Crític Cerca
Dades

Grifols, SA: de qui és el gran negoci de la sang?

Panoràmica sobre una de les empreses catalanes més potents a escala mundial. De qui és? D’on ve la família Grífols? Fins a on expandeix els seus tentacles? El projecte Ibextigo, impulsat per 'La Marea', analitza qui i què hi ha al darrere de les grans empreses que cotitzen a l’Ibex-35

07/07/2020 | 06:00

Grifols s’ha posicionat com la primera empresa a Europa de derivats de la sang i la tercera a escala mundial, només superada per les nord-americanes CSL Behring i Shire. I els seus números funcionen cada cop més bé. El grup empresarial nascut a Catalunya ha rebut la crisi de la Covid-19 amb un augment de beneficis fins als 186 milions d’euros el primer trimestre de 2020, un 63% més que el mateix període de l’any passat, que ja va ser bo. Entre 2010 i 2019 gairebé va quadruplicar els seus beneficis, en passar dels 115,5 als 625 milions d’euros, i va multiplicar per cinc els seus ingressos.

Segons va anunciar el conseller delegat Víctor Grífols Deu el 2017 a la Junta General d’Accionistes, l’objectiu de la companyia és pujar fins al primer lloc a escala global el 2022. Els seus principals productes són l’albúmina, la immunoglobulina i l’alfa 1 antitripsina, proteïnes que aconsegueix a través del fraccionament del plasma que recull en els prop de 300 centres de donació situats majoritàriament als Estats Units, on es permet el pagament per donacions de plasma, i a Alemanya, on ofereixen xecs regal als donants.

[El projecte Ibextigo, impulsat per ‘La Marea’, analitza a fons el cas de l’empresa Grifols. Per a més informació i dades, llegiu el dossier especial publicat aquí en castellà.]

Una història familiar de sang i homeopatia

(Llegiu la versió llarga de la història de Grifols a l’original en castellà a ‘La Marea’: aquí.)

Josep Antoni Grífols i Roig va entrar en el món de la medicina pel seu pare, Josep Antoni Grífols i Morera, un dels fundadors de l’Acadèmia Medicohomeopàtica de Barcelona. En aquells anys, l’ara injuriada homeopatia estava guanyant popularitat a Europa, però el que després seria fundador de la multinacional Grifols va decidir no seguir el mateix camí del seu pare i va optar per l’anàlisi clínica. Ho explica l’escriptor Genís Sinca a la seva obra ‘Honorables catalans‘, en la qual recupera la biografia de personalitats de la societat catalana no sempre conegudes pel gran públic.

Grífols i Roig es va graduar el 1909 a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i aquell mateix any va fundar un laboratori d’anàlisis clíniques en aquesta ciutat juntament amb el seu company de carrera Lluís Celis Pujol, Ricard Moragas —que a l’inici de la Guerra Civil fundaria el servei de transfusions de sang de l’Hospital de Sant Pau, també a Barcelona— i el doctor Gordan, que era director de l’Institut de Bacteriologia de Danzig, on Grífols i Roig es va especialitzar en anàlisis clíniques. El laboratori, inicialment anomenat Institut Central d’Anàlisis Clíniques, Bacteriològiques i Químiques, afegiria el cognom Grífols a la seva denominació el 1923.

El fundador de la nissaga, Josep Antoni Grífols i Roig / ARXIU
La primera seu dels Laboratoris Grifols a Barcelona als anys 40 / ARXIU
Anterior Següent

El 1940, tot just acabada la Guerra Civil espanyola i amb la Segona Guerra Mundial en marxa, Grífols i Roig funda, segons apareix al web de l’empresa, els Laboratoris Grifols amb els seus dos fills, Josep Antoni i Víctor Grífols i Lucas, el primer d’ells hematòleg i, el segon, químic i farmacèutic. La biografia no diu res sobre la seva filla, Josefa Grífols i Lucas.

És a partir de llavors que la família se centra en la preparació de plasma liofilitzat i en les anàlisis clíniques. L’objectiu de Grífols i Roig era, segons explica Sinca, crear el primer banc de sang privat a l’Estat espanyol i, per fer-ho, anys abans havia enviat els seus dos fills a treballar amb el doctor Frederic Duran i Jordà, que durant la Guerra Civil havia organitzat a Barcelona —amb el suport del Servei de Sanitat de l’Exèrcit Republicà— un banc de sang, el primer servei de transfusió de sang del món, en el qual es recollien les mostres dels donants per ser portades fins al front de batalla o per salvar la vida de civils.

El 1982, Grifols va buscar un nou soci internacional. Alpha Therapeutic Corporation, propietat de la japonesa Green Cross Corporation, va obtenir el 50% que AHSC tenia fins llavors a Laboratoris Grifols. Era la principal empresa en obtenció de plasma als Estats Units i, 20 anys més tard, seria comprada per Grifols, però en aquells dies li serviria d’exemple. Green Cross també havia començat, com Grifols, amb un banc de sang privat però va haver de bregar amb la prohibició de l’exportació de sang decretada al Japó, per la qual cosa va comprar Alpha, empresa amb la qual aconseguia als Estats Units plasma per vendre per tot el món. Al seu torn, la seva entrada a Grifols li obria el mercat europeu. Grifols va guanyar més pes als Estats Units i la seva primera gran exportació de derivats del plasma a la Xina, el 1983, a través d’una filial de Green Cross a Hong Kong.

El 1985 Espanya, com ja havien fet altres països europeus i com recomanava l’Organització Mundial de la Salut, va prohibir la venda de sang. La nova legislació permetia la compensació econòmica dels donants però obligava que l’entitat que sostreia el plasma fos sense ànim de lucre. No obstant això, Grifols en aquell moment ja havia aconseguit derivar el seu negoci cap al mercat global.

Inauguració de la planta de Grifols a Los Angeles (EUA) el 2013: el president de la companyia, Víctor Grífols, tallant la cinta entre l'alcalde de la ciutat nord-americana, Antonio Villaraigosa, i l'aleshores alcalde de Barcelona, Xavier Trias / ACN

Quants diners guanya i com els guanya?

(Llegiu la versió llarga sobre els beneficis de Grifols a l’original en castellà a ‘La Marea’: aquí.)

Avui dia, disposa de 49 filials i participa en 25 societats més en 27 països. Des del 2006, les accions ordinàries —les que representen una part del capital social i que atorguen dret de vot— de Grifols cotitzen al mercat continu espanyol, sistema que connecta els operadors financers de les quatre borses de valors espanyoles —Madrid, Barcelona, Bilbao i València—, i des del 2008 forma part de l’Ibex-35, que reuneix les 35 empreses amb més liquiditat en el sistema borsari espanyol. No obstant això, la majoria de treballadors, mercat i impostos pagats ho són fora d’Espanya, en concret als Estats Units. Un total de 17.450 dels 24.000 empleats de Grifols es troben en aquest darrer país, que és també on la companyia paga més del 80% dels seus impostos, juntament amb Canadà, on se situa el 66,5% del seu volum de negoci. Les accions de classe ‘b’ de Grifols —sense dret de vot— cotitzen al Nasdaq dels Estats Units, que inclou les cent companyies més importants del sector de la indústria de la tecnologia, i al Sistema d’Interconnexió Borsària des del juny del 2011.

Les principals instal·lacions de Grifols a Espanya estan situades a Parets del Vallès (Barcelona) —centre que va ser assenyalat com a estratègic per al Departament de Seguretat Nacional dels Estats Units per la seva producció d’immunoglobulina intravenosa, en un cable de 2009 fet públic per Wikileaks— i a Torres de Cotillas (Múrcia), centre en què els treballadors han denunciat les diferències salarials que patien respecte als seus companys de Catalunya. Fora d’Espanya, les seves principals instal·lacions són als Estats Units, en concret a Los Angeles, Emeryville i San Diego (Califòrnia), i a Clayton (Carolina del Nord). Una de les seves apostes estratègiques és reforçar la seva presència a la Xina, on el 2019 va arribar a un acord d’intercanvi d’accions amb Shanghai RAAS Blood Products, Co., Ltd.

Família, fons d’inversió i sanitat pública

Grifols es va fundar fa un segle com a empresa familiar i, actualment, manté aquest estatus: Grífols és el cognom de les tres principals figures de la companyia i fins a un 31% de les accions està en mans de membres de la mateixa família —sumant les de les societats en les quals participen o que estan sota el seu control. Malgrat això, entre els tretze noms que formen el Consell d’Administració també se’n compten alguns de relacionats amb fons d’inversió com Cerberus, un antic assessor del Fòrum de Davos, i diverses professionals en llocs d’alta responsabilitat de la sanitat pública.

El president de Grifols, Víctor Grífols, la secretària del consell de la companyia, Núria Martín, i els dos consellers delegats, Raimon Grífols i Víctor Grífols Deu, a la Junta d'Accionistes de maig de 2018 / MARIA FERNÁNDEZ – ACN

Víctor Grífols Roura. És fill de Víctor Grífols i Lucas, fundador del grup Grifols al costat del pare d’aquest, Josep Antoni Grífols i Roig, i el seu germà, Josep Antoni Grífols i Lucas. Membre del Consell d’Administració de Criteria Caixa, SA, des de 2014, actualment és el president no executiu de Grifols. Té un 0,21% de drets econòmics i de vot sobre la companyia. A més, és accionista de Scranton Enterprises BV, amb seu a Amsterdam i amb un 8,67% de Grifols; i de Deria, SA, amb seu a Barcelona i amb un 8,91% de Grifols.

Víctor Grífols Deu. Fill de Víctor Grífols Roura i un dels dos consellers delegats actuals de la companyia, juntament amb el seu oncle Raimon Grífols Roura. També ocupa càrrecs en els consells d’administració d’Aigües Minerals de Vilajuïga, SA; Diagnostic Grifols, SA; Institut Grifols, SA; Grifols Movaco, SA; Laboratoris Grifols, SA; Biomat, SA; Grifols Viatges, SA; Grifols International, SA, i Grifols Engineering, SA.

Raimon Grífols Roura. És fill de Víctor Grífols i Lucas, fundador del grup Grifols amb el seu pare, Josep Antoni Grífols i Roig, i el seu germà, Josep Antoni Grífols i Lucas. Germà de Víctor Grífols Roura i actualment conseller delegat juntament amb el seu nebot Víctor Grífols Deu. També ocupa càrrecs en els consells d’administració d’Aigües Minerals de Vilajuïga, SA; Diagnostic Grifols, SA; Institut Grifols, SA; Grifols Movaco, SA; Laboratoris Grifols, SA; Biomat, SA; Grifols Viatges, SA; Grifols International, SA, i Grifols Engineering, SA. És accionista de Scranton Enterprises BV, amb seu a Amsterdam i amb un 8,67% de Grifols, i de Deria, SA, amb seu a Barcelona i amb un 8,91% de Grifols.

Elaboració: 'La Marea'

Núria Roura Carreras. Vídua de Víctor Grífols i Lucas, i mare de Víctor i Raimon Grífols Roura. Manté un 6,15% de Grifols a través de Rodellar Amsterdam Holding BV.

Germans Canivell Grífols. Jordi, José Manuel, María José i Magdalena Canivell Grífols són fills de Josefa Grífols i Lucas i de Marc Canivell. Segons publica Forbes, els quatre germans sumen la 84a fortuna d’Espanya el 2019 per les accions que van heretar de la seva mare el 2012, que, almenys fins al 2010, suposaven el 7,7% de Grifols, segons publica El Mundo.

Germans Grífols Gras. José Antonio, Montserrat i Santiago Grífols Gras són fills de Josep Antoni Grífols i Lucas. Controlen el 7,06% de la companyia a través de Thorthol Holdings BV, que té seu a Alkmaar (Països Baixos). Sumen la 94a fortuna espanyola el 2019, segons Forbes.

Juan Ignacio Twose Roura. Cosí de Víctor Grífols Roura per part de mare. Conseller a Grifols, SA, des del 2000 fins al 2015, a més de ser-ho a Grifols Colombia, LTDA; Grifols Shared Services North America, Inc.; Plasmacare, Inc.; Biomat USA, Inc.; Institut Grifols, SA, i Arrahona Optimos, SL. Almenys fins al 2015 mantenia un 0,06% d’accions de Grifols, i a més participa a Scranton Enterprises BV, que el 2019 tenia un 8,67% de Grifols.

Ramon Riera Roca. Conseller de Grifols des de l’any 2000. Té un 0,08% d’accions directes de Grifols i també té accions a Scranton Enterprises BV.

Tomàs Dagá Gelabert. Conseller de Grifols des de l’any 2000, a més de ser-ho a Chiquito Acquisition Corp; Grifols Innovation and New Technologies Limited; Grifols Worldwide Operations Limited; Talecris Plasma Resources, Inc.; Araclon Biotech, SL; Kiro Grifols, SL; Biomat USA, Inc., i Grifols Diagnostic Solutions, Inc. Segons assenyala l’informe de govern corporatiu de Grifols del 2019, “la seva relació no encaixa amb les vigents definicions de conseller executiu, dominical o independent”. Dagá és soci del bufet d’advocats Osborne Clarke, el qual presta serveis legals i fiscals al grup Grifols. És, segons publica El Español, el responsable de l’estructura societària de Grifols, de la qual té un 0,02% d’accions directes, a més de posseir accions a Scranton Enterprises BV.

Fons d’inversió i bons contactes

Luis Isasi Fernández de Bobadilla. Va ser president i director de la banca d’inversió nord-americana Morgan Stanley fins al febrer de 2020. Des de llavors ha estat nomenat pel Banc Santander com a president no executiu de la seva branca espanyola i conseller del grup. També va ser conseller de la Borsa de Madrid, on cotitza Grifols, fins al 2017. Segons apareix en els informes anuals de Grifols, Isasi és conseller independent en aquesta empresa des de 2011.

Steven F. Mayer. Fins a desembre del 2018 va ser director general de Cerberus California. Des de llavors és conseller delegat d’Iron Horse Acquisition Corp, creada per Cerberus. Va arribar a Grifols des de Talecris, comprada el 2011. És conseller independent de Grifols des d’aquell any.

Íñigo Sánchez-Asiaín Mardones. Soci fundador de la societat gestora de fons de capital de risc Portobello Capital, en la qual és membre del Comitè Executiu i del Comitè d’Inversió. És conseller independent des del 2015.

Thomas Glanzmann, un home de pes dins del hòlding Grifols / ARXIU

Thomas Glanzmann. Va ser assessor sènior del president executiu del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, Klaus Schwab, entre 2004 i 2005. També va ser president de la Plasma Protein Therapeutics Association (PPTA – Associació Terapèutica de Proteïnes Plasmàtiques) entre 2000 i 2001. És vicepresident amb la categoria d’“un altre extern” en el Consell d’Administració de Grifols des del 2006, i té un 0,03% de les accions de l’empresa a través de les societats Glanzmann Enterprises, AG, i Opulenta Holdings, LTD. A l’informe sobre govern corporatiu presentat davant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) sobre l’exercici 2019, s’adverteix que la relació de Glanzmann amb la companyia “no encaixa amb les vigents definicions de conseller executiu, dominical o independent”, i assenyala que ha prestat serveis de consultoria al grup empresarial des del 2011 fins a març del 2019. En els comptes anuals (pàgina 105), l’empresa assenyala que el 2011 un dels administradors de la societat —que no identifica— va signar un contracte de prestació de serveis de consultoria per un període de tres anys pel qual va rebre, com a honoraris, un milió de dòlars anuals més una bonificació addicional de 2 milions de dòlars “en el compliment de determinades condicions”. Des de ‘La Marea’ hem preguntat a Grifols quines eren aquestes condicions i si s’han complert, sense que fins al moment hagin respost. En els exercicis 2014, 2015, 2017 i 2018 el contracte es va renovar, mantenint l’import d’un milió de dòlars anuals. El 2019, va cobrar 250.000 dòlars fins al 31 de març, data de la fi del contracte.

Amb un peu en la sanitat pública i un altre en la farmacèutica

Marla Elizabeth Salmon. Consellera des del 2014 i presidenta de la comissió de nomenaments i retribucions. El 1995 va ser membre de la delegació dels Estats Units per a la 48a Assemblea de l’Organització Mundial de la Salut i va encapçalar el grup global de consultors en infermeria i llevadores des del 1997 fins a l’any 2000. Va fundar el Lilian Carter Center of International Nursing, amb l’expresident nord-americà Jimmy Carter, que organitza els Global Health Partners Forums. Entre 1991 i 1997 va ser directora de la divisió d’infermeria del Departament de Salut dels Estats Units, i també membre del cos especial de la Casa Blanca per a la reforma sanitària de 1993.

Enriqueta Felip Font. És cap de secció del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (Barcelona) i investigadora principal de la Unitat de Tumors Toràcics del Vall d’Hebron Institute of Oncology. És vicepresidenta de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica, representant espanyola de la Societat Europea de Directrius en Oncologia Mèdica i membre del comitè executiu del Grup Espanyol de Càncer de Pulmó. És consellera independent de Grifols des del 2019.

Anna Veiga Lluch. Des del 2005 dirigeix el Banc de Línies Cel·lulars al Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), creat a partir d’un conveni de col·laboració científica entre el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i l’Institut de Salut Carles III (ISCIII), del Ministeri de Sanitat. És consellera independent de Grifols des del 2008.

* El projecte Ibextigo, impulsat per ‘La Marea’, analitza a fons el cas de l’empresa Grifols. Per a més informació i dades, llegiu el dossier especial publicat aquí en castellà.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el llibre 'Principi de realitat', de Jordi Muñoz (L'Avenç), i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies