27/05/2025 | 20:50
[Dades sobre els residus nuclears de Vandellòs I actualitzades el 27 de maig de 2025, amb motiu de l’emissió d’Els herois de Vandellòs I a 3Cat.]
Després de l’incident de Vandellòs I, l’octubre del 1989, l’Estat espanyol es va haver de fer càrrec dels residus nuclears de la central clausurada. Davant les dificultats per emmagatzemar aquest material en el seu propi territori, Enresa, l’empresa pública que s’encarrega de gestionar els residus nuclears, va externalitzar l’emmagatzematge a França. Havia de ser un procés temporal, però ara com ara els residus segueixen allí, i Enresa paga una fiança de 85.000 € diaris a una empresa francesa per la custòdia del material.
Aquests 809 milions d’euros no es recuperaran quan els residus tornin a Catalunya
Segons la informació facilitada per aquesta societat, Enresa ha pagat un total de 1.089 milions d’euros per aquesta custòdia. Una part d’aquests diners, 208 milions, seran retornats a Espanya quan aquests residus tornin a travessar la frontera. Però els altres 809 milions d’euros no seran retornables.
Es preveu que aquests residus tornin d’aquí a tres anys, quan s’acabi de construir un nou magatzem temporal a l’Hospitalet de l’Infant. El projecte d’aquest nou magatzem preveu que es guardin els residus fins a l’any 2073, encara s’ha de licitar i tindrà un cost encara desconegut.
Una fiança de 85.000 euros diaris
Segons els acords històrics entre Enresa i les empreses franceses responsables de l’emmagatzematge, els residus de Vandellòs havien de tornar a l’Estat espanyol abans del 2017. Això, però, no ha passat, perquè els successius governs espanyols des dels anys noranta no han construït aquesta infraestructura. Així doncs, els residus ja fa més de 30 anys que són a França.
A conseqüència d’aquest incompliment de terminis, des del 2017 l’Estat espanyol paga a través d’Enresa una fiança diària a l’empresa francesa que custodia els residus. Segons dades facilitades per Enresa, la quantitat actualitzada per al 2025 és de 85.000 euros diaris. La xifra a abonar s’actualitza anualment a partir d’un índex de referència.
Els diners d’aquesta sanció, però, haurien de ser retornats a l’Estat espanyol quan l’últim contenidor hagi tornat al seu territori. Així ho preveu l’acord entre Enresa i Orano Cycle, l’empresa pública francesa que custodia actualment el material radioactiu. Les sancions retornables sumen 208 milions d’euros dels 1.089 milions d’euros que l’Estat espanyol ha desemborsat fins ara.
Es preveu que els residus de Vandellòs I tornin a Catalunya l’any 2028
A llarg termini, la idea és construir un magatzem geològic profund (MGP), que, segons els darrers plans del Govern espanyol, podria estar operatiu l’any 2073. Els residus nuclears, que són en realitat el combustible gastat de les centrals i altres materials que hi han estat en contacte, poden arribar a ser radioactius durant 100.000 anys, però la seva perillositat és decreixent.
Una despesa durant 30 anys… i els que queden
Les quantitats que Enresa ha desemborsat anualment a les empreses estatals franceses que han custodiat els residus són molt irregulars. Els 138 milions d’euros de l’any 2012 contrasten amb els menys de 6 milions anuals que es van invertir entre el 2006 i el 2011. Aquestes grans diferències s’expliquen pels anys de renovació de contracte, en què es pagaven més diners de cop o s’ajornaven pagaments, i pels canvis en el tractament necessari dels residus.
En l’etapa inicial, els costos es concentren en el reprocessament i la densificació del material radioactiu. Es tracta d’uns treballs per reaprofitar-ne algunes parts, reduir-ne la mida i transformar-lo perquè sigui menys perillós. Aquesta partida és la més costosa i suma 678,9 milions d’euros, però es va completar l’any 2015. Les altres despeses són pels contenidors, pel transport, per l’emmagatzematge i per la renovació de certificats.
La taxa nuclear i el finançament d’Enresa
Els diners d’Enresa provenen majoritàriament de l’anomenada taxa Enresa: aportacions de les centrals en actiu a l’empresa pública. Aquesta taxa es calcula en funció de quant costarà previsiblement el seu desmantellament i la gestió dels residus que les mateixes centrals generen. Segons el darrer Pla general de residus radioactius, es preveu que el cost total associat al tancament de les nuclears espanyoles entre el 2024 i el 2100, que haurà d’assumir l’empresa pública, serà de 20.219 milions d’euros.
El desmantellament, un cost afegit
Després de l’accident de Vandellòs I del 1989, les instal·lacions van quedar inoperatives de manera permanent 13 anys abans del previst. La gestió de la planta va passar de l’empresa explotadora, Hifrensa, a l’empresa estatal encarregada del desmantellament de centrals i de la gestió de residus nuclears, Enresa. Aquest procés de traspàs i de desmantellament ha tingut el seu cost més enllà dels residus.
Segons un pèrit judicial del cas judicial de Vandellòs, Hifrensa va xifrar en el seu moment en 26.790 milions de pessetes (uns 161 milions d’euros) el cost del manteniment fins al traspàs a Enresa. De fet, el pèrit argumentava en el judici que les elèctriques propietàries d’Hifrensa van comptabilitzar aquesta despesa de manera que els consumidors van acabar pagant-la indirectament a la factura de la llum.
D’altra banda, hi ha els costos que Enresa ha sufragat durant el desmantellament. En un informe corporatiu de l’any 2003, quan ja havia conclòs la fase 2 del procés, Enresa situava la inversió final de l’obra en 92,4 milions d’euros. Amb tot, el cost fins avui de desmantellar Vandellòs I, sense comptar-hi els residus, seria d’almenys 255 milions d’euros.
Actualment, la central està en fase de latència: es deixa refredar el nucli del reactor durant 25 anys per evitar qualsevol perill radioactiu. A partir del 2028, es podrà passar a la tercera fase i desmuntar definitivament el que queda de la central.
[Expedient Vandellòs és una investigació de quatre capítols sobre l’accident nuclear més greu de la història de Catalunya. Aquí en podeu consultar el primer capítol: “29,7 bars: anatomia d’una no-catàstrofe“.]
