22/11/2025 | 07:00
Més enllà de Barcelona, la Catalunya dels lloguers prohibitius continua estenent-se com una taca d’oli per les comarques limítrofes a la capital. Els municipis més cars són Teià (Maresme) i Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat). Tots dos superen els 1.500 euros de mitjana el mes després de les pujades de l’últim any. Segons dades oficials de l’Incasol, el top 10 de municipis amb lloguers més elevats coincideix amb el mapa de les rendes més altes del país: Sant Vicenç de Montalt, Premià de Dalt, Tiana, Cabrils o Cabrera de Mar (Maresme), Begues i Sant Just Desvern (Baix Llobregat) o Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) se situen per sobre dels 1.300 euros mensuals de mitjana. Allà els topalls al lloguer aprovats per la Generalitat de Catalunya han tingut un impacte més aviat modest.
El municipi amb els lloguers de mitjana més cars de Girona és Vilablareix (1.255, amb un 20% de pujada en sis mesos només). A la demarcació de Tarragona, el poble amb els preus pels núvols seria Altafulla (866 euros, pujant només un 4%). I A Lleida, Alpicat (gairebé 700 euros de mitjana, creixent un 16% en sis mesos).
El descens de preus és l’excepció. Només alguns municipis altament tensionats presenten baixades significatives en l’últim any: Sitges seria el cas més destacable (-13%), tot i que altres municipis que estan notant baixades aquest any serien Badia del Vallès (-36%), Maçanet de la Selva (-20%), Roquetes, al Baix Ebre (-20%) o Campdevànol, al Ripollès (-19%). A la resta del país, i malgrat el topall, la tònica és claríssima: la majoria dels municipis catalans han vist créixer el lloguer en els últims sis mesos.
Pots consultar en aquesta taula interactiva elaborada per l’Agència Catalana de Notícies l’augment dels lloguers municipi per municipi. Si cliques sobre cada columna, ordenaràs el preu dels lloguers de major a menor.
Pugen de nou els lloguers, malgrat el topall
El mercat del lloguer torna a tensar-se. Buscar pis avui continua sent un drama per a la majoria dels catalans. Les últimes dades oficials trenquen la moderació que s’havia vist en els mesos anteriors i mostren una nova escalada de preus malgrat el topall impulsat per la Generalitat per a municipis tensionats. Entre l’abril i el juny, el lloguer mitjà d’un habitatge a Catalunya va arribar als 855 euros el mes, un repunt del 3,25% en només tres mesos. El 2015, la mitjana era de 541 euros mensuals. Això significa que en els últims 10 anys el cost dels lloguers ha pujat un 60%. En l’última dècada s’estima que els salaris de mitjana dels catalans han pujat només un 25%.
Pots consultar el preu del lloguer a Catalunya o, en concret, a la ciutat de Barcelona, en aquesta sèrie de mapes i gràfics elaborats per l’Agència Catalana de Notícies.
Barcelona torna a encarir-se: +4,4% i 1.135 euros de mitjana
A la capital catalana, la crisi de l’habitatge és encara més evident. Barcelona se situa ja en 1.135 euros mensuals, després d’un augment trimestral del 4,4%, per sobre de la mitjana catalana. Aquesta pujada contradiu la tendència de contenció observada a finals del 2024 i principis del 2025.
Malgrat tot, els preus encara són lleugerament inferiors als màxims històrics previs a l’entrada en vigor del topall. El context importa: si mirem un any enrere, quan el Govern va posar en marxa el sistema de contenció, els lloguers han baixat un 4,9% a Barcelona i un 1,9% als municipis tensionats. El topall, per tant, ha moderat el cop… però no l’ha evitat.
Per districtes, la pressió s’estén pràcticament per tot Barcelona: Ciutat Vella i Sant Martí pugen més d’un 7% en només tres mesos. Sants-Montjuïc i Horta-Guinardó són les úniques excepcions amb lleugeres baixades trimestrals. En perspectiva anual, la caiguda més notable és a Gràcia (-9,8%) i a Horta-Guinardó (-8,6%).
El Lluçanès, la pujada més bèstia: +51% en tres mesos
Si anem comarca per comarca, hi ha un cas que sobresurt per damunt de tots: al Lluçanès, el lloguer ha passat de 481 a 727,66 euros en tres mesos (+51%). També registren pujades de més del 10% comarques com l’Urgell, el Moianès o el Pla de l’Estany. I, en canvi, a l’altra banda, les baixades més destacades del trimestre són en zones turístiques com la Vall d’Aran, el Baix Empordà o el Pallars Jussà.
50.000 pisos de lloguer en mans de 300 propietaris
A Catalunya, segons dades publicades per CRÍTIC els últims anys, un nucli reduït de 303 empreses privades concentra 49.954 pisos destinats al lloguer. Són els grans tenidors del país: societats que acumulen més de 50 habitatges cadascuna i que, en conjunt, tenen un pes decisiu en el mercat immobiliari. Tot i això, només una trentena d’aquestes empreses controla més de la meitat del pastís (25.601 pisos). Entre els gegants del sector hi destaquen CaixaBank, Cerberus, Blackstone i Cevasa.
El cas de CaixaBank és especialment il·lustratiu de la potència financera i immobiliària que opera avui al país. El banc té un entramat de prop d’una vintena de societats, fons d’inversió i vehicles de titulització que, sumats, acumulen milers d’habitatges. Compilant les dades de la matriu i de les seves múltiples filials, CaixaBank concentra més de 6.000 pisos buits i gairebé 5.000 més en règim de lloguer. CaixaBank és, per tant, el principal gran tenidor privat d’habitatge de lloguer a Catalunya.
