07/06/2021 | 07:00
El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) va néixer el 28 de desembre de 1993. La funció d’aquesta empresa pública és integrar els serveis informàtics i de telecomunicacions de l’Administració en una única estructura. A la pràctica, però, el CTTI té un rol molt més determinant en un altre àmbit: el de les externalitzacions en matèria digital mitjançant acords publicoprivats.
Al llarg del procés sobiranista, des d’alguns espais contraris a l’independentisme hi ha qui ha volgut presentar aquest organisme, adscrit al Departament de la Presidència, com una mena de “cervell digital” del procés. De fet, alguns dels seus responsables han estat investigats en el marc del referèndum de l’1-O. En paraules d’un diputat de Ciutadans, el vicepresident de Polítiques Digitals del Govern català, Jordi Puigneró, té com a projecte l’adveniment d'”una república digital” i per això “es fan servir recursos que posen en risc les dades dels catalans”. Pel PSC, resulta desproporcionat que el CTTI tingui una plantilla de 398 persones i un pressupost de 517 milions d’euros, un 81% més que el 2010.
Lluny d’això, però, el Centre funciona com un nucli irradiador des del qual es canalitzen les privatitzacions: durant els últims 10 anys, el CTTI ha estat el principal agent d’externalització del sector públic. Qui són, però, els beneficiats principals d’aquesta política? CRÍTIC ha realitzat el buidatge i l’anàlisi dels 1.774 contractes adjudicats pel CTTI durant els últims 10 anys, publicats en quatre plataformes de contractació diferents. De l’anàlisi de les dades se’n desprèn que durant l’última dècada el Centre ha adjudicat 3.000 milions d’euros a 300 empreses catalanes i internacionals, incloent-hi alguns gegants de l’Ibex. Les societats que han rebut més contractes són T-Systems, Telefónica i IMB.
Les dades que s’exposen en aquest reportatge procedeixen d’una base de dades elaborada per un equip de periodistes i desenvolupadors a partir de l’escrapeig i tractament de quatre fonts diferents: el Butlletí Oficial de l’Estat, la Plataforma de Contractació de l’Estat, la Plataforma de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya i el portal Transparència de la Generalitat de Catalunya. Aquest mitjà s’ha posat també en contacte amb el CTTI per traslladar diverses qüestions relacionades amb la contracació pública, però en el moment de publicar aquest article no havíem rebut encara una resposta.
2011: el “contracte del segle” per a Telefónica i T-Systems
El gran procés de privatització va començar el 2011, amb l’ascens del primer Govern d’Artur Mas. Eren els temps de les anomenades ‘lleis òmnibus’ de “racionalització” de l’Administració pública. En un context de retallades, va ser llavors quan es va adjudicar allò que en el sector de les tecnologies de la informació es va denominar el “contracte del segle”. L’objectiu era externalitzar les telecomunicacions de la Generalitat per un valor que vorejava els 2.000 milions d’euros. Això es va concretar en 43 grans contractes a través del model de col·laboració publicoprivada. Corrien els temps en què el Mobile World Congress de 2011 batia rècords d’assistència i la nova visió capitalista de Google i de Silicon Valley començava a arribar a Barcelona.
Tant les filials catalanes de T-Systems (subsidiària de Deutsche Telekom) com de Telefónica, dos gegants de les telecomunicacions europees, es van endur una mica més de la meitat del total d’aquestes adjudicacions. Dirigida a Catalunya per Kim Faura, Telefónica, gràcies a una unió temporal d’empreses (UTE) amb TCAT Serveis Telecomunicacions, va aconseguir l’adjudicació per a la digitalització dels llocs de treball en l’àmbit de l’educació (190 milions d’euros), el contracte per al suport dels usuaris i els lots principals de telecomunicacions. En total, segons les dades recopilades per CRÍTIC, la quantia de recursos destinats a Telefónica en aquell moment va ser de 640 milions.
T-Systems té el seu origen en la privatització l’any 1998 del Centre Informàtic de la Generalitat
Per la seva banda, T-Systems, la branca de serveis digitals de Deutsche Telekom, va aconseguir el manteniment tecnològic de seguretat i de justícia en diversos lots (35 i 17,5 milions), la digitalització dels recursos humans (25 milions) o la gestió de la xarxa local catalana (56 milions). La quantia total de les externalitzacions per a T-Systems va pujar a 407,2 milions en aquell període.
Cal tenir en compte que T-Systems té el seu origen en la privatització l’any 1998 per part del Govern de Jordi Pujol del Centre Informàtic de la Generalitat (Cigesa), que va ser adquirit per la filial tecnològica de Daimler Chrysler. Posteriorment, Deutsche Telekom se’n va convertir en l’accionista principal. El seu ascens des de llavors ha estat meteòric i en l’actualitat és líder en la provisió de serveis de clouding per empreses al mercat espanyol.
La resta dels recursos d’aquell contracte del segle va anar a parar a les mans del gegant nord-americà IBM a través de quatre adjudicacions per un valor de 215 milions. També a Fujitsu, que es va embutxacar 109 milions en tres contractes, encara que la majoria de l’import va procedir de la digitalització de l’àmbit sanitari. Un grup selecte en el qual no faltava una multinacional amb participació de l’Estat espanyol, Indra, que a través de la fórmula empresarial de l’UTE es va adjudicar 274,4 milions en tan sols tres contractes.
El bucle de la privatització
Una de les lògiques més pernicioses de la privatització en l’àmbit digital és, segons les veus més crítiques amb aquesta política, la creació d’una dependència estructural de l’Administració pública respecte a les plataformes privades. D’acord amb els estudis sobre la governança d’aquestes tecnologies, el poder que aconsegueixen les firmes quan controlen la infraestructura sobre la qual s’erigeix el sector públic deriva sovint en un ecosistema privat i tancat. Això desemboca en un bucle mercantilitzador i en successives onades posteriors d’externalització de recursos
Hi ha altres perspectives, com la de l’aleshores conseller d’Empresa i Ocupació del Govern de Mas, Francesc Xavier Mena: “El concurs ha aconseguit fer més amb menys i millor”. Ho deia tot i tenir en compte el fet següent: el 2013, set mesos després de finalitzar la licitació, el CTTI encara no havia creat una comissió de seguiment d’aquests contractes.
Des del 2013, el CTTI ha subcontractat funcions per un valor de 1.157 milions
Però la roda de la privatització no para de girar: des del contracte del segle, el Centre ha subcontractat funcions per una quantia de 1.157 milions en 1.338 adjudicacions, una quantitat que suposa un augment de la inversió pública en aquest àmbit d’un 65% en menys d’una dècada i que implica una mitjana d’1 milió d’euros per contracte adjudicat. Molts d’aquests acords van ser signats el 2020 com a part de la renovació de l’anomenat contracte del segle, amb clàusules que marcaven una durada d’entre 4 i 10 anys.
Els noms de les empreses que més s’han lucrat amb prou feines canvien gens ni mica respecte al macrocontracte que va iniciar l’onada. Telefónica ha aconseguit 244 milions d’aquest import en només 40 contractes. La dotació de connectivitat, xarxa, infraestructura i posada en marxa d’Amazon Web Services (AWS) d’aplicacions mòbils de la Generalitat de Catalunya per atendre l’emergència de la Covid-19 va ser adjudicada a T-Systems, que des del 2018 ha seguit rebent 161 milions en diversos contractes. Bàsicament, aquestes adjudicacions es divideixen entre serveis de manteniment de les aplicacions externalitzades prèviament (84,5 milions) i diversos serveis per dotar de majors capacitats tecnològiques els serveis de salut a l’hora de respondre a la Covid-19.
Seidor: 281 milions a l’empresa on era directiu el cunyat d’Artur Mas
Des del 2017, el CTTI també ha signat 13 contractes, que ascendeixen a 81,7 milions, per rebre llicències de Microsoft, dels quals tots excepte dos van ser adjudicats a Seidor, empresa de la qual va ser directiu fins al 2018 el cunyat d’Artur Mas. El 2011, la CNT va presentar una denúncia davant l’Oficina Antifrau per suposat tracte de favor del CTTI a aquesta societat. En total, al llarg d’aquest període, Seidor ha rebut un volum d’adjudicacions de 281 milions d’euros, tant en solitari com en el marc de diverses UTE.
Encara que es tracti d’un contracte d’una quantia petita, resulta paradigmàtic que l’ens públic lliurarà 39.000 euros a MediaCloud, la signatura especialitzada en computació en el núvol de Jaume Roures, per crear un sistema que permet al Departament de Salut virtualitzar les aplicacions assistencials basant-se en tecnologia de VMware. Una xifra a la qual haurien d’afegir-se altres contractes més, de 10,25 milions i 119.000 euros respectivament.
Referent a això, destaca la companyia basca Elecnor, coneguda pel fet de participar en la primera missió europea per netejar les escombraries de l’espai. Aquesta firma concentra les despeses en manteniment dels edificis del CTTI: 215,3 milions. La gestió de l’empresa ha estat envoltada de polèmica: al novembre del 2020, un jutge de l’Audiència Nacional va proposar jutjar els populars Gustavo de Arístegui i Pedro Gómez de la Serna, així com 21 persones més, a més de la mateixa Elecnor, pel fet de liderar una trama corrupta de comissions il·legals a Algèria.
També destaca la companyia Everis, que, des que va signar el primer contracte marc el 2011 en una UTE amb Fujitsu, Canon i Microsistemes per a la digitalització de la salut de Catalunya, ha seguit acumulant contractes per al seu manteniment i altres menesters per un valor total de 138 milions. També Tradia Telecom, que ha aconseguit 323 milions en contractes. Aquesta empresa forma part del grup Cellnex, el quart grup més important de l’Ibex 35, i va acordar l’adquisició de la Xarxa Oberta de Catalunya el 2018.
Les grans consultories i el ‘pastís’ tecnològic
Entre els contractes adjudicats pel CTTI també hi ha un volum important d’auditories i d’assessories externes. El cas més cridaner és el de la firma Deloitte, que s’ha endut 180,1 milions d’euros els darrers 10 anys en 56 contractes per executar una bona part de les funcions pròpies de l’Administració. Des de crear un centre de suport per a la gestió dels projectes departamentals (4,7 milions) fins a controlar una oficina tècnica “per al govern i la direcció de la planificació de tots els processos de transició i transformació del nou model de serveis TIC” (4,2 milions). Entre el 2011 i el 2013, el director estratègic de Deloitte va ser David Madí, que va ser mà dreta d’Artur Mas i a qui es considera un dels principals referents estratègics del món sobiranista a l’òrbita de Junts.
Des del 2017, l’empresa Capgemini, consultoria especialitzada en “serveis tecnològics i transformació digital”, acumula 174,1 milions d’euros en 31 contractes per a la gestió d’una bona part dels lots adjudicats per al contracte del segle. Un altre dels exemples més cridaners és la relació del CTTI amb les grans firmes de consultoria (les denominades Big Four), que han acabat absorbint les administracions catalanes. KPMG ha rebut 32.476 euros en dos contractes per a aquests fins; Ernst & Young, 178.600 euros per al monitoratge dels plans de sistemes de la informació en el Departament d’Ensenyament o el de policia; 735.570 euros, si ens referim a PricewaterhouseCoopers (PwC), per metes com “la definició del model digital de política fiscal corporativa” de l’ens públic.
