Crític Cerca
Opinió
Helena Martín

Helena Martín

Periodista de CRÍTIC

10 propostes culturals sobre memòria històrica que pots veure els propers mesos

Una selecció d'espectacles, de documentals i d'exposicions per revisitar les històries que han quedat fora del relat oficial 

20/11/2026 | 07:00

Mont Plans a 'Innocència i desig' / SERGI PANIZO (SALA FLYHARD)

Noranta anys després de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola i a les portes d’unes eleccions amb l’amenaça de l’extrema dreta a tocar, la memòria s’ha escolat en les programacions culturals del país. Sí, la memòria històrica s’ha posat de moda: toca parlar-ne des de la cultura perquè des d’aquí també es poden obrir nous debats i llenguatges per abordar temàtiques que han quedat en l’oblit. La memòria és, en un context en què els drets humans estan en perill, la manera de recordar-nos històries que no s’han de repetir o resistències que cal tornar a evocar. És una manera d’entendre què ens hi juguem avui. 

Des de les arts escèniques, el cinema, la música i les arts visuals, diverses propostes ens conviden els propers mesos a recuperar històries que han quedat al marge del relat oficial. Aquestes són algunes de les propostes culturals que pots veure les properes setmanes als teatres, a les sales i a les pantalles catalanes al voltant de qüestions de memòria. 

  • 1. ‘Avi, et trauré d’aquí’ a la Sala Atrium

    1. ‘Avi, et trauré d’aquí’ a la Sala Atrium

    Què passa quan descobreixes que el teu avi, mort durant la Guerra Civil, va ser traslladat clandestinament al Valle de los Caídos? Aquest és el punt de partida d’Avi, et trauré d’aquí, de la companyia Teatre Nu, una peça basada en la història real de Joan Pinyol i en el llibre homònim. L’espectacle reconstrueix la lluita d’un net per recuperar les restes del seu avi, Joan Colom, víctima de la repressió franquista, i convertir una ferida familiar en una reivindicació col·lectiva. Aquesta peça serà a la Sala Atrium fins al 29 de novembre.

  • 2. ‘Innocència i desig’ a la Sala Flyhard

    2. ‘Innocència i desig’ a la Sala Flyhard

    El robatori de nadons durant el franquisme és avui una de les grans ferides encara obertes de la nostra història recent. Òscar Constantí Bosch parteix d’aquesta realitat a Innocència i desig, dirigida per Xavier Albertí i protagonitzada per Mont Plans, Montse Esteve i Manel Barceló, per construir una història de dues dones a la recerca de la veritat, inspirada en les històries de SOS Bebès Robats Catalunya. Aquesta obra tindrà lloc fins al 27 de desembre a la Sala Flyhard i el dia 13 de desembre comptarà amb un col·loqui postfunció.

  • 3. Festival BCN OFF sobre memòria xilena al Tantarantana

    3. Festival BCN OFF sobre memòria xilena al Tantarantana

    La tercera edició del Festival BCN OFF, dedicada a les arts escèniques contemporànies xilenes, porta al Tantarantana tres propostes que dialoguen amb la memòria política i social de Xile. El cicle, que s’acabarà diumenge, 22 de novembre, ha portat una investigació artística i arqueològica sobre la recuperació dels fragments perduts del bombardeig de La Moneda i una història d’una mare i la necessitat d’atendre la salut mental. Dissabte 21 i diumenge 22 de novembre el cicle tancarà amb Yeguas sueltas, de Teatro Sur, que recupera la primera revolta homosexual del país, celebrada a Santiago el 1973.

  • 4. ‘Iaia: memòria històrica’ a la Sala Fènix

    4. ‘Iaia: memòria històrica’ a la Sala Fènix

    A Iaia: memòria històrica, Alba Valldaura, de la Cia. L’Embarral, dona vida a la Mercedes, una dona que evoca la infància, els amors, la família i les experiències que l’han acompanyada durant la República, la Guerra Civil, la dictadura i la Transició. Es tracta d’una proposta del cicle #memòriahistorica, que reivindica les àvies com a protagonistes de la història, sovint relegades a un segon pla, i es podrà veure a la Sala Fènix del 16 al 20 de desembre.

  • 5. ‘Jo, travesti’ al Teatre Raval

    5. ‘Jo, travesti’ al Teatre Raval

    La memòria del transformisme torna a Barcelona amb l’espectacle Jo, travesti, una autoficció en què Roberto G. Alonso, amb la dramatúrgia de Josep Maria Miró, homenatja l’art i la cultura travesti i la figura del transformista. En el marc de la peça, es recuperen artistes com Ocaña, Carmen de Mairena i Violeta la Burra i es reivindica la memòria queer de la ciutat de Barcelona, que sovint ha quedat fora dels relats oficials. L’obra ja ha començat les funcions al Teatre Raval i s’allargarà fins al 28 de novembre.

  • 6. ‘Xirgu’ al Teatre Lliure i en altres sales de Catalunya

    6. ‘Xirgu’ al Teatre Lliure i en altres sales de Catalunya

    Recuperar la figura de Margarida Xirgu és també recuperar una part fonamental de la història del teatre català i de l’exili republicà. L’espectacle Xirgu, amb dramatúrgia de Cristina Clemente i direcció d’Israel Solà, arriba al Teatre Lliure de bracet de l’IT Teatre Lliure per reivindicar-ne el llegat i conèixer més i millor qui va ser. Aquest projecte serà a Montjuïc fins al 13 de desembre i passarà durant els mesos de febrer i març per sales de Vilanova i la Geltrú, de Granollers, de Vic, de Sallent i de Viladecans.

  • 7.  Audiovisuals sobre el Patronato de Protección a la Mujer: la sèrie ‘El Patronato. Histéricas, desviadas, descarriadas’ i la pel·lícula ‘Ruega por nosotras’

    7.  Audiovisuals sobre el Patronato de Protección a la Mujer: la sèrie ‘El Patronato. Histéricas, desviadas, descarriadas’ i la pel·lícula ‘Ruega por nosotras’

    Durant dècades, milers de dones i noies van ser internades en centres del Patronato de Protección a la Mujer, una institució franquista que, amb l’excusa de protegir-les i reeducar-les, les sotmetia a privació de llibertat i a abusos. Dues produccions audiovisuals recents recuperen aquesta història de repressió: la sèrie documental d’RTVE El Patronato. Histéricas, desviadas, descarriadas, dirigida per Marisa Lafuente, recull testimonis per reconstruir el funcionament de la institució i la mort d’Inmaculada Valderrama. Per la seva banda, la pel·lícula Ruega por nosotras, la nova pel·lícula de Daniel Monzón, es basa en el llibre del mateix nom escrit per Consuelo García del Cid, on explica la seva experiència en un dels centres del Patronato.

  • 8. El documental ‘Nicaragua necessita una cançó’

    8. El documental ‘Nicaragua necessita una cançó’

    La memòria política també es transmet a través de la música, i un exemple d’aquesta idea podria ser el del músic Luis Enrique Mejía Godoy. El documental Nicaragua necessita una cançó, dirigit per Miquel Carrillo i produït per Contrast, Laszlo Topanich Films i 3Cat, ressegueix una de les veus més emblemàtiques de la revolució sandinista, que des de l’exili a Costa Rica continua reivindicant les lluites per la llibertat mentre denuncia la deriva autoritària del règim nicaragüenc actual. El film, que es pot veure a 3Cat, connecta les memòries revolucionàries dels anys vuitanta amb les resistències del present i posa la música al centre de la memòria del país.

  • 9. "La SEAT: fàbrica de transformacions" i "Viure, conviure i sobreviure: Brigades Internacionals i multilingüisme" al castell de Montjuïc

    9. "La SEAT: fàbrica de transformacions" i "Viure, conviure i sobreviure: Brigades Internacionals i multilingüisme" al castell de Montjuïc

    El castell de Montjuïc acull dues propostes expositives que permeten acostar-se a episodis de la història política i social del segle XX des de perspectives diferents. D’una banda, “La SEAT: fàbrica de transformacions”, comissariada pels periodistes de CRÍTIC Laia Soldevila i Jordi de Miguel, recupera la història de la fàbrica de la Zona Franca i la lluita clandestina de les Comissions Obreres. De l’altra, “Viure, conviure i sobreviure: Brigades Internacionals i multilingüisme” s’endinsa en l’experiència internacionalista de les persones voluntàries que van venir a defensar la República durant la Guerra Civil, posant el focus en la diversitat lingüística i les formes de convivència entre combatents de procedències molt diverses. Dues exposicions que recuperen la memòria de les lluites col·lectives i ens recorden que la història també s’ha construït des de les fàbriques, els moviments obrers i la solidaritat internacional.

  • 10. Exposició "Arxiu Icarià. Poblenou (1987-1992)" a La Virreina

    10. Exposició "Arxiu Icarià. Poblenou (1987-1992)" a La Virreina

    La memòria històrica també pot explicar-se a través de les transformacions urbanes i dels espais que desapareixen. Si t’interessa tot el que té a veure amb els canvis que van comportar els Jocs Olímpics del 1992, anota l’exposició “Arxiu Icarià. Poblenou (1987-1992)”. Aquesta mostra recupera el treball fotogràfic de Martí Llorens durant els anys de transformació de l’antic sector industrial de l’avinguda d’Icària i la construcció de la Vila Olímpica, amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona. A través de fotografies, documents i objectes recuperats durant les demolicions, l’exposició proposa una mirada crítica sobre la ciutat que es va construir i, sobretot, sobre aquella que va desaparèixer.

Suma't a Crític!

Subscriu-te a partir de 6 €

Suma-t'hi!

Amb les quotes solidària i bàsica, t'enviarem a casa la pròxima revista en paper de Crític

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies