Qui són els grans morosos catalans amb Hisenda?

Empresaris de la construcció com la família Sanahuja, l’exjutge corrupte Lluís Pascual Estevill, l’empresa familiar de l’eurodiputada del PP Dolors Montserrat o companyies com Unipost, Ros Roca, Fotoprix o Gas Gas són algunes de les societats i persones físiques catalanes que acumulen més deute amb Hisenda. Tots aquests noms i molts d’altres apareixen en la llista de morosos que l’Agència Tributària espanyola fa pública anualment, i que inclou tots els deutors (persones físiques i societats) que tenen pendent abonar més d’un milió d’euros.

CRÍTIC ha realitzat un buidatge de tots els noms que apareixen en aquesta relació per extreure’n tots els morosos catalans. Segons aquest recompte, la llista feta pública pel govern espanyol inclou 538 societats amb un NIF que indica que o tenen el seu domicili fiscal a Catalunya o el van tenir en el moment de la seva fundació. Pel que fa a les persones físiques, no és possible determinar el nombre exacte de catalans, perquè el número de DNI no està relacionat directament amb un territori en concret i l’Agència Tributària no facilita les dades segmentades per autonomies. Tot i això, CRÍTIC ha fet una recerca sistemàtica entre les 232 persones físiques que hi apareixen per localitzar els catalans més significats de la llista.

Qui són els catalans que més deuen?

Segons l’anàlisi feta per CRÍTIC, l’empresa catalana que acumula més deute amb Hisenda és Proservice TGNA, SL, amb un deute de més de 49 milions, que la converteix en una de les primeres empreses de tot l’Estat en el rànquing de morosos. Com explicava Catalunya Diari, té la seu social a Torredembarra i es dedica a la compravenda de vehicles nous i de segona mà. Figura a la llista de morosos des del 2015, i el seu administrador és José Antonio Cano Pinilla, vinculat a una desena d’empreses al Camp de Tarragona. Va ser detingut el 2015 acusat de formar part d’una xarxa que efectuava frau fiscal a França amb la compravenda de compres d’alta gamma.

En el rànquing de persones físiques, la catalana amb més deute acumulat amb Hisenda es diu Carmen Blásquez del Pozo. D’origen cubà i vídua d’un industrial, Hisenda li reclama 10,1 milions. Segons va publicar El Periódico, pertany a una família que es dedica a la inversió i té vincles amb la moda.

En el global de l’Estat espanyol, la relació suma 3.869 deutors que deuen més d’1 milió d’euros a data 31 de desembre de 2020, segons les dades fetes públiques al mes de juny passat. L’import global del deute arriba als 14.100 milions d’euros, un 1% menys que el de la llista anterior. Respecte a la primera llista, publicada l’any 2015, el nombre total de deutors és un 20% menor. Aquests són els grans morosos catalans amb Hisenda.

L’exjutge condemnat per corrupció Lluís Pascual Estevill 

Un dels noms més destacats és el de Lluís Pascual Estevill, que deu més de 3,7 milions d’euros a Hisenda i ocupa un dels primers 25 llocs en la llista de morosos en el global de l’Estat. Exjutge i exvocal del Consell General del Poder Judicial a proposta de CiU, va deixar la carrera judicial després de ser inhabilitat i condemnat a nou anys de presó pels delictes de suborn, extorsió, prevaricació i detencions il·legals. A principis dels noranta, però, Estevill va guanyar notorietat per la seva participació en processos d’una gran transcendència pública, com el cas de la xarxa de pagarés falsos de l’empresa BFP Gestión y Asesoramiento Financiero, en què va condemnar a la presó Jordi Planasdemunt, exalt càrrec convergent i exdirector general de l’Institut Català de Finances.

Tanmateix, va ser al llarg d’aquells anys quan va desenvolupar la seva activitat delictiva: el 2005, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictar sentència contra l’exmagistrat, en considerar provat que havia extorsionat empresaris en risc de ser empresonats mentre ell mateix els investigava. A canvi d’evitar l’ingrés a la presó, els encausats accedien a ser representats per l’advocat Joan Piqué Vidal (que havia treballat anteriorment defensant Jordi Pujol) i a abonar imports de diners tant a Estevill com a Piqué Vidal. El 2006, l’exjutge va entrar al centre penitenciari de Quatre Camins per complir la condemna, però només tres anys després va assolir el tercer grau i el 2011 va quedar en llibertat. L’any 2017, el TSJC va donar per extingida tota responsabilitat penal de l’exmagistrat.

L’empresa de la família de l’eurodiputada del PP Dolors Montserrat

Montserrat Operador Logístico, SL, era una empresa especialitzada en la gestió de dipòsits fiscals per a productores de vi i de begudes alcohòliques, creada el 2004 a Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès). Deu encara 4,73 milions d’euros a Hisenda, perquè va fer fallida el 2016 i després d’entrar en un concurs de creditors, del qual en va ser administrador l’advocat Miquel Àngel Alonso, del bufet Roca Junyent, va quedar dissolta per ordre judicial el 27 d’octubre de 2017. Fins aquí, tot ben normal, si no fos perquè l’empresa pertanyia a la família de l’exministra catalana del PP, amb Mariano Rajoy, i actual eurodiputada Dolors Montserrat Montserrat.

Concretament, fins que va fer fallida, l’empresa tenia com a administrador únic a Jaume Montserrat, germà de la política, i entre els apoderats també hi figurava la mare d’ella, Dolors Montserrat Culleré, també dirigent del PP català i que va arribar a ser vicepresidenta segona de la Mesa del Parlament de Catalunya entre el 1999 i el 2003.

L’exministra mai no va comunicar, en les seves declaracions de béns, cap participació en aquesta empresa. Una altra companyia de la mateixa família, Cargo-Trans Montserrat, dedicada al transport i a la logística i creada molt abans, el 1996, també va tenir deutes milionaris amb la hisenda pública espanyola fa alguns anys, però va superar el concurs de creditors amb una quitança del 50% i ara ja no figura a la llista de moroses.

El clan Sanahuja, la gran nissaga immobiliària catalana

La família Sanahuja van ser durant els anys de la bombolla propietària d’un dels més grans imperis del totxo de Barcelona. Sacresa, el seu grup d’empreses, va protagonitzar la tercera major fallida de la història d’Espanya en el marc de la compra de la immobiliària Metrovacesa, avui propietat de diversos bancs i fons d’inversió. El 2014, la Fiscalia va demanar presó per a diversos membres de la família per un delicte contra la hisenda pública. Els Sanahuja han anat reduint de mica en mica el seu deute amb l’Agència Tributària, que avui es redueix als 16 milions que deu la societat Sanahuja Escofet Inmobiliaria i els 13,6 milions de Caufec, SA, la societat que va impulsar el polèmic pla Caufec, molt contestat durant els anys 2000 al barri de Finestrelles d’Esplugues de Llobregat.

Unipost, l’operador postal privat de la família Raventós 

Unipost va ser creada el 2001 com un operador postal privat que buscava competir amb Correus. Al darrere de l’empresa hi ha la família Raventós, propietària també de les caves Codorniu. Segons la darrera llista de morosos d’Hisenda, acumula un deute de 12,5 milions d’euros amb l’Agència Tributària. Unipost va presentar concurs de creditors el 2017, després d’acumular pèrdues i conflictes amb els seus treballadors, i va acabar tancant el 2018. L’empresa també va ser vinculada per la Guàrdia Civil amb el referèndum de l’1 d’Octubre. La policia va escorcollar-ne les seus i va intervenir-hi més de 45.000 certificats de notificacions llestes per enviar amb l’objectiu de constituir les meses electorals del referèndum. Es dona la particularitat que l’empresa, com que ja estava inclosa dins de la llista de morosos l’any 2017, tenia prohibit contractar amb les administracions.

Clubs esportius històrics com la UE Lleida o el CB Girona

En la llista d’empreses catalanes moroses, sobta veure-hi quatre clubs esportius, tres dels quals històrics. Però és normal: la majoria dels clubs funcionen com qualsevol altra societat anònima, després que el 1992 una llei els va obligar a utilitzar aquesta figura juridicoeconòmica. I, de tant en tant, algun fa fallida. El que deu més diners és la ja desapareguda Unió Esportiva Lleida (11,4 milions d’euros), club històric que va arribar a jugar a la Primera Divisió en la temporada 1993/1994 (van ser sonades les seves victòries contra el Barça al Camp Nou i contra el Reial Madrid a Lleida). Però el 2011 va entrar en un procés concursal que va comportar la seva desaparició després de 72 anys d’història; d’aquí ve el deute tan gran que ha deixat.

El club hereu d’aquest, el Lleida Esportiu Terraferma, també deu 1,6 milions a les arques públiques, uns diners que corresponen als litigis pels convenis firmats amb les institucions lleidatanes i que no s’accepten com a patrocinis. També són morosos el Club Bàsquet Girona (10,1 milions) i el Reus Deportiu (1,1 milions). El deute del primer s’arrossega des del 2008, quan va haver de renunciar a la plaça que tenia a la Lliga ACB pels problemes econòmics del seu patrocinador, l’empresa immobiliària Akasvayu, que també va fer fallida i va acabar desapareixent. Pel que fa al Reus, la societat anònima esportiva està dissolta des de l’octubre del 2020 per ordre judicial. Prèviament, el club havia estat expulsat del futbol professional durant tres anys i se l’havia obligat a jugar a la Tercera Divisió, per impagament als jugadors del primer equip.

Eudald Domènech Riera, empresari pioner d’Internet 

Malgrat la seva trajectòria estel·lar en el camp de les noves tecnologies, el ripollenc Eudald Domènech és una de les persones que més diners deuen a Hisenda. Considerat el “primer empresari d’Internet” a Espanya, Domènech va fundar Servicom, un proveïdor d’Internet “independent”, pioner i d’accés comercial a l’Estat, que distribuïa bases de dades d’informació general i oferia serveis a mitjans de comunicació. L’empresari també va cofundar altres companyies tecnològiques, com World Online, Mediaxpress, SincroGuiaTV, MediadataTV o Total Channel. Avui, Domènech manté càrrecs actius en quatre societats que no consten a la llista de morosos, però ell acumula un deute de 5,7 milions d’euros amb l’Agència Tributària. 

Genís Marfà, empresari del sector immobiliari, acusat de frau i d’estafa

A la llista de defraudadors hi consta Genís Marfà, que deu més de 5 milions i mig d’euros a Hisenda. Membre d’una llarga nissaga d’empresaris, Marfà va estudiar dret i va convertir-se en l’advocat de l’Estat més jove d’Espanya. Després d’alguns anys exercint el càrrec, primer a Osca i després a Catalunya, va treballar per a la Generalitat, convertint-se en assessor personal de Josep Manuel Basáñez i de Macià Alavedra, tots dos consellers d’Economia en governs de CiU. A finals dels noranta, va demanar una excedència com a advocat de l’Estat i va embarcar-se en algunes inversions en el sector immobiliari i tecnològic, agrupades sota la firma Star Capital Partners, però va ser l’any 2005 quan va posar en marxa el seu major projecte: la immobiliària Aisa.

Tanmateix, la crisi va impactar durament sobre els seus negocis. De fet, les aparicions més recents de Marfà als mitjans de comunicació tenen relació amb Aisa i amb els procediments judicials en els quals ha estat implicat l’advocat. El 2009, quan presidia la firma, va ser acusat de frau pel Grup Mestre –accionista de la companyia–, per haver aportat uns terrenys hipervalorats que van servir-li per aconseguir el control de l’empresa. Aquella no va ser l’única vegada que el català va trepitjar els tribunals: l’any 2015, la societat Q Hotels Sun Resort va sol·licitar obrir judici oral contra Marfà per un delicte d’estafa que ascendia a un import de 40.000 euros.

Gas Gas, l’emblemàtica empresa de motos de trial i de motocròs

Tots els aficionats als esports de motor coneixen l’empresa Gas Gas, nascuda a Salt (Gironès) el 1985 i especialitzada en les motocicletes fora d’asfalt, és a dir, per a les modalitats de trial, de motocròs i d’enduro. Va viure una època daurada els anys noranta i a la primera dècada dels 2000, amb un augment continuat de les vendes i l’exportació a més de 60 països d’arreu del món. Però el 2015 va patir una greu crisi que va desembocar en la suspensió d’activitats. Posteriorment, Gas Gas va ser comprada per l’empresa de Vidreres (Selva) Torrot Elèctric. Fa un parell d’anys va anunciar una aliança amb la multinacional austríaca KTM per reflotar la companyia. En la llista de morosos d’Hisenda, Gas Gas encara hi figura, amb un deute d’1,2 milions d’euros.

Ros Roca, la multinacional de gestió de residus de Tàrrega

Ros Roca, amb seu a Tàrrega, és una multinacional catalana de gestió de residus urbans. La companyia va ser fundada durant els anys cinquanta a Agramunt per Fernando Ros i Ramon Roca i en l’actualitat forma part del grup holandès Terberg. Però, tot i això, una de les societats del grup, Ros Roca Indox Cryo-Energy, figura a la llista de morosos amb el Ministeri d’Hisenda, amb un deute de 2 milions d’euros. El nom actual d’aquesta societat és Incryen 2014.

Lauren Films, la històrica distribuïdora cinematogràfica catalana

Lauren Films va ser durant anys una de les grans distribuïdores cinematogràfiques catalanes. Creada l’any 1980 per l’empresari Antoni Llorens, va ser un dels primers exhibidors a renovar-se invertint en cinemes multisales i, en el seu moment, va apostar per exhibir cinema en català en un àmbit on la llengua era poc present. L’empresa va patir amb duresa la crisi del cinema a les sales i va presentar suspensió de pagaments l’any 2004. L’Agència Tributària ha acabat subhastant algunes de les seves propietats, però l’empresa encara acumula un deute de 7,5 milions. Llorens, de qui s’explica que Jordi Pujol demanava consell quan volia anar al cinema, va morir l’any 2017.

Fotoprix, cadena de fotografia que va fer fallida 

La història de Fotoprix amb Hisenda ve de lluny. L’any 2014, la cadena va entrar en fallida i va presentar un concurs de creditors, però dos anys després va aconseguir sortir-ne després d’arribar a un acord amb la banca. Així i tot, per poder continuar l’activitat, l’empresa va demanar un ajornament del deute que tenia amb la Seguretat Social i amb l’Agència Tributària que no se li va concedir i es va procedir a l’embargament dels seus béns. Fotoprix estava liquidada i en un procés de venda a través dels jutjats quan l’any 2017 la companyia basca Fotoikatz la va adquirir per 150.000 euros. Aquesta compra, però, no va aconseguir eixugar els deutes de la cadena, que ascendeix gairebé a 6 milions i mig d’euros i que la situen en els primers 40 llocs en el rànquing de morosos.

La Tienda de Lolín, cadena especialitzada en talles grans

La Tienda de Lolín també apareix en la llista de morosos, perquè deu més d’1 milió d’euros a Hisenda. El 2013, la societat que controlava  l’empresa –Géneros de Punto Dengra– s’havia declarat insolvent davant el Jutjat Social núm. 5 de Barcelona, però l’any següent va intentar reflotar amb un canvi de propietat. La Tienda de Lolín va ser adquirida pel grup inversor Antasika i el 2016 estava en expansió: comptava amb 35 establiments repartits per tot l’Estat espanyol i preveia obrir 12 botigues l’any, la meitat pròpies, la meitat franquiciades. El seu creixement, però, no va fer que liquidés els diners que deu.

Miró, la cadena d’electrodomèstics que ha ressorgit de la fallida

L’empresa Establiments Miró, SL, fundada el 1971 per l’empresari de Martorell Francesc Miró, manté un deute de més de 4,7 milions d’euros amb la Hisenda espanyola. És la coneguda marca d’electrodomèstics, que s’anunciava a la tele amb la cantarella “Miri, miri, Miró”, ja fa uns quants anys. Al maig del 2011 va fer fallida i va presentar concurs voluntari de creditors, tot i tenir en aquell moment una plantilla de 1.500 treballadors, repartida en 150 botigues per tot l’Estat, sobretot a Catalunya i a les Illes Balears. L’activitat de l’empresa no va tancar mai del tot, però va haver d’acomiadar una bona part de la plantilla i tancar molts establiments. El 2014 va ser comprada pel fons amb seu a Luxemburg Springwater Capital i fins al 2018 no va poder aixecar el concurs, després de pagar el deute generat. El pla per reflotar Miró va suposar una quitança del 80% del deute i mantenir els llocs de treball que quedaven (133 persones en 27 botigues).

Twenty One, les perruqueries de la filla de Lluís Llongueras

L’empresa Peluquería y Maquillaje, SA (Peyma, SA), que deu a Hisenda 4,44 milions d’euros, és la que administrava la cadena de perruqueries Twenty One, quan era propietat d’Esther Llongueras, filla del prestigiós perruquer Lluís Llongueras. Va fer suspensió de pagaments el 2013, pocs mesos després que el pare n’abandonés la presidència per discrepàncies familiars: va fer fora els fills, Adán i Esther, de les seves empreses, i aquests alhora el van fer fora a ell de les que dominaven. Aleshores Peyma, SA, disposava de 22 salons de perruqueria a tot Espanya i d’una plantilla d’unes 300 persones, a les quals s’havia aplicat un expedient de regulació d’ocupació (ERO) i se’ls devien les indemnitzacions. El rescat de la companyia va venir de la mà del grup francès Provalliance, líder a Europa en el sector de la perruqueria, que el 2018 ja havia comprat tots els salons Llongueras i el 2019 va fer el mateix amb la marca Twenty One.

La Baguetina Catalana, cadena de cafeteries ja desapareguda

Durant alguns anys, aquests establiments de begudes i d’entrepans van ser presents als carrers més cèntrics i turístics de Barcelona. Els preus eren cars, i la qualitat dels productes, no gaire alta. El que molta gent no sap és que, tal com explicava aquest extens reportatge de l’Ara el 2017, darrere els locals de La Baguetina Catalana hi havia un pare i quatre fills, els Montoya, amb una desena de societats dedicades a diversos sectors empresarials. I amb pèrdues i deutes en moltes d’aquestes societats. L’empresa, que va tancar el 2018, després d’haver canviat diverses vegades de nom comercial (The Original’s Bakery, per exemple), ha quedat a deure 1,2 milions d’euros al fisc espanyol.