22/04/2019 | 19:00
Amb el lideratge escapçat, un full de ruta difús i els votants desorientats, ben bé es podria dir que el sobiranisme no arriba a les eleccions del 28-A en el seu millor moment de forma. “Salvat” el ‘match’ del 21-D, l’independentisme malda encara per trobar un relat del passat, però sobretot del futur, tant a escala política com d’acció governamental. Tot plegat, mentre s’enfronta, i es pot tornar a enfrontar, a certs dilemes estratègics, com el suport potencial a un futur Govern de Pedro Sánchez o la manera com cal encarar la sentència dels líders polítics que aquests dies estan sent jutjats.
Amb tot, una de les incògnites de cara a les pròximes eleccions generals és saber de quina manera votarà l’electorat independentista. A més del fet que el vot d’aquest espai ha estat, en els últims anys, volàtil, s’hi afegeix la recomposició partidista, des de canvis de nom i de format del PDECat, fins al sorgiment del Front Republicà, les diferents coalicions preelectorals d’ERC i l’aposta dels Comuns per un candidat de perfil sobiranista com Jaume Asens. Amb tot, un còctel de modificacions que genera un escenari incert.
A qui votaran els independentistes?
En aquest article explorem el comportament electoral dels independentistes a partir de l’agregació dels baròmetres del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) del gener i del febrer del 2019. Ens centrem en aquelles persones que, en la pregunta sobre preferència territorial, asseguren que volen que l’Estat reconegui a les comunitats autònomes el dret a convertir-se en estats independents.
Les dades no admeten dubte: avui dia, ERC és el partit favorit entre l’electorat independentista. Fins i tot si tenim en compte el possible vot ocult vers Junts per Catalunya, el suport als republicans és de més del doble. De fet, la segona preferència entre els independentistes no és clara: si fem cas de la intenció de vot, hi ha un empat tècnic entre els neoconvergents i En Comú Podem. Cal tenir en compte, però, que les enquestes del CIS van ser realitzades abans de la presentació de la candidatura del Front Republicà.
ERC atrau votants d’esquerres, però també de centre
Com és ben sabut, malgrat que ideològicament plural, l’electoral sobiranista està considerablement escorat cap a l’esquerra. Per tant, el suport d’aquest sector ideològic és clau, tant per obtenir el lideratge en el camp sobiranista com una possible victòria en les eleccions generals a Catalunya. En aquest sentit, el gràfic següent ens il·lustra dos missatges: en primer lloc, que el votant independentista del PDECat i el d’En Comú Podem segueixen un patró invers. Mentre que els primers els voten independentistes moderats, als segons els donen suport els independentistes d’extrema esquerra. El segon missatge està relacionat amb ERC. Una part del fet que, de moment, obtingui l’hegemonia entre l’electorat independentista és deguda a la seva capacitat camaleònica: rep un suport elevat entre la gent d’esquerra i d’extrema esquerra, i considerable entre els centristes.
Els ‘indepes’ de més edat opten més per Junts per Catalunya
Fixem-nos ara en l’edat. ERC és majoritària en tots els grups d’edat i el seu suport és molt semblant en tots, excepte entre els joves independentistes, lleugerament inferior. Un patró semblant, tot i que amb magnituds diferents, s’observa entre els independentistes que opten per En Comú Podem. En canvi, en el cas de Junts per Catalunya hi ha una relació més clara: els independentistes joves opten només marginalment per JxCat, mentre que el suport a aquest partit creix entre el grup independentista d’edat més gran.
El ‘indepes’ amb més estudis voten ERC
Finalment, analitzem el vot dels independentistes en funció del nivell formatiu. Tal com mostra el gràfic següent, no s’observa cap patró concret en el votant independentista d’En Comú Podem i de JxCat. En canvi, les dades relatives a ERC mostren una tendència diferent: el seu suport electoral creix a mesura que ho fa el nivell formatiu de la persona.
Recomposició i possible lideratge?
La informació de què disposem fins ara indica alguns patrons, amb graus de probabilitat diversa. Quins són? En primer lloc, sembla confirmar-se el lideratge d’ERC dins del camp sobiranista al Congrés. Molt haurien de canviar les coses perquè ERC no esdevingués el primer partit entre l’electorat independentista. Tal com mostra el gràfic següent, això seria degut, d’una banda, a la combinació d’una alta fidelitat del seu electorat i, de l’altra, al fet que rebria votants independentistes tant d’En Comú Podem com de JxCat. Un altre factor important és que les enquestes detecten una certa apatia entre l’electorat independentista. No és molt elevada, però és, sens dubte, major que entre els votants d’esquerres.
Aguantarà En Comú Podem l’electorat independentista? De moment, més de 3 de cada 10 votants independentistes dels comuns s’estan plantejant optar per un altre partit el 28-A. Tenint en compte el suport elevat que van obtenir el 2016 (un 24,51% dels vots), si els patrons de fuga realment es produeixen, podrien decantar la balança de la victòria a Catalunya d’ERC, o fins tot del PSC. Per contra, si manté una part de l’electorat, podria resistir. Avui dia, però, aquesta segona opció sembla més improbable, tenint en compte que totes les enquestes coincideixen a assenyalar una davallada dels comuns.
Aconseguirà JxCat mantenir el seu suport? Un altre interrogant és si la formació encapçalada per Jordi Sànchez, ara a la presó, serà capaç d’aconseguir amortir el cop. Si ho fa, serà sobretot perquè serà capaç de frenar les fugues d’electors cap a ERC, però també cap a altres formacions, com el PSC. Recordem que ja en les eleccions del 21 de desembre JxCat va donar la campanada en contra del pronòstic de totes les enquestes, que darrerament estan mostrant dificultat a identificar el seu votant.
El Front Republicà, una altra incògnita
La candidatura rupturista de Poble Lliure no apareix als sondatges i, per tant, és difícil saber quin serà el seu paper. Tanmateix, tot sembla indicar que un bon paper d’aquest sector de ‘cupaires’ podria venir explicat per l’activació d’independentistes joves que fins ara es plantejaven abstenir-se. Disposem de molt poques dades sobre els votants potencials del Front. L’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de principis d’abril els donava entre 0 i 1 escó, tendència que s’ha anat consolidant en algunes enquestes posteriors aparegudes. El nombre de votants potencials que apareixen en les mostres, tanmateix, és força baix (en l’enquesta del CEO, per exemple, són només 24 individus dels 1.500 que conté l’enquesta), cosa que fa, per tant, complicada l’obtenció de conclusions sòlides. Tot i això, si la candidatura aconsegueix retenir una part del votant de la CUP de les eleccions catalanes, podria tenir opcions d’obtenir representació per la província de Barcelona.
