03/06/2026 | 06:39
Divendres, 5 de juny, s’inaugura al castell de Montjuïc “La SEAT: fàbrica de transformacions”, una exposició comissariada pels periodistes de CRÍTIC Laia Soldevila i Jordi de Miguel. Impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, la mostra ressegueix la petjada que la SEAT ha deixat a la ciutat, des de la transformació industrial de la Zona Franca i la creació dels habitatges obrers de la Marina fins al paper de la fàbrica com a espai central de la lluita sindical contra el franquisme.
Amb aquesta mostra, CRÍTIC inaugura una nova línia de treball en l’àmbit dels projectes expositius. L’exposició s’emmarca en el 75è aniversari de la creació de la SEAT i arriba després de la publicació del còmic La SEAT: motor de llibertat, editat per Barcelona Llibres i que ha comptat també amb la coordinació editorial de CRÍTIC. El projecte editorial ha estat coordinat per la periodista Laia Soldevila, compta amb guió, documentació i investigació de Jordi de Miguel, i ha estat il·lustrat per Cristina Bueno.
Alguns dels protagonistes del còmic, que ha esdevingut un dels títols més venuts de Barcelona Llibres l’any 2025, formen part també del fil narratiu de l’exposició. “La SEAT: fàbrica de transformacions” ocupa l’espai del nou cos de guàrdia del castell de Montjuïc, recentment rehabilitat, i es podrà visitar fins al 28 de febrer de 2027.
Una fàbrica que va canviar la ciutat
L’exposició s’estructura en cinc seccions i arrenca amb les raons que van portar el règim franquista a impulsar la creació de la SEAT el 1950. L’empresa va néixer amb capital de l’Institut Nacional d’Indústria, de diversos bancs i amb la participació de la FIAT com a soci tecnològic. La tradició industrial i automobilística de Barcelona, la connexió marítima amb Torí i l’excepcionalitat aranzelària del port van acabar decantant la instal·lació de la planta a la capital catalana.
La SEAT va ser una peça clau del ‘desarrollismo‘ franquista, però també un espai de fort control social i laboral
La implantació de la fàbrica a la Zona Franca va accelerar la industrialització d’una àrea marcada fins aleshores pels aiguamolls, les masies, petits nuclis de població i una indústria encara incipient. Amb els anys, el complex fabril arribaria a superar el milió de metres quadrats i a concentrar més de 25.000 treballadors. La SEAT es convertia així en una peça clau del desarrollismo franquista i en un símbol de modernització econòmica, però també en un espai de fort control social i laboral, tal com mostren les fotos, els testimonis i els objectes de l’exposició.
Dels habitatges de la SEAT a la lluita obrera
Un dels àmbits centrals de la mostra és la creació dels anomenats habitatges de la SEAT, al barri actual de la Marina. A partir del 1953, l’empresa va començar a construir-hi pisos destinats a treballadors i comandaments, en un procés que acabaria arribant a les 1.700 unitats. Al voltant d’aquests blocs s’hi va desenvolupar una mena de colònia industrial moderna, amb serveis mèdics, economat, església, casino, cinema i instal·lacions esportives.
La gran concentració obrera de la SEAT va esdevenir un espai fonamental per a l’organització sindical clandestina
L’exposició també mostra com aquest model paternalista funcionava com un mecanisme de control sobre la plantilla. En un context de dictadura, perdre la feina podia significar també perdre l’habitatge, els serveis i l’arrelament construït al voltant de l’empresa. Portes endins, però, la gran concentració obrera de la SEAT va esdevenir un espai fonamental per a l’organització sindical clandestina i per a l’antifranquisme, com expliquen alguns dels seus protagonistes.
El 18 d’octubre de 1971: una data clau
La mostra dedica una atenció especial a la vaga del 18 d’octubre de 1971, un episodi decisiu en la història del moviment obrer a Catalunya. Després que les candidatures democràtiques guanyessin unes eleccions sindicals, l’empresa va acomiadar diversos enllaços elegits. La resposta de les comissions obreres va ser convocar una mobilització dins la fàbrica per reclamar-ne la readmissió.
La vaga del 18 d’octubre de 1971, durant la qual va morir un treballador, va ser un episodi decisiu de la història del moviment obrer
Aquell dia, milers de treballadors van aturar la producció i es van sumar a la protesta. L’empresa es va negar a negociar, i les forces de seguretat del règim van entrar a la fàbrica, armades i a cavall, per desocupar-la. La repressió va deixar desenes de treballadors ferits. Un d’ells, Antonio Ruiz Villalba, va morir 15 dies després a conseqüència de les ferides de bala rebudes.
Memòria obrera i cultura popular
El recorregut continua amb la crisi de la SEAT a finals dels anys setanta i vuitanta, la ruptura amb la FIAT, l’arribada posterior de Volkswagen i les mobilitzacions obreres i veïnals per evitar el desmantellament d’equipaments i serveis vinculats a l’empresa. L’exposició posa el focus en com la memòria de la SEAT va quedar inscrita al barri de la Marina, fins i tot quan les naus de la Zona Franca van començar a desaparèixer i els primers habitatges van patir els efectes de l’aluminosi.
“La SEAT: fàbrica de transformacions” es tanca amb una mirada a la influència de la marca en la cultura popular. Els seus vehicles, especialment el 600, van representar per a diverses generacions una idea de progrés, mobilitat i accés al consum. Còmics, cançons, pel·lícules, anuncis i records familiars formen part d’un imaginari col·lectiu que l’exposició revisa críticament, posant en diàleg la modernització econòmica, la vida quotidiana, la lluita obrera i les transformacions urbanes que encara avui travessen el barri de la Marina.
