14/11/2025 | 06:58
El pròxim 19 de novembre arriba a les llibreries La SEAT: motor de llibertat. Una lluita obrera a la Barcelona antifranquista, un còmic publicat per Edicions de l’Ajuntament de Barcelona amb la coordinació editorial de CRÍTIC que rememora, amb el testimoni d’alguns dels seus protagonistes, les lluites obreres que als anys setanta van convertir la fàbrica insígnia del franquisme en l’avantguarda de la lluita per la democràcia. El còmic, que des d’avui ja es pot adquirir a la botiga de CRÍTIC, ressegueix, al llarg de 96 pàgines, la memòria de sis extreballadors pels carrers de l’antic barri de la SEAT, a la Marina, des de la seva creació fins a l’actualitat. Mentre contemplem els grans canvis que han sofert els seus carrers, també som testimonis de les lluites obreres viscudes a la SEAT, aturant-nos en la vaga que el 18 d’octubre del 1971 va marcar un abans i un després per a la lluita antifranquista amb la mort de l’obrer Antonio Ruiz Villalba.
El còmic, que compta amb el guió del periodista i col·laborador de CRÍTIC Jordi de Miguel i els dibuixos de Cristina Bueno, es presentarà dilluns 24 de novembre a les set de la tarda en un acte obert al públic a la Biblioteca Francesc Candel, del barri de la Marina de Barcelona. A més dels autors, en l’acte també hi participaran la cinquena tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Promoció Econòmica, Treball, Feminismes i Memòria Democràtica, Raquel Gil, i dos extreballadors de la fàbrica que també protagonitzen el còmic: Carles Vallejo, president del Memorial dels Treballadors i les Treballadores de la SEAT, i Tomás Martínez, veí i activista veïnal de la Marina.
‘La SEAT: motor de llibertat’ és un treball periodístic i documental rigorós sobre un dels símbols de la memòria obrera de Catalunya
La SEAT: motor de llibertat és el quart volum de la nova col·lecció “Barcelona, memòria en vinyetes”, que edita i publica l’Ajuntament de Barcelona, i el segon que edita i coordina CRÍTIC, després d’Històries de la Model, la història gràfica que recupera la memòria dels empresonats d’aquest centre i que ja va per la segona edició. En aquest nou volum, CRÍTIC també s’ha encarregat des de la direcció del projecte fins al disseny i la maquetació, en una feina compartida amb la Direcció de Serveis Editorials de l’Ajuntament de Barcelona. El resultat és un treball periodístic i documental rigorós sobre un dels símbols de la memòria obrera de Catalunya. Per aconseguir-ho, CRÍTIC ha comptat amb el periodista Jordi de Miguel, coautor de l’adaptació gràfica del llibre Homenatge a Catalunya (Debate / Rosa dels Vents, 2019), de George Orwell, i també guionista d’Històries de la Model, i també amb la il·lustradora Cristina Bueno, dibuixant i autora d’Aquí vivió: historia de un desahucio (Nube de Tinta, 2016), El club del clima. Parlem d’emergència climàtica i gènere (Norma, 2024) o Divendres cuscús (Pol·len Edicions, 2024), entre d’altres.
La història obrera de Barcelona
Des del seu naixement, ara fa 75 anys, la SEAT (inicials de Sociedad Española de Automóviles de Turismo) fou un símbol d’innovació i de la represa de Barcelona com a motor econòmic del franquisme. Això sí: sempre amb els mecanismes de control que l’empresa va posar en marxa sota la direcció de l’estament militar per sufocar tota possible rebel·lió interna. La fàbrica, però, també fou un símbol de l’aspiració de llibertat de les societats catalana i espanyola, com demostren les històries de resistència de Francesc Prieto, Pilar Gómez, Pedro López, Carles Vallejo, Isabel López i Tomás Sito Martínez, els sis extreballadors i extreballadores que protagonitzen el còmic.
La història s’explica mentre els protagonistes passegen pels habitatges que la fàbrica va construir a l’actual barri de la Marina. Juntament amb els serveis que l’empresa oferia als seus empleats (un luxe per a la majoria dels treballadors de l’època), les cases i el barri van esdevenir l’altra cara del control per als treballadors, un lligam de caràcter paternalista que estrenyia quan era necessari: qui no assumia sense qüestionaments els principis de l’empresa (disciplina, jerarquia, lleialtat i ordre) podia perdre-ho tot. Paral·lelament, en la clandestinitat, la lluita sindical s’organitzava per demanar millores laborals mentre minaven les bases del règim. Aquí, el còmic fa un èmfasi particular en els esdeveniments viscuts a la fàbrica el 18 d’octubre de 1971.
L’assassinat de l’obrer Antonio Ruiz Villalba marca un punt d’inflexió en el moviment obrer i antifranquista
Aquell dia, milers de treballadors ocuparien el recinte de la Zona Franca en protesta per l’acomiadament dels representants sindicals democràtics que, infiltrats en les llistes del Sindicat Vertical, havien guanyat les eleccions del mes de maig. La repressió violenta desfermada per les forces policials als tallers i als carrers del recinte se saldaria amb desenes de ferits i amb la mort a trets del treballador Antonio Ruiz Villalba, uns dies després. “El primer mort a conseqüència de la conflictivitat laboral a Catalunya del tardofranquisme”, com recorda l’historiador David Ballester. L’assassinat va marcar un punt d’inflexió per al moviment obrer i antifranquista del país.
Amb l’inici de la Transició, no només el règim franquista entra en crisi, sinó que també ho fa la mateixa SEAT. A poc a poc, malgrat l’oposició veïnal, l’empresa es va desprenent dels serveis que oferia al barri (el supermercat cooperatiu, les escoles, el centre mèdic, les instal·lacions esportives…). Més tard, l’aluminosi que afectarà els primers habitatges de la SEAT i el trasllat de la fàbrica a Martorell (1993) acabaran modificant per a sempre la composició del barri. No obstant això, i malgrat els canvis urbanístics, el barri encara conserva espais per a la memòria. El còmic proposa al lector que acompanyi els protagonistes a recórrer-los en una “cerca comuna”, com diu Jordi de Miguel a l’epíleg de la història, una cerca “que és l’eco d’una Barcelona modelada per les lluites obreres. Una Barcelona de maons rojos que, malgrat l’amenaça gentrificadora, es resisteix a ser esborrada”.
La SEAT: motor de llibertat, que té un preu de 15 euros, es pot adquirir des d’avui a la botiga de CRÍTIC i, a partir del 19 de novembre, a les principals llibreries de Catalunya.
