Crític Cerca
Notícies

Les assegurances i pensions de CaixaBank i del Banc Sabadell també financen empreses militars espanyoles

Un informe del Centre Delàs denuncia que els bancs que donen més crèdits a empreses armamentístiques a l'Estat espanyol segueixen sent el BBVA, el Santander, ING i Deutsche Bank

22/09/2020 | 20:00

Les empreses d’assegurances i els plans de pensions de CaixaBank i del Banc Sabadell també estarien finançant els grans fabricants d’armament i de tecnologia militar de l’Estat espanyol. No seria, doncs, la banca l’única via de finançament per a usos militars, tot i que la xifra exacta de cada fons o asseguradora no es coneix encara. BancSabadell Assegurances, d’una banda, i VidaCaixa i SegurCaixa Adeslas, de l’altra, formen part de la llista de les 26 asseguradores espanyoles que han invertit un total de 29,7 mil milions d’euros els últims cinc anys en indústria armamentística, mentre que els plans de pensions de CaixaBank i del Sabadell també formen part de la llista de 19 gestores de fons de pensions que financen empreses relacionades amb la tecnologia militar per un total de 13,5 mil milions d’euros.

El Centre Delàs d’Estudis per a la Pau, en un informe amb dades entre el 2014 i el 2019 que avança CRÍTIC en primícia, ha pogut demostrar per primer cop com asseguradores i plans de pensions, pertanyents la majoria a bancs o entitats financeres, inverteixen una part del seu capital en empreses vinculades a fabricar armes, explosius o tecnologia d’ús militar. “Contractant una assegurança o un pla de pensions, podem estar ajudant les empreses d’armes perquè la major part dels diners de les pòlisses de les assegurances i les primes dels plans de pensions s’inverteix de manera constant a generar la màxima rendibilitat per a l’empresa gestora del fons o de l’assegurança”, adverteixen. Les asseguradores no ofereixen productes financers i de crèdit com la banca, però tenen un capital important, i un dels seus objectius és fer que els diners rendeixin a través de la compra i venda d’accions i de bons o fer inversions directes en altres empreses a llarg termini.

L’informe de Delàs Asseguradores i fons de pensions que financen empreses d’armes, dins de la campanya de denúncia “Banca armada”, revela per primer cop el nom de les asseguradores del mercat espanyol que més han finançat la producció armamentista: són, per aquest ordre, Cardif Assurance, AXA, BBVA Seguros, Santander Seguros, Allianz, MetLife, Intesa Sanpaolo Life, AIG, Aegon, Liberty Seguros, March Vida, BanSabadell Seguros i Vida, VidaCaixa, i SegurCaixa Adeslas, Mapfre (a través de Bankia) i Línea Directa. La potència inversora, poc coneguda, de les asseguradores està creixent moltíssim en els últims anys. L’últim Butlletí d’Informació Trimestral d’Assegurances del tercer trimestre de 2019 xifra el volum dels actius financers de les companyies asseguradores (excloent-ne préstecs, inversions en immobilitzat material, efectiu i participacions en reassegurances i en entitats del mateix grup) en més de 265.000 milions d’euros. Les asseguradores han fet només l’any 2019 inversions totals per un valor de 319.750 milions d’euros. “En vista d’aquestes dades, és inevitable plantejar-se que, quan parlem d’inversió, les asseguradores i els fons de pensions són un actor més”, conclou l’informe del Centre Delàs.

Font: CENTRE DELÀS

L’informe també identifica els plans de pensions que inverteixen una part dels estalvis de la ciutadania en la indústria militar: estan liderats per quota de mercat per CaixaBank, BBVA, Ibercaja, Fonditel, Santander, Bankia, Banc Sabadell, Abanca Vida y Pensiones, Liberbank, Mutua Madrileña, AXA Pensions. Els fons de pensions que té CaixaBank inverteixen una part del seu capital, uns 121 milions d’euros segons dades aconseguides pel Centre Delàs, en empreses amb vincles militars com Indra o Maxam, mentre que els fons del Banc Sabadell haurien invertit un total de 169 milions d’euros en empreses com Aecom, General Dynamics, Maxam i Raytheon (empresa especialitzada en míssils).

Font: CENTRE DELÀS

El coordinador del Centre Delàs i un dels autors de l’informe, Jordi Calvo, assegura que “no només financem les empreses d’armes a través dels nostres comptes corrents, dels nostres dipòsits a termini i de la compravenda d’accions i de bons, sinó que també estem ajudant de manera determinant a l’expansió del sector armamentista amb la contractació d’assegurances personals (de vida o de salut), de danys (vehicle, robatori, incendis), o de prestació de serveis (d’assistència en viatge, de decessos) i amb els plans de pensions“. “Aquest any hem considerat necessari analitzar les relacions entre un altre gran pilar del sistema financer, el sector de les assegurances i dels fons de pensions, i la indústria armamentista. Quines inversions es realitzen amb les grans sumes que acumulem amb les nostres primes o les nostres aportacions a un pla de pensions?”, explica el també membre del Centre Delàs i autor de l’informe, Eduardo Aragón.

CRÍTIC precisament es va posar en contacte amb CaixaBank al mes de maig passat per saber perquè havia renovat el finançament al fabricant d’explosius Maxam el 2019 a través d’un crèdit sindicat amb altres entitats en el qual hauria aportat 26,5 milions. Un portaveu de l’entitat catalana va assegurar que, al contrari del que afirma el Centre Delàs, els crèdits no es donaven per a “material controvertit” i “no van per a l’activitat militar de la companyia sinó per al material civil”, com la fabricació de dinamita. Un portaveu de CaixaBank va explicar aleshores a CRÍTIC que tenien “una estricta política de finançament del sector de la defensa, discutida i aprovada pel Consell d’Administració, i que estableix, entre altres limitacions, que no es finança la producció de material controvertit, ni tampoc la venda d’aquest material a països on hi ha un alt risc de violació dels drets humans”.

El BBVA, el Santander i ING lideren la ‘banca armada’

El total de finançament a la indústria armamentista per part de les entitats financeres que operen a Espanya va assolir la xifra d’11,9 mil milions d’euros en el període 2014-2019. Els grans bancs que lideren el rànquing, segons les dades del Centre Delàs, serien com cada any BBVA, Santander, ING, Deutsche Bank, Banc Sabadell, Bankia i CaixaBank. Les dades pràcticament no canvien any rere any malgrat les pressions dels moviments en favor d’una banca ètica o d’organitzacions pacifistes. Entre el global de la banca, destaquen, però, els casos del BBVA i del Santander, ja que el seu finançament del sector armamentístic suposa el 62% del total de la banca espanyola. Si als dos grans bancs armats espanyols s’hi afegeixen les inversions directes que fa l’empresa pública Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI), entre les tres entitats s’arribaria al 89% del total.

Dues empreses espanyoles, Indra (vinculada a la tecnologia militar) i Maxam (sobretot, explosius, d’ús civil i militar) són les que, sempre segons l’informe del Centre Delàs, reben més suport econòmic de la banca. Indra destaca sobretot en el desenvolupament de productes i serveis tecnològics aplicats a míssils i avions de guerra, entre d’altres, i té productes de control i vigilància fronterera, i Maxam, una important empresa de munició “amb una clara relació comercial amb l’Aràbia Saudita”, diuen des del Delàs, un dels principals clients d’armes del món que lidera la coalició en la guerra contra el Iemen.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu els podcasts de '5 dies de fúria' i el pròxim Dossier CRÍTIC 'Crisi o vida'

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies