21/01/2025 | 06:00
L’entramat immobiliari de CaixaBank inclou una vintena de societats, fons d’inversió i fons de titulització que acumulen milers de pisos. Sumant les propietats de la matriu i de les filials, el banc aglutina més de 6.000 immobles buits i prop de 5.000 d’addicionals en règim de lloguer. Això el converteix en el gran tenidor privat amb més habitatges llogats a Catalunya. Només Building Center, l’empresa creada per l’entitat financera per gestionar els seus actius, té en cartera més de 2.000 pisos. CRÍTIC posa la lupa sobre les companyies principals que formen part del negoci del gegant bancari.
Quines empreses formen part de l’entramat immobiliari del grup?
L’entramat immobiliari de CaixaBank inclou una vintena de societats i fons de titulització d’actius que tenen a les seves mans milers de pisos buits o en règim de lloguer. Les empreses principals que pengen del banc són la tenidora d’actius immobiliaris Building Center; Living Center, que s’ocupa de la promoció immobiliària, i Bankia Habitat, que es dedica a l’explotació, la gestió i l’administració d’immobles. Quan CaixaBank va absorbir Bankia, el grup es va quedar les seves propietats i també els actius immobiliaris procedents del Banco Mare Nostrum, que havien estat adquirits prèviament pel banc que va ser presidit per Rodrigo Rato.
Les tres societats formen part del grup financer en un 100%, però CaixaBank també té vincles amb altres hòldings que gestionen pisos i ofereixen serveis immobiliaris. Al web corporatiu s’hi especifiquen les “entitats associades” al banc i els “negocis conjunts” que desenvolupen, que inclouen els de la immobiliària Coral Homes i el fons inversor Gramina Homes, ambdós controlats per CaixaBank en un 20%.
Però el patrimoni immobiliari de les companyies vinculades a l’entitat financera s’estén més enllà. Criteria Caixa, presidida per Isidre Fainé, controla un 31,17% del banc i gestiona el patrimoni de la Fundació “la Caixa”: uns actius que tenen un valor superior als 26.000 milions d’euros. El negoci immobiliari de Criteria recau en mans, entre d’altres, de la filial Inmo Criteria Arrendamiento III. L’any passat, la Generalitat va arribar a un acord amb aquesta societat per a l’adquisició de 433 pisos i altres béns immobles, com pàrquings, locals, oficines i trasters, amb l’objectiu de “fomentar l’habitatge de lloguer social”.
A banda, CaixaBank posseeix el 20% de les accions de Servihabitat i manté relacions amb les companyies Spain Residential Acquisitions i Global Sauco Socimi, així com amb fons de titulització d’actius com Madrid RMBS IV, entre d’altres.
El superpropietari amb més pisos de lloguer
La suma de les propietats de la matriu, les filials i les societats vinculades situen CaixaBank com el gran tenidor privat amb més pisos en règim de lloguer a Catalunya. Segons les dades obtingudes gràcies a una petició de dret d’accés a la informació pública presentada per Civio a l’Institut Català del Sòl (Incasòl), publicades conjuntament amb CRÍTIC, el banc disposa d’almenys 5.064 habitatges.
CaixaBank i les seves filials concentren més pisos de lloguer que l’Ajuntament de Barcelona
Aquesta xifra és superior al total de pisos públics de lloguer que concentra l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut Municipal d’Habitatge (4.495 en total), la Sareb (2.045), el fons voltor Cerberus, sumant-hi totes les seves empreses (2.761), Blackstone (2.590) o el BBVA (2.083).
Les dades facilitades a Civio indiquen que Building Center és la filial del grup bancari que té més pisos llogats a Catalunya: 2.059. La segueixen Vivienda Asequible Arrendamientos y Servicios (actual Inmo Criteria Arrendamiento III), amb 1.667; Living Center, amb 889, Criteria, amb 295, i Servihabitat, amb 154.
Els pisos buits de CaixaBank
Segons les dades facilitades per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, l’any 2022, CaixaBank i el seu entramat d’immobiliàries i de societats participades tenen en cartera més de 6.600 pisos buits. Juntament amb el BBVA i el Banco Santander, el trident bancari i els seus respectius entramats empresarials aglutinarien més de 14.500 habitatges desocupats o ocupats sense títol habilitant. Aquests darrers, però, representaven una petita porció del pastís (aproximadament el 23%).
La filial immobiliària del grup bancari, Building Center, societat que disposa d’una “cartera d’actius” residencials, industrials, sòl i lloguer, se situava com el quart gran tenidor que concentrava més immobles buits a Catalunya: 2.831 en total. El seguien Bankia (absorbit per CaixaBank), amb 2.521 immobles, i les empreses associades a l’entitat bancària Gramina Homes i Coral Homes, amb 874 i 837 habitatges, respectivament.
A la llista de grans propietaris amb pisos buits a Catalunya hi destaquen també les societats Criteria Caixa, Servihabitat o el fons de titulització d’actius Madrid RMBS, que acumulaven més de 800 actius immobiliaris en desús.
Clàusules abusives contra els llogaters de pisos de protecció oficial
El 2023 arrencava la campanya #DestapemLaCaixa, impulsada per llogaters de diverses promocions d’habitatge protegit que estan en mans de CaixaBank. Els inquilins denunciaven “expulsions indiscriminades” i “pràctiques abusives reiterades” per part de la propietat, que es reproduïen en una quarantena de promocions d’habitatges de protecció oficial (HPO) construïts entre els anys 2002 i 2012 per l’Obra Social La Caixa, la qual hauria rebut “més de 25 milions d’euros” en subvencions públiques.
El Sindicat de Llogateres i el Col·lectiu Ronda han interposat una demanda col·lectiva contra les “clàusules abusives” de CaixaBank
L’any passat, el Sindicat de Llogateres i el Col·lectiu Ronda van interposar una demanda col·lectiva per aconseguir la nul·litat de 16 “clàusules abusives” que consten als contractes de lloguer de la immobiliària Inmo Criteria, pertanyent a CaixaBank i que és propietària de 37 d’aquestes finques. Aquests contractes afecten 2.000 habitatges. Entre les clàusules abusives s’hi inclou la que obliga el llogater a pagar una penalització si rescindeix el contracte abans que acabi, l’obligació d’assumir el cost de totes les reparacions i de la quota de l’assegurança d’impagament contractada per la propietat o la possibilitat d’Inmo Criteria de cobrar-los retroactivament les actualitzacions de la renda.
En el marc de la campanya #DestapemLaCaixa, el Sindicat i els llogaters afectats van publicar també l’informe Habitatge de desprotecció oficial: el cas de La Caixa, en què denunciaven “el model fallit del model d’HPO a Catalunya”. A l’estudi, destacaven el fet que l’any 2040 s’hauran perdut 54.000 habitatges protegits dels 75.000 que hi ha actualment a l’àrea metropolitana de Barcelona.
A finals d’any, el col·lectiu va anunciar que els inquilins de tres blocs afectats posarien en marxa una vaga de lloguers i, la setmana passada, els de les promocions de Banyoles van explicar que s’hi sumaven. La voluntat dels llogaters és que la iniciativa arribi a més blocs i a més municipis, i han obert una caixa de resistència “per poder sufragar l’organització i l’estratègia legal d’aquesta i de futures vagues de lloguer”.
