tant, que es parli d’això segurament és l’única nota positiva que les forces d’esquerres i progressistes poden treure. Tot i això, la dreta també ha trobat el seu Sant Grial mobilitzador: veiem un percentatge molt elevat de gent, en el CIS fins i tot aproximadament d’un 15%, que apunten que el problema principal d’Espanya és el Govern espanyol. És una cosa que no recordo que passés mai. Per tant, hi ha un programa electoral que es resumeix en l’odi a Pedro Sánchez.
L’habitatge és una preocupació comuna entre votants de tots els partits?
A Catalunya, tant el CEO com el CIS coincideixen que tots els partits d’esquerres i progressistes tenen l’habitatge com una de les seves problemàtiques principals. En el cas de l’espai de Sumar o dels Comuns, claríssimament és així, però també en el cas del Partit Socialista, d’Esquerra Republicana i, fins i tot, en el cas de Junts per Catalunya. En una proporció menor que en els altres partits, però també l’electorat de Junts té l’habitatge com una de les problemàtiques principals. De fet, és la més esmentada com a problema principal.
Es pot saber amb aquestes dades si a Junts li passaria factura haver tombat els decrets antidesnonaments?
A Junts ja se li preveu a les enquestes un descens electoral molt notable. Tot i això, hi ha tres elements de Junts que li poden anar bé. La primera és que Aliança Catalana no s’hi presenti. La segona és l’associació entre ERC i Podem, que pot beneficiar el creixement d’ERC per l’esquerra, però pot fer que un cert votant independentista opti per Junts. I la tercera és l’amnistia de Carles Puigdemont. El que passa és que, si diu que no tornarà fins després de les eleccions espanyoles, l’efecte pot ser menor. Però cal matisar que a la majoria de les enquestes a escala estatal la mostra a Catalunya és molt petita i, en el cas del CIS, tampoc no apunta a una variació gaire forta. El CEO ja minimitza aquesta baixada de Junts, respecte a enquestes anteriors. Diu que podia passar dels 7 diputats als 4 o 5 escons. S’ha de dir que, segons les enquestes, la gent que diu que votarà Junts en realitat està bastant propera a les propostes que defensen els partits d’esquerres pel que fa a l’habitatge. És a dir, que la majoria dels votants de Junts estan a favor de regular els lloguers, de limitar els pisos turístics, d’augmentar els impostos als grans tenidors i d’obligar els grans tenidors a oferir pisos socials. A diferència del votant del PP, de Vox i d’Aliança, el votant de Junts, en aquest sentit, seria més proper a les tesis dels partits d’esquerres.
Això que dius podria sorprendre més d’un…
No podem obviar que el vot de Junts contra els decrets no va ser només per estar a favor o en contra de les mesures en si… sinó que també era un vot clarament en contra del Govern espanyol per sistema. Si mirem el que pensa l’electorat de Junts, en realitat està molt més dividit respecte al Govern espanyol del que expressa i vota la direcció de Junts: la meitat dels votants de Junts aproven el Govern espanyol, la meitat dels votants de Junts aproven Pedro Sánchez i gairebé la meitat, quan se’ls pregunta qui hauria de ser el president del Govern espanyol, esmenten Pedro Sánchez. Són unes xifres que són molt similars a les dels votants d’ERC.
“Un 45% del votant d’Aliança Catalana no és independentista. Per tant, no ens ha d’estranyar que ara votin Vox”
Has mencionat abans l’absència d’Aliança Catalana, que no es presenta a les eleccions al Congrés. Cap a on es decantarien els seus votants el 29-N?
És interessant centrar-nos en el votant potencial que tindria ara Aliança Catalana al Parlament, que, segons el CEO d’avui, pugnaria pel segon lloc. És una bossa de vots molt important però també molt heterogènia. El votant d’Aliança ara és un vot de protesta en molts sentits, tant en l’àmbit independentista com en l’àmbit de la islamofòbia. En les eleccions al Congrés, què farien? El que podem saber de les enquestes és que entre un 20% i un 30% del votant d’Aliança Catalana al Parlament se n’aniria a Vox i un altre 20% o 30% se n’aniria a Junts. O sigui, es dividirien entre el vot independentista i el vot d’extrema dreta espanyolista. Tot i això, també hi hauria alguns que no votarien i d’altres que fins i tot se’n podrien anar al PP, a ERC o al PSC, malgrat que, clarament, per sota de Vox i de Junts. Segons les enquestes del CEO, entre un 40% i un 45% del votant d’Aliança no és independentista. Per tant, no ens ha d’estranyar que votar Vox no li suposi cap mena d’incomoditat.
La CUP no s’hi presentarà tampoc. Cap a on pot anar aquest vot independentista d’esquerres?
Com que fins ara s’hi havien presentat, les enquestes que s’han publicat fins ara no capten tant el que farien ara. Però sí que és veritat que majoritàriament, per tot el que hem pogut anar analitzant, l’alternativa principal dels votants de la CUP és ERC i, en segon lloc, senten bastant simpatia per l’espai de Sumar, però també per l’espai de Podem. I, a més a més, Gabriel Rufián els genera molta simpatia. Per tant, segurament el partit que pot captar més vots per la no presentació de la CUP en aquestes eleccions seria Esquerra Republicana.
L’associació entre ERC i Podem podria fer guanyar o perdre vots a ERC?
És una incògnita quin és l’impacte electoral que pot tenir l’aliança entre ERC i Podem, perquè cap de les enquestes que s’han fet ha tingut en compte aquesta variable. Dit això, Gabriel Rufián és un candidat que té una forta simpatia en molts àmbits, més enllà del seu partit. Per posar algunes xifres, a l’enquesta d’avui del CIS, quan als votants de Sumar els preguntaven quin era el seu presidenciable preferit, la primera opció era Rufián. En el cas del CEO, Gabriel Rufián obté millor puntuació que Ernest Urtasun entre els votants dels Comuns. Rufián fins i tot aconsegueix molt bona puntuació entre els votants de Junts. Per tant, un sector més independentista sí que es pot sentir incòmode per anar de bracet d’un partit d’àmbit estatal; però, per la projecció que això dona al seu candidat i amb les dificultats d’alternativa per part de l’esquerra d’articular un projecte il·lusionant, dubto que això li faci gaire mal a ERC. Tampoc crec que tot el vot de Podem ni de bon tros se’n vagi cap a ERC, ja que gent que s’identifica amb Podem s’identifica bastant amb els Comuns.
El vot independentista en les generals del 29-N, cap a on anirà?
En el baròmetre del CEO, en intenció directa de vot, el partit que clarament s’endú més part del vot independentista és ERC, amb aproximadament un 30%. I després, a força distància, hi hauria Junts, amb un 16% o un 17%. Relativament a prop de Junts hi hauria també el PSC. Això confirma el vot dual en les eleccions estatals i un vot que no va en clau nacional, sinó que opta per formacions no independentistes amb la intenció d’intentar frenar l’extrema dreta. Això no és una novetat d’ara: una part del votant del PSC pot estar a favor de la independència, però el que passa és que opta per aquesta opció perquè la gent independentista no sempre prioritza la independència a l’hora de triar un partit, sinó que té moltíssimes altres prioritats, com hem vist amb el tema de l’habitatge.
“Hi ha moltes enquestes que diuen que els joves tenen idees reaccionàries. Però Vox no és el partit hegemònic entre la gent jove a Catalunya”
Què faran els més joves a Catalunya?
S’ha parlat molt que la desconfiança envers les institucions canalitza el vot jove cap a l’extrema dreta. Això en part és veritat, però el més probable és que la primera manera de canalitzar aquest enuig i aquesta desconnexió sigui amb una abstenció alta diferencial. És veritat que hi ha moltes enquestes que apunten a un auge de les idees reaccionàries entre la gent jove, especialment els nois, però no només. Hi ha un altre element, que és que els partits nous estan més oberts a noves propostes electorals. Potser hi ha gent que té idees retrògrades i pot votar el PP, però una persona jove és més permeable a noves formacions com Vox. És cert que Vox obté un suport més alt entre la gent jove que entre la resta de la població, però aquest suport relativament més alt a Catalunya s’ha situat en un 15% o un 20%. No és que sigui el partit hegemònic entre els joves ni de bon tros. Entre un 15% i un 20% també és l’estimació de vot que es preveu per a ERC i per al PSC també entre la gent jove. Vox no és, doncs, el partit majoritari de la gent jove ni de bon tros, i crec que no és un vot molt consolidat. És un vot de protesta en un moment concret. Santiago Abascal obté una molt mala nota entre la gent jove. Gabriel Rufián obté una nota extremament més alta entre la gent jove. No és només pel vot, sinó per la simpatia que genera un partit o l’altre. ERC i el PSC generen molta més simpatia que Vox entre la gent jove. Si el voten més en les eleccions, no és per una adhesió incondicionada al partit, sinó que segurament és més com un vot protesta.
Es pot saber quin candidat o candidata tindria més suport de l’electorat per liderar el Front Ampli?
És complicat perquè fins ara la carta d’Ada Colau no es coneixia o no se sabia que tenia intenció de tornar a la primera línia política; per tant, les enquestes fins ara no preguntaven per Colau. Espontàniament, no l’han esmentat com a candidata potencial. Jo crec que tenen molta raó quan diuen que Gabriel Rufián seria la cara visible més atractiva per als seus votants. Tot i això, més enllà del lideratge, el problema del Front Ampli va molt més enllà. Un primer problema és que l’espai que representa el Front Ampli ha canviat moltíssim de marca electoral, elecció rere elecció, i no necessàriament perquè sumés nous actors, o perquè canviés substantivament. En aquest sentit, no sé si això els va gaire bé. I l’altre problema és que tampoc abanderen un projecte ara per ara il·lusionant; se’ls coneix més per les picabaralles internes de si hi ha candidatures conjuntes o no.
Anar en coalició els anirà a favor?
Les coalicions actualment haurien de ser una cosa utilitarista. Ells saben que, per separat, hi haurà moltes circumscripcions on tenen zero possibilitats d’entrar. Per tant, si t’has de posar d’acord, posa-t’hi sense la necessitat de fer un sainet públic. Es diu molt allò que les sumes multipliquen; però, si tu t’ajuntes amb un actor amb el qual el teu electorat potser no acaba de sentir-se còmode, hi ha molts exemples històrics que mostren que les coalicions, pel que fa a maximitzar vots, no són una solució correcta. A Barcelona o a Madrid no és necessàriament una mala idea que vagin per separat. En circumscripcions més petites hauria de ser obligatori.
Per acabar, Roger, tu què destacaries d’aquestes dues enquestes d’avui?
Sempre és millor mirar les enquestes en global. Les enquestes en global apunten que no hi ha canvis substantius entre el que passava fa un mes i el que està passant ara, o almenys la projecció electoral de les candidatures. I això en si mateix és sorprenent, perquè precisament, si Pedro Sánchez va decidir convocar les eleccions, s’entén que devia ser perquè tenia unes dades o perquè tenia una percepció. I realment el que va ocórrer va ser molt notable i va aconseguir capgirar un relat que saltava de la corrupció de Zapatero a l’entrada d’immigrants a Ceuta, que l’estava desgastant molt. Malgrat aquest canvi de relat, no sembla, més enllà del CIS, que crec que és un miratge, que hi hagi cap tipus de canvi de rumb. Per tant, això en si mateix és sorprenent i una mala notícia per a tota aquella gent a qui un Govern de PP i de Vox fa posar la pell de gallina.
