14/06/2021 | 07:00
La Generalitat ha gastat 4 milions d’euros en despeses de representació protocol·lària i institucional els últims 5 anys. Així consta en les dades a les quals ha tingut accés CRÍTIC arran d’una petició de dret d’accés a la informació pública que ha estat admesa parcialment per la Secretaria d’Economia del Govern. Segons fonts de l’Administració consultades per aquest mitjà, dins d’aquest concepte s’hi inclouen de manera majoritària despeses associades a dinars o àpats de treball en què participen alts càrrecs del Govern amb persones externes a la Generalitat. Des del 2019 també s’hi inclouen viatges.
Gairebé la meitat d’aquests 4 milions (1,9) correspon a despeses de representació efectuades pel Departament de la Presidència durant els mandats de Carles Puigdemont i de Quim Torra. Va ser durant l’etapa de Torra, amb Meritxell Budó com a consellera de la Presidència, quan aquesta xifra es va incrementar de manera més significativa: el 2019 va pujar fins a 545.000 euros. Això sí: en aquest exercici, a diferència d’altres anys, també es van incorporar a la partida els viatges d’alts càrrecs i de consellers, la qual cosa va fer incrementar substancialment la xifra en gairebé totes les conselleries i en especial a Presidència. Així consta en la informació facilitada a CRÍTIC per la conselleria d’Economia.
Les despeses de representació estan regulades per un acord de Govern del gener del 2009. Dins d’aquest concepte s’hi inclouen no solament els àpats de treball, sinó totes les despeses que l’Administració considera necessàries “per mantenir la correcció, l’atenció social i representativa envers sectors i persones alienes” a la Generalitat. La normativa preveu que els alts càrrecs puguin fer ús d’aquesta partida en l’exercici de les seves funcions, sent “rescabalats” per la quantia exacta de les despeses de representació institucional “justificades degudament”. És a dir: l’alt càrrec realitza la despesa, l’acredita de forma documental i posteriorment la Generalitat cobreix l’import realitzat.
En la taula interactiva següent podeu consultar totes les despeses de representació que han efectuat les diferents àrees del Govern entre el 2016 i el 2020.
CRÍTIC va fer una petició de dret d’accés a la informació pública per obtenir la relació de despeses protocol·làries dels alts càrrecs, dels consellers i del personal eventual entre el 2016 i el 2020, desglossada per conceptes, imports i dates. En el cas dels àpats, aquest mitjà va demanar que s’especifiqués el restaurant o el càtering on s’havia realitzat la despesa. El Departament d’Economia, però, no ha admès la totalitat de la petició perquè, segons diu, l’obtenció de tota aquesta informació de forma detallada és “una tasca complexa”. Així doncs, ha facilitat les dades de manera genèrica.
L’argument d’Economia per no facilitar la totalitat de la informació és que les dades les gestionen diferents unitats de cadascun dels departaments i “no existeix una única aplicació que la contingui”. “Per obtenir-la, caldria dur a terme consultes manuals dels diferents sistemes d’informació” i aquesta “càrrega de treball” no seria assumible per l’Administració, un dels motius que preveu la Llei de transparència per denegar sol·licituds de dret d’accés. CRÍTIC ha presentat un recurs davant de la Comissió de Garanties d’Accés a la Informació Pública (GAIP) per obtenir, si no el detall de tots els anys, com a mínim el dels darrers exercicis.
Presidència, la conselleria amb major despesa
El Departament de la Presidència és el que acapara, amb diferència, un major volum de la despesa feta els darrers 5 anys. Les quantitats s’han mantingut sempre per sobre dels 300.000 euros, fluctuant dels 347.817 i dels 326.745 durant els dos anys de Govern de Carles Puigdemont, el 2016 i el 2017, i fins als 322.837 i 359.739, respectivament, corresponents al primer i l’últim any de mandat de Quim Torra. Tanmateix, el 2019, amb Torra com a president de la Generalitat i Meritxell Budó com a consellera de la Presidència, les despeses de representació del Departament van ascendir fins als 545.694 euros. De totes les direccions generals, gabinets i secretaries que han fet ús d’aquests recursos, el Gabinet del Conseller i la Secretaria General de la Presidència absorbeixen la major part de les despeses.
El 2019, a les despeses de representació s’hi imputen també els viatges
Segons la documentació transmesa a CRÍTIC per part de la Secretaria d’Economia, aquest increment durant l’any 2019 és degut a “una modificació de criteris establerts per la Intervenció General”, a partir de la qual “també s’imputen a la partida pressupostària ‘Atencions protocol·làries i representatives’ totes les despeses de viatges”, concreta. També especifica que “l’any 2020, l’increment no és tan acusat a causa de la pandèmia, que ha obligat a restringir notablement els viatges”.
Així mateix, a banda dels àpats i dels viatges, la resolució estableix que a la partida pressupostària de despeses protocol·làries de Presidència s’hi imputen també diversos conceptes com “esqueles, obsequis institucionals, llibres, despeses d’escortes, flors, medalles i guardons vinculats als premis internacionals i creus de Sant Jordi, visites guiades al Palau, concerts i el festival del carilló del Palau, o senyeres”.
En segon lloc, i a bastanta distància de Presidència, se situa el Departament d’Empresa i Coneixement, que els darrers 5 anys ha gastat al voltant de 405.000 euros. El 2019 va ser l’any en què la partida va ser més voluminosa: de 170.000 euros en total, que van absorbir principalment el Gabinet de la Consellera i la Secretaria General. Per contra, les conselleries de Treball, d’Educació (abans Ensenyament) i d’Agricultura són les que han realitzat una menor despesa durant aquest període, equivalent a 69.400 euros, 50.000 euros i 38.500 euros, respectivament.
El 2020 i la pandèmia: les despeses es mantenen en nivells del 2017 i superen les del 2018
Al llarg d’aquest cicle, les despeses totals de representació protocol·lària i institucional de tots els departaments han oscil·lat entre els 577.000 euros del 2018, l’any que es va efectuar la menor despesa, i els 1,2 milions del 2019, quan es va gastar la major quantitat de tot el període. L’any passat, en plena pandèmia, la xifra va ser de 639.000 euros, situant-se en uns nivells similars als de l’any 2017, quan es van utilitzar 688.000 euros en total.
Tanmateix, durant el 2020, els viatges dels diferents departaments van quedar restringits i molts dels actes que cobreix aquesta partida pressupostària, com la celebració de festivals, concerts o visites guiades, es van suprimir després que esclatés la crisi sanitària. CRÍTIC s’ha posat en contacte amb el Departament d’Economia per aclarir quins eren els conceptes que es van cobrir amb aquests recursos durant l’any passat, però en el moment de publicar aquest article no n’havia obtingut resposta.
L’any de la pandèmia, les despeses de representació protocol·lària van ser de 639.000 euros
El fet que l’any 2019 s’incorporessin també els viatges dins aquesta partida va fer que la despesa global s’incrementés substancialment respecte als anys d’abans i el de després. Així i tot, les fluctuacions en la quantitat de recursos utilitzats per cada departament els últims 5 anys també es relacionen amb les persones que han exercit els càrrecs de consellers o conselleres, i el context polític en cada moment.
Així, per exemple, les despeses de representació que van ser imputades al Departament d’Afers Exteriors durant l’etapa de Raül Romeva –2016 i 2017, en els anys més intensos del procés– van sumar un total de 15.822 euros, mentre que sota el curt mandat d’Ernest Maragall (2018), d’Alfred Bosch (del 2018 al març del 2020) i de Bernat Soler els mesos restants de l’any passat, la despesa va ascendir fins als 322.000 euros. Aquest augment es justifica sobretot per la incorporació dels viatges –l’any 2019, el volum dels recursos dirigits a la representació institucional i protocol·lària del Departament va ser de 250.000 euros–, però els anys previ i posterior les partides van vorejar els 45.000 i els 27.000 euros, respectivament. Xifres, en tot cas, molt superiors a les de 5.000 i 10.700 euros que havia gestionat Romeva.
El 2018 i el 155: cauen les despeses de representació
La conselleria de Cultura ha fet un recorregut similar. Durant l’etapa de Santi Vila (2016 i fins al juliol del 2017) i els mesos que Lluís Puig va prendre el càrrec abans de l’aplicació de l’article 155 (del juliol a l’octubre del 2017), el Departament es va gastar gairebé 94.000 euros en despeses de representació. L’any següent, en canvi, l’import total va caure fins als 8.400. Va ser el primer any de mandat de Laura Borràs, que va prendre possessió del càrrec al maig del 2018, dies abans que s’aixequés el 155. El 2019, amb Borràs com a consellera fins al març i amb Mariàngela Vilallonga des de llavors, la xifra es va tornar a enfilar, arribant als 88.000 euros, però l’any passat es va reduir fins als 18.000.
La Generalitat va estar intervinguda via article 155 un total de set mesos. Això, sumat al fet que la constitució del Govern de Quim Torra no es va produir fins a mitjan 2018, són algunes de les causes que expliquen per què la despesa d’aquell any va caure en moltes conselleries respecte a la dels anys previs i posteriors. Aquesta tendència no es va produir només a Cultura. Els dos últims anys de mandat de Jordi Jané (2016 i 2017) i el de Joaquim Forn al capdavant d’Interior (2017), l’import total va ser d’uns 61.000 euros, i va baixar fins als 19.500 euros el 2018, quan Miquel Buch va prendre possessió del càrrec. El 2019 i el 2020, però, la partida es va tornar a enfilar fins a 70.700 euros i 39.700 euros, respectivament.
Així mateix, les despeses de representació del Departament de Salut van arribar als 92.000 euros durant l’etapa de Toni Comín, i es van rebaixar substancialment l’any que Alba Vergés va prendre possessió del càrrec. El 2018, la xifra total va ser de 18.200 euros, i s’ha mantingut en uns nivells similars els dos anys posteriors, malgrat la intensa activitat d’aquesta àrea durant la pandèmia: 21.300, el 2019, i 23.700, el 2020. La conselleria de Territori i Sostenibilitat segueix una evolució similar a la de Salut. També la de Vicepresidència i Economia: sota el mandat d’Oriol Junqueras, les despeses de representació van ascendir fins als 122.000 euros, i van caure fins als 32.800 quan el president actual, Pere Aragonès, va ser nomenat. Els dos últims anys, la xifra total ha estat d’uns 81.000 euros.