Crític Cerca

El sector nord de Barcelona, vist des del Carmel / IVAN GIMÉNEZ

Investigació

Qui són els supertenidors de Catalunya?

CaixaBank, Cerberus, Blackstone i Cevasa són els que tenen més habitatges en règim de lloguer. Consulta aquí, per primer cop, el nom de les 303 empreses amb més pisos: disposen d'un total de 49.954

21/06/2023 | 08:59

Un grup selecte de 303 empreses privades acumula 49.954 pisos llogats a Catalunya. Són els grandíssims tenidors, aquelles societats que tenen més de 50 habitatges cadascuna. Dins d’aquestes empreses, la distribució també és desigual: només 30 en controlen més de la meitat, 25.601 habitatges. Els grups empresarials amb més pisos són CaixaBank, Cerberus, Blackstone i Cevasa. Tot plegat són dades obtingudes gràcies a una petició de dret d’accés a la informació pública que ha fet Civio a l’Institut Català del Sòl (Incasòl), i que avui publica conjuntament amb CRÍTIC. En aquesta taula, pots consultar la llista completa dels peixos grossos de l’habitatge de lloguer:

El grup CaixaBank lidera la classificació, amb almenys 5.001 habitatges llogats. El segueixen Cerberus, amb 2.877 unitats, i Blackstone, amb 2.590. Però la llista completa revela molts més detalls del mercat català de lloguer: famílies vinculades a Almirall, Tous, Abanderado o l’Illa Diagonal complementen les seves inversions amb les rendes de centenars de llogaters, i fundacions com Sant Pau o el Bisbat de Vic participen en el negoci. Destaca el paper de la família Vaqué i Boix i el seu control de 2.191 pisos a través de Cevasa.

Famílies vinculades a Tous, Almirall o l’Illa Diagonal complementen els seus negocis amb centenars de lloguers

Cal tenir present que a Catalunya hi ha el triple de pisos de lloguer en mans de grans tenidors que els recollits en aquesta classificació. Legalment, un gran tenidor és aquell que té 10 habitatges o més. L’any 2021, CRÍTIC va poder constatar que el total d’habitatges llogats en mans d’aquest tipus de propietaris és de 173.315 pisos. Ara bé, els 50.007 mencionats aquí són els que pertanyen a les empreses més grans, les que en tenen 50 o més cadascuna. Amb tot, és possible que aquests grups empresarials tinguin més pisos dels comptats en aquesta llista: si tenen alguna altra societat amb menys de 50 habitatges llogats, aquesta part del seu patrimoni es manté oculta.

Aquestes dades són una exclusiva de Civio, una redacció sense ànim de lucre, i han estat cedides a CRÍTIC. La informació s’ha obtingut a través d’una petició d’accés a la informació pública a l’Institut Català del Sòl, l’organisme de la Generalitat dedicat a custodiar les fiances dels lloguers. CRÍTIC també va provar d’accedir-hi l’any 2021 per la mateixa via, però sol·licitant totes les empreses grans tenidores (10 habitatges o més). L’Incasòl, en aquell temps, penjava d’una vicepresidència de la Generalitat encapçalada per Jordi Puigneró, i va denegar la petició. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) va donar la raó a CRÍTIC, però la Cambra de la Propietat va presentar un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per evitar que es divulgués la informació. Tot plegat va ser el detonant de la campanya #DeQuiSonElsPisos i encara continua judicialitzat. Si l’accés a la informació prospera, CRÍTIC i Civio podran publicar també la llista completa dels grans tenidors de pisos de lloguer, així com la seva presència en cada municipi de Catalunya.

CaixaBank, per sobre de l’Ajuntament de Barcelona

El propietari privat més gran d’habitatges de lloguer a Catalunya és CaixaBank. El grup bancari gestiona almenys 5.064 pisos de lloguer a través de 6 societats, més que l’Ajuntament de Barcelona. Cap de les seves tres societats amb més presència no inclou referències als noms La Caixa o CaixaBank en la seva denominació: són Buildingcenter SAU (2.059 habitatges), Vivienda Asequible Arrendamiento y Servicios SLU (1.667 habitatges) i Livingcenter Activos Inmobiliarios SAU (889 habitatges). El banc també té societats amb només 77 pisos llogats.

Acció de la campanya "Guerra a Cerberus" davant la seu de la immobiliària Haya Real Estate / MARIA ASMARAT (ACN)

Els següents grans propietaris són dos fons voltor: Cerberus, que té 2.877 habitatges, dividits en sis societats, i Blackstone, que en posseeix 2.590 a través de 8 empreses. Són noms que ja apareixien en tercera i primera posició, respectivament, en la classificació de l’Observatori DESC sobre els grans desnonadors de Catalunya. També ocupaven un lloc destacat en el mapa de pisos buits de Catalunya. L’investigador del CIDOB Lorenzo Vidal alerta que l’estratègia d’aquests grups consisteix a “desocupar edificis i mantenir-los buits de forma permanent amb la finalitat de facilitar la seva circulació global com a actius financers”.

La família Vaqué té més pisos llogats que la SAREB

Més enllà dels grans grups financers, la llista revela el paper rellevant de diverses fortunes d’origen familiar en el mercat de lloguer. El cas més destacable és el de Cevasa, controlat per la família Vaqué, que té 2.191 pisos. Cevasa és el quart gran tenidor privat de Catalunya: té més pisos de lloguer a Catalunya que el BBVA, la SAREB (el banc dolent) o el Banc Sabadell.

1.180 dels habitatges de la família Vaqué són a l’avinguda Meridiana de Barcelona

L’èxit de Cevasa, fundada en el tardofranquisme, es fonamenta en la promoció d’habitatges de protecció oficial que després passen al mercat lliure. Els Vaqué i Boix acumulen una fortuna de 125 milions d’euros, segons el rànquing Los Más Ricos de España, elaborat per El Mundo. La majoria dels habitatges (1.180) són a l’avinguda Meridiana de Barcelona, on van construir una gran promoció de lloguer assequible l’any 1975.

Dels Suñer als Sanahuja: cognoms il·lustres dels lloguers

Els següents grups familiars amb més habitatges són Inmuebles en Renta SA i Indicesa L’Illa SL. En el primer cas, l’empresa compta amb 1.027 habitatges i està presidida per José Suñer Humet, que va ser directiu de l’Espanyol. Suñer va estar acusat de defraudar 2,9 milions d’euros a través de les seves empreses en l’IRPF i l’impost sobre el patrimoni, però un error de procediment d’Hisenda va forçar la jutgessa a absoldre’l.

Els Sanahuja consten a la llista de morosos de l’Agència Tributària, però mantenen 923 pisos de lloguer

En el cas d’Indicesa, la família afortunada són els Sanahuja: entre els administradors consten Juan Manuel Sanahuja Escofet i Mara Sanahuja Maymó. La corporació suma 923 habitatges llogats, però el negoci familiar també es basa en el lloguer d’espais comercials, ja que posseeixen el centre comercial de l’Illa Diagonal. Els Sanahuja són una de les famílies que més diners deuen a Hisenda, segons la llista de morosos feta pública per l’Agència Tributària. Roman Sanahuja, de fet, va arribar a confessar un cas de corrupció urbanística vinculat a la construcció de 600 xalets i al partit Unió Mallorquina.

Negocis paral·lels a Almirall, Tous o Abanderado

D’altra banda, hi ha famílies conegudes per la seva participació en altres sectors que complementen la seva riquesa amb les rendes de centenars de pisos. La família Gallardo, fills i nets del fundador dels Laboratoris Almirall, són arrendadors de 359 habitatges a través del grup Landon. L’empresari de les assegurances Jordi Xiol Quingles també presideix la immobiliària Visoren, que rep mensualment ingressos de 274 llogaters.

Promoció de pisos al barri del Bon Pastor / IVAN GIMÉNEZ

En el cas de la família joiera Tous, les rendes arriben a través de l’empresa Saro 2015 SL pels 142 habitatges llogats. Els germans Sans Domènech, que van heretar la companyia de roba interior Abanderado, també formen part del negoci immobiliari amb els 137 pisos llogats amb les empreses del grup Volumetric. La família Lao és coneguda per haver liderat Cirsa, del sector dels casinos i les cases d’apostes, però també obté rendes dels 119 pisos de Braker y Conei, SL.

Fundacions d’hospitals i bisbats amb centenars de pisos

En l’àmbit de les fundacions, destaquen els 300 habitatges propietat de la fundació Sant Pau i Santa Creu. Es tracta de l’entitat privada sense ànim de lucre que gestiona l’hospital públic de Sant Pau, a Barcelona. En el seu informe d’activitats, la fundació detalla que compta amb un total de 554 habitatges, provinents principalment d’herències i de donacions. Ara bé, no tots estan de lloguer: una part del patrimoni es destina “a col·lectius que es troben en diversos graus de vulnerabilitat”, com és el cas dels pisos tutelats per a pacients de salut mental.

Amb tot, hi ha altres entitats religioses que posen per llogar una part del seu patrimoni. L’Arquebisbat de Barcelona cobra rendes de 65 habitatges, una xifra semblant als 70 pisos llogats del Bisbat de Vic o els 54 del Bisbat d’Osona. Els Jesuïtes, formalment Compañía de Jesús Provincia de España, obtenen ingressos de 87 pisos, i la Orden Hospitalaria de San Juan de Dios en té 78.

20.000 habitatges públics llogats

La llista completa revela que, a banda dels 49.954 pisos en mans de grans tenidors privats, també que n’hi ha 19.956 de grans tenidors del parc públic. La meitat són d’organismes de la Generalitat: 5.435 de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i 5.044 de l’Incasòl. Per tant, la Generalitat se situa per sobre de CaixaBank com el primer tenidor de pisos de lloguer a Catalunya. La resta d’habitatges llogats del parc públic estan en mans, principalment, dels ajuntaments: el de Barcelona, a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació, en té 4.495.

El segueixen en la llista Sabadell (1.015 habitatges municipals), Terrassa (745) i Sant Cugat del Vallès (508), i hi ha 11 ajuntaments més amb més de 50 lloguers públics. Destaca que l’Ajuntament de la segona ciutat més poblada de Catalunya, l’Hospitalet de Llobregat, només té 143 habitatges de lloguer públic, per sota dels 240 de Manresa o els 149 d’Igualada.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies