27/05/2021 | 07:00
El nou conseller d’Economia, Jaume Giró, no té el perfil acadèmic o polític que han tingut predecessors seus com Oriol Junqueras, Andreu Mas-Colell o el mateix Pere Aragonès. Per contra, el nou responsable de la cartera econòmica de la Generalitat ha forjat la seva trajectòria al nucli dur de l’Ibex 35. Els últims 30 anys ha estat estretament vinculat a Gas Natural, a Repsol i per extensió a La Caixa, accionista principal durant dècades d’aquestes dues multinacionals.
Els perfils que s’han publicat del nou conseller d’Economia destaquen sobretot el seu pas per CaixaBank. Però, si fem una mirada retrospectiva, Giró ha tingut més de 100 càrrecs empresarials en 68 societats des del principi dels 2000. Així consta en la informació recopilada per CRÍTIC a partir de dades del Registre Mercantil. En gran mesura es tracta d’empreses del grup Repsol, on ha desenvolupat una part de la seva carrera professional, des que al novembre del 2004 va ser nomenat director general de comunicació i del gabinet de presidència de la companyia.
De 2005 a 2009, com a alt directiu de Repsol Giró va ser apoderat d’un mínim de 31 societats del grup petrolier. Va tenir càrrecs tant en empreses que operen en territori espanyol com en d’altres que gestionen explotacions d’hidrocarburs arreu del món. En alguns casos, es tracta de societats que fan negoci en dictadures com Guinea Equatorial, Líbia o el Kazakhstan, i en territoris en conflicte com l’Amazònia. No era l’únic apoderat d’aquestes societats ni qui tenia el poder de prendre totes les decisions, però sí que constava en el seu organigrama.
Apoderat de Repsol a la Líbia de Gaddafi
El flamant conseller d’Economia apareix com a apoderat a la filial líbia de Repsol, l’anomenada Exploración Murzug, SA. Es tracta de l’empresa que gestiona l’extracció d’almenys 40.000 barrils diaris de petroli en una planta situada al sud de la capital, Trípoli. Giró va estar-hi vinculat entre el 2005 i el 2009, quan el país estava liderat per Moammar al-Gaddafi. En aquells anys, les perspectives eren prometedores: tot i que el dictador havia contemplat la idea de nacionalitzar el petroli, Repsol va aconseguir renovar la seva concessió fins al 2032. De fet, els seus interessos es van tractar com un assumpte d’Estat en el sopar oficial entre Gaddafi, el rei Joan Carles i Antoni Brufau, president de la companyia, al gener del 2009.
Dos anys més tard, va esclatar la guerra civil que va acabar derrocant Gaddafi, i els enfrontaments entre milícies locals van obligar a tancar temporalment la planta. Una anàlisi del Centre Delàs d’Estudis per la Pau apuntava que l’interès de Repsol pel petroli libi va ser un factor clau per a la intervenció de l’OTAN en la guerra civil. En la mateixa línia, un article de l’investigador Ricard Suñer Marzari publicat a la revista de l’Institut d’Estudis Estratègics d’Espanya, dependent del Ministeri de Defensa, també conclou que “la inestabilitat actual a Líbia està lligada sobre manera a la lluita pel control del petroli”.
Prospecció fallida a la Guinea de Teodoro Obiang
Entre el 2005 i el 2008, Giró també va ser apoderat de Repsol Exploración Guinea, SA. Aquesta societat va explorar la producció de petroli a l’excolònia espanyola de Guinea Equatorial, una dictadura dirigida amb mà de ferro per Teodoro Obiang. Segons explicava l’agència EFE citant fonts de Repsol, a l’agost del 2004 la companyia va sumar-se al consorci titular dels drets d’explotació petroliera del denominat bloc C, ubicat davant les costes de Malabo, un grup del qual també formaven part ExxonMobil, Ocean i SK.
Durant el període en què Giró va ser-ne apoderat, l’any 2007, la companyia petroliera va arribar a perforar un pou i va descobrir “indicis” d’hidrocarburs, segons el Govern guineà. Les prospeccions, però, eren poc rendibles i per això l’empresa hi va renunciar el 2012. Un informe del polèmic excomissari Villarejo apuntava que Gabriel Mbega, ministre d’Hidrocarburs de la dictadura d’Obiang, va intentar sense èxit aconseguir “mordidas” de Repsol i de CaixaBank a canvi de donar-los entrada al país africà, acusacions que han estat negades rotundament per CaixaBank.
Apoderat de Repsol a la dictadura del Kazakhstan
Jaume Giró també va figurar com a apoderat de Repsol Exploración Kazakhstan, SA, des del 2005 fins al 2008. Durant aquest període, la companyia va adquirir KazMunaiGaz, l’empresa nacional d’hidrocarburs d’aquesta república exsoviètica de l’Àsia Central, que ha dirigit amb mà de ferro durant 30 anys Nursultan Nazarbayev. Al mateix temps, Repsol també va associar-se amb la petroliera russa Lukoil per explorar el bloc de Zhambay, ubicat a la mar Càspia, prop de la desembocadura del Volga.
La zona és d’un alt interès estratègic, perquè es calcula que el petroli de la mar Càspia representa el 4% de la reserva mundial. La diplomàcia espanyola ha treballat intensament pels interessos de Repsol a la zona, i no solament a partir de les expedicions oficials que hi han fet ministres com Miguel Ángel Moratinos. La relació entre el monarca espanyol, Joan Carles I, i el règim del Kazakhstan sempre va ser fluida. eldiario.es va revelar com l’any 2002 el rei emèrit va realitzar un viatge privat a la república asiàtica en què Nazarbayev li va entregar diners en efectiu després d’unes jornades de caça. Segons el testimoni que relatava els fets, Joan Carles també va fer lobby a favor dels interessos de Repsol.
Repsol i el desastre ambiental a l’Amazònia
Més enllà de filials que han tingut relació amb règims dictatorials, Jaume Giró també consta com a apoderat solidari de Repsol OCP de Ecuador, SA, fins al 2009. Es tracta de l’empresa del grup encarregada de la construcció del denominat oleoducte de cru pesant (OCP) en aquest país llatinoamericà. La construcció de la infraestructura, l’any 2003, va tenir una forta oposició. La seva funció és transportar el combustible extret de l’Amazònia equatoriana fins a una província costanera.
Des del moment de la seva creació, quan Giró encara no en formava part, el moviment indígena i ecologista va denunciar l’alt risc ambiental que suposava transportar petroli per l’interior de Parc Nacional Yasuní, una reserva mundial de la biosfera. Tanmateix, va ser al mes d’abril de 2020 passat quan l’oleoducte es va trencar i, segons informa la premsa local, va vessar uns 8.900 barrils de petroli al riu Coca, a la conca de l’Amazones.
Explotació laboral i relacions amb els paramilitars a Colòmbia
Giró també ha estat apoderat de les filials de Repsol a Colòmbia i al Perú entre el 2005 i el 2009, dues empreses que han rebut acusacions greus pel que fa a drets humans i comunitats indígenes. Pel que fa al Perú, un informe d’Intermón Oxfam del 2006 acusa l’empresa de perjudicar “la cultura, els costums i els mitjans de vida dels pobles indígenes” en el procés d’extracció de petroli de les reserves naturals dels pobles originaris. El mateix informe detalla abusos laborals en els jaciments analitzats (els anomenats lots 57, 90 i 109) com ara discriminació ètnica, jornades abusives o compromisos salarials incomplerts.
En el cas colombià, un informe d’Amnistia Internacional de l’any 2004 afirmava que Repsol, juntament amb altres empreses agrupades a Occidental Petroleum, havia finançat la Brigada XVIII de l’Exèrcit colombià de la regió d’Arauca. Aquest grup de militars actuava prop dels seus jaciments de petroli a Caño Limón i tenia, entre altres funcions, la de protegir les instal·lacions. Se’l vincula amb una sèrie de violacions de drets humans com el bombardeig de la població veïna de Santo Domingo l’any 1998. L’informe d’Amnistia vincula el descobriment i l’explotació del jaciment de petroli amb una intensitat més alta de violència armada.
Repsol, per la seva banda, sempre ha manifestat que treballa arreu del món amb respecte als drets humans. “Estem presents en 37 països i sempre treballem alineant la nostra operació als principis rectors de les Nacions Unides”, afirma la companyia.
President de Petrocat, la petroliera de la Generalitat privatitzada per CiU
Jaume Giró no solament ha estat apoderat d’empreses del grup Repsol fora de l’Estat espanyol. Ha format part de desenes de societats del grup: Repsol Trading, Repsol Lubricantes SA, Repsol Gesitón de Divisa, Solred, Polidux SA, Solgas… I, a més, també va ser entre el 2007 i el 2010 president de Petrocat, marca comercial de la Societat Catalana de Petrolis, SA.
Petrocat va ser fundada per la Generalitat l’any 1987 amb la intenció de crear una petroliera catalana per competir amb les empreses amb seu a Madrid. Va ser un projecte del llavors conseller d’Indústria Joan Hortalà, líder històric d’ERC al principi dels vuitanta i president actual de la Borsa de Barcelona.
El projecte, però, no va reeixir i finalment el 1995 el Govern de Jordi Pujol va decidir privatitzar-la durant el mandat d’Antoni Subirà com a conseller d’Economia. La companyia acabà primer en mans de Cepsa i de Repsol, que se’n van repartir el control, tot i que la Generalitat en va mantenir una participació del 10% a través de l’Institut Català de Finances. Giró en va ser president en representació de Repsol, que acabaria adquirint la participació de Cepsa el 2015. En l’actualitat, Petrocat gestiona una xarxa d’estacions de servei arreu de Catalunya i també es dedica a la venda directa de combustible.
De cap d’economia d’Europa Press al cim de CaixaBank
En l’actualitat, Giró també és soci i administrador únic de la consultoria Reputation and Strategy Consultants, SL, que va fundar al maig del 2020 després de deixar l’univers de La Caixa, i amb la qual, a més d’assessorament en matèria de comunicació, també publica el digital The New Barcelona Post, centrat a donar “bones notícies”.
El currículum de Giró, de fet, està estretament vinculat amb el món de la comunicació. Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat de Navarra, va passar de ser cap de la secció d’economia de la delegació de Barcelona d’Europa Press a finals dels vuitanta a dirigir la comunicació de Catalana de Gas, que el 1991 s’acabaria integrant en el gegant energètic Gas Natural, la Naturgy actual.
Des de llavors, Giró va anar ascendint amb diferents responsabilitats dins de la gasística (va ser apoderat de Naturgy Energy Group fins a principis de 2005) i, a partir de llavors va fer el salt a Repsol. Les dues multinacionals estaven participades en aquell moment per La Caixa, a la qual s’acabaria incorporant al març del 2009 com a director executiu de comunicació. Una ubicació a partir de la qual aniria ascendint fins a arribar, el 2014, a ser nomenat director general del banc, sempre a l’ombra del totpoderós Isidre Fainé.
Giró, però, acabaria sortint de l’univers de La Caixa el 2019. El diari Ara apunta que la causa de la marxa de Giró caldria buscar-la en les “desavinences” amb Isidre Fainé sobre el trasllat de les empreses del grup fora de Catalunya després de l’1-O. Una decisió que hauria comptat, segons aquesta versió, amb l’oposició de Giró. En un altre sentit, el diari El Mundo ha publicat que Giró va donar suport a la sortida de Catalunya de CaixaBank, però que va apostar pel fet que la Fundació bancària seguís a Barcelona.
