29/09/2026 | 07:00
Qui hi ha darrere de les societats que acumulen més pisos de lloguer a Catalunya? Un mateix banc, fons o grup empresarial pot aparèixer amb diverses filials que, considerades per separat, amaguen la dimensió del conjunt. CRÍTIC ha agrupat per matriu les 298 societats privades amb 50 habitatges de lloguer o més. Les dades van ser obtingudes per la Fundació Civio a partir de la informació recopilada per l’Institut Català del Sòl (Incasòl) i van ser publicades per CRÍTIC l’any 2023.
El resultat situa CaixaBank al capdavant, amb 5.064 pisos distribuïts entre 6 societats. El segueixen els fons Cerberus i Blackstone, i l’empresa immobiliària CEVASA. Entre els 10 primers també hi ha el BBVA, el Banc Sabadell, Azora, dues societats patrimonials vinculades a famílies empresàries i Renta Corporación. En total, aquests 10 grups concentren 20.884 habitatges.
Per què la Cambra de la Propietat no permet saber quines són les empreses amb més pisos?
Cal tenir en compte que aquest rànquing és una fotografia de les dades publicades l’octubre de 2023, no un recompte actual de les seves propietats. Tampoc no inclou les societats amb menys de 50 pisos de lloguer, encara que pertanyin a algun d’aquests grups. La fotografia global de qui són els grans tenidors de Catalunya continua inèdita. De fet, ha estat objecte d’un contenciós entre CRÍTIC, la Cambra de la Propietat i la mateixa Generalitat de Catalunya.
Al mes de juny passat, el Tribunal Suprem va confirmar la negativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a facilitar els noms de les grans empreses tenidores d’habitatge a CRÍTIC. L’origen del procés judicial va ser una petició de dret d’accés a la informació pública de CRÍTIC. Inicialment, l’Incasòl s’hi va negar, però la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, la GAIP, que regula l’aplicació de la Llei de transparència a Catalunya, va obligar l’Administració catalana a facilitar-los. La Cambra va impugnar la decisió judicialment.
Tot i els impediments judicials, CRÍTIC ja ha aconseguit publicar una part de la fotografia a partir de les dades facilitades per Civio.
A Catalunya, segons les dades recopilades per l’IDESCAT el 2021, hi ha 692.285 habitatges en règim de lloguer. De tots aquests, 173.315 estarien en mans de grans tenidors, siguin persones físiques o jurídiques, segons les dades aconseguides per CRÍTIC l’any 2022 a través d’una petició de dret d’accés a la informació pública. Això representaria aproximadament el 25% del total del parc de lloguer.
Qui hi ha al darrere dels grans propietaris de pisos de lloguer?
D’aquests 173.000 habitatges en propietat de grans tenidors, les persones jurídiques privades, és a dir, les empreses, són les que n’acumulen el major volum: sumen 119.765 immobles, un 70% del total. La resta són propietat de l’Administració pública, que disposa de 18.185 pisos (un 10%), i de particulars, que en tenen 35.365 (un 20%).
CaixaBank encapçala la classificació, amb 5.064 pisos de lloguer repartits entre 6 societats. Les tres principals —BuildingCenter, Vivienda Asequible Arrendamiento y Servicios i Livingcenter— no porten el nom del banc. Això el converteix en el gran tenidor privat amb més habitatges llogats a Catalunya. Només BuildingCenter, l’empresa creada per l’entitat financera per gestionar els seus actius, té en cartera més de 2.000 pisos.
De fet, l’entramat immobiliari de CaixaBank inclou una vintena de societats, fons d’inversió i fons de titulització que acumulen milers de pisos. Sumant les propietats de la matriu i de les filials, el banc té, a banda dels 5.064 pisos llogats que tenia a data de 2023, més de 6.000 immobles buits.
Aquestes xifres de pisos de lloguer de l’entramat de CaixaBank són superiors al total de pisos públics de lloguer que té l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut Municipal d’Habitatge (4.495 en total).
El segueixen dos fons d’inversió: Cerberus, amb 2.877 habitatges, sobretot a través de Divarian, i Blackstone, amb 2.590 distribuïts entre 8 empreses.
En quarta posició hi ha CEVASA, vinculada a la família Vaqué i Boix, amb 2.191 pisos. Després apareixen dos bancs més: el BBVA, amb 2.083 habitatges entre el banc i dues societats, i el Banc Sabadell, amb 2.035. Azora ocupa el setè lloc, amb 1.190 pisos, principalment a nom de BCN Housing Place.
Tanquen la llista dues societats patrimonials vinculades a famílies empresàries —Inmuebles en Renta, amb 1.027 habitatges, i Indicesa L’Illa, amb 923— i Renta Corporación, amb 904 pisos, la majoria a través de Vivenio Residencial.
Quants pisos buits hi ha a Catalunya i de qui són?
A Catalunya hi ha 25.405 pisos buits en mans de grans tenidors. La SAREB, el denominat “banc dolent”, amb capital majoritàriament públic, és el propietari que més immobles concentra per si sol. Aquesta entitat controlada principalment pel Govern espanyol té retingudes 5.340 propietats que no estan complint la seva funció residencial. Per darrere, se situa el trident bancari format pel BBVA, per CaixaBank i pel Banc Santander: les tres entitats financeres, juntament amb l’entramat de societats que en depenen o que hi estan vinculades, sumen més de 13.000 habitatges buits.
CRÍTIC ha obtingut aquestes dades a través d’una petició de dret d’accés a la informació pública presentada davant l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) i publicada per CRÍTIC l’any 2025.
El Registre facilitat per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya distingeix entre immobles buits amb condicions d’habitabilitat i buits pendents de rehabilitar, ocupats sense títol habilitant amb consentiment, ocupats sense consentiment, i els pisos desocupats en què no consta el motiu. Aquests darrers, juntament amb els buits, representen el 83% del total, mentre que els ocupats suposen només el 17% restant.
El Banc Santander i el BBVA també ocupen un lloc privilegiat en el rànquing dels majors tenidors de pisos buits a Catalunya. Juntament amb les seves societats vinculades, concentren més de 6.000 immobles.
Del BBVA en pengen Arrahona, una societat dependent integrada dins del grup i que disposa de 333 habitatges en desús; Ecoarenys (31); Unnim Sociedad para la Gestión de Activos Inmobiliarios (663), el fons de titulització BBVA RMBS (132), o la societat immobiliària Anida (590). De fet, el banc per si mateix té en cartera més de 2.581 pisos buits.
L’ombra immobiliària del Santander també és allargada, i als 837 habitatges buits que té a les seves mans de forma directa també s’hi afegeixen els 25 de Retama Real Estate (una entitat associada al banc, que en posseeix el 50%); els 197 d’UCI Servicios Inmobiliarios (participada pel Banc Santander al 50%), els actius provinents del Banco Popular Español –473 en total–, o els 213 d’Altamira, la filial immobiliària del grup, entre d’altres.
Els fons voltor nord-americans Blackstone i Cerberus han aconseguit situar-se al capdamunt de la llista dels principals grans tenidors amb pisos buits de Catalunya. Pel que fa al primer, sumant els habitatges de totes les seves filials –incloent-hi les d’Aliseda, de la qual Blackstone controla el 51%, i el Banc Santander, el 49% restant; Budmac Investments, participada també per la socimi de Blackstone, Albirana–, el fons voltor acumularia més de 2.800 pisos. Aquests immobles són els que pertanyen a societats com Arinar Invest, Lanusei Investments, Talal Investments, Teana Investments, Treamen Investments, Inversiones Inmobiliarias Limara o Anetorre Propco, totes lligades a Blackstone.
