22/06/2021 | 07:00
La concessió dels indults als presos polítics catalans empresonats pels fets de l’1 d’Octubre ha encès els ànims de la dreta espanyolista, que ha presentat la iniciativa del Govern de Pedro Sánchez com una traïció. Però la figura de l’indult no és en cap cas una excepció en la història política espanyola dels últims 40 anys. Des del 1996, els governs successius del PSOE i del PP han concedit un total de 1.209 indults per delictes comesos a Catalunya. Així es pot constatar en les dades que recopila al detall El Indultómetro, un projecte de la Fundació Civio que analitza la concessió d’indults a l’Estat espanyol.
A Catalunya, la major part d’indults (més de 400) han beneficiat persones amb petites condemnes per tràfic de drogues i delictes contra la salut pública. Però també n’hi ha d’altres per qüestions més controvertides: 14 per homicidis, 10 per delictes de blanqueig de capitals, 4 per casos de prevaricació, 15 per malversació, i fins i tot 6 indults per delictes de tortures i contra la integritat moral. El que no trobem en cap cas són indults per delictes contra la corona, pels “ultratges a Espanya” o per casos de sedició o de rebel·lió.
La figura de l’indult, que concedeix el Consell de Ministres i ha d’estar validat pel rei, no és excepcional a l’Estat espanyol. Des del 1996, en el global de l’Estat hi ha hagut més de 10.000 indults. Només l’any passat, tot i l’aturada de la pandèmia, n’hi va haver 30. La xifra és lleument menor que la del 2019, quan van créixer per primer cop des del 2013.
Indult a la corrupció: 19 casos a Catalunya
Segons el buidatge realitzat per El Indultómetro, tot i que els indults per delictes contra la salut pública són els més comuns, els casos de corrupció són més indultats en proporció amb el total de penes que s’imposen anualment per aquests conceptes. Des del 1996 hi ha hagut en el global de l’Estat espanyol 227 indults per condemnes de corrupció, 19 dels quals a Catalunya. En relació amb el nombre de condemnes, els casos de corrupció representen el quart delicte més indultat.
El Govern de Rajoy va indultar un alt càrrec del Govern de CiU condemnat pel ‘cas Treball’
Qui són aquests polítics i empresaris catalans indultats? El cas més recent va passar l’any 2012, quan el Govern de Rajoy va indultar Josep Maria Servitje, alt càrrec dels governs de CiU condemnat a quatre anys i mig de presó pel fet de desviar diners públics a Unió Democràtica en el marc del cas Treball. Gràcies a l’indult, tant ell com l’empresari Víctor Manuel Lorenzo van evitar anar a la presó per aquest cas, el primer en la història d’Espanya en què un partit (Unió) va ser considerat partícip a títol lucratiu de la corrupció d’alguns dels seus responsables.
Hi ha, però, altres casos. El 2010, el Govern de Rodríguez Zapatero va indultar Teo Romero, exalcalde de Santa Margarida de Montbui, condemnat per l’Audiència de Barcelona a sis anys de presó per un delicte de prevaricació. Es dona el cas que, després de ser indultat, Romero va ser condemnat novament per un altre cas de corrupció el 2020: el desviament de fons del Fons Català de Cooperació, entitat de la qual havia estat president. Romero va acabar pactant amb la Fiscalia per no entrar a la presó. El 2006, el PSOE també va indultar l’alcalde de Santa Susanna Joan Campolier (CiU) d’una condemna de vuit anys per un delicte de prevaricació.
Empresaris i jutges se n’han beneficiat
A les dades recopilades per El Indultómetro també hi trobem indults per delictes fiscals. José Felipe Bertrán de Caralt era, segons El Indultómetro, un dels empresaris catalans més rellevants quan va ser condemnat a sis anys de presó per l’Audiència de Barcelona pel fet d’ocultar la seva identitat en societats pantalla i un DNI fals per realitzar inversions milionàries en lletres del Tresor i esquivar hisenda. El Suprem li va reduir la pena i va poder sortir sota fiança, i l’any 1997 va aconseguir l’indult de la mà del Govern d’Aznar.
També hi ha hagut jutges indultats. Un cas paradigmàtic és el de José Ramón Manzanares Codesal, condemnat el 2001 a dos anys i mig d’inhabilitació. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va considerar provat que, quan exercia de jutge de vigilància penitenciària, l’any 1998 va endarrerir de manera intencionada els permisos nadalencs dels presos de Quatre Camins. El Govern d’Aznar el va indultar en el seu darrer Consell de Ministres, l’1 d’abril de 2004. La pena va quedar en tres anys de suspensió que mai no es van complir, perquè al juliol del mateix any va tornar a ocupar plaça en un jutjat de Sabadell. En l’actualitat és titular del Jutjat d’Instrucció núm. 89 de Madrid. Entre les seves últimes actuacions destaca una condemna contra Podemos.
Mossos condemnats per tortures i indultats pel PP
A Catalunya també hi ha hagut policies que han estat indultats tot i haver estat castigats a penes molt dures per maltractaments. Un exemple és el de quatre mossos d’esquadra que van ser condemnats per haver torturat un home detingut per error, amenaçar-lo, colpejar-lo i posar-li una pistola a la boca per obligar-lo a confessar. El 2012, el Govern de Rajoy els va indultar parcialment per reduir la pena a dos anys i fer que evitessin la presó. Però, tot i això, de manera excepcional, l’Audiència de Barcelona va decidir decretar l’ingrés a la presó tot i que no tenien antecedents i la pena no superava els 2 anys. Davant d’això, el Govern del PP va emetre un segon indult, eliminant la presó i rebaixant la pena a 7.200 euros de multa.
El 2015 també a ser indultat un mosso que va agredir i detenir un avi per una discussió personal sobre una plaça de pàrquing.
