[CERCADOR] Consulta aquí si el propietari del teu pis és un ‘supertenidor’

Esbrinar si el propietari del teu pis és un gran tenidor (és a dir, si té en poder seu 10 immobles o més) pot ser una tasca complexa. Però saber-ho és important, perquè la llei d’habitatge del 2015 preveu que aquest tipus de propietaris estan obligats a oferir un lloguer social als seus inquilins si aquests es troben en una situació de vulnerabilitat. A partir d’ara, però, serà una mica més fàcil accedir a aquesta informació. CRÍTIC publica avui un cercador amb els noms de les empreses que acumulen 50 immobles de lloguer o més a Catalunya. Són els denominats supertenidors de pisos. En podeu consultar tots els noms en aquesta taula.

CRÍTIC ha pogut accedir a aquestes dades a partir d’una petició de dret d’accés a la informació pública efectuada per la Fundació Civio davant de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), que va ser resolta de forma favorable. Es tracta d’un grup selecte de 298 societats que acumulen un total de 47.734 pisos en règim de lloguer.

La petició inicial d’aquest mitjà, que pretenia esbrinar tots els noms dels grans tenidors a partir de 10 immobles, és objecte d’un contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) des de fa dos anys a instàncies de la Cambra de la Propietat. La Cambra ha encetat la via judicial per evitar que CRÍTIC faci públics els noms de les empreses amb l’argument que fer-ho incitaria l’ocupació d’habitatges. La Generalitat, a través de l’Incasòl, també va negar-se en primera instància a facilitar els noms, però una resolució de la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP) l’obliga a fer-ho. El procés judicial ha paralitzat l’execució de la resolució de la GAIP fins que hi hagi sentència.

L’Incasòl ha negat de nou a CRÍTIC l’accés a les dades de grans tenidors restringides a la ciutat o província de Barcelona

Tampoc no ha fructificat una nova petició d’aquest mitjà a l’Incasòl, feta al mes de juliol passat, per tal que l’organisme públic facilités els noms de les empreses grans tenidores amb més pisos a la ciutat de Barcelona. A diferència del que va succeir amb la petició efectuada per Civio, l’Institut públic s’hi ha negat en aquesta ocasió amb l’argument que, arran del plet judicial, no poden facilitar-se les dades segmentades per municipis. Aquest mitjà va sol·licitar llavors les dades del global de la província de Barcelona, però l’Incasòl, a través del seu departament de comunicació, s’hi va negar de nou. Així doncs, a data d’avui, només són públics els noms de les empreses en el global de Catalunya. I no de totes: només de les que acumulen 50 pisos o més.

Per què és important saber si el teu pis pertany a un gran tenidor

La Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, estableix que les persones físiques i jurídiques que tenen la consideració de grans tenidores estan obligades a oferir un lloguer social als inquilins dels seus immobles si aquests es troben en una situació de vulnerabilitat. Però saber si el propietari del teu immoble és un gran tenidor resulta complicat: no n’existeix cap llista pública exhaustiva, i esbrinar-ho pot requerir una gran inversió de temps i de recursos.

Reben la consideració de grans tenidores “les entitats financeres, les filials immobiliàries d’aquestes entitats, els fons d’inversió i les entitats de gestió d’actius”, així com “les persones jurídiques” i “les persones físiques” que siguin “titulars de més de 10 habitatges, excloent garatges i trasters, o que tinguin una superfície construïda de més de 1.500 m2”. Tal com preveu la Llei, poden beneficiar-se del lloguer social totes les persones que estiguin llogant un pis d’algun d’aquests grans tenidors si acrediten estar en risc d’exclusió residencial.

Dos anys picant pedra per saber #DeQuiSónElsPisos

L’any 2021, CRÍTIC va fer una petició de dret d’accés a la informació pública davant l’Institut Català del Sòl per conèixer el nom dels grans tenidors amb habitatges en règim de lloguer a Catalunya. Inicialment, l’Incasòl va negar-se a facilitar informació sobre les persones físiques, argumentant que això vulneraria la Llei de protecció de dades, i tampoc no va lliurar els noms de les persones jurídiques perquè, segons deia, revelar-ne els noms podria suposar “un dany per als seus interessos econòmics o comercials legítims”.

Aquest mitjà va recórrer a la GAIP contra la negativa de l’Incasòl. La comissió que s’encarrega de dirimir qüestions relacionades amb la Llei de transparència va donar la raó a CRÍTIC i va instar l’ens públic a facilitar la informació sol·licitada. Tanmateix, això no ha passat. De fet, l’Institut Català del Sòl va fer partícip d’aquest procediment la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, que va interposar un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en contra de la resolució de la GAIP. D’aquesta manera, volia evitar que es difonguessin els noms dels 5.408 grans tenidors que tenen a les seves mans 173.315 habitatges en règim de lloguer a Catalunya.

Quins eren els arguments de la Cambra per impedir la difusió d’aquests noms? Segons el seu criteri, “si es fa pública la relació de persones jurídiques que són grans tenidores d’habitatge, es promourà una situació d’abús de dret greument perjudicial per a aquestes persones”. I concretava: “Tot arrendatari que tingui un contracte [amb aquests propietaris] tindrà un incentiu per no pagar la renda”, ja que “per ser considerat una persona en risc d’exclusió residencial només cal disposar d’un informe favorable de serveis socials”. Actualment, el cas segueix al TSJC, i, el proper 31 d’octubre, els magistrats deliberaran. La sentència definitiva, però, pot trigar fins a quatre mesos a publicar-se. A partir d’aquell moment, a més, i en cas que el tribunal donés la raó a CRÍTIC, la Cambra podria recórrer contra la decisió a altres instàncies judicials.