29/06/2021 | 18:51
El Tribunal de Comptes ha comunicat aquest dimarts a 34 exalts càrrecs i funcionaris del Govern català entre els anys 2011 i 2017 l’acta de liquidació provisional amb els diners que suposadament haurien desviat per impulsar el procés sobiranista a través de les delegacions catalanes a l’exterior i del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat). El màxim organisme fiscalitzador de l’Estat reclama 2,9 milions a l’expresident Artur Mas i al que va ser el seu conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, i gairebé 2 milions d’euros a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.
En total, el Tribunal de Comptes xifra en 5,4 milions d’euros els diners suposadament desviats per, a parer de l’organisme, promoure l’independentisme a l’exterior. Els denunciats tindran ara un termini de 15 dies per dipositar els fons i garantir que poden fer front a una eventual condemna. Si no ho fan, podrien veure embargats els seus comptes corrents i propietats. L’independentisme considera que aquest procediment forma part del context de repressió política derivada de l’1-O: el Govern català ha demanat a Pedro Sánchez una “solució” per frenar la causa.
Durant els últims anys, però, el Tribunal de Comptes no ha destacat precisament pel fet de fiscalitzar els grans partits polítics espanyols. Una lectura atenta de l’hemeroteca permet constatar els diversos casos en què polítics del PP (i també del PSOE) han estat absolts pel mateix organisme que ara persegueix els líders independentistes. D‘Ana Botella a Juan Cotino, aquests són els dirigents del PP acusats d’irregularitats i que el Tribunal de Comptes ha acabat exculpant.
Ana Botella, absolta de vendre habitatge públic als fons voltor
Entre els líders del PP que han estat absolts pel Tribunal de Comptes destaca l’exalcaldessa de Madrid Ana Botella. La també parella de José María Aznar i el seu equip de govern van ser absolts al juliol del 2019 pel Tribunal de les presumptes irregularitats per la venda massiva de pisos de l’empresa municipal d’habitatge de Madrid a la societat Fidere, propietat del fons voltor Blackstone, l’any 2013. El Tribunal va considerar que l’operació es va realitzar mitjançant concurs públic i amb un pla de viabilitat financera. La sentència afectava Botella, diversos regidors de l’Ajuntament i la consellera d’Hisenda de la Comunitat de Madrid. El Tribunal havia xifrat en primera instància en 25,8 milions d’euros el perjudici per la venda al patrimoni de la capital, però finalment se’n va acabar desdient. En total, Botella va malvendre als fons voltor 8.844 immobles.
Juan Cotino, absolt de despeses irregulars en un viatge per anar a veure el papa Benet XVI
Al desembre del 2018, el Tribunal de Comptes va absoldre Juan Cotino i el seu equip d’una investigació sobre les despeses generades arran del viatge a Santiago de Compostel·la de l’expresident de les Corts del PP durant la visita del papa Benet XVI a Espanya l’any 2010. Dos dels investigats, Cotino i la llavors subsecretària de la conselleria de Medi Ambient, van resultar absolts perquè el Tribunal va considerar que el presumpte delicte d’haver realitzat una sèrie de despeses sense justificació comptable havia prescrit. Cotino, que va morir l’any 2020, va estar investigat també en el marc de la trama Gürtel i del cas Bárcenas.
Lola Johnson i Trini Miró, conselleres del Govern valencià, absoltes de la compra d’una empresa de la Fórmula 1 amb 24 milions de pèrdues
Al juliol del 2020, el Tribunal també va absoldre de qualsevol responsabilitat comptable les exconselleres de Cultura i Esports del PP valencià Lola Johnson i Trini Miró en la compra de l’empresa Valmor per 1 euro per part del Govern valencià del PP. Els fets es remunten al març del 2012, quan l’empresa pública valenciana Circuit del Motor va comprar la societat Valmor Sports, encarregada d’organitzar el Gran Premi de Fórmula 1 de València, per tan sols 1 euro.
Amb aquesta operació, el Govern valencià va assumir el deute de la mercantil privada i va pactar amb els socis privats de la Fórmula 1 no reclamar-los res. L’operació, segons la Sindicatura de Comptes valenciana, va implicar assumir unes pèrdues de 24 milions d’euros. El Govern del PSOE, de Compromís i de Podem va portar el cas a judici per conducta negligent de l’Administració anterior, però la causa va ser arxivada tant pel Tribunal de Comptes com per un jutjat ordinari.
El lloguer desorbitat dels dirigents del PP basc Maroto i Alonso
l, al desembre del 2016, el Tribunal de Comptes va absoldre els dirigents del PP Javier Maroto i Alfonso Alonso d’una sentència prèvia que els condemnava a abonar 393.000 euros per la firma d’un lloguer dolós d’unes oficines per part de l’Ajuntament de Vitòria quan formaven part del govern local. El Tribunal havia considerat prèviament que s’havia produït un dany als fons públics, per increments no justificats en el pagament del lloguer entre els anys 2009 i 2013, i que van beneficiar un empresari privat. La sentència va absoldre els demandats perquè va entendre que els pactes subscrits per l’Ajuntament entraven dins de la discrecionalitat administrativa.
Els sobrecostos del tramvia de Parla i Tomás Gómez, líder del PSOE madrileny
El Tribunal de Comptes no solament ha absolt polítics del PP, sinó que a la llista d’exculpats també hi ha dirigents del PSOE. Al juny del 2016, el Tribunal va absoldre l’alcalde de Parla i líder del PSOE madrileny Tomás Gómez per la contractació del tramvia de Parla, municipi del qual era alcalde el dirigent socialista. En contra del criteri de l’Advocacia de l’Estat i de la Fiscalia, el Tribunal va detectar irregularitats administratives durant la redacció i l’execució del projecte, que va implicar un sobrecost del 28% respecte al preu inicial, passant de 93 a 129 milions d’euros. Però no va considerar culpable l’Ajuntament, sinó que va atribuir la responsabilitat del sobrecost al contractista privat. Tomás Gómez va ser líder del PSOE madrileny, candidat a la presidència de la Comunitat i, en el seu moment, opositor intern a José Luis Rodríguez Zapatero.
Un organisme acusat de nepotisme
Per norma general, el Tribunal de Comptes no sol tenir un paper gaire rellevant en la política espanyola. Aquest organisme havia generat fins ara pocs titulars, gairebé sempre relacionats amb els seus informes periòdics de fiscalització de les finances dels partits o de les campanyes electorals. Però el seu paper en la fiscalització de les suposades despeses del sobiranisme a l’exterior l’ha col·locat en l’ull de l’huracà. Margarita Mariscal de Gante, consellera del Tribunal a proposta del PP i exministra de Justícia d’Aznar, serà l’encarregada de jutjar la causa per l’1-O i l’acció exterior de la Generalitat.
El Tribunal ja fa temps que està envoltat de polèmica. La mateixa institució és en cert sentit una anomalia, perquè no emana del poder judicial, sinó del legislatiu. La llei estableix que els seus 12 consellers han de ser escollits pel Congrés i pel Senat per una majoria de tres cinquenes parts i tenen un mandat de nou anys: el del consell actual, amb majoria del PP, caduca aquest juliol, però la seva renovació serà impossible sense el concurs del partit de Pablo Casado. El Tribunal, a més, està envoltat de denúncies de nepotisme i d’endogàmia: l’any 2014, una investigació del diari El País va revelar que el 14% dels empleats del Tribunal són parents entre si (d’una plantilla de 700 persones).