Crític Cerca
Dades

Urani rus i reactors amb data de caducitat: coses que no saps de la Catalunya nuclear

Ascó i Vandellòs, inaugurades als anys vuitanta, produeixen encara la meitat de l'energia elèctrica que consumeix el país, mentre segueix obert el debat sobre la seguretat i els 3.000 llocs de treball que en depenen

19/04/2022 | 06:00

L’energia nuclear proporciona, avui dia, més de la meitat de l’electricitat que consumeix Catalunya. Però aquesta realitat té una data límit: l’any 2031. Les centrals nuclears d’Ascó i de Vandellòs, a la Ribera d’Ebre i al Baix Camp, hauran de tancar, perquè s’acaba la vida útil de les instal·lacions. Els plans energètics de la Generalitat preveuen instal·lar prou renovables per no necessitar més l’energia atòmica. Però no és gens clar que això sigui possible. La patronal nuclear està intentant aprofitar la crisi energètica i l’encariment dels combustibles com la benzina i el gas per oferir aquesta font d’energia com una alternativa de futur. De fet, la Comissió Europea acaba d’aprovar l’etiqueta verda per a la nuclear de cara a facilitar les inversions del sector privat.

El debat de les nuclears a Catalunya sempre ha estat envoltat de polèmica. Tot i això, hi ha moltes dades sobre les nuclears que no s’acostumen a destacar a la majoria de mitjans de comunicació. Alguns científics veuen problemes en la importació d’urani, ja que el proveïdor principal actualment és Rússia i pot haver-hi problemes d’abastiment en el futur. Està en joc el futur de 3.000 llocs de treball al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre: les dues plantes donen feina de forma directa a un volum de treballadors similar al d’una indústria com Nissan. I segueix obert el debat sobre la seguretat: organitzacions ecologistes la qüestionen; alguns experts defensen que és un model segur, i les centrals continuen notificant incidències de forma periòdica: Ascó i Vandellòs han registrat 83 “successos” els darrers 5 anys, un 58% del total d’Espanya, encara que només sumen tres dels set reactors nuclears operatius que hi ha a l’Estat. La gran majoria es classifiquen en el nivell zero de risc: “Sense significació per a la seguretat”, segons el Consell de Seguretat Nuclear (CSN).

1. Dues nuclears produeixen el 54,9% de l’electricitat catalana

Les centrals d’Ascó i de Vandellòs són la font d’energia elèctrica més important de Catalunya. Totes dues centrals són gestionades per l’empresa Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), que és propietat d’Endesa i d’Iberdrola. L’any 2020, van aportar més de la meitat de la producció elèctrica de Catalunya: 24.900 GWh, la qual cosa representa un 54,9% del total.

Les comparacions serveixen per posar aquesta dada en perspectiva: els reactors nuclears van crear quatre vegades més electricitat que l’energia hidràulica i nou vegades més que les instal·lacions eòliques. La diferència amb l’energia solar fotovoltaica és encara més gran: Ascó i Vandellòs van multiplicar per 51 la producció de les plaques solars.

2. Dues centrals dels anys vuitanta que tancaran en menys de 10 anys

La central de Vandellòs haurà de tancar l’any 2030. Un dels dos reactors d’Ascó té la mateixa data de caducitat, i l’altre només podrà allargar-se un any més. Les centrals nuclears d’aquesta generació estan dissenyades per funcionar durant 40 anys, i en tots dos casos ja se superarà aquest límit, perquè Ascó va ser inaugurada el 1984, i Vandellòs, el 1988. El Govern espanyol va prorrogar la llicència una dècada més del que es preveia inicialment. Amb tot, ara Catalunya té el repte de substituir, en només 9 anys, aquesta quantitat ingent d’energia amb fonts renovables.

Amb la crisi energètica i la necessitat de reduir emissions per evitar la catàstrofe climàtica, s’ha reobert el debat sobre la idoneïtat de l’energia nuclear en molts països. A inicis del 2022, el president francès, Emmanuel Macron, va anunciar una nova estratègia energètica en la línia de seguir apostant per la nuclear com a pal de paller, i una de les mesures estrella és la possibilitat d’allargar més enllà de 50 anys la vida útil d’algunes instal·lacions. Per ara, ni el Govern català ni l’espanyol defensen aquesta opció: “El futur tancament de les centrals, en un màxim de 8 o 9 anys, és esperat i és desitjat”, va declarar el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, en un acte públic.

3. Seguretat nuclear: 83 “successos notificats” durant els últims 5 anys

Què diuen les dades i els experts sobre la seguretat de les centrals catalanes? L’Escala Internacional de Successos Nuclears (INES, en la sigla en anglès) és una eina de treball que permet catalogar els incidents i accidents que s’esdevenen a les instal·lacions nuclears arreu del món. Està dividida en set nivells, de menor a major. Quan els successos tenen “escassa importància”, se’ls denomina “desviacions” i es classifiquen com a nivell 0. Així ho explica el Consell de Seguretat Nuclear (CSN), que recopila tots aquests successos de forma anual en un informe.

En els últims 5 anys, se n’han detectat 83 a les centrals catalanes. Això suposa un 58% del total de “successos” a Espanya, encara que Ascó i Vandellòs només sumen tres dels set reactors nuclears que hi ha a l’Estat. Quasi tots es determinen com a “sense significació per a la seguretat”, segons el Consell de Seguretat Nuclear (CSN). La possibilitat d’una catàstrofe nuclear va sobrevolar Catalunya el 19 d’octubre de 1989. L’accident de la central nuclear de Vandellòs I, avui clausurada, figura a la llista dels 60 incidents nuclears més importants de la història del segle XX publicada per l’Institut Francès de Seguretat Nuclear. CRÍTIC va dedicar a aquest cas una sèrie de reportatges: Expedient Vandellòs.

Durant l’any passat, es van notificar 10 “successos” a les centrals d’Ascó I i II, i cinc més a la central de Vandellòs. Tots van ser desviacions (és a dir, esdeveniments de nivell 0) a excepció d’una “anomalia” de nivell INES 1, notificada el 15 d’abril de 2021 a Ascó I, en què es va aturar automàticament el reactor. Una aturada semblant es va produir l’any 2019 a Vandellòs. A Ascó, la darrera anomalia havia estat l’any 2012. Cal dir també que el 25 de novembre de 2021, a les instal·lacions d’Ascó I, va morir un bomber de la planta després d’inhalar una descàrrega de diòxid de carboni a l’edifici elèctric. La mort no va tenir relació amb el material radioactiu, i per això no s’inclou com a accident a l’Escala INES.

La central nuclear d'Ascó, a la Ribera d'Ebre, amb la xemeneia fumejant a la dreta i els dos reactors a l'esquerra / ROGER SEGURA – ACN

Oriol Parera, enginyer nuclear i investigador en seguretat nuclear de la Comissió Europea, considera que “no suposa cap problema” mantenir obertes Ascó i Vandellòs: “Els 40 anys de vida útil són un disseny inicial. Si vas substituint components, amplies el termini, i les inspeccions de seguretat són molt exhaustives”. Parera hi afegeix que també seria “necessari” mantenir-les obertes per “continuar disposant d’una font d’electricitat lliure de CO2”.

Greenpeace argumenta, però, que això seria un gran error: “Les centrals tenen un greu problema intrínsec de seguretat, que augmenta a mesura que els vas allargant la seva vida útil”, explica Meritxell Bennassar, responsable de la campanya de Nuclear a Greenpeace: “Si et veus obligat a realitzar noves inversions per apuntalar la seva seguretat, ja estàs, per se, incrementant els costos de generació”.

4. Tres mil llocs de treball de futur incert

Per ara, es treballa amb la hipòtesi que les centrals quedaran tancades el 2031 i, per tant, que desapareixerà una part dels 3.000 llocs de treball que sostenen les centrals. Almenys una part de la plantilla continuarà a les instal·lacions, perquè durant anys caldrà mà d’obra per desmantellar-les. Per al comitè d’empresa de les centrals, amb això no n’hi ha prou: “És fonamental que es garanteixin tant el manteniment dels llocs de treball com les condicions econòmiques” durant els anys posteriors a l’explotació, reclama Joan Treig, de Comissions Obreres (CCOO).

Els sindicats també collen perquè el tancament sigui més tard. El secretari general de la UGT, Josep Maria Àlvarez, afirmava en una entrevista al digital The Objective: “No es tracta de fer com a França, però tampoc tancar corrents les que tenim, sense treure’ls el màxim rèdit”. Joan Treig, que treballa a la central d’Ascó, coincideix amb l’anàlisi: “Seria una decisió adequada”.

La Generalitat va presentar, a finals del 2021, un fons de transició nuclear. Es tracta d’una inversió de 24 milions d’euros anuals per a “accions de desenvolupament socioeconòmic” i “de transició energètica justa” a les zones afectades pel futur tancament. Encara no se sap com es concretaran aquestes inversions que en principi han de prioritzar la reindustrialització i els sectors agroalimentari, de noves tecnologies i de turisme natural. Joan Treig, de CCOO, creu que caldrà “incentivar l’emplaçament de noves empreses a les zones afectades” per “no contribuir a agreujar encara més el despoblament a les zones rurals afectades”.

A Vandellòs, l’Ajuntament té una proposta més concreta: aprofitar l’edifici del reactor de la central antiga per fer tractaments de teràpia de protons contra el càncer. Un treball de la Universitat Rovira i Virgili assegura que les característiques de l’edifici fan que sigui un bon emplaçament per exercir-hi la medicina nuclear.

Mobilització antinuclear a Vandellòs / ARXIU ECOLOGISTES EN ACCIÓ

5. El 38,7% de l’urani de les centrals espanyoles arriba de Rússia

El combustible de les centrals nuclears actuals és, principalment, l’urani. Més enllà de si se n’acaben les reserves o no, la possibilitat d’accedir-hi depèn de les relacions diplomàtiques. Actualment, segons informa Europa Press, un 38,7% de l’urani que consumeixen les centrals nuclears de l’Estat espanyol s’importa de Rússia. Aquest mineral s’extreu de molts països: els Estats Units, Egipte i el Kazakhstan també en tenen reserves; però, segons la Societat Nuclear Espanyola (SNE), els màxims productors són el Canadà i Austràlia.

De fet, segons l’empresa minera Berkeley, Espanya podria extreure urani de diferents mines a l’interior del país, però fa dècades que aquests terrenys no s’exploten. Amb tot, la matèria primera necessita enriquir-se per fer-se servir. “Aquest procés es fa sobretot a Rússia, on és més barat, però també es podria fer a França”, explica l’enginyer nuclear Oriol Parera.

Les prediccions de l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA) i l’Agència per a l’Energia Nuclear (AEN) calculen que hi ha recursos coneguts suficients d’urani per continuar extraient-ne a preus viables almenys fins al 2040. Les prediccions a més llarg termini són més incertes perquè depenen de si es continua apostant o no per l’energia nuclear en la majoria dels països.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

La nova revista anual monogràfica, 'Temps', ja disponible!

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies