25/05/2021 | 06:00
Pere Aragonès va prendre possessió ahir com a president de la Generalitat, i demà, dimecres, serà el torn de les noves conselleres de Feminismes i d’Acció Climàtica, Tània Verge i Teresa Jordà respectivament. Si bé és cert que les polítiques de sostenibilitat hauran de compartir departament amb Agricultura, la creació dels dos departaments és una de les novetats més importants de la legislatura actual. Fins ara, cap dels dos àmbits no tenia conselleria pròpia. No és l’únic canvi substancial: aquestes competències, que estaven en mans de Junts, recauran ara sobre dirigents proposades per Esquerra. Però quins deures pendents es trobaran sobre la taula Verge i Jordà?
Garantir l’avortament en la sanitat pública i en tot el territori
En clau feminista, hi ha diverses qüestions que la nova conselleria haurà d’entomar. Una d’aquestes és el dret a l’avortament que, tal com explicava CRÍTIC en aquest fact checker, segueix sense estar garantit per a totes les dones. De fet, el 42% dels ginecòlegs obstetres del sistema de salut públic es neguen a practicar-lo, emparant-se en l’objecció de consciència. Això fa que hi hagi moltes pacients que no puguin avortar en la seva demarcació. Segons les dades a les quals ha tingut accés aquest mitjà, l’any passat els professionals que es van negar a oferir el servei a Girona representaven el 25% del total, mentre que, a Lleida, aquest percentatge s’enfilava fins al 67%. En el cas de Barcelona, el 44% dels sanitaris són objectors, i a Tarragona, 4 de cada 10.
L’acord de Govern d’ERC i de JxCat preveu el fet de “garantir el dret a l’avortament, tant farmacològic com quirúrgic, en tot el territori català”. Aquesta premissa encara avui és una quimera, malgrat que la interrupció voluntària de l’embaràs està regulada a l’Estat espanyol des del 1985. A l’Alt Pirineu – Aran, per exemple, el mètode quirúrgic no existeix encara en tota la regió sanitària, i el farmacològic s’ha començat a facilitar per primera vegada aquest any a l’hospital de Tremp i al de la Cerdanya. Tanmateix, a l’Alt Urgell, a l’Alta Ribagorça i a l’Aran encara no s’ofereix el servei per cap dels dos mètodes, així com en algunes comarques del Camp de Tarragona o de les Terres de l’Ebre, on segueix sense ser possible ni tan sols accedir a l’avortament amb píndoles.
A partir d’aquest estiu, a la regió sanitària de Lleida es podran fer interrupcions voluntàries de l’embaràs per la via quirúrgica després que el Departament de Salut hagi tancat un acord amb la clínica privada NovAliança. Aquest centre formarà part, doncs, dels centres privats amb els quals la Generalitat ha subscrit convenis per oferir el servei en el marc de la sanitat pública. En total, hi ha 14 clíniques a Catalunya que practiquen avortaments quirúrgics.
Desplegar la llei contra la violència masclista
Entre els objectius del nou Govern s’hi inclou el de “desplegar la Llei 17/2020, del dret de les dones a erradicar la violència masclista”, una reforma de la normativa del 2008 que es va aprovar a finals de l’any passat. Una de les novetats que aportava la modificació era el fet d’incloure-hi explícitament les dones trans des d’una perspectiva no patologitzadora; és a dir, sense que hagin d’acreditar que s’han medicat durant almenys dos anys ni presentar un informe de trastorn d’identitat de gènere perquè la normativa les empari. De fet, aquest canvi legal connecta també amb una altra de les mesures que recull l’acord entre ERC i JxCat, i que té a veure amb “defensar el dret a l’autodeterminació de les persones trans i la seva inclusió de forma efectiva en tota la legislació” per tal que els seus drets siguin reconeguts i per evitar la discriminació producte del no reconeixement.
Així mateix, el nou text normatiu també incorpora la violència digital, que es refereix als actes de masclisme comesos, instigats o agreujats amb les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) o les xarxes; la violència obstètrica i també la vicària, que és aquella que s’exerceix contra els fills i filles amb la finalitat de produir dany psicològic a la mare, com a noves formes de violència masclista.
Malgrat aquests avenços, hi ha el risc que la legislació no s’acabi d’implementar en tots els àmbits i que no comporti un canvi de paradigma, en tant que no preveu sancions per a aquelles persones o institucions que la incompleixin. L’advocada i politòloga Júlia Humet ho advertia a CRÍTIC: “El problema és que la reforma és simbòlica; no té règim sancionador. Fins a quin punt, aleshores, és aplicable?”.
Protegir els drets de les dones migrades
Un dels punts que van acordar ERC i JxCat en el seu pacte de Govern era el fet de “desplegar la Llei d’igualtat de tracte i no-discriminació”, aprovada al desembre passat al Parlament de Catalunya. Aquesta normativa preveu mesures de protecció i de promoció del dret a la igualtat, ja sigui per raó de religió, capacitat, discapacitat, origen racial o ètnic, edat o orientació sexual. Tanmateix, la Llei d’estrangeria és un obstacle per al compliment d’aquesta premissa, ja que dificulta l’accés a la feina remunerada amb protecció social, impedeix el dret a vot de les persones sense nacionalitat espanyola i, en el cas de les dones que pateixen violència masclista, el permís de residència i de treball duren només cinc anys.
Un dels col·lectius més precaritzats són les treballadores de la llar. Es calcula que a l’Estat espanyol hi ha més de 600.000 persones que desenvolupen aquesta feina, i la majoria són dones migrants. Moltes d’elles no tenen contracte laboral, fet que implica que tampoc no tenen dret a la prestació d’atur o d’ERTO, a la baixa per malaltia ni a pensions dignes. Actualment, el Govern espanyol encara no ha signat el Conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT), que estableix uns mínims drets laborals per a aquestes treballadores, malgrat que el Parlament va emetre una resolució que ho demanava.
Les que es troben en situació d’irregularitat, a més, tampoc no poden percebre la renda garantida o l’ingrés mínim vital. Durant el confinament, diversos col·lectius de persones migrants a l’Estat espanyol van impulsar la campanya ‘”Regularización ya“, en què demanaven la regularització urgent, permanent i sense condicions per a tothom que no tingués papers. Aquesta iniciativa va arribar al Congrés dels Diputats en forma de proposició no de llei, amb el suport de 1.500 organitzacions i l’aval de 8 grups parlamentaris. Així i tot, el ple va rebutjar-la al setembre passat, un fet que els seus impulsors van valorar com una “oportunitat històrica perduda”.
Treure del calaix la Llei del canvi climàtic
Ja fa gairebé quatre anys des que es va aprovar la Llei del canvi climàtic i, tal com va explicar CRÍTIC, la majoria de les polítiques que proposa segueixen al calaix. Al mes de novembre passat, la mateixa Comissió sobre l’Emergència Climàtica del Parlament afirmava en les seves conclusions que el desplegament havia estat “insuficient” i que el Govern no havia desenvolupat “les bases legals i reglamentàries” que preveia la Llei. Concretament, no s’ha creat la Taula Social del Canvi Climàtic ni s’han creat els impostos climàtics a les activitats econòmiques i als grans vaixells i tampoc no s’ha portat al Parlament una nova llei de residus. Un altre compromís sense complir és que les etiquetes de tots els productes comercialitzats a Catalunya mostrin la petjada de carboni que han generat abans de l’inici del 2021.
D’altra banda, un dels punts forts de la Llei eren els pressupostos de carboni. És a dir, un càlcul del límit anual de gasos d’efecte d’hivernacle que es permeten a cada empresa, sector i territori. D’aquesta manera, es pot concretar en l’economia quantes emissions ha de reduir cadascú. La mesura havia d’estar en marxa abans que acabés el 2020, però continua pendent. En tot cas, l’acord de Govern entre ERC i Junts ho menciona específicament i es torna a comprometre a desplegar els pressupostos de carboni. Fins ara, s’ha designat un Comitè d’Experts per dissenyar aquesta política, però ho fan de manera voluntària perquè no tenen “cap tipus d’assignació pressupostària”, segons les mateixes conclusions del Parlament.
Protegir els deltes de l’Ebre i del Llobregat
En els darrers anys, la regressió del delta de l’Ebre s’ha accelerat i amenaça cada vegada més ecosistemes i conreus. A la barra del Trabucador, que connecta el Delta amb l’illa de Buda, la situació és especialment visible: les ones han aconseguit trencar-la quan hi ha hagut temporals com el Glòria o el Filomena. La missió que s’ha marcat el nou Govern, i que des de fa anys demana la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), és garantir els cabals ecològics a tota la conca de l’Ebre per tal de revertir aquest procés. És a dir, assegurar que un mínim de quantitat d’aigua i de sediments arriba a la desembocadura per tal d’evitar el retrocés de la costa. Aquest objectiu, però, requerirà negociar amb l’Estat, que a través del Pla hidrològic de l’Ebre decideix quins transvasaments autoritza per regar conreus o generar energia hidroelèctrica. La nova consellera sí que decidirà en el cas dels afluents de l’Ebre amb naixement i desembocadura a Catalunya, ja que la gestió d’aquests corrents és de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que s’integrarà al nou departament.
Al delta de Llobregat, els riscos són diferents, però també s’encenen les alarmes ecologistes. La Generalitat haurà de garantir la protecció d’aquests terrenys després que la Comissió Europea amenacés amb sancions pel fet de no fer-se’n càrrec en les últimes dècades. Mentrestant, AENA i la patronal Foment del Treball pressionen per ampliar l’aeroport del Prat sobre la reserva natural de la Ricarda. No és només un problema d’infraestructures: a menys de dos quilòmetres riu amunt, l’Ajuntament del Prat planeja construir 2.666 habitatges en els terrenys agrícoles situats al costat d’on a dia d’avui acaba la ciutat. Els conflictes urbanístics es repeteixen als municipis veïns: els ajuntaments de Gavà i de Castelldefels aposten pel pla urbanístic més gran de Catalunya, el Pla de Ponent, mentre Viladecans té previst construir un barri nou a la zona d’Oliveretes. En definitiva, la nova conselleria haurà de bregar amb les administracions locals i amb l’Estat per trobar l’equilibri entre la protecció d’espais naturals i les noves construccions.
Afrontar els conflictes entre energies renovables i territori
La nova conselleria d’Acció Climàtica tindrà les competències en Energia, i, segons l’acord de Govern entre ERC i Junts, s’encarregarà de preparar un Pacte nacional i una Llei de transició energètica. Abans, però, haurà d’afrontar els diferents conflictes repartits pel territori al voltant dels grans projectes eòlics i fotovoltaics. Els darrers mesos, entitats com l’Associació de Micropobles de Catalunya o Unió de Pagesos han aixecat la veu contra la massificació d’aquestes infraestructures en poques comarques i han denunciat el paper de l’oligopoli elèctric en aquesta transició.
La tensió s’ha fet notar en les negociacions per formar Govern: mentre que la CUP va pactar amb ERC una moratòria de nous projectes eòlics i fotovoltaics, els republicans rebaixen aquest compromís a definir “un mapa d’espais adients per a la implantació dels projectes” i a “no donar viabilitat a cap projecte d’alt impacte territorial” en el nou acord amb Junts. El conseller Damià Calvet, que fins ara ha liderat aquestes polítiques a la Generalitat, ha estat molt insistent en la necessitat d’apujar el ritme d’expansió d’energies renovables per poder substituir els combustibles fòssils i fer front a l’emergència climàtica. A Catalunya, només el 19,8% de l’energia elèctrica és d’origen renovable i, abans del decret del 2019 destinat a promoure les noves instal·lacions, la xifra portava sis anys estancada.
