30/09/2026 | 16:58
Ja tenim al Butlletí Oficial de l’Estat un decret d’habitatge; hi falta a hores d’ara el segon decret. Serà, doncs, el decret Maricarmen que es demanava?
Recull una part de les demandes que hi havia sobre la taula, però només per actuar sobre l’emergència. Bàsicament, la decisió política passa per prioritzar la mesura temporal, el pedaç, per sobre de la mesura estructural, amb una mirada llarga. El decret que s’ha publicat és una sèrie de pedaços i molt delimitats en el temps, amb límits als anys 2028 i 2030. Els lloguers estables, la principal mesura estructural que es demana des dels sindicats de llogateres, han quedat desplaçats a un altre decret.
Els sindicats de llogateres demanen, doncs, que els lloguers es renovin automàticament excepte si hi ha una causa justificada. Es tracta d’una mesura difícil d’aplicar?
És una proposta de mínims que ja existeix en el nostre entorn europeu i se l’està tractant com si fos una mesura que va contra el propietari particular, quan és tot al contrari. És molt decebedora la postura dels dos partits que entenc que s’hi han oposat, el PSOE i Junts. Quan dic que és una mesura de mínims, és perquè existeix ja en països amb majories conservadores o on han governat tant l’esquerra com la dreta: a França, a Alemanya, al Regne Unit… En el cas de França i d’Alemanya, des de fa molt de temps el contracte de lloguer es renova automàticament llevat que el llogater incompleixi les seves obligacions o que el propietari necessiti recuperar l’habitatge o que hi hagi necessitat de vendre’l. La renovació automàtica del lloguer excepte una causa justificada és una mesura que el que faria no només és donar protecció als llogaters i també seguretat als petits propietaris, sinó que, a més, protegiria el sistema d’habitatge dels fons d’inversió anomenats fons voltor.
“Els lloguers indefinits protegeixen el llogater i el petit propietari i, alhora, van contra els fons voltor”
Per què creus que això dels lloguers indefinits seria un antídot contra els fons voltor?
Quan només es pot acabar un contracte si hi ha causes justificades, és molt difícil que un rendista que es dedica a comprar pisos per buidar-los de veïns i vendre’ls ho pugui fer. Es parla molt de prohibir que els fons voltor puguin especular amb l’habitatge per fer fora veïns. Doncs resulta que, si tu introdueixes una mesura d’estabilitat com els lloguers indefinits, protegeixes el petit propietari, el llogater i alhora impedeixes que aquests voltors puguin fer negoci. A Dinamarca, aquest tipus de mesura la van anomenar decret anti-Blackstone. Seria una forma d’enviar un missatge a tots els fons voltor internacionals i també locals, dir: “Si el teu negoci consisteix a comprar pisos per fer fora els veïns i especular, aquí no ho podràs fer perquè tenim un sistema de lloguer que impedeix aquest tipus d’activitat especulativa”.
El decret inclou una mesura per limitar l’activitat dels fons voltor.
Sí. Al primer decret hi ha una mesura que intenta impedir que els fons voltor comprin habitatge amb una casuística que no es complirà. No es podrà controlar. I, a més, és una mesura supertemporal, només fins al 2028. Tenim l’experiència de saber que, amb aquestes mesures que són pedaços difícils d’interpretar i molt complexes, el nivell de control i d’inspecció és pràcticament nul.
“La desigualtat s’està disparant. Som en un procés de concentració i d’acaparament de l’habitatge en poques mans”
Per què creus que hi ha aquesta resistència a posar-ho en un mateix decret si, segons tu, hi ha exemples d’èxit d’aquestes normes en països com França o Dinamarca?
Aquells que governen, en termes generals, no estan a l’altura del desafiament que tenim. Ara mateix, la desigualtat s’està disparant entre aquells que tenen patrimoni valorat en molts milions i la majoria de la societat. Som en un procés de concentració i d’acaparament de l’habitatge en poques mans que es tradueix en el fet que, quan tu o el teu fill aneu a comprar un pis, esteu competint amb individus ultrarics per aquell mateix pis. I, en comptes d’entendre que això anirà pitjor si no s’actua, es prenen decisions sempre una mica a contracor. Portem dues legislatures a Espanya en què es prenen decisions només perquè el Govern es veu sota pressió, però sense creure-hi. I, com que no estan entenent realment la gravetat del problema, ho fan tot a mitges, intentant conciliar posicions molt diferents, i s’acaben aprovant normes Frankenstein sense una visió integral del problema.
No voler fer canvis valents reestructurant tot el model de l’habitatge és un error gravíssim. No donar resposta a aquest problema és generar molt de malestar, augmentar la frustració de veure que els canvis que van arribant no tenen un impacte real en la vida de la gent i que la desigualtat estructural segueix creixent. No veure això dona ales a tots aquells que pensen que la democràcia i els partits polítics d’ara no funcionen i no serveixen de res.
Tot això ha estat arran d’un desnonament, el de Maricarmen. Podria succeir un altre desnonament com el de Maricarmen amb aquest decret a la mà?
El decret introdueix proteccions importants, però no podem assegurar que hagués evitat el desnonament de Maricarmen. La suspensió fins al 2030 s’aplica en determinades situacions de vulnerabilitat, però no totes les empreses immobiliàries estan subjectes a les mateixes obligacions. A més, Maricarmen no va ser desnonada per impagament, sinó per l’extinció del contracte. El risc és que tornem a generar expectatives que després no es compleixin. Per evitar nous casos com aquest, necessitem garanties jurídiques efectives i una reforma estructural que impedeixi perdre l’habitatge pel simple venciment del contracte, sense una causa justificada.
“La proposta contra els lloguers de temporada i el d’habitacions sí que és una mesura estructural”
El decret sí que incorpora la regulació dels lloguers de temporada i d’habitacions.
És l’única mesura estructural. És una norma que hauria de posar ordre i acabar amb la picaresca d’aquests lloguers d’uns quants mesos o de trossejament dels pisos en habitacions per buscar-ne rendibilitats cada cop més grans. És, fins i tot, més ambiciós que el que hi ha a Catalunya. A més, sembla que no es delimitarà en el temps, sinó que ve a dir: escolti, al mercat de lloguer hi ha uns contractes de lloguer residencial de cinc i set anys; el que vostè no pot fer és esquivar la norma amb aquests lloguers de mesos i trossejar els pisos en habitacions, per fer rotar els veïns de manera àgil, cosa que augmenta encara més els beneficis.
Amb aquest nou decret, els pisos turístics tributarien amb un 10% d’IVA. Com valores aquesta mesura?
És totalment insuficient. Venim d’una situació ja vergonyosa en què una activitat empresarial molt extractiva com els pisos turístics està pagant menys impostos que qualsevol activitat que faci bé a la societat. Normalment, qualsevol persona que té una empresa, una cooperativa o una SL paga un 21% d’IVA. Si s’ha de pagar una mica d’impostos, no desincentives el negoci. És un nou exemple de com són mesures aprovades a contracor. I sense voluntat de canviar alguna cosa de veritat. Si tu vols acabar amb el mal ús o l’ús antisocial d’habitatges que van ser construïts perquè hi visquessin famílies, el que caldria fer és fregir a impostos aquests usos. És a dir, no que paguessin el 21% d’IVA que paga tothom, sinó un impost especial específic per desincentivar aquest ús dels pisos i forçar que els propietaris d’aquests habitatges els tornin al lloc del qual mai haurien d’haver sortit, que és el sistema residencial. Això seria una mesura estructural amb mirada llarga. No diem tota l’estona que falta oferta? A Espanya hi ha com a mínim més de 300.000 habitatges destinats a lloguer turístic, una part molt important dels quals són en municipis on hi ha escassetat d’oferta assequible.
“Com pot ser que pagui més impostos qui viu del seu treball que qui té pisos de lloguer?”
El decret també preveu bonificacions a l’IRPF per als propietaris que lloguin habitatges a preus assequibles o que rebaixin el preu del lloguer… Com ho veus?
Els arrendadors ja gaudeixen d’un tractament fiscal privilegiat, amb una reducció general del 50% sobre els rendiments nets del lloguer, que en determinats casos pot ser superior. I no està gens clar que les noves bonificacions compensin el que un propietari pot guanyar apujant el preu del lloguer. Hi ha altres maneres d’abaixar els preus, com la regulació, que no exigeixen renunciar a ingressos públics. Necessitem canviar les regles del joc fiscal: la fiscalitat hauria de servir per desincentivar l’acaparament i els usos especulatius, i afavorir que els habitatges es destinin a l’ús residencial a preus assequibles. La qüestió no és donar més avantatges fiscals a qui acumula habitatges, sinó fer que deixar-los buits, especular-hi o extreure’n rendes excessives deixi de sortir a compte. Com pot ser que pagui més impostos qui viu del seu treball que qui té rendes immobiliàries?
Llavors, en global, aquest decret com el defineixes i valores?
És un conjunt de pedaços que ajudaran a curt termini, que permetran que hi hagi proteccions de manera temporal i, per tant, és un decret com els molts que s’han anat aprovant al llarg de la legislatura, incloent-hi la ley de la vivienda, que no volen abordar el necessari canvi de model, no tenen una visió integral del problema i que el que fan és anar a intentar satisfer demandes aïllades, inconnexes entre si, sense una visió de conjunt. Sincerament, crec que no són conscients de la gravetat del problema. I, si en són conscients, és una negligència absoluta.
Per què?
El que estan fent amb mesures que són tan fragmentàries i tan temporals és enviar el missatge que la política institucional dels partits i dels governs no és útil. Després de dues legislatures, el missatge que envia la majoria parlamentària, però sobretot el Govern, és que no té una visió de futur. La gent ha de poder mirar el futur amb optimisme i esperança. I, en canvi, la gent està preocupada per la seva situació material, i per això el futur fa por. Tu com a govern, en el moment que et trobes amb el problema més gran del país, aquell que et preocupa més, el que has de fer és dir: jo vull canviar aquest model i començo a posar les bases d’un sistema en què aquest dret estarà garantit.
“Hem tornat a descobrir que les coses sí que poden canviar a millor. Aquests dies, la ultradreta està absolutament descol·locada”
Jaime Palomera, el carrer està desbordat i hi ha acampades a les places. Quin paper pot seguir tenint la mobilització de la gent?
Allò que sembla impossible… es pot convertir en inevitable. Com passem d’una cosa a l’altra? Quan ens adonem de la força que tenim. Els sindicats, amb el que estan fent aquests dies, amb la resistència que hi ha hagut al desnonament de la Maricarmen, o la gent ocupant les places, ens han recordat que les persones tenim la capacitat d’impulsar canvis. Hem passat en cinc dies de creure que no hi havia res a fer… a fer un torcebraç al poder, i hem redescobert que les coses sí que poden canviar a millor. Però és evident que en caldrà més.
Estem vivint un canvi històric. La capacitat dels moviments que volen transformar la societat perquè la riquesa estigui més ben distribuïda s’està demostrant superior a la que té la ultradreta, que només és capaç de generar moments de turba. Aquests dies, la ultradreta està absolutament descol·locada. Tenim latent en nosaltres mateixos la capacitat per transformar, per organitzar i per fer-ho, per construir un futur en què tots vivim millor sense trepitjar el nostre veí, i construint amb ell.
